Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

Anuncis

Exhibició a Maçanet de Cabrenys

El passat dia 16 de Maig vam rebre una invitació per fer una exhibició de gossos detectors a Maçanet de Cabrenys, un poble empordanès de poc més de 700 habitants. Els més joves del poble buscaven una activitat divertida per a tots els públics que ajudés a conscienciar sobre la importància de mantenir el benestar físic i mental dels gossos i per això es van posar en contacte amb Lladruc.

Vam començar l’exhibició desmitificant creences com que “els gossos detectors de drogues treballen sota els efectes dels estupefaents” o que “aquests gossos tenen una vida molt dura i treballen permanentment sota el càstig i la por”. En aquest sentit, els vam explicar que els nostres gossos treballen perquè  el seu reforç principal és poder jugar amb un mossegador o una pilota amb el seu guia i per això gaudeixen de valent fent servir el seu olfacte.

Primer els vam ensenyar com s’inicia la “passió pel mossegador” amb la Fura, la Pastor Alemany més jove de l’equip. La Fura va jugar amb dos o tres nens, que es van sorprendre al veure com n’era de forta la seva mossegada i, en canvi, com n’era de dolça amb ells. També els vam explicar que, per poder tenir un bon control de l’animal en tot moment treballem molt bé la seva obediència de base (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat del propietari sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida) d’una manera amena però precisa.

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

Després vam treure a la Mina, Pastor Alemany de gairebé dos anys. La Mina els va ensenyar com és l’obediència de base a una exigència superior i va buscar el mossegador impregnat de la substància que uns altres nens del poble van amagar a dins les caixes de detecció.

La Mina ben asseguda davant d'un nen del públic després d'haver fet cas de la cridada

La Mina ben asseguda davant d’un nen del públic després d’haver fet cas de la cridada

En tercer lloc vam mostrar el treball de la Cendra, la Pastor Belga Malinois més veterana de l’equip Lladruc. Per la seva actuació vam demanar a un nen del públic que amagués un recipient especial amb iman que contenia la substància a sota els baixos d’un cotxe i que la Cendra va haver d’inspeccionar i marcar. Després va buscar la substància amagada entre les caixes de detecció i va ensenyar al públic la importància d’un bon control sobre el mossegador.

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Per últim va sortir la Syra, Border Collie. Tot i que a l’Estat Espanyol encara es fa difícil veure aquesta raça en tasques de detecció a altres països com UK o USA la seva utilització és la primera opció per a molts cossos i forces de seguretat pública i privada. La Syra va fer diverses recerques en caixes, en el vehicle i també buscant la substància amagada en el mitjons dels nens. Finalment vam acabar l’activitat fent una demostració de diverses habilitats com saltar, passar enmig de les cames, aguantar-se a dues potes i asseguda amb les potes amunt, xocar-la, etc.

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

Finalment, com no podia ser d’una altra manera en un poble de muntanya, vam acabar la jornada amb una bona graellada de carn a la brasa que els membres de Lladruc de dos potes vam gaudir de valent i els de quatre en forma de talls de carn seleccionats 😉

Moltíssimes gràcies a tot el públic per la seva atenció i a l’equip organitzador per haver confiat en Lladruc! 🙂

Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? 🙂

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! 🙂

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

Curs avançat de guia caní policial a Palafolls

Els alumnes al curs avançat de guia caní policial

Els alumnes del curs avançat de guia caní policial a Palafolls!

Durant els dies 6, 7 i 8 d’Octubre es va celebrar a Palafolls el “Curs avançat de guia caní policial“, organitzat per dos policies amb una dilatada trajectòria professional i la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

És una realitat que, cada vegada més, la seguretat pública valora més la tinença de gossos específicament ensinistrats per ajudar-los en diferents tasques, especialment en la recerca i localització de substàncies estupefaents. El gos d’aquestes unitats ha de ser un gos d’elit però també és essencial que existeixi un binomi perfecte entre aquest i el seu guia. Així doncs els policies van aprendre conceptes importants d’etologia, tècniques d’ensinistrament, maneig del gos i operativitat real. En la meva xerrada vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar la metodologia de Lladruc per seleccionar els cadells amb vuit setmanes i, només d’arribar a casa, començar l’esforç de socialitzar-los i ensinistrar-los per convertir-los en excel·lents gossos de treball que també puguin viure correctament en família.

A la part pràctica la Fura, Pastor Alemany de poc més de cinc mesos, va mostrar el treball d’iniciació del cadell. La Mina va ensenyar als alumnes l’obediència de base necessària per a un gos detector (fins i tot algun policia va poder practicar amb ella!) i la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada amb i sense corretja i de marcació activa de la substància ben amagada en una caixa. Finalment la Syra, Border Collie, va fer una marcació passiva i va realitzar diferents habilitats. També vaig mostrar als alumnes tot el material que fem servir: caixes holandeses de detecció, mossegadors, estoigs de pseudos, etc.

La Fura amb la placa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols!

La Fura ja gairebé sembla una “senyora gossa policia” amb la placa de Sant Feliu de Guíxols! 😉

Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Palafolls i més concretament al regidor de seguretat ciutadana, pel seu interès i la cessió del magnífic espai on es van desenvolupar les classes teòriques i pràctiques, als organitzadors del curs per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per les seves preguntes i la seva il·lusió. Tant de bo aviat totes les policies del nostre país disposin d’una unitat canina!

Roser Feliu.

Curs avançat de Guia Caní Policial

Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat de funcionaris de Policia i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.

El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.

Una servidora "predicant" les virtuts d'una bona socialització del futur gos detector :)

Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector 🙂

Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues

Explicant els nostres protocols de treball

Una servidora explicant els nostres protocols de treball

També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata 🙂

La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

I resolent dubtes ben feliç amb el mossegador a la boca...

… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!

En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!

Roser Feliu.

Foto de grup i la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

La futura incorporació a Can Lladruc!

Cadelleta Lladruc

Estimats lectors del blog: us presento la Burka!

Si els metges em deixen d’aquí 15 dies anirem a València a buscar aquesta preciositat. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball d’unes excel·lents línies: el pare és l’Endy Von Karthago i la mare Dickie Von Der Pelaumbachstrade, amb els mateixos orígens de l’afix d’on prové la mare de la Mina.

El creuament ha de produir uns gossos molt potents, amb caràcter i amb unes qualitats fora de sèrie pel treball. I és que, si tot va bé, aquesta cadelleta nascuda el 20 d’Agost formarà un tàndem amb la Mina i també es convertirà en una gossa detectora.

Estem ansiosos per coneixe’t, Burka! 🙂

Drogueu els gossos?

Dibuix gossos marihuana

Ahir l’Albert Soler, periodista del Diari de Girona, durant el transcurs de l’entrevista que em va fer per a la Contraportada que sortirà publicada demà, em va fer LA PREGUNTA que, tard o d’hora, quan expliquem la nostra feina com a ensinistradors de gossos detectors, sempre acaba sortint: drogueu els gossos perquè detectin la droga?

És vox populi que s’els administra droga perquè així tenen dependència física cap a aquesta substància (el que vulgarment es coneix com “tenir el mono”) i, en un intent d’autoabastir-se, el gos busca desesperadament “la seva dosi”.

Realment no sé quina mena de mentalitat rebuscada pot creure-ho però NO és així i us explicaré per què:

1. Un gos detector té una tasca molt exigent física i mentalment ja que no només s’ha de focalitzar en buscar la substància, sinó que l’ha de saber distingir entre les mil i una aromes que hi pugui haver al voltant i indicar-la correctament al seu guia. Per fer-ho, en molts casos ha de saltar a camions, moure’s per espais limitats (com el maleter d’un cotxe), fer salts verticals (com quan registren taquilles), caminar per superfícies inestables, etc. Creieu que un gos que anés drogat podria realitzar una tasca tan complicada amb efectivitat?

2. Un gos detector pot discriminar múltiples substàncies. En el nostre cas, els nostres gossos discriminen marihuana, hachís, cocaïna, LSD i heroïna. Creieu que droguem els gossos amb les cinc substàncies perquè presentin “el mono” de totes aquestes?

3. Un gos detector amb experiència té un preu entre els 7.000 i els 12.000 euros ja que la seva selecció, cria, socialització, ensinistrament i operativitat es treballen cuidant minuciosament cada detall amb coneixement, passió i precisió per la qual cosa s’intenta que la seva vida útil sigui com més llarga millor. Creieu que drogaríem els nostres gossos, sabent que aixo reduirà el seu rendiment i escurçarà de manera alarmant la seva vida?

4. No només hi ha gossos detectors de drogues sinó que n’hi ha de biodetecció (termites, larves de la fruita, xinxes), d’acelerants de foc, de DVD’s pirates, de cadàvers… De veritat creieu que un gos detector d’explosius es prepara de la mateixa manera?

5. I, finalment, cal dir que estem enamorats dels nostres gossos. Els seleccionem, criem i eduquem perquè rendeixin al màxim en una tasca concreta però també hi establim un vincle difícil d’explicar que va molt més enllà de la seva simple consideració com a “eina de treball”. De veritat creieu que seríem tan egoïstes de drogar els nostres gossos?

P.D- Com que aquesta llegenda urbana em fa molta gràcia, enlloc de posar una foto seriosa i oficial de la Cendra en plena feina he volgut posar-hi una de les múltiples imatges que circulen per la xarxa. Després de llegir aquest post confio en què ja sabreu que és mentida 😉 😉

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂

%d bloggers like this: