El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

Anuncis

Feliç diada de part de Lladruc!

Tal com marca la tradició, la relacions públiques més veterana de Lladruc us desitja una FELIÇ DIADA!

41481227_10155442018926402_6017212270747058176_n

Les activitats de teràpia assistida amb gossos de Lladruc al Diari de Girona!

fotospropies20180717232450-2_gDiaridegirona 22.07.2018
Fotografia de l’Aniol Resclosa del reportatge de teràpies assistides amb gossos by Lladruc que va aparèixer el passat 22 de Juliol en el Diari de Girona. 

El passat 22 de Juliol, Lladruc va aparèixer en el Diari de Girona en un reportatge sobre teràpies assistides amb gossos i és que enguany realitzem dos projectes en aquest àmbit:

  • A l’Escola Mas Masó, de Salt (Girona). Gràcies a l’equip de tutors, mestres, mestres d’educació especial, psicopedagogs i als coordinadors del centre hem repetit l’experiència que vam iniciar l’any passat i cada divendres al matí els alumnes poden gaudir de la Nit i de la Uma, dues Labradors Retriever ensinistrades per Lladruc per a realitzar aquesta tasca. Les gosses, a més de suposar una ajuda efectiva per a reforçar continguts apresos a classe i adquirir nous coneixements, han estat una eina educativa útil per ensenyar als alumnes valors tan importants com l’empatia, la paciència, el treball en equip, la responsabilitat… que de ben segur els convertiran en millors persones.

DSC_4117

La Nit (a l’esquerra) i la Uma (a la dreta) ajuden a la F. a millorar en molts aspectes que es treballen dins l’aula! 

  • Al Centre de Gent Gran Creu de Palau (Girona). Gràcies a la dedicació de l’equip d’animadors socioculturals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i la direcció del centre, des de l’any passat oferim, cada dimarts a la tarda, un servei de teràpia assistida amb gossos en el qual els residents poden gaudir de la companyia de la Nit, Labrador Retriever i la Umi, Bichon Maltès. Les gosses no només els ofereixen suport emocional sinó que, a més, ajuden a treballar aspectes que els residents ja practiquen amb els diferents professionals del mateix centre: la memòria, el record, la motricitat fina i gruixuda, l’expressivitat, potencien la realització d’exercici físic…  A més de millorar la qualitat de vida dels mateixos residents, la teràpia assistida amb gossos ajuda també a crear un ambient lúdic i únic entre les famílies, els voluntaris i els treballadors del centre.
La Umi durant una sessió de teràpia assistida amb gossos a la residència Creu de Palau
La C. té esclerosis múltiple i quadres depressius severs però quan la Umi la visita sempre diu que no pot ser més feliç! 

DSC_2845L’A. té una hemiplegia i ha d’esforçar-se a moure els dits per donar un premi a la Nit, que amb motiu del Carnestoltes va disfressada de fantasma! 

Per últim, només em queda donar les gràcies a tots els que confien en Lladruc dia a dia. Si vols posar en marxa un projecte de teràpies o activitats assistides amb gossos posa’t en contacte amb Lladruc al telèfon 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com Segur que podrem aportar el nostre granet de sorra per fer un món un xic millor!  🙂

Roser Feliu.

 

Lladruc fa deu anys!

14 de Juliol del 2008: començava la crisi econòmica, es retallaven llocs de treball i ningú sabia realment què ens queia a sobre.  Però una servidora és una idealista sense remei (i amb vint-i-dos anys encara ho era més!) i va engegar un servei d’educació canina a domicili a Girona.  Fa deu anys tenia un pressupost de 100 euros, més il·lusió que consciència empresarial i el convenciment que si lluites pel que vols tard o d’hora ho acabes aconseguint. I així, per desgràcia de la meva família, que després d’haver estudiat veterinària es pensava que em buscaria una “feina normal” i que la “dèria d’estirar corretges de gos” era una fase de bogeria temporal fruit del sobreesforç estudiantil, vaig crear http://www.lladruc.com

Fa cinc anys us explicava en aquest post la crònica del meu somni. Com van ser de durs els inicis però també la genial sensació d’alegria, tot i el cansament del dia a dia, de viure de la teva passió. Parlant de passió, estic orgullosa d’haver pogut embolicar en “l’aventura lladruquiana” un equip de professionals que podeu conèixer fent clic aquí tan entusiastes, il·lusionats i addictes a la feina ben feta com jo. Junts hem aconseguit treballar per a particulars, ajuntaments, centres cívics, acadèmies de formació, escoles, empreses de seguretat privada,  associacions policials, sindicats, residències d’avis, escoles i centres de teràpia ocupacional de les comarques gironines i barcelonines i ser un centre de referència per a veterinaris, criadors, perruquers canins, cuidadors de gossos i, fins i tot, altres ensinistradors.

equiplladrucCrec que és l’única foto que tinc de l’equip Lladruc sense l’uniforme i sense gossos! 🙂 

També vam crear, ara fa just un any, El Turó de Peralada, un allotjament turístic en plena natura, a Peralada, al cor de l’Alt Empordà, per a gossos i les seves famílies,  www.elturodeperalada.com

DSC_4689La piscina apta per a gossos de El Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com gestionada per Lladruc. M’ho arriben a dir fa deu anys i no m’ho crec! 🙂 

Et confessaré un secret: tot i que ens els últims cinc anys he aconseguit portar la TIP de Directora de seguretat a la cartera, fet dos postgraus de criminalística a la UAB i un d’equitació terapèutica a la UVIC i estar escrivint això a raig abans de sortir disparada a fer un servei de gossos detectors d’explosius, on em mostraré molt seriosa i molt dura, després d’una dècada no he deixat de ser del tot la jove que penjava publicitat de Lladruc als plafons dels centres cívics i anava maquillada a casa els clients per semblar més professional i més gran. Per això, abans que m’emocioni massa mirant enrere i on som ara, ho vull deixar aquí i donar-te les gràcies, MOLTES GRÀCIES, per haver confiat en Lladruc: per contractar-nos per educar el teu gos, fer una xerrada o un servei de gossos de teràpia o detecció, ajudar-nos, llegir-nos, fer-nos publicitat o simplement seguir-nos a les xarxes socials i deixar-nos un comentari amable.

MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS LLADRUCS!

Roser Feliu.

Lladruc us desitja un Feliç Sant Jordi!

La Cendra, relacions públiques “sènior” de Lladruc, us desitja un FELIÇ SANT JORDI des de El Turó de Peralada, http://www.elturodeperalada.com, el millor allotjament dog-friendly que podeu trobar! 🙂

 

st jordi cendra

Entrevista al “Té de tot” sobre gossos de teràpia!

Com ja sabeu, des de fa més d’un any, a Lladruc (www.lladruc.com) tenim en marxa dos programes de teràpies assistides amb gossos: les tardes de dimarts a la residència de gent gran de Palau (Girona) i els matins de divendres a l’Escola Mas Masó (Salt).

L’equip de televisió de Girona se’n va assabentar i dijous em va fer una entrevista on no va voler faltar la Labrador Retriever Nit! Ho podeu veure a partir del minut 17 aquí:

Entrevista teràpies amb gossos Lladruc TDT

Espero que us agradi!
Roser Feliu.

Les 10 pitjors compres que pots fer al teu gos (i les alternatives!)

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

  1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
  2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
  3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
  4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
  5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
  6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
  7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
  8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
  9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
  10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.

Nous cursos Lladruc al Gener a Girona i a… BARCELONA!

Bon dia! Avui toca presentar els nous cursos “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” de Lladruc pel mes de Gener.

A Peralada ja són un clàssic i és que farem… la 36a edició!

Ed. 36. Gener 2018nadal.jpg

Ara per ara, només hi ha dues places disponibles per l’edició gironina així que, si t’interessa, afanya’t i apunta’t ràpid escrivint un mail a info@lladruc.com

I, per primera vegada a Molins de Rei (Barcelona), la 37 edició!

Ed. 37. Gener 2018nadal - Molins.jpg

Com ja hem explicat en altres posts, els cursos són teòrics i pràctics, estan impartits per un doctor en veterinària o una doctoranda en veterinària i una educadora canina i ofereixen una bona base de coneixements intensa i sòlida per poder gaudir més de la relació amb els gossos.

Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres per telèfon 636385174, email info@lladruc.com o a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram, twitter…

Esperem veure’t ben aviat!
Roser Feliu.

“Black Friday” i la “Síndrome del gos negre”. Per què els gossos negres són els menys adoptats?

Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. Un dels gossos que pateixen la "síndrome del gos negre" però què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món!

En Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. A vegades li toca patir la “síndrome del gos negre” però… què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món! 😉

Demà comença el “Black Friday” i vull aprofitar l’avinentesa del “Divendres negre” per parlar-vos d’una realitat que potser molts no coneixeu: el rebuig que, massa sovint, pateixen els gossos de color negre.

Som “racistes”? 

Diversos estudis demostren que els gossos negres són els menys adoptats a les gosseres i també que el públic en general té dues vegades més possibilitats de triar acariciar un gos de tons clars que un de color negre.

Jo mateixa ho he pogut comprovar. Si vaig passejant a la vegada la Burka, Pastor alemany de color negre i marró clar i en Bond, Pastor alemany completament negre, sé que tothom la saludarà abans a ella. Mentrestant, el pobre Bond haurà d’esperar pacientment assegut (tal com li he ensenyat per no provocar cap mena de mínima incomoditat en el personal), que jo respongui preguntes com “El negre no fa res?” o “Ai, no hauria de portar morrió, aquest?”. El pitjor de tot és que, mentre ho pregunten, molts ja estan abraçant, rebregant o fins i tot fent fotos a la intensa i enèrgica Burka, sense haver-me preguntat si la podien tocar!

L’altre exemple de la meva vida diària potser encara és més trist. Cada dimarts la Nit, una Labrador Retriever completament negra, i jo, anem a fer sessions de teràpia assistida amb gossos a la “Residència de gent gran de Palau” de Girona, entitat de la Generalitat de Catalunya. En un parell d’ocasions ens hem hagut de sentir a dir comentaris desafortunats com “Uff, aquest gos NEGRE per estar amb avis?” o “Els Labradors com  l’Scottex són més afectuosos, aquest fan POR!”. I, perquè negar-ho, em sap greu perquè us puc assegurar que la Nit és la gossa més dolça, tranquil·la i educada que he conegut mai.

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! :)

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! 🙂

I per què agraden més els gossos clars que els gossos negres?

El fenomen (si és que el puc anomenar així) m’inquieta i hi he intentat buscar-hi diverses explicacions:

  • Imatge “repressiva”: molts gossos seleccionats històricament per a treballs de protecció o vigilància (els erròniament anomenats “gossos d’atac”) són de colors foscos per ser més efectius en tasques de patrullatge, on els colors blancs i cremosos permeten una millor apreciació de l’animal i, per tant, generen un desavantatg tàctic. A la llarga, en l’ideari popular el “gos negre = gos dolent” per desgràcia, ha perdurat.
  • Supersticions: el color negre, per pura i simple estupidesa humana, sempre s’ha associat amb diverses supersticions. Alguns encara creuen que si se’t creua un gat negre per davant tindràs un mal dia, i moltes associacions protectores fan una vigilància especial per no entregar en adopció gats negres abans de Halloween per por que els utilitzin per rituals de màgia negra. En el mateix sentit, sabeu que els cavalls negres antigament es feien servir per estirar els carruatges dels morts? Això va estar a punt de provocar que algunes races amb aquesta capa s’extingissin.
  • Què sentim en percebre el color negre?. Us recomano fervorosament un llibre absolutament genial que explica un món tan aparentment simple com els dels colors, “La psicologia del color: cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón”. En el capítol dedicat al negre podem llegir que, tot i que un 30% de les persones relaciona el color negre amb l’elegància, un 52% ho fa respecte a “allò brut i dolent”. Per la nostra cultura, l’estrany de la família és “l’ovella negra”, qui és un pessimista “ho veu tot negre” o qui explica acudits de mal gust té un “humor negre”.
  • Expressivitat: molts diuen que els gossos negres són més inexpressius. En un Labrador de color crema, per exemple, els ulls, normalment d’un color més clar que els seus germans de color negre, ressalten sobre tot el rostre, donant peu a una “expressió adorable” que ha servit, en publicitat, per fer-te pagar dues vegades més per un paper de W.C d’una marca concreta o vendre’t una assegurança més cara. En els gossos negres, les faccions queden més difuminades i per algunes persones el moviment dels ulls, del musell o de les orelles pot ser més difícil de veure, donant lloc a la creença que “són menys inexpressius” quan, en realitat, hauríem de dir “no puc reconèixer tan bé la seva expressivitat”.
  • Menys fotogènics: quants de vosaltres no heu buscat fotografies de web de gossos  en adopció abans de triar-ne un? Els gossos negres sempre són més complicats de fotografiar i, per tant, les seves fotos, especialment si estan fetes amb mòbils i d’una manera amateur, poden ser menys boniques que la d’altres gossos de tons més clars, dificultant-ne la difusió. Fred Levy, un fotògraf professional propietari de dos gossos negres adoptats, va intentar donar visibilitat a aquests gossos mitjançant el seu projecte “The Black Dogs Project” que s’ha convertit en un èxit mundial, mireu! https://caninenoir.tumblr.com/

En definitiva, els gossos negres són els grans perjudicats als centres d’acollida, les gosseres municipals, les associacions protectores i la vida real. Només hi ha una excepció i és el treball policial on, en una cadellada de Pastor alemany, els gossos negres poden ser més cotitzats que els seus germans d’altres colors. Sabeu perquè la majoria de cossos policials americans prefereix gossos negres? No és només per la imatge repressiva que us comentava, en la meva visita a la Police K9 Unit de Los Angeles fa dos anys em van explicar que la majoria d’uniformes i que la majoria de gossos són negres i així… no es veu el pèl!

Si us plau, no sigueu “racistes”; si a la residència d’avis us visita una gossa de teràpia educada per Lladruc doneu-li molts premis saludables, i si veieu en Bond, el Pastor alemany negre de Lladruc, abraceu-lo!

Però sobretot m’agradaria que en una societat moguda pel Black Friday, els “likes” de les xarxes socials i l’imatge, deixéssim de banda l’embolcall i ens centréssim en el que és real i és que hi ha molts gossos que, sota el pèl negre que els fa invisibles, estan desitjant trobar algú que els cuidi i els estimi com es mereixen.

Roser Feliu.

Xerrades de formació per a propietaris responsables per a l’Ajuntament de Girona by Lladruc

xerrada cc santa eugènia normativa canina

La convivència entre els gossos, els seus propietaris i la resta de ciutadans a vegades genera alguns problemes: excrements sense recollir contaminant places, carrers i fins i tot jocs infantils, pixades a les façanes de botigues i llars, gossos deslligats que espanten els ciclistes i corredors, gossos perduts o extraviats perquè no estan correctament microxipats ni censats, gossos categoritzats com a potencialment perillosos passejant sense morrió i amb una corretja Flexi, etc. En molts casos, aquests problemes de civisme no es produeixen per mala fe del propietari sinó, simplement, per desconeixement. Per això, aquesta setmana els de Lladruc hem ofert tres xerrades de formació per a propietaris responsables englobades dins la magnífica campanya de tinença cívica i responsable de gossos “En Zívic a Girona” impulsada per l’Ajuntament de Girona.

El dimarts 26 de setembre el doctor en veterinària Emili Barba i una servidora, Roser Feliu, vam oferir una xerrada sobre salut canina al centre cívic Barri Vell- Mercadal. Els assistents van poder aprendre tècniques de primers auxilis, quines són les malalties més freqüents, reconèixer les urgències veterinàries més freqüents i, també, perquè és tan important recollir els excrements i diluir les miccions dels nostres gossos com a mesura de salut pública.

cartell salut ajuntament girona.jpg

El dimecres 27 de setembre una servidora va fer una xerrada sobre educació canina al centre cívic Pla de Palau (biblioteca Ernest Lluch) on vaig explicar quins són els problemes de comportament més habituals i com solucionar-los, com millorar de manera amena però fiable l’obediència dels nostres gossos i vaig resoldre tots els dubtes dels assistents.

cartell educació canina ajuntament de girona

El dijous 28 de setembre la ubicació escollida va ser el centre cívic Santa Eugènia, on tant l’Emili com jo vam parlar de totes les obligacions legals que hem de tenir en compte els propietaris de gossos: microxipar, censar i col·locar una placa identificativa al collar del gos, què és la cartilla de vacunes i el passaport, quina és la normativa vigent a Girona sobre gossos i vam fer una menció especial a tot allò que afecta els anomenats “gossos potencialment perillosos”.

cartell normativa

Resumint: creiem que fa temps que la ciutadania reclama una formació concreta però de qualitat per a propietaris de gossos responsables i ens ha fet molt feliç que l’Ajuntament de Girona comptés amb Lladruc! Moltes gràcies a tots els assistents, esperem tornar-vos a veure en les properes formacions!

Roser Feliu.

%d bloggers like this: