Els gossos detectors de drogues i el mite que “van drogats per buscar”!

lladruc_comic_LLADRUC_H

Hola!

Treballant amb en Nemo i en Popeye, gossos detectors de drogues de Lladruc que col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i que ja us vaig presentar en aquest post, no deixen de preguntar-me com és que “droguem als gossos perquè busquin”.

El 2013 en vaig fer un post sencer que podeu llegir clicant aquí però sembla que encara hi ha qui no s’ho acaba de creure així que he creat aquest “meme” per veure si, amb humor, ens en sortim millor 🙂

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser Feliu.

Anuncis

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Benvingut a Lladruc, Oreo!

Oreo

M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

DSC_5845

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

DSC_5811

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.

 

 

 

Les activitats de teràpia assistida amb gossos de Lladruc al Diari de Girona!

fotospropies20180717232450-2_gDiaridegirona 22.07.2018
Fotografia de l’Aniol Resclosa del reportatge de teràpies assistides amb gossos by Lladruc que va aparèixer el passat 22 de Juliol en el Diari de Girona. 

El passat 22 de Juliol, Lladruc va aparèixer en el Diari de Girona en un reportatge sobre teràpies assistides amb gossos i és que enguany realitzem dos projectes en aquest àmbit:

  • A l’Escola Mas Masó, de Salt (Girona). Gràcies a l’equip de tutors, mestres, mestres d’educació especial, psicopedagogs i als coordinadors del centre hem repetit l’experiència que vam iniciar l’any passat i cada divendres al matí els alumnes poden gaudir de la Nit i de la Uma, dues Labradors Retriever ensinistrades per Lladruc per a realitzar aquesta tasca. Les gosses, a més de suposar una ajuda efectiva per a reforçar continguts apresos a classe i adquirir nous coneixements, han estat una eina educativa útil per ensenyar als alumnes valors tan importants com l’empatia, la paciència, el treball en equip, la responsabilitat… que de ben segur els convertiran en millors persones.

DSC_4117

La Nit (a l’esquerra) i la Uma (a la dreta) ajuden a la F. a millorar en molts aspectes que es treballen dins l’aula! 

  • Al Centre de Gent Gran Creu de Palau (Girona). Gràcies a la dedicació de l’equip d’animadors socioculturals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i la direcció del centre, des de l’any passat oferim, cada dimarts a la tarda, un servei de teràpia assistida amb gossos en el qual els residents poden gaudir de la companyia de la Nit, Labrador Retriever i la Umi, Bichon Maltès. Les gosses no només els ofereixen suport emocional sinó que, a més, ajuden a treballar aspectes que els residents ja practiquen amb els diferents professionals del mateix centre: la memòria, el record, la motricitat fina i gruixuda, l’expressivitat, potencien la realització d’exercici físic…  A més de millorar la qualitat de vida dels mateixos residents, la teràpia assistida amb gossos ajuda també a crear un ambient lúdic i únic entre les famílies, els voluntaris i els treballadors del centre.
La Umi durant una sessió de teràpia assistida amb gossos a la residència Creu de Palau
La C. té esclerosis múltiple i quadres depressius severs però quan la Umi la visita sempre diu que no pot ser més feliç! 

DSC_2845L’A. té una hemiplegia i ha d’esforçar-se a moure els dits per donar un premi a la Nit, que amb motiu del Carnestoltes va disfressada de fantasma! 

Per últim, només em queda donar les gràcies a tots els que confien en Lladruc dia a dia. Si vols posar en marxa un projecte de teràpies o activitats assistides amb gossos posa’t en contacte amb Lladruc al telèfon 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com Segur que podrem aportar el nostre granet de sorra per fer un món un xic millor!  🙂

Roser Feliu.

 

Lladruc fa deu anys!

14 de Juliol del 2008: començava la crisi econòmica, es retallaven llocs de treball i ningú sabia realment què ens queia a sobre.  Però una servidora és una idealista sense remei (i amb vint-i-dos anys encara ho era més!) i va engegar un servei d’educació canina a domicili a Girona.  Fa deu anys tenia un pressupost de 100 euros, més il·lusió que consciència empresarial i el convenciment que si lluites pel que vols tard o d’hora ho acabes aconseguint. I així, per desgràcia de la meva família, que després d’haver estudiat veterinària es pensava que em buscaria una “feina normal” i que la “dèria d’estirar corretges de gos” era una fase de bogeria temporal fruit del sobreesforç estudiantil, vaig crear http://www.lladruc.com

Fa cinc anys us explicava en aquest post la crònica del meu somni. Com van ser de durs els inicis però també la genial sensació d’alegria, tot i el cansament del dia a dia, de viure de la teva passió. Parlant de passió, estic orgullosa d’haver pogut embolicar en “l’aventura lladruquiana” un equip de professionals que podeu conèixer fent clic aquí tan entusiastes, il·lusionats i addictes a la feina ben feta com jo. Junts hem aconseguit treballar per a particulars, ajuntaments, centres cívics, acadèmies de formació, escoles, empreses de seguretat privada,  associacions policials, sindicats, residències d’avis, escoles i centres de teràpia ocupacional de les comarques gironines i barcelonines i ser un centre de referència per a veterinaris, criadors, perruquers canins, cuidadors de gossos i, fins i tot, altres ensinistradors.

equiplladrucCrec que és l’única foto que tinc de l’equip Lladruc sense l’uniforme i sense gossos! 🙂 

També vam crear, ara fa just un any, El Turó de Peralada, un allotjament turístic en plena natura, a Peralada, al cor de l’Alt Empordà, per a gossos i les seves famílies,  www.elturodeperalada.com

DSC_4689La piscina apta per a gossos de El Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com gestionada per Lladruc. M’ho arriben a dir fa deu anys i no m’ho crec! 🙂 

Et confessaré un secret: tot i que ens els últims cinc anys he aconseguit portar la TIP de Directora de seguretat a la cartera, fet dos postgraus de criminalística a la UAB i un d’equitació terapèutica a la UVIC i estar escrivint això a raig abans de sortir disparada a fer un servei de gossos detectors d’explosius, on em mostraré molt seriosa i molt dura, després d’una dècada no he deixat de ser del tot la jove que penjava publicitat de Lladruc als plafons dels centres cívics i anava maquillada a casa els clients per semblar més professional i més gran. Per això, abans que m’emocioni massa mirant enrere i on som ara, ho vull deixar aquí i donar-te les gràcies, MOLTES GRÀCIES, per haver confiat en Lladruc: per contractar-nos per educar el teu gos, fer una xerrada o un servei de gossos de teràpia o detecció, ajudar-nos, llegir-nos, fer-nos publicitat o simplement seguir-nos a les xarxes socials i deixar-nos un comentari amable.

MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS LLADRUCS!

Roser Feliu.

Nous cursos Lladruc al Gener a Girona i a… BARCELONA!

Bon dia! Avui toca presentar els nous cursos “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” de Lladruc pel mes de Gener.

A Peralada ja són un clàssic i és que farem… la 36a edició!

Ed. 36. Gener 2018nadal.jpg

Ara per ara, només hi ha dues places disponibles per l’edició gironina així que, si t’interessa, afanya’t i apunta’t ràpid escrivint un mail a info@lladruc.com

I, per primera vegada a Molins de Rei (Barcelona), la 37 edició!

Ed. 37. Gener 2018nadal - Molins.jpg

Com ja hem explicat en altres posts, els cursos són teòrics i pràctics, estan impartits per un doctor en veterinària o una doctoranda en veterinària i una educadora canina i ofereixen una bona base de coneixements intensa i sòlida per poder gaudir més de la relació amb els gossos.

Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres per telèfon 636385174, email info@lladruc.com o a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram, twitter…

Esperem veure’t ben aviat!
Roser Feliu.

Gossos i casaments by Lladruc a TV3!

Gravació TV3 .jpg

Com ja us vaig explicar en el post anterior, a Lladruc.com oferim un servei de preparació, ensinistrament, higiene i transport dels gossos pel casament o per les celebracions dels seus propietaris.

Pots conèixer millor el nostre innovador servei, únic en tot l’Estat espanyol,  CLICANT AQUÍ i veuràs el reportatge que va sortir ahir al programa “A tota pantalla” de TV3.

Moltes gràcies pel vostre interès!
Roser.

 

Nou curs by Lladruc al setembre!

Ed 34. setembre 2017

Per sort o per desgràcia, l’estiu ja s’acaba i des de Lladruc tornem a oferir el nostre curs estrella, el “Tinc un gos, i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. El curs, teòric i pràctic i amb una durada total de 12 hores repartides en tres matins de diumenge, està impartit per l’Emili Barba (Doctor en veterinària) i per una servidora, Roser Feliu, i es fa en grup reduïts per tal que tothom n’aprofiti bé el contingut.

El preu per inscripció canina és de 150 euros perquè podeu venir tota la família i, a més, us incloem l’esmorzar i tots els materials del curs 🙂

Per qualsevol dubte o per formalitzar l’inscripció, ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser

 

2017… PRIMERA CADELLADA DE PASTOR ALEMANY DE LLADRUC!

Es diu que tothom arriba carregat de bons propòsits a l’any nou i a Lladruc el comencem amb una gran notícia: d’aquí menys d’un mes naixerà la nostra primera cadellada!

Per què és la nostra primera cadellada?

A Lladruc ens dediquem a l’educació canina, no a la cria. Per això, tot i tenir l’afix registrat des de fa una bona colla d’anys (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480), aquesta serà la nostra primera cadellada.

Qui són els pares?

Dos Pastors Alemanys de treball extraordinaris: en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. Dic que són extraordinaris perquè tenen unes prestacions fòra de sèrie però un caràcter fantàstic i molt dolç, cosa que els fa ideals per viure a dins de casa, en família.

SONY DSCEl pare de la primera cadellada de Lladruc: “Connor de la Isla del Rey”. 

burka-cara
La mare de la primera cadellada de Lladruc: la “Burka del Valle de Alcalans”. 

Com seran els cadells?

Dijous vam fer l’ecografia a la Burka i vam poder veure, clarament, deu cadells sans i forts que, en principi, han de néixer l’última setmana de Gener. Esperem uns cadells totalment lliures de displàsia de colze i de maluc, amb excel·lents prestacions pel treball i amb un caràcter fantàstic per viure en família.

Com els criarem? Quan i com els entregarem?

Els cadells naixeran i es criaran a dins de casa nostra, a Peralada, amb un jardí completament tancat de més de 30.000 metres quadrats. Els socialitzarem amb nens, persones grans, aviram i altres animals i els acostumarem, des de ben petits, a tota mena de sorolls per tal que, de grans, puguin ser uns gossos aptes per a qualsevol tasca. Entregarem els cadells a partir dels dos mesos d’edat, amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i amb microxip.

dsc_3777Us imagineu deu cadellets de Pastor Alemany corrent per aquesta gespa? 😉 

Com els reservarem?

Ens estimem els nostres gossos amb bogeria per la qual cosa serem extremadament selectius respecte a on van a parar. De moment tenim fetes força reserves però encara triarem alguns futurs propietaris responsables més. Si creus que tu seràs uns d’ells, ens pots escriure a info@lladruc.com o trucar-nos al 636385174. Segur que trobaràs mil cadellades més però cap criada amb tanta il·lusió…! 

Espero que el 2017 estigui essent tan bo per vosaltres com ho està essent per nosaltres!
Roser Feliu.

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

%d bloggers like this: