Regala Lladruc!

Segur que coneixeu algú que més que passejar el gos sembla que el gos el passegi a ell, que té dubtes sobre quina raça escollir, que no sap com educar el seu cadell o té un gos amb alguns problemes de conducta que li agradaria corregir. En definitiva, segur que coneixeu algú que necessita Lladruc!

Per això hem volgut facilitar la feina al tió, al pare noël i als reis mags oferint-los un val per una sessió d’educació canina a Lladruc. És molt senzill: només s’ha de contactar amb nosaltres per correu electrònic lladruc@hotmail.com o bé per tel. 636385174, imprimir la targeta i… voilà, vét aquí un magnífic regal!

Jack: un cas difícil amb final feliç

En Jack és un gos creuat (possiblement de Pastor Alemany i Rottweiler) d’uns vuit anys que viu a Parlavà (Baix Empordà). En Jack havia estat abandonat a la protectora del gironès on es va intentar sense èxit que pogués conviure amb altres gossos però constantment era mossegat pels altres animals per la qual cosa se li va haver de buscar una reubicació urgent a una nova llar formada per quatre membres. 

Inicialment en Jack semblava adaptar-se bé a la seva nova casa però al cap de poques setmanes va començar a mostrar un comportament agressiu, sobretot focalitzat al fill de la família. Quan vaig anar a fer la primera visita acompanyada d’una de les voluntàries de la protectora vaig ser molt pessimista. En Jack mostrava una agressivitat per por però també una agressivitat apresa que, juntament amb la imprevisibilitat dels seus atacs, la manca d’un mínim historial previ, la seva mida i la seva força mandibular, feien molt complicada la seva recuperació. No exagero quan dic que va ser un dels moments més durs que he viscut com a educadora canina per la qual cosa vaig posar-me en contacte amb Xavier Marsinyach, ensinistrador amb més de vint anys d’experiència en el món del gos i especialista en agressivitats canines, per tal que donés una segona opinió. En Xavi va ratificar el meu diagnòstic però va assegurar que en Jack mereixia una segona oportunitat ja que les seves possibilitats de recuperació eren totals per la qual cosa els dos vam iniciar, amb l’ajut de teràpia farmacològica administrada pel seu veterinari, una intensa teràpia de modificació de conducta. Afortunadament la família es va volcar totalment en el cas, i, tot i els moments de desànim i les dificultats sorgides, no va perdre les ganes de continuar lluitant per en Jack. I així, a mesura que avançaven les sessions, aquell animal agressiu i imprevisible es va anar mostrant tal com devia haver estat abans que la vida li fes mal, un gos intel·ligent, resolutiu, agraït i extremadament carinyós capaç de viure perfectament en família. Fa unes tres setmanes vaig realitzar l’última classe d’obediència amb en Jack i em va rebre amb el seu “atac estrella”: posant-me les seves inmenses potes al damunt fins a gairebé fer-me caure i omplint-me la cara de babes. Un cop acabada l’última sessió i mentre conduïa cap a casa gairebé s’em van entelar els ulls pensant en tots els “Jacks” que hi deu haver al món, gossos marcats per la crueltat i la mala fe humana que esperen, a les gosseres i protectores del nostre voltant, una segona oportunitat que potser mai arriba.  

Des d’aquest modest blog no puc fer altra cosa que agraïr a la “família Jack” la confiança dipositada, la seva empenta i ganes de tirar endavant i la seva generositat infinita. I finalment donar unes gràcies molt especials a en Xavi, a qui sempre consideraré el meu “mentor” i mestre, per creure’m capaç de tirar endavant un cas tan complicat com aquest i per oferir-me molt més que tota la seva col·laboració sinó per traspassar-me un bocinet dels seus coneixements forjats al llarg d’anys. Gràcies “mr. ringueur”!

Declaració universal dels drets dels animals

Feia un parell de setmanetes que no postejava així que avui he decidit penjar-vos la declaració universal dels drets dels animals que va ser adoptada el 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i proclamada el 15 d’octubre de 1978. Posteriorment va ser aprovada per la UNESCO ( Organització de les Nacions Unides per a l’Educació la Ciència i la Cultura ) i per l’ONU ( Organització de les Nacions Unides ).

Preàmbul de la declaració universal dels drets de l’animal

Considerant que tot animal té drets,

Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals,

Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món,

Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,

Considerant que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,

Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals,

Es proclama el següent:

Article 1r

Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.

Article 2n

A) Tot animal té dret al respecte.
B) L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
C) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article 3r

A) Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.
B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa.

Article 4t

A) S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer al ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, ja sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.

B) Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article 5

A)Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.

B) Tota modificació d’aquest ritme o condicions que sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit dret.

Article 6

A)Tot animal que l’home hagi acollit com a company té dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.

B)L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i degradant.

Article 7è

Tot animal de treball té dret a gaudir d’un límit en el temps i la intensitat del seu treball i a una alimentació adequada i al repòs.

Article 8è

A) Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol naturalesa.
B) Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article 9è

Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi ansietat o dolor.

Article 10è

A) Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà.

B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article 11è

Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.

Article 12è

A) Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir , un crim contra l’espècie.
B) La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al genocidi.

Article 13è

A)Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.

B)Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

Article 14è

A)Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.

B)Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.

Stage Marc Villain i Régis Pilarsky

El cap de setmana del 30 i 31 d’Octubre la Cendra i jo vam assistir al “VI Stage Ring Xaloc” a Palau Solitar i Plegamans. Vam poder gaudir d’uns ponents d’excepció, els multifinalistes Régis Pilarsky i Marc Villain i el fill d’aquest, Axel, que amb només quinze anys semblava portar el traje des del dia que va nèixer.

Tot i una migranya espantosa que em va acompanyar bona part del cap de setmana vaig gaudir gratament de la formació, sobretot pel savoir faire dels ponents. Potser per la gran decepció que vaig tenir amb Jean Marc Alan (veure post Octubre 2009) m’esperava uns formadors distants, superbs i adoctrinadors però el que em vaig trobar no podia ser més diferent. Els tres van mostrar-nos, d’una manera amena i propera, com construeixen els exercicis des de cadells fins a programes avançats, sense fer judicis ni valoracions dels ensinistraments efectuats, simplement animant-nos a millorar i treure el màxim partit dels nostres gossos. 

Particularment sé que a la Cendra i a mi ens queda moooolta feina per fer, escoltar més i posar el “mode treball” quan entrem a la pista però estic segura que amb ajuda i un bon treball fet amb  il·lusió i constància, més tard o més d’hora assolirem els objectius marcats. Oi que sí, Cendreta? 🙂

Nala, la gosseta sorda

Avui us presentaré la Nala, una cadelleta de Border Collie que viu a Banyoles. La Nala és extremadament intel·ligent, sociable i curiosa però  és completament sorda. Els seus propietaris estaven força preocupats per com havien d’encarar la situació: seria possible educar-la? La Nala podria “fer de gos” o haurien de vigilar-la constantment? Hi havia el perill de sobreprotegir-la en excés? 

L’educació d’un gos sord no és una tasca fàcil i menys vivint en una societat com la nostra on els estímuls auditius són constants per això és molt recomanable un assessorament professional. En primer lloc cal ensenyar les ordres amb una senyal gestual, grans dosis de paciència i molts premis. La Nala de seguida va entendre què se li demanava però faltava assegurar l’ordre més important: la cridada. No vull ser categòrica però un gos sord viu condemnat a  ser atropellat, enverinat o robat així que la majoria de propietaris de gossos sords que no han estat educats viuen en una angoixa constant. Amb la Nala, però, vam fer servir un instrument molt eficaç: el collar de vibració. Ara la seva mestressa pot passejar-la tranquil·lament ja que per cridar-la només ha d’emetre una petita vibració al collar. La Nala, per altra banda, sap que en aquest moment ha de córrer cap a la seva mestressa perquè l’esperen un munt de coses bones. En resum: les dues han guanyat en qualitat de vida i una servidora s’ha sentit, un cop més, ben satisfeta d’haver pogut ajudar.

Puppies behind bars

D’entre les iniciatives presentades en el vuitè congrés de la Fundació Affinity (veure post del 10 d’Octubre), n’hi va haver una que em va cridar especialment l’atenció: Puppies Behind Bars (“Cadells darrere les reixes”) www.puppiesbehindbars.com 

Aquest projecte, nascut a Nova York el 1997 de la mà de Gloria Gilbert, pretèn educar cadells de vuit setmanes per convertir-los d’adults en gossos detectors d’explosius o  de servei. La particularitat d’aquesta iniciativa és que els encarregats de dur a terme aquesta tasca són presos de recintes de mitjana i alta seguretat. Com diu Gilbert “persones que han comès diversos delictes greus, fins i tot d’assassinat” i a les quals “es confia una vida”. Els requisits per entrar a formar part del programa són elevats i l’exigència és màxima. A Puppies behind bars no es pot perdre el temps, un 80% dels cadells es convertiran, en menys de 2 anys, en gossos útils per la societat. La resta, el 20% que per problemes físics o mancances educatives no superin les proves, seran col·locats a famílies particulars.

Els avantatges d’aquest projecte són múltiples: 
– Els presos tenen una gran responsabilitat, un ésser viu que exigeix tota la seva dedicació i esforç les vint-i-quatre hores del dia, i un objectiu clar, convertir-lo en una eina útil per la societat. Més enllà del vincle emocional que inevitablement s’estableix entre l’intern i el cadell i que ajuda a catalitzar les pròpies emocions, el pres guanya confiança en si mateix, “la seguretat que quan surti d’aquí podré ser bona en alguna cosa” i “l’orgull de saber que m’han donat una segona oportunitat”. 

– Els cadells es crien en un ambient continu de companyia i atencions, ja sigui per part de tots els interns del centre com del personal de les presons. A més a més, tres cops al mes el cadell s’en va a passar el cap de setmana a una família adoptiva que l’ajudarà a socialitzar-se i habituar-se a aquells ambients estranys en una presó: nens, multituds, botigues, mercats, altres animals, etc. Habitualment els cadells també visiten persones grans que viuen soles i els ofereixen companyia i distracció a canvi d’una habituació a elements de l’àmbit gerontològic: caminadors, cadires de rodes, bombones d’oxígen, etc.

– Les persones amb una discapacitat física o psíquica reben de forma totalment gratuïta un animal perfectament ensinistrat que els ajudarà en la seva vida diària i, paral·lelament, suposarà un suport emocional incondicional. Com es diu en el vídeo aquests gossos “seran EL TOT per algú”.

L’èxit, però, va més enllà perquè sovint els destinataris finals dels gossos volen conèixer els presos i, de manera espontània, sorgeix un intercanvi que en molts casos es manté durant una bona colla d’anys. Així, s’esborren estereotips, els presos deixen de ser “els deliqüents” i els usuaris “els minusvàlids”, tots són persones perfectament integrades en la societat que comparteixen quelcom: un gos que els ha canviat la vida.

Rottweiler en adopció

No m’agrada publicar anuncis d’adopcions de gossos però avui faré una excepció perquè és un cas un xic desesperat.

Es dóna en adopció en Klaus, un Rottweiler mascle no castrat de 20 mesos, vacunat, desparasitat i microxipat. La persona que el tenia en acollida fins que se li trobés una llar s’ha de traslladar urgentment i no el pot tenir més temps per la qual cosa ha decidit donar-lo en adopció. Com és obvi tractant-se d’un gos que pertany a la llista de “gossos potencialment perillosos”, es demanaran certes referències per poder-lo tenir.

Si hi esteu interessats o coneixeu algú de confiança que el vulgui mantenir responsablement la resta dels seus dies escriviu-me un mail a lladruc@hotmail.com Gràcies.

Vuitè congrés de la Fundació Affinity

La Fundació Affinity www.fundacion-affinity.org/ organitza cada tres anys un congrés sobre teràpies assitides amb animals. He tingut la sort de poder anar a les últimes tres convocatòries: a Barcelona el 2004, a Madrid el 2007 i fa 10 dies un altre cop a Barcelona i sempre n’he sortit ben emocionada. 

Són congressos intensos, dos dies complets de ponències sobre diferents projectes impulsats per la pròpia fundació (residències d’avis, centres penitenciaris, escoles d’educació especial, centres psiquiàtrics, etc) però on també podem gaudir de l’opinió d’experts en T.A.A de renom mundial.

En aquest edició m’han cridat l’atenció d’una manera especial dues iniciatives: “Puppy Behind Bars” (que es mereix un post exclusiu) i el “Programa Pagorriaga”  www.anothe.org Aquesta associació formada per professionals de la salut i l’educació pretèn ajudar a integrar joves adolescents amb dificultats a la societat mitjançant teràpies assitides amb animals. La particularitat és que les activitats es realitzen en un “caserío” en plena natura, a 6kms del veí més pròxim, sense cobertura al mòbil i rodejats d’animals salvatges. Veure els resultats obtinguts en persones amb problemes conductuals greus considerades difícils feia posar els pèls de punta.

Com a conclusió final i tal com he dit en posts anteriors, cal professionalitzar aquest sector, canviar d’una vegada “a veure què passa si…” per resultats vàlids i contrastats científicament que permetin donar el reconeixement que es mereix a aquesta apassionant especialitat que, no ho oblidem, ajuda a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

Nina

La Nina és una gosseta creuada de gos caçador que viu a Girona. Els seus propietaris es van posar en contacte amb mi perquè tenien un problema seriós amb la cridada: cada vegada que la Nina sentia un rastre interessant, un gat li passava pel davant o un ocell aixecava el vol es posava a córrer com una esperitada i no hi havia manera de fer-la tornar.

Així doncs vam fer unes quantes sessions exclusives de cridada a la zona de les Hortes (on abunden les “temptacions”) perquè tant la Nina com la seva família poguessin gaudir d’uns passejos més relaxats. Durant el mes d’Agost m’he ocupat de passejar-la puntualment i he pogut observar de primera mà els canvis. No sé qui s’ho ha passat millor, si la Nina corrent lliurement pels camins polsegosos, la Cendra estirant-li les llargues orelles o jo veient com les dues feien competicions de tirar-se primer a la riera!

Els productes més curiosos del Crufts

Com vau poder llegir en el post del 18 de Març, el mes de Febrer vam anar al Crufts, l’exposició canina més gran del món. Allà vam poder endinsar-nos en les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i conèixer de ben aprop tots aquells productes que arribaran d’aquí uns mesos al nostre país.

D’entre tota aquesta varietat us volem mostrar els productes més originals.

– Pastissets per a gossos fabricats artesanalment:

– Tapes del WC amb la raça preferida del comprador:

– Cotxets per a gossos:

– Ambulàncies veterinàries amb monitorització constant:

I finalment… crispetes per a gossos!

Oi que no us ho hauríeu imaginat mai? Nosaltres tampoc!