Entrevista al “Té de tot” sobre gossos de teràpia!

Com ja sabeu, des de fa més d’un any, a Lladruc (www.lladruc.com) tenim en marxa dos programes de teràpies assistides amb gossos: les tardes de dimarts a la residència de gent gran de Palau (Girona) i els matins de divendres a l’Escola Mas Masó (Salt).

L’equip de televisió de Girona se’n va assabentar i dijous em va fer una entrevista on no va voler faltar la Labrador Retriever Nit! Ho podeu veure a partir del minut 17 aquí:

Entrevista teràpies amb gossos Lladruc TDT

Espero que us agradi!
Roser Feliu.

Vuitè congrés de la Fundació Affinity

La Fundació Affinity www.fundacion-affinity.org/ organitza cada tres anys un congrés sobre teràpies assitides amb animals. He tingut la sort de poder anar a les últimes tres convocatòries: a Barcelona el 2004, a Madrid el 2007 i fa 10 dies un altre cop a Barcelona i sempre n’he sortit ben emocionada. 

Són congressos intensos, dos dies complets de ponències sobre diferents projectes impulsats per la pròpia fundació (residències d’avis, centres penitenciaris, escoles d’educació especial, centres psiquiàtrics, etc) però on també podem gaudir de l’opinió d’experts en T.A.A de renom mundial.

En aquest edició m’han cridat l’atenció d’una manera especial dues iniciatives: “Puppy Behind Bars” (que es mereix un post exclusiu) i el “Programa Pagorriaga”  www.anothe.org Aquesta associació formada per professionals de la salut i l’educació pretèn ajudar a integrar joves adolescents amb dificultats a la societat mitjançant teràpies assitides amb animals. La particularitat és que les activitats es realitzen en un “caserío” en plena natura, a 6kms del veí més pròxim, sense cobertura al mòbil i rodejats d’animals salvatges. Veure els resultats obtinguts en persones amb problemes conductuals greus considerades difícils feia posar els pèls de punta.

Com a conclusió final i tal com he dit en posts anteriors, cal professionalitzar aquest sector, canviar d’una vegada “a veure què passa si…” per resultats vàlids i contrastats científicament que permetin donar el reconeixement que es mereix a aquesta apassionant especialitat que, no ho oblidem, ajuda a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

En Tod

Sovint estic tan ocupada recomanant-vos productes, fent resums d’activitats canines o intentant dibuixar-vos un somriure amb vídeos o traduccions gracioses que m’oblido de la verdadera raó per la qual va nèixer aquest espai: mostrar-vos, de manera propera, com treballem per aconseguir gossos feliços i propietaris tranquils.

Un d’ells és en Tod, un creuat de Labrador Retriever  que havia estat abandonat de ben petit. En Tod va ser adoptat perquè la Susanna, la seva propietària, va creure que seria una bona eina terapèutica pel seu germà, que presentava certes dificultats a nivells de relació social i aprenentatge. La Susanna, que és professora d’educació especial, va pensar que un gos l’ajudaria a mostrar-se més obert, li facilitaria la integració social i augmentaria la seva responsabilitat i autoestima. En Tod, però, era un jovenet força entremaliat que saludava pujant a dues potes sobre la gent, lladrava exageradament durant molta estona i era pràcticament incontrolable per tots els membres de la família. Així doncs ens va trucar una mica amoïnada i vam començar una obediència bàsica en positiu de manera que fos molt fàcil treballar amb el gos i el progressos fossin nombrosos i ràpids de cara a motivar al seu jove propietari. Com que tenien molt clar que no el volien fer criar van optar també per castrar-lo. Fa unes setmanes, coincidint amb el post-operatori de l’animal em van enviar un simpàtic mail amb aquesta preciosa foto que va aconseguir, un dia més, que em sentís orgullosa de la meva feina. Gràcies per confiar en nosaltres!

 

A %d bloguers els agrada això: