Nou curs Lladruc d’educació canina i sociabilització per a cadells

Vét aquí que us presentem una altra edició del nostre curs més famós: el curs d’educació canina i sociabilització per a cadells de Lladruc.

Si necessiteu més informació no dubteu en contactar amb nosaltres a lladruc@hotmail.com

Moltes gràcies!
Roser Feliu

S.O.S, EL MEU CADELL EM MOSSEGA!

La Burka, gossa detectora de Lladruc, quan era una cadelleta adorable. Tant de bo li hagués fet una foto quan intentava mossegar! 🙂

Si tens un cadell, segur que una de les teves principals preocupacions (juntament amb la conducta higiènica) és saber com actuar perquè deixi de mossegar. Vet aquí algunes pautes:

·  Fes servir joguines adequades. Pot semblar una obvietat, però si el teu gos té poques joguines o bé són de mala qualitat, és probable que intenti distreure’s amb tot allò que troba o, directament, amb parts del teu cos, com les mans o els cabells. Compra unes tres o quatre joguines Kong i veuràs quants diners, discussions i maldecaps t’estalvies! Si et fa gràcia saber d’on prové el Kong, pots llegir la seva història aquí https://lladruc.blog/2015/02/01/historia-del-kong-la-joguina-canina-mes-venuda-del-mon/ i, si t’has quedat sense idees per omplir-lo, aquí tens dos vídeos-recepta https://lladruc.blog/2010/06/07/2-idees-mes-per-omplir-un-kong/ (Aix, que jovenetes que érem la Cendra i jo! 😉 ).

·  No “lluitis” ni “juguis” amb el teu cadell “cos a cos”. Per desgràcia, molta gent, especialment els adolescents, troba divertidíssim rebolcar-se amb el gos, estirar-li les orelles, fer-li empaitar la cua o bé anar-li donant copets amb els dits fins que l’animal s’enfada i gruny o mossega. Confiaries en algú que abusa de tu i ho considera un joc? Tal com deia en el punt anterior, deixa de fer-ho immediatament i compra-li joguets específics per la seva edat i mida. Aquest tipus d’interaccions confonen l’animal, que pot arribar a entendre que fer servir la boca és quelcom legítim.

·  Procura oferir-li prou estimulació física i mental. Molts gossos mosseguen, simplement, per avorriment. Malgrat que el teu cadell encara no pugui sortir al carrer, el pots cansar mentalment i físicament amb jocs d’olfacte, d’obediència, jocs d’intel·ligència, etc. Tens milers d’opcions al teu abast! Com més estimulant sigui el seu entorn, menys ganes tindrà de mossegar-te!

·  Hi ha casos en els quals és especialment important ensenyar-li a un cadell a controlar la seva mossegada:
– Cadells que, d’adults, tindran una mandíbula potent i una mida considerable, com alguns gossos de presa.
– Cadells de races especialment seleccionades per a certes disciplines esportives, com alguns Pastors belgues malinois, pastors alemanys de treball i pastors holandesos.
– Cadells que, desgraciadament, no han fet un bon aprenentatge amb la seva mare. És freqüent en gossos que han estat trobats abandonats, però també en aquells en els quals el criador o l’importador han actuat negligentment i l’han separat abans d’hora de la cadellada.
– Cadells que viuen en famílies amb nadons, persones amb discapacitat, d’avançada edat o que prenen medicaments anticoagulants.
En aquests supòsits, encara esdevé més important actuar correctament des d’un bon inici per evitar, en un futur, molèsties, i fins i tot agressions greus.

·  Cada vegada que el teu gos et mossegui digues un “NO!” ferm i tranquil. Com més explicacions facis del tipus “No-maco-això-no-la-mama-t’estima-molt-i-li-fas-mal!” més confusió provocaràs en el teu pobre gos. El cadell ha d’entendre que de cap de les maneres pot mossegar-te i que, si ho fa, l’ignoraràs. Deixar-te mossegar “perquè aprengui” no és cap opció i, contràriament al que penses, pots estar afavorint que el teu adorable cadellet et clavi, amb més força, les dents.

Si has llegit aquests quatre consells, però segueixes pensant que necessites ajuda, no esperis més! Els educadors canins professionals existim per ajudar-te i, en només una sessió, aprendràs a ensenyar-li a modificar aquest comportament tan perillós i molest d’una manera efectiva i amena. No dubtis en posar-te en contacte amb Lladruc!

Repetim el curs per a cadells de Lladruc!

Sincerament, quan us vam proposar el curs de Lladruc per a cadells post – confinament no sabíem que tindria tant d’èxit, TANT, que en només tres dies vam exhaurir totes les places disponibles. Així doncs, us n’oferim un altre tot seguit, els diumenges 26 de juliol i 2 i 9 d’agost.

És un curs pràctic, enfocat perquè aprenguis a ensenyar el teu gos l’obediència bàsica i el puguis sociabilitzar amb altres gossos i persones en un entorn únic completament vallat a l’Empordà, ple de suredes centenàries, gespa i una piscina amb cascada.

Apunta’t aviat que només queden tres places lliures i segur que tornaran a volar! 🙂

Més info a info@lladruc.com i en el 636385174.

Moltes gràcies pel teu interès!
Roser Feliu

106421790_10156978734031402_2544540070637255691_o

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Ampliem la família!

Els cadellets recent nascuts

Els cadellets recent nascuts…

D’aquí poc hi haurà una nova incorporació a Can Lladruc: la Muga, una Pastor Alemany de treball nascuda el 18 de Gener del 2013. La Muga té un pedigree excepcional, el seu avi matern és campió mundial i els seus pares han obtingut excel·lents resultats en diverses competicions per la qual cosa esperem que tingui unes qualitats fora de sèrie. I tant o més important que la genètica, és el desenvolupament que està tenint: dins de casa, amb nombrosos estímuls tàctils, sonors i visuals i amb una família que es nota que s’hi està esforçant al màxim.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que estic preparant un projecte de gossos detectors i aquesta cadelleta adorable que ara s’afanya a moure’s entre els seus germans tot movent impacientment la cua en serà una de les protagonistes. Si tot va com està previst, el Gener del 2014 espero que la pugueu veure vestida amb l’uniforme oficial a alguna pàgina del diari.

Mentrestant aquí teniu una futura orgullosa propietària preparant tot un reguitzell de mossegadors, collars, corretges i arnessos de treball amb un somriure enorme dibuixat als llavis mentre mira totes les fotos i vídeos que el criador li va fent arribar.

Amb 21 dies i descobrint el món!

… i descobrint el món amb 21 dies!

Feu-me un favor: algú té un pitet? 😀

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Quan puc començar a educar el meu gos?

Aquesta és una de les preguntes més habituals que rebem els educadors canins. La meva resposta sempre és la mateixa: ARA! Per què deixar passar el temps inútilment?

Existeix la creença que els gossos no es poden ensinistrar fins que han arribat als 12 mesos. Per què?

Tradicionalment el sistema emprat per ensinistrar els gossos es basava, únicament, amb la coacció, el dolor i l’estrès a l’animal. Si el gos no s’asseia se li donava una bona plantofada al cul, si no s’estirava es feia un complicat joc de corretja perquè, mitjançant la pressió, caiés fulminat als peus del propietari i, si no caminava al costat se li posava un collar de punxes ben esmolat al coll i se li donaven estrebades fins que el gos, atemorit, desistia de generar qualsevol comportament. (En psicologia s’anomena “indefensió apresa”, que vindria a ser un “com que faci el que faci rebré, millor no faig res”).

Què passa quan un cadell o gos jove s’el sotmet a aquest sistema? S’el trenca. Us imagineu apuntant al vostre fill de 5 anys a la legió? Doncs suposo que un cadell educat amb aquest mètode deu tenir aquesta sensació. 

Quina solució van trobar aquells ensinistradors? Com que no volien canviar el seu mètode (com costa innovar, per alguns!) van optar per aconsellar a la gent que deixés crèixer lliurement al gos fins que, de cop, quan fa dotze mesos, s’el bombardeja d’ordres i se li prohibeix tot allò que fins al moment li era permès per convertir-lo en “un gos ben ensinistrat”.

Pensar en la quantitat de gossos fantàstics que deuen haver patit per aquests errors educatius em fa posar malalta sobretot considerant que els educadors canins moderns podem treballar amb cadells des de les vuit setmanes.  Vuit setmanes? Sí, vuit setmanes! Com ho aconseguim? Amb sensibilitat, empatia i un profund respecte pel cadell, tenint sempre en compte en quin moment del seu desenvolupament es troba i basant-nos en el reforç positiu. Al meu parer només així es pot aconseguir un company ben educat i, el més important, que confiï en nosaltres. 

De cadell a adult en 40 segons

Us passo l’enllaç a un vídeo que m’ha fet gràcia i en el qual veurem “crèixer” un cadellet de vuit setmanes de Pastor Alemany.

La Denali i en Roc

Vaig conèixer a la Denali, una preciosa malamut, el mateix dia que va arribar a la seva nova llar. Era una cadelleta blanca i grisa d’unes nou setmanes que amb prou feines ocupava mitja rajola i dormia plàcidament en un raconet del menjador. Normalment el primer dia que vaig a fer una classe d’educació per cadells em trobo amb la mateixa escena: tots els membres de la família desesperats atossigant al pobre cadell desubicat mentre em fan un munt de preguntes a la vegada i em mostren totes les destrosses, més o menys greus, que ha fet el nouvingut. A casa la Denali, però, tot va ser diferent: els propietaris s’havien comprat un bon llibre d’educació per cadells que s’havien estudiat molt bé, tenien totes les coses necessàries pel seu benestar (fins i tot diversos kongs!) i eren molt conscients de la raça que havien escollit. Un cop aclarits els pocs dubtes que tenien, vam començar les classes d’obediència bàsica i la Denali de seguida va aprendre a asseure’s, ajeure’s, quedar-se quieta, venir a la ordre i caminar al costat sense estirar. Poc a poc aquella cadelleta va anar creixent i, com que ja s’havia establert certa amistat amb els propietaris, vaig convence’ls perquè la portessin a l’exposició canina internacional de Girona (post del 22 de Març 2009) i perquè provessin de fer mushing. Els va agradar tant que uns mesos després fins i tot em van demanar el trineu per fer excursions a la muntanya!   

Gairebé dos anys després han decidit incorporar un nou membre a la família: en Roc, un cadellet de malamut amb una màscara espectacular que és tot un terratrèmol. Com podreu veure en el vídeo que m’han dedicat, els quatre formen un equip excepcional:

(Tot i que aquest és un bloc professional, us ho havia de dir: m’heu ben emocionat. Moltes gràcies per confiar en mi, en Lladruc i per estimar-vos tant aquests gossos tan increïbles que teniu).

Li trobem una casa?

No m’agrada publicar anuncis d’adopció de gossos però avui, per petició d’una clienta, faré una excepció. 

La preciositat de la foto té uns 5 mesos, és un mascle no castrat de color xocolata creuat de Labrador Retriever que viu temporalment en una casa d’acollida perquè el seu irreponsable propietari anterior no s’en vol fer càrrec. Diuen que és molt net a dins a casa, que respòn a la cridada i que en general, tot i la seva edat, es porta molt bé. No està vacunat ni xipat però si creus fermament que t’en pots fer càrrec els propers dotze anys de la teva vida, escriu a la laiatarrega@hotmail.com i coneixe’l!