Últimes places per la 39 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de Lladruc, “Tinc un gos… i ara què?”

Ed. 39 Octubre 2018

Bon dia!

Amb l’arribada de la tardor tornen els cursos de Lladruc! El més famós és el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que arriba a la 39a edició!

Com ja sabeu, és un curs teòric i pràctic repartit en tres sessions de diumenge de 9,30h a 13,30h que fem en el nostre centre de Peralada i que està impartit pel Dr. en veterinària Emili Barba i per una servidora, Roser Feliu.

Limitem els cursos a un màxim de set gossos i dos professors així que ara mateix queden les últimes places lliures. No el deixis escapar i apunta’t de seguida enviant un mail a info@lladruc.com o trucant-nos al 636385174!

Fins aviat!
Roser Feliu.

Anuncis

El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

INSCRIPCIONS OBERTES PEL SEMINARI DE L’ANY A LLADRUC: MICK SWINDELLS!

cartell_seminari_Lladruc

Com ja sabeu, a Lladruc només oferim un seminari a l’any perquè volem que sigui del màxim nivell. Semblava impossible portar en Mick Swindells, un referent mundial en l’ensinistrament dels gossos detectors, a un poblet de poc més de cent habitants de l’Empordà però ho hem aconseguit!

Qui és en Mick Swindells?

En Mick Swindells és un dels referents mundials en la preparació de gossos detectors i ha estat el responsable de formació de moltes unitats canines policials en nombrosos països: Rússia, Malàisia, Holanda, França, Singapur, Estats Units, Bòsnia, etc.

En Mike va començar en el món del gos arran de la seva feina com a agent de policia i va acabar essent instructor policial encarregat de preparar gossos detectors d’explosius que, entre altres, havien de revisar diferents infraestructures abans que les visités la família reial britànica. En Mike també ha preparat gossos detectors de drogues, de cadàvers submergits, de cadàvers terrestres, de restes humanes i de substàncies accelerants del foc.

Entre els seus projectes més innovadors s’inclou la preparació de gossos pel “Dead Bat Detection project” (projecte de detecció de rats-penats morts) i de “Forensic Marker Detection Dogs” que utilitza gossos detectors per a discriminar productes que han estat marcats amb un esprai forense i que, entre altres, s’ha utilitzat per discriminar quins materials han estat robats de les obres públiques, mireu la foto!

En Mike també ha participat en tasques humanitàries a Bòsnia i al terratrèmol de Pakistan del 2005. Més enllà de tot això, però, en Mike és un excel·lent ponent, capaç d’extreure el millor de cada guia i cada gos per aconseguir binomis eficaços. Swindells, a diferència d’altres ensinistradors, treballa amb tot tipus de gossos i és habitual veure’l buscant explosius amb un Border Collie, esprai forense amb un gos creuat o cadàvers submergits amb un “Labradoodle” adoptat.

De què va el seminari?

En Mick ens explicarà, amb tota mena de detalls, com ha de ser l’ensinistrament dels gossos detectors des de la seva iniciació fins a l’operativitat sigui quina sigui l’especialitat escollida, ja sigui buscar rat-penats morts, explosius o un pot de canyella. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-ne.

Com s’organitzarà?

És difícil poder comptar amb un docent d’aquesta categoria i volem treure-li suc al màxim de manera que, tal com vam fer en els dos seminaris anteriors, volem aprofitar bé el temps. Les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmode i amb projector i les pràctiques a la nostra pista vallada o en un magatzem tancat amb un munt de palets, caixes i estructures que podrem col·locar al nostre gust segons els exercicis que treballem. El menjar serà casolà i els gossos poden passejar pels nombrosos camps i boscos dels voltants del poble sense cap perill.

Quin idioma serà el seminari?

El seminari serà en anglès amb traducció simultània d’una traductora i el meu suport en aquelles paraules tècniques que ho requereixin.

Com em puc inscriure?

Si a Lladruc ens distingim per alguna cosa és per oferir qualitat en lloc de quantitat. Per a nosaltres no té sentit anar a un seminari amb cinquanta persones on no hi ha torns de preguntes sinó que volem aprofitar el temps al màxim i que tothom en pugui gaudir al cent per cent. És per això que les places són LIMITADÍSSIMES i que nosaltres no acceptarem pernils ni la Cendra sacs de pinso de suborn per “incloure una plaça més” perquè va en contra de la nostra filosofia.

Per això, et recomanen que FACIS LA INSCRIPCIÓ AL MÉS AVIAT POSSIBLE! Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’enviarem el formulari d’inscripció. Repeteixo: hi ha POQUÍSSIMES PLACES DISPONIBLES!

NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

Lladruc al Festival de Guia Animal

El diumenge 25 d’Octubre vam assistir a la segona edició del “Festival Guia Animal” que es va celebrar a La Copa, al bell mig de les conegudes “Barraques” de les Fires de Sant Narcís.

Des de les deu del matí fins a les dues vam posar un estand amb productes d’educació canina de qualitat a bon preu i a les 12h vam fer una exhibició dels nostres gossos detectors.

El nostre client Bug ens va venir a veure a l'estand de Lladruc!

El nostre client Bug ens va venir a veure a l’estand de Lladruc!

En primer lloc vam treure la Fura, la més jove de l’equip, que va mostrar al públic com són les bases del treball de detecció: sempre procurant que els gossos gaudeixen del treball i estableixin un fort vincle amb el seu guia.

La Fura volant agafant el seu mossegador

La Fura volant agafant el seu mossegador

Tot seguit la Mina, de dos anys, va ensenyar com ha de ser una marcació passiva (asseure’s) davant de la caixa on hi havia substància amagada. Si mireu la nostra pàgina de Facebook podreu veure un vídeo on es veu un nombrós públic on diferents veus diuen “ho ha trobat!” o “que bé que ho fa!”.

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

Després vam sortir a la pista amb la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar la substància amagada dins de les caixes i en un vehicle i també va mostrar les seves habilitats: caminar entre les cames, xocar les dues potes, saludar al públic, etc.

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

Finalment vam treure la Syra. La Syra és la gossa que sempre ens fa més il·lusió exhibir perquè va ser adoptada i permet ensenyar a tothom que una gossa indesitjada pot ser perfectament apte per a ajudar a construir un món més segur si se la sap treballar de manera adequada.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens

Per acabar només ens queda donar les gràcies als organitzadors, en Josep Carbó i en Josep Duran, per haver comptat amb nosaltres un altre cop, a la Lídia Linares per haver-nos deixat el seu cotxe per amagar-hi substàncies estranyes i, com no podia ser d’una altra manera, a tot el públic perquè sense ells res d’això tindria sentit, sobretot a la llaga concurrència de clients (ara ja amics) que van venir a ensenyar-nos com n’estaven de ben educats els seus gossos. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Roser Feliu.

Curs de guia caní per vigilants de seguretat organitzat per IDFO i UGT amb la col·laboració de Lladruc

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Fa poc a Lladruc vam acabar el “Curs de serveis de vigilància amb gossos” organitzat per IDFO (Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació) amb la col·laboració d’UGT (Unió General de Treballadors).

El curs estava dirigit a una quinzena de directors i vigilants de seguretat privada de l’empresa Phoenix, una de les més conegudes, a casa nostra, de serveis de vigilància i seguretat. Com ja us he explicat en moltes ocasions, al nostre país cada vegada hi ha més demanda de gossos de seguretat i sobretot, de gossos detectors d’explosius, i les empreses necessiten professionals amb una bona formació específica per a poder-los manejar correctament.

Classe teòrica curs idfo lladruc

Un moment de les classes teòriques

D’aquesta manera, durant les 30 hores del curs vaig explicar aquells elements que considero esencials per als guies canins: coneixements d’ensinistrament, preparació i selecció del gos de seguretat, marc legal, obligatorietat de col·laboració amb els CFS, tria del material d’ensinistrament específic i també vaig donar unes pinzellades de coneixements veterinaris bàsics, primers auxilis canins i etologia.

A la part pràctica els alumnes van poder aplicar els coneixements adquirits a l’aula amb els sis gossos de Lladruc i la Nit, una Malinois convidada. El fet que els gossos tinguessin diferents nivells de formació, des de l’ensinistrament més bàsic fins a gossos ja operatius en tasques de vigilància o detecció d’explosius va fer que els alumnes poguessin veure l’evolució del treball i forçar-se a millorar les seves capacitats.

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Va ser un grup molt participatiu, divertit i atent amb qui vaig poder gaudir d’ensenyar. Moltes gràcies a tots ells, a l’empresa Phoenix per oferir una formació de qualitat de manera gratuita als seus treballadors i sobretot al magnífic personal d’IDFO per haver comptat amb Lladruc. Esperem fer més edicions l’any que ve!

Roser Feliu Latorre.

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Seminari de gossos detectors a MADRID!

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!

En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.

A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.

Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!

Roser Feliu.

Acabem la 19a edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Alguns dels alumnes de la 19a edició!

Ahir, Diumenge 1 de Març, vam acabar la 19a edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de tot l’estat: el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris“.
Com ja sabeu, a Girona el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició a la UAB i per una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc. Tots dos vam creure, fa tres anys, que calia oferir un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegessin els propietaris que en el curs aprenen com construir una bona base d’educació canina i també reben les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en un perfecte estat de salut els seus gossos. La proposta ha tingut tan d’èxit que l’hem fet també a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, Figueres i també al centre de Barcelona.

Aquesta dinovena edició va estar formada per cadellets adorables, juganers i molt obedients i la sinergia entre tots va ser tan bona que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

L'hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

L’hora del pati del curs de Lladruc: un moment fantàstic per la socialització!

Gràcies a tots per haver confiat en Lladruc! Pels que no vau arribar-hi a temps no patiu, tenim noves dates: dies 21, 28 de Març i 4 d’Abril a Barcelona i dies 19, 26 d’Abril i 10 de Maig a Girona. Us hi esperem!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

20a edició del curs Lladruc a Barcelona!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

21 edició del curs Lladruc a GIRONA!

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! 🙂

%d bloggers like this: