Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària 🙂 🙂

Anuncis

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

Curs avançat de guia caní policial a Palafolls

Els alumnes al curs avançat de guia caní policial

Els alumnes del curs avançat de guia caní policial a Palafolls!

Durant els dies 6, 7 i 8 d’Octubre es va celebrar a Palafolls el “Curs avançat de guia caní policial“, organitzat per dos policies amb una dilatada trajectòria professional i la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

És una realitat que, cada vegada més, la seguretat pública valora més la tinença de gossos específicament ensinistrats per ajudar-los en diferents tasques, especialment en la recerca i localització de substàncies estupefaents. El gos d’aquestes unitats ha de ser un gos d’elit però també és essencial que existeixi un binomi perfecte entre aquest i el seu guia. Així doncs els policies van aprendre conceptes importants d’etologia, tècniques d’ensinistrament, maneig del gos i operativitat real. En la meva xerrada vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar la metodologia de Lladruc per seleccionar els cadells amb vuit setmanes i, només d’arribar a casa, començar l’esforç de socialitzar-los i ensinistrar-los per convertir-los en excel·lents gossos de treball que també puguin viure correctament en família.

A la part pràctica la Fura, Pastor Alemany de poc més de cinc mesos, va mostrar el treball d’iniciació del cadell. La Mina va ensenyar als alumnes l’obediència de base necessària per a un gos detector (fins i tot algun policia va poder practicar amb ella!) i la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada amb i sense corretja i de marcació activa de la substància ben amagada en una caixa. Finalment la Syra, Border Collie, va fer una marcació passiva i va realitzar diferents habilitats. També vaig mostrar als alumnes tot el material que fem servir: caixes holandeses de detecció, mossegadors, estoigs de pseudos, etc.

La Fura amb la placa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols!

La Fura ja gairebé sembla una “senyora gossa policia” amb la placa de Sant Feliu de Guíxols! 😉

Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Palafolls i més concretament al regidor de seguretat ciutadana, pel seu interès i la cessió del magnífic espai on es van desenvolupar les classes teòriques i pràctiques, als organitzadors del curs per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per les seves preguntes i la seva il·lusió. Tant de bo aviat totes les policies del nostre país disposin d’una unitat canina!

Roser Feliu.

Curs avançat de Guia Caní Policial

Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat de funcionaris de Policia i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.

El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.

Una servidora "predicant" les virtuts d'una bona socialització del futur gos detector :)

Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector 🙂

Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues

Explicant els nostres protocols de treball

Una servidora explicant els nostres protocols de treball

També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata 🙂

La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

I resolent dubtes ben feliç amb el mossegador a la boca...

… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!

En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!

Roser Feliu.

Foto de grup i la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Workshop Aneta Migas

L'Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l'Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

L’Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l’Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.

La pista d'ensinistrament de Can Lladruc!

La pista d’ensinistrament de Can Lladruc!

Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social?

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…

La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!

Que atents que estaven tots! :)

Que atents que estaven tots!

Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.

La "Mini-Mali" de la Roser practicant l'ordre d'asseure's :)

La “Mini-Mali” de la Roser practicant l’ordre d’asseure’s…

I el "Maxi-Mali" de la Isabel esperant indicacions :)

… el “Maxi-Mali” de la Isabel esperant indicacions…

I el "crazy-Mali" de l'Ángel!

… i el “crazy-Mali” de l’Ángel a punt d’atacar el mossegador! 🙂

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador...

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador…

La Cendra fent salts d'alegria

… i l’hipermotivada de la Cendra fent salts d’alegria només d’entrar a la pista!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

La Mel va fer un costat propi de gossa "IPOnera"...

La Mel va fer un costat propi de gossa “IPOnera”!

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l'univers va fer un paper força digne pel mal entrenament que portàvem!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l’univers va fer un repàs de les ordres bàsiques 🙂

Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.

Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.

Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!

Copa d’Espanya d’IPO a Huesca

Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

Hiusa Tutonka

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan en un exercici d'obediència

En Sumo del Salto Roldan volant mentre mossega al figurant

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l'Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l'Ángel (co-organitzador del workshop de l'any) i una servidora apunt d'atacar una capsa de magdalenes Cal Tuset com si ens presentéssim a la disciplina de protecció :)

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

%d bloggers like this: