Nala, la gosseta sorda

Avui us presentaré la Nala, una cadelleta de Border Collie que viu a Banyoles. La Nala és extremadament intel·ligent, sociable i curiosa però  és completament sorda. Els seus propietaris estaven força preocupats per com havien d’encarar la situació: seria possible educar-la? La Nala podria “fer de gos” o haurien de vigilar-la constantment? Hi havia el perill de sobreprotegir-la en excés? 

L’educació d’un gos sord no és una tasca fàcil i menys vivint en una societat com la nostra on els estímuls auditius són constants per això és molt recomanable un assessorament professional. En primer lloc cal ensenyar les ordres amb una senyal gestual, grans dosis de paciència i molts premis. La Nala de seguida va entendre què se li demanava però faltava assegurar l’ordre més important: la cridada. No vull ser categòrica però un gos sord viu condemnat a  ser atropellat, enverinat o robat així que la majoria de propietaris de gossos sords que no han estat educats viuen en una angoixa constant. Amb la Nala, però, vam fer servir un instrument molt eficaç: el collar de vibració. Ara la seva mestressa pot passejar-la tranquil·lament ja que per cridar-la només ha d’emetre una petita vibració al collar. La Nala, per altra banda, sap que en aquest moment ha de córrer cap a la seva mestressa perquè l’esperen un munt de coses bones. En resum: les dues han guanyat en qualitat de vida i una servidora s’ha sentit, un cop més, ben satisfeta d’haver pogut ajudar.

Anuncis
%d bloggers like this: