Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Anuncis

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

Entrevista Lladruc a Tv Girona

Vét aquí la primera part de l’entrevista que em van fer al programa “Té de Tot” de la Televisió de Girona (TV Girona) el 15 de Novembre del 2012. A les imatges podreu veure la Syra, Border Collie de només tres mesos i mig, aprenent les ordres d’obediència bàsica mentre s’ho passa d’allò més bé.

I a la segona part veureu a la nineta dels meus ulls, la Cendra (Pastor Belga Malinois) que, considerant les atípiques condicions de treball, no ho va fer del tot malament… 🙂

Finalment voldria agrair a la Lídia Vidal, presentadora del programa, i a tot el seu equip, el seu interès per donar a conèixer el món de l’educació canina a Girona i per haver escollit Lladruc. Moltes gràcies!

Border Collie en adopció

Com ja sabeu no m’agrada publicar anuncis d’adopcions però una antiga companya de la facultat, la Mar Herrero, m’ha demanat i presentat una preciosa Border Collie en adopció i no he pogut evitar dedicar-li un post.

 

Es tracta d’una Border Collie de dos anys de mida petita degut segurament a una mala alimentació quan era cadelleta. També té poca massa muscular ja que s’ha passat dos anys tancada en un pis amb sortides mínimes i sempre lligada. A poc a poc està descobrint la natura i a relacionar-se amb altres gossos. Amb les persones és extremadament carinyosa tot i que s’espanta una mica si algú se li acosta bruscament o li aixeca la mà (no se sap si la van pegar). Li encanta córrer, anar per la muntanya i jugar a la pilota i a frisbee i és molt i molt ràpida i àgil. Actualment se li està buscant una casa d’acollida o algun adoptant que la tracti amb delicadesa i suavitat i que dugui una vida activa.

Si us interessa podeu contactar amb la Mar mitjançant el correu electrònic kirax8@hotmail.com Gràcies! 

Nala, la gosseta sorda

Avui us presentaré la Nala, una cadelleta de Border Collie que viu a Banyoles. La Nala és extremadament intel·ligent, sociable i curiosa però  és completament sorda. Els seus propietaris estaven força preocupats per com havien d’encarar la situació: seria possible educar-la? La Nala podria “fer de gos” o haurien de vigilar-la constantment? Hi havia el perill de sobreprotegir-la en excés? 

L’educació d’un gos sord no és una tasca fàcil i menys vivint en una societat com la nostra on els estímuls auditius són constants per això és molt recomanable un assessorament professional. En primer lloc cal ensenyar les ordres amb una senyal gestual, grans dosis de paciència i molts premis. La Nala de seguida va entendre què se li demanava però faltava assegurar l’ordre més important: la cridada. No vull ser categòrica però un gos sord viu condemnat a  ser atropellat, enverinat o robat així que la majoria de propietaris de gossos sords que no han estat educats viuen en una angoixa constant. Amb la Nala, però, vam fer servir un instrument molt eficaç: el collar de vibració. Ara la seva mestressa pot passejar-la tranquil·lament ja que per cridar-la només ha d’emetre una petita vibració al collar. La Nala, per altra banda, sap que en aquest moment ha de córrer cap a la seva mestressa perquè l’esperen un munt de coses bones. En resum: les dues han guanyat en qualitat de vida i una servidora s’ha sentit, un cop més, ben satisfeta d’haver pogut ajudar.

Consells per fotografiar el nostre gos

Estem renovant la web (www.lladruc.es) i aprofitem perquè tots aquells que hàgiu educat el vostre gos a Lladruc ens n’envieu una foto. Si voleu, podeu fer-nos-la arribar a info@lladruc.es i ben aviat la veureu penjada!

Per si no sabeu com posar-vos-hi us donarem uns quants consells bàsics:
– Alguns gossos es senten estranys per la càmera. Abans de començar la sessió seria convenient deixar-los olorar l’aparell i, si cal, premiar el fet d’estar-hi aprop.
– Si el vostre gos és d’un color fosc situeu-lo sobre un fons clar i si és de tons blanquinosos sobre un fons fosc. Ajudarà a ressaltar-lo.
– La gespa o el mar de fons solen fer que les fotos llueixin per si soles.
– Hauríem d’intentar situar-nos a la seva altura. Si fem les fotos des de dalt farà l’efecte que el gos té el cap molt gros i les potes curtes. Si ens situem per sota dels seus ulls la imatge sortirà deformada.
– Com més natural sigui la foto millor. No cal que ens esforcem a subjectar el gos amb la corretja o a abraçar-lo com si fóssim invisibles. Si tenim paciència i el gos està tranquil aconseguirem unes fotos millors.
– Com menys parlem durant la sessió més atenció pararà quan senti la nostra veu.
– I, per últim, intenteu portar la càmera o el mòbil sempre a sobre. Sovint, les imatges més inesperades són les més autèntiques: una trobada amb algun altre gos, una nevada sobtada, la llum de després de ploure…

%d bloggers like this: