Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉
Anuncis

Inscripcions obertes per l’últim curs Lladruc abans de l’estiu!

42 edició

Hola!

Avui toca penjar el cartell de la 42 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” by Lladruc, l’últim de la temporada fins al setembre. No te’l pots perdre!

Si necessites més informació, ens pots escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Moltes gràcies per seguir-nos!
Roser.

 

 

Feliç Sant Jordi!

La Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc, i l’Oreo, gat de teràpia que ja vau conèixer en el post Benvingut, Oreo! , us desitgen un FELIÇ SANT JORDI!

 

57798712_10155876211346402_3601963860250066944_o

Inscripcions obertes pel nou curs Lladruc!

Hola!

Ja em perdonareu, però entre preparar els gossos de la unitat canina de la Guàrdia Urbana de Figueres, les múltiples activitats que fem de gossos de teràpia per a llars d’avis i escoles i el munt de clients habituals tinc el blog abandonat!

Per posar-hi remei (almenys fins que pugui escriure un post com cal), us penjo el cartell del pròxim curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós del món (riu, riu… que ja portem més de 40 edicions!).

Com sempre, per qualsevol cosa estem a la teva disposició en el 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com

Esperem comptar amb tu per aquesta edició!

Moltes gràcies per llegir-me!

Roser.

41 edició.jpg

 

 

Com ens “enganyen” les etiquetes del pinso per a gossos?

002
La Mina, pastor alemany de Lladruc, i el seu plat 🙂 

Com ja sabeu, fa uns mesos vam posar en pràctica el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com un web escrit i formulat per veterinaris, de qualitat i totalment independent sobre nutrició canina.

Un dels articles més llegits és el següent:

COM PODEM DETECTAR LA MALA PRAXIS DELS FABRICANTS DE PINSOS PER A GOSSOS EN L’ETIQUETA?  

Amb aquest article us ensenyarem a detectar les tres males pràctiques (potser no fraudulentes, però sí enganyoses) que utilitzen més sovint (tot i que per sort són una minoria) els fabricants de pinso:

Partir ingredients:

La normativa marca que els ingredients s’incorporin en l’etiqueta per ordre d’inclusió en pinso. És a dir, l’ingredient majoritari estarà al principi, el segon just després, etc. I això es fa amb la finalitat d’aportar una informació valuosa al consumidor, perquè puguin decidir lliurement què comprar segons quins ingredients porti i en quina proporció.

En aquest context, alguns fabricants han adquirit la pràctica de dividir els ingredients majoritaris en dues denominacions per a fer que un ingredient que està en menor proporció aparegui en primer lloc. Per exemple: Si un pinso té 50% de blat de moro i 30% de pollastre, pots trobar-te l’etiqueta següent: Pollastre (30%), blat de moro (25%), farina de blat de moro (25%)…. però en realitat, el blat de moro hauria d’anar davant perquè la farina és el mateix blat de moro que està mòlt!

Introduir ingredients de qualitat enmig dels additius:

Tornem a la normativa que estableix que els ingredients s’incorporen a l’etiqueta per ordre d’inclusió en el pinso.

De vegades es poden trobar etiquetes on s’incorpora algun o alguns ingredients atractius i desitjables (per exemple: pollastre, fruites o verdures) al final de les etiquetes, enmig de les vitamines i minerals (a vegades també introduïts amb “E-numero”). Això implica que la quantitat real de l’ingredient continguda en el pinso és molt petita (parlem de mg/kg de pinso, o sigui, bàsicament pols!). Aquesta quantitat, evidentment, no formarà una part prou important de la dieta com per a tenir-ho en compte. Així que no us enganyin, els ingredients principals de la dieta són els que s’inclouen al principi.

Utilitzar proteïnes d’origen animal de mala qualitat:

Una de les modes actuals del sector de menjar per a mascotes, i en concret dels gossos, és la utilització de la història evolutiva del gos com carnívor, menyspreant la introducció de fonts de proteïna vegetal. Aquí hi entra en joc el màrqueting, i la introducció de proteïnes vegetals és relativament comuna en altres marques comercials, perquè els gossos no són carnívors estrictes (al contrari que els gats).

Deixant-nos de filosofies o preferències, és cert que la proteïna de més valor biològic per a les mascotes és la d’origen animal i de qualitat (per ser més digestible i biodisponible, amb un perfil d’aminoàcids adequat). Però la proteïna d’origen vegetal, encara que es pugui haver de suplementar amb determinats aminoàcids per a satisfer els requeriments del teu gos o gat, pot ser més digestible i de millor qualitat que certes farines “dolentes” d’origen animal, excessivament processades o que inclouen subproductes de poca qualitat. Per tant, no et recomanem pinsos que l’etiqueta comenci per noms genèrics i de dubtosa qualitat com a “Farines de subproductes d’animals”; perquè tot i ser d’origen animal, un elevat contingut de proteïnes animals poc digestibles i de mala qualitat pot induir problemes gastrointestinals a curt termini i metabòlics a mig-llarg termini.

A vegades, la detecció d’aquestes pràctiques pot ser difícil si no estem entrenats a  llegir les etiquetes del pinso. Per això et recomanem que utilitzis el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com que és totalment gratuït i on analitzem si el  el fabricant ha utilitzat alguna d’aquestes pràctiques que podrien portar-te a l’engany.

Roser Feliu.

 

 

La “crisi dels 40”? No! El gener farem un altre curs Lladruc amb energies renovades! :)

40 edició

Existeix la temuda “crisi dels quaranta”? A Lladruc no! Arribem a la quarantena edició del curs “Tinc un gos, i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” amb més il.lusió que mai i energies renovades!

T’hi apuntes? Pensa que pot ser el teu/seu regal de Nadal perfecte, fins i tot podem fer un val regal personalitzat amb la foto del gos! 😉

Més info a info@lladruc.com o en el telèfon 636385174.

Esperem poder comptar amb tu! BONES FESTES!
Roser Feliu.

Oferta de feina de GUIA CANÍ de seguretat privada per treballar amb gossos de Lladruc

Connor2

S’ofereix feina de guia caní de seguretat privada a prop de Girona.

Requisits:
– TIP de vigilant de seguretat en vigor.
– Curs de guia caní impartit per Lladruc.
– Imprescindible parlar anglès.
– Imprescindible tenir passió per treballar amb gossos.

Oferta:
– Feina a temps complet.
– Bon sou.
– Bon ambient de treball.
– Poder guanyar-se la vida treballant amb gossos com el de la foto, els millors del món, els de Lladruc!  

Envieu-nos el currículum a info@lladruc.com
Moltes gràcies per la vostra atenció!
Roser Feliu.

Benvingut a Lladruc, Oreo!

Oreo

M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

DSC_5845

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

DSC_5811

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.

 

 

 

Últimes places per la 39 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc, “Tinc un gos… i ara què?”

Ed. 39 Octubre 2018

Bon dia!

Amb l’arribada de la tardor tornen els cursos de Lladruc! El més famós és el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que arriba a la 39a edició!

Com ja sabeu, és un curs teòric i pràctic repartit en tres sessions de diumenge de 9,30h a 13,30h que fem en el nostre centre de Peralada i que està impartit pel Dr. en veterinària Emili Barba i per una servidora, Roser Feliu.

Limitem els cursos a un màxim de set gossos i dos professors així que ara mateix queden les últimes places lliures. No el deixis escapar i apunta’t de seguida enviant un mail a info@lladruc.com o trucant-nos al 636385174!

Fins aviat!
Roser Feliu.

El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

%d bloggers like this: