Inscripcions obertes per l’últim curs Lladruc abans de l’estiu!

42 edició

Hola!

Avui toca penjar el cartell de la 42 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” by Lladruc, l’últim de la temporada fins al setembre. No te’l pots perdre!

Si necessites més informació, ens pots escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Moltes gràcies per seguir-nos!
Roser.

 

 

Anuncis

Curs de guia caní

Foto d'alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! :)

Foto d’alguns dels alumnes del curs de guia caní al CIS amb la mascota del curs, en Tro, un mastí napolità que pesa més que jo! 🙂

Dilluns que ve els de Lladruc tornem a impartir un altre curs de “Guía caní” a les instal·lacions de CIS Seguretat (Girona) i una servidora ha anat tant de bòlit que encara no us havia pogut parlar de la passada edició.

El curs, intensiu, va començar el passat dia 30 de Gener i va estar repartit entre els Divendres de 15 h a 19 h i els Dissabtes de 10 h a 13 h. Tant l’altre professor, Juan Espinosa, com jo mateixa, Roser Feliu, vam donar el millor de nosaltres perquè els alumnes aprofitessin el temps al màxim. La majoria eren vigilants de seguretat amb ganes d’augmentar les seves possibilitats laborals però també hi havia alumnes amb inquietuds cap al món de l’educació canina i, sobretot, de l’ensinistrament especialitzat de gossos detectors.

El temari teòric del curs seguia la normativa dictada pel Ministeri de l’Interior que els permet obtenir el títol oficial de guia caní però nosaltres vam anar més lluny i el vam ampliar a 35 hores per tal d’oferir-los una formació teòrica i pràctica global. Val a dir que els alumnes venien molt motivats i predisposats a treballar de valent i gairebé van agrair que els féssim complementar la formació rebuda a l’aula amb treballs a casa i un examen l’últim dia de classe. En resum: va ser un plaer impartir aquest curs, espero que aquesta propera edició també reuneixi alumnes així!

Roser Feliu

Seminari de gossos detectors de narcòtics i explosius

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d'Anoia

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d’Anoia

Els dies 26, 27 i 28 de Novembre vaig anar a Sant Sadurní d’Anoia al seminari sobre “Gossos detectors de drogues i explosius” amb el brasiler Reginaldo Aranda, ensinistrador de gossos detectors d’explosius, narcòtics i de seguretat per a policies d’arreu del món.

El seminari anava enfocat principalment a presentar els Sokks. Aquest producte revolucionari creat pel Dr. Wolf A Kafka incorpora 20 explosius o 15 drogues en un sol tub d’una mida un xic més gran que un tap del bolígraf i en principi no produeix ni absorbeix contaminacions quan s’utilitza per entrenar i evita problemes en el seu transport i emmagatzemament. Tot i això, el producte no em va semblar tan extraordinari com m’havia imaginat: perquè haig d’ensenyar als meus gossos a detectar 15 substàncies si a la vida real només necessito ensenyar-los a buscar haixix, marihuana, cocaïna, heroïna i LSD? I si llavors marquen la lidocaïna dels habituals “strepsils” nadalencs o els gelocatils amb codeïna? Durant el seminari vam fer un entrenament utilitzant aquestes substàncies i en principi cap gos les va marcar però… qui m’ho assegura? I per explosius… de veritat cal que detectin pólvora d’escopeta?

Tot i això, la formació em va servir per aprendre de diferents cossos policials, agafar idees i resoldre dubtes amb altres ensinistradors especialistes i és que l’univers del gos detector és infinit. Sé que podria haver triat una especialitat més senzilla però què voleu que us digui… hi ha quelcom de romàntic i idealista quan després de passar-te mesos mirant pedigrees i valorant cadellades agafes un cadell amb vuit setmanes i poses tot l’esforç del món per ensinistrar-lo correctament i convertir-lo en un gos detector. Llavors veus que aquell innocent cadellet que intentava mossegar-te el camal dels pantalons s’ha convertit en un imponent gos que ajuda a crear un món més segur i tot l’esforç, els kilòmetres, els seminaris, les trucades desesperades als companys, les proves de certificació i les cabòries tècniques que han desfilat pel teu cap durant setmanes passen, de cop, a valdre sobradament la pena. I et poses a mirar més pedigrees, compres un altre arnès de cadell, vas a més cursos i… ja hi tornem a ser! 😉

Com trio l’ensinistrador del meu gos?

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

No és gaire freqüent però de vegades alguns dels nostres clients vénen desenganyats d’algun altre ensinistrador. Val la pena dir-ho però, lamentablement, en aquest país qualsevol pot ser ensinistrador. Tan és possible que sigui “ensinistrador” una persona que simplement “li agraden els gossos” com aquell que durant molts anys ha invertit grans esforços per aconseguir un bon nivell formatiu. Òbviament, el fet que encara no existeixi una homologació només fa que perjudicar als que estaríem disposats a passar-la.

Tornem al tema: les estafes són, sortosament, poc habituals però possibles. De cara a evitar-les us donaré uns quants consells perquè pugueu escollir un bon ensinistrador.

– Tal com deia, pregunta-li quina formació té. Si t’explica que va aprendre “amb un gran mestre” però curiosament no li posa nom o bé que va formar-se a Estats Units però no sap dir-t’en ni la ciutat, malfia-t’en. Un bon ensinistrador t’explicarà quin currículum té amb el cap ben alt. No acceptis explicacions del tipus “a casa sempre hi havia hagut gossos i m’hi entenia bé”, ja ens agradaria, però l’ensinistrament no és cap ciència infusa. Tampoc posis el teu gos en mans d’algú que ha fet un únic curs d’ensinistrament i s’atreveix a “resoldre-ho tot”.

– Alguns ensinistradors tenen fama de saber portar molt bé els gossos i de tenir menys mà amb els propietaris però, tot i això, el tracte personal és molt important. Una persona pacient i amable sempre obtindrà més resultats que aquella persona nerviosa, irascible i amb poc autocontrol.

– Un ensinistrador ha de ser, abans que res, un bon comunicador. Fa servir un llenguatge massa tècnic per donar-se importància? O bé explica les coses d’una manera tan planera que te les podria dir la teva veïna? Un bon ensinistrador ha de donar la informació d’una manera clara i entenedora però sempre ha de ser rigorosa. Recorda: un amateur diu allò que sap, un professional sap què diu. 

– Fixa’t quin gos té. Tot i que com sol passar sempre “el més mal calçat és el sabater” veure el comportament del seu gos ens marcarà unes pautes. Si veiem que està esporuguit, duu permanentment la cua entre cames o mira temerós al seu propietari, malfiem-nos-en. També cal fixar-nos en l’altre extrem: si l’ensinistrador l’ha de cridar deu vegades perquè deixi de mossegar una fulla… alguna cosa passa. Pregunta-li, també, perquè va escollir aquesta raça o creuament i si practica alguna disciplina concreta.  Si un ensinistrador no té cap gos podem ser ben-pensats i creure que és perquè té uns horaris laborals molt intensos o ser una mica més dolents i pensar que es dedica a aquesta feina per obligació.

– En aquest sentit pregunta-li perquè va escollir-la. Li agrada? Sempre l’havia volgut fer o després de realitzar mil oficis diferents va creure que era una “sortida ràpida” de l’atur? Intenta esbrinar si en el seu temps lliure es dedica d’alguna manera al món del gos. Fa competicions? Assisteix a seminaris? Va a esdeveniments canins? Si diu que el cap de setmana vol “desconnectar de gossos” perquè n’està cansat, malfia-te’n.

– Demana referències. Els ensinistradors tenim fama d’egòlatres però estareu d’acord amb mi que qui està orgullós de la seva feina l’ensenya. Si no és capaç de donar-te (amb el consentiment del client) cap referència desconfia.

– Fuig tant d’aquells que et donen una garantia per escrit que el gos farà cas al 100% com d’aquells que diuen que el teu gos és un cas perdut sense haver-lo observat. Cap gos és una màquina.

– Pregunta quines tarifes té.  Si als deu minuts de parlar l’ha abaixat 10 euros una de dos: o bé li manca feina (mal senyal) o no valora prou el seu treball. A l’extrem contrari: no paguis mai un preu desorbitat, es tracta d’educar-lo, no de recobrir-lo amb pedres precioses. Intenta ser objectiu, paga allò que pagaries per una classe particular pel teu fill.

– Desconfia dels ensinistradors que et fan pagar un “pack tancat” i per avançat de sessions. Si no hi ha dos gossos iguals, per què se’ls ha d’oferir el mateix?

– Un ensinistrador ha d’estar donat d’alta d’autònoms o ser treballador per una empresa d’ensinistrament (S.L) per la qual cosa t’ha de donar sempre la corresponent factura. No fer-ho és un FRAU. També hauria de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els incidents que es poguessin produir. Si l’ensinistrador ofereix les classes en un centre caní aquest hauria de disposar, com a mínim, de nucli zoològic i permís d’activitat. I recorda, un camp mal vallat NO és un centre caní. (Estic apunt d’esborrar aquest apartat per obvi, fixem-nos en un altre àmbit: aniries a un restaurant que no té ni permís d’obertura?).

Finalment pensa que amb l’ensinistrador és possible que s’estableixi un vincle molt més proper del que a primera vista puguem imaginar. Durant algunes sessions treballarà amb tu, frec a frec, per ajudar-te a aconseguir que el teu gos (aquest animal que tant t’estimes) tingui un bon comportament i sigui més feliç. Un bon educador caní t’escoltarà, mirarà què és el millor per a tu i pel teu entorn i serà honest. Tria algú que es mereixi la teva confiança.

P.D- I l’última recomanació és que trieu a Lladruc. Perquè? Doncs perquè més enllà de ser l’única empresa de les comarques gironines amb formació universitària en educació canina que funciona des de fa cinc anys, estem tan apassionats per la nostra feina que, enlloc de descansar després d’una llarga jornada laboral, ens dediquem a actualitzar el blog per ajudar-vos. I gratis! 🙂 🙂 🙂

3a edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

Després de l’èxit i les bones puntuacions rebudes en les enquestes anònimes realitzades pels alumnes de l’última edició, hem decidit tornar-vos a oferir el “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb la col·laboració de Sakatia, Virbac i Royal Canin. El Col·legi de Veterinaris de Girona l’avala ja que reuneix un dels temaris més complerts a nivell nacional per a la formació de propietaris i futurs professionals del món caní. T’el perdràs? Reserva ara la teva plaça enviant-nos un mail a info@lladruc.com o bé trucant al 636385174. Fins aviat!

%d bloggers like this: