Nous cursos d’educació canina by Lladruc!

Ei!

Encara no heu vist els nous cursos d’educació canina i coneixements veterinaris que oferirem properament a Lladruc? Com ja sabeu, estan impartits per l’Ana Madruga (veterinària, doctoranda en nutrició animal i inspectora de la Generalitat de Catalunya) i per una servidora, Roser Feliu, a Peralada. Són cursos teòrics i pràctics en els quals, durant més de 30 edicions, estem formant als propietaris perquè puguin gaudir millor de la relació amb el seu gos, tant si és cadell com si ja és adult.

Per a qualsevol dubte o si necessiteu més informació podeu trucar-nos al 636385174 o escriure’ns a info@lladruc.com

Fins aviat!
Roser Feliu.

edicio 32

Ed 33. maig-juny 2017.jpg

DSC_8952.JPG

Mireu, el somriure dels nostres alumnes de dues i quatre potes de la 31 edició és la nostra millor publicitat! 😉 😉

Acabem la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

Ho sento, reconec que n’hi ha per aplicar-me un càstig positiu al més pur estil d’ensinistrament tradicional: us he deixat “abandonats” durant més d’un mes! La veritat és que a Lladruc no hem parat i una de les coses que més ens ha agradat ha estat dur a terme la vint-i-novena edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Durant tres matins de diumenge i en un emplaçament de somni de més de 25.000 metres quadrats, el futur centre caní Lladruc a Peralada, els alumnes van poder aprendre tot allò que els calia per a millorar la relació amb els seus gossos; tant pel que fa a l’educació canina com per tenir coneixements veterinaris bàsics. El curs, impartit per l’Emili Barba, doctorant en nutrició veterinària, i una servidora, Roser Feliu, va ser teòric i pràctic i molt amè de manera que tots els participants, ja fossin binomis àvia-net, parelles o companys de pis acompanyats del seu gos, poguessin aprendre de manera relaxada i divertida però rigorosa. Mireu com s’ho van passar de bé!

dsc_3663

Moltes gràcies a tots els alumnes per confiar en Lladruc, al Col·legi de Veterinaris de Girona i COVECA per recomanar-nos i als nostres patrocinadors, Royal Canin i Summum, per la seva col·laboració!

Per últim recordar-vos que, si us heu quedat amb les ganes de participar-hi, ja sou a temps d’apuntar-vos al següent curs que se celebrarà al mes de Gener i que, val a dir-ho, és el regal de Nadal perfecte per aquella persona que “té de tot” i vol gaudir més del seu gos! 😉

Roser Feliu.

ed-30-gener-2017nadal

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Acabem la 25 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

12525436_10153786701164484_6303028443943580962_oEls alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 

I així, com qui no vol la cosa, hem celebrat les noces de plata del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, es tracta d’una formació teòrica i pràctica sobre tot allò que pot millorar la cura i l’educació del teu gos: primers auxilis, etologia, ensinistrament, malalties més freqüents, nutrició, etc. El curs es fa durant tres matins de diumenge de 10h a 14h i les classes són rigoroses però amenes de manera que hi pugui participar tota la família. En aquest sentit, els dos professors del curs, l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, procurem transmetre els nostres coneixements amb il.lusió i passió.

FlaixEn Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 

12596921_563919637117874_285159115_oI l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 

Els alumnes d’aquesta vint-i-cinquena edició ho han pogut comprovar i els seus progressos han estat espectaculars, sobretot pels més joves, com en Luque (creuat de Pastor Alemany i Labrador Retriever), la India (Labrador Retriever), la Lluna (Bichón Maltès) o en Duc (creuat de Gos d’Atura i Husky). Tampoc podem oblidar-nos dels més grans de mida i d’edat com la Nana, una Terranova preciosa, o en Duque, un imponent encreuament de Bouvier de Berna i Rottweiler.

DSC_0219La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 

Lluna
La Lluna, una preciosa cadelleta de Bichón Maltès, aprenent a estirar-se quan li demanen. 

India
La India aprenent a quedar-se estirada i quieta establint contacte visual amb la seva mestressa. 

nanaLa Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.

DSC_0231En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 

Duc
I el fotogènic Duc, que va ser adoptat d’una associació protectora i després del curs ha promès millorar el seu comportament! 

Si us heu quedat amb les ganes de participar no us preocupeu, farem la propera edició ben aviat, mireu!

Ed 26 Mar+º 2016

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i als alumnes que, durant tants cursos, han confiat en nosaltres!

Roser Feliu.

P.D- Gràcies també a la Susanna per les fotos més maques (les més borroses les vaig fer jo!) 😉

Resum de la 21 edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Els alumnes, menys l'Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

Els alumnes, menys l’Ester i en Cooper, a la foto de final del curs Lladruc!

El Diumenge 10 de Maig vam arribar a la 21 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós: el “Tinc un gos… i ara què?”.

Durant tres matins de Diumenge els alumnes van poder aprendre el necessari per saber educar als seus gossos i també per tenir-ne una millor cura. A la part d’educació canina els vam ensenyar les ordres bàsiques d’obediència (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja, etc.), quins són els problemes de comportament més freqüents i com evitar-los i com educar correctament als cadells en aquells aspectes que generen més confusió.
A la part veterinària van aprendre quines eren les malalties més freqüents dels gossos de companyia i com prevenir-les, i van conèixer quines són les emergències veterinàries més habituals i, en cas necessari, com aplicar els primers auxilis per mantenir la supervivència del gos fins a arribar al professional.

Va ser un grup fantàstic: tots els alumnes estaven motivadíssims, tenien un vincle espectacular amb els seus gossos i van practicar molt entre setmana els exercicis que vam treballar durant el curs. Fins i tot em van enviar vídeos amb els progressos! A més a més m’atreviria a dir que va ser el grup que va fer les preguntes més interessants de tots i hi havia tan bon ambient que a l’últim dia fins i tot ens sabia greu acomiadar-nos! 🙂

"L'hora del pati" per la Lluna, en Trico i la Trufa!

“L’hora del pati” per la Lluna, en Trico i la Trufa!

En resum: un curs on totes les famílies van aprendre a millorar encara més la relació amb els seus gossos i on tant l’Emili, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB, com una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc, vam gaudir de valent! Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc i gràcies també als nostres patrocinadors: Royal Canin, Laboratoris Virbac i als Veterinaris de COVECA que van recomanar a Lladruc com a centre de referència per a l’educació dels seus clients de quatre potes!

Roser Feliu.

Acabem la 19a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Ahir, Diumenge 1 de Març, vam acabar la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de tot l’estat: el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris“.
Com ja sabeu, a Girona el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB i per una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc. Tots dos vam creure, fa tres anys, que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris que en el curs aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en un perfecte estat de salut els seus gossos. La proposta ha tingut tan d’èxit que l’hem fet també a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, Figueres i també al centre de Barcelona.

Aquesta dinovena edició va estar formada per cadellets adorables, juganers i molt obedients i la sinergia entre tots va ser tan bona que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

L'hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

L’hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

Gràcies a tots per haver confiat en Lladruc! Pels que no vau arribar-hi a temps no patiu, tenim noves dates: dies 21, 28 de Març i 4 d’Abril a Barcelona i dies 19, 26 d’Abril i 10 de Maig a Girona. Us hi esperem!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

L’últim curs de Lladruc del 2014!

Abans que res: FELIÇ 2015!

Fa un temps l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, vam creure que hi havia la necessitat de fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris. Vam començar amb més il·lusió que mitjans i, de mica en mica, la proposta va anar tenint cada cop més èxit tant en el nombre d’alumnes com en la qualitat dels nostres patrocinadors: Laboratoris Virbac, Royal Canin i la col·laboració del Col·legi de Veterinaris. I així, com qui no vol la cosa, hem arribat a la majoria d’edat i ja hem fet, entre Girona i Barcelona, 18 edicions!

La Trufa practicant l'ordre d'asseguda quedant-se quieta

La Trufa practicant l’ordre d’asseguda quedant-se quieta

En aquesta formació intensiva però rigorosa els propietaris aprenen tot allò que els pot ajudar a millorar el comportament i les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos. Molts, sobretot els propietaris novells, també l’aprofiten per resoldre tots els dubtes que se’ls plantegen ja sigui sobre alimentació, materials que han de comprar o situacions que viuen amb els seus gossos.

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

Aquesta 18a edició ha estat formada per un magnífic grup d’alumnes, majoritàriament cadells i gossos joves que segur que faran molt feliços als seus propietaris durant molts anys. Han estat tan participatius que l’últim dia els vam fer venir una hora abans per poder acabar el temari i, tot i així, vam acabar una hora més tard!

La Gin ben quieta sota l'atenta mirada d'en Lio...

La Gin ben quieta sota l’atenta mirada d’en Lio…

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin de fons aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Hora del pati! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica

Hora del pati pels més jovenets del curs! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica. Oi que són preciosos? 🙂

Gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!

P.D- Per tots aquells que us heu quedat amb les ganes de fer aquest curs no patiu, els dies 15 i 22 de Febrer i 1 de Març fem la pròxima edició a GIRONA i aviat també us direm les noves dates pel curs de BARCELONA! Apunteu-vos-hi a lladruc@hotmail.com o trucant-nos al 636385174.

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

%d bloggers like this: