Tècnica en teràpia assistida amb gossos

Per fi he tingut temps d’anar a recollir el títol de “tècnica en teràpia assistida amb gossos” del curs que vaig realitzar l’any passat.

A l’estat espanyol fa relativament poc que ha arribat el “boom” de les teràpies assitides amb animals, especialment amb gossos. Una teràpia, però, no és fer que un gos i un usuari interactuïn, és una activitat seriosa, perfectament estudiada i plantejada per professionals de la salut o l’educació que, utilizant els gossos com a “eina”, acompleix uns objectius determinats prèviament per tal d’aconseguir el màxim de beneficis a nivell psicològic o físic per l’usuari.

En la teràpia assistida amb gossos és fonamental comptar amb un tècnic que s’encarregarà de la preparació, el benestar i l’ensinistrament del gos dins i fora de la sessió. Però el paper del tècnic no acaba aquí ja que ha de ser capaç d’empatitzar amb l’usuari, comprendre les seves necessitats, relacionar-s’hi d’una manera efectiva i ajudar-lo, mitjançant el gos, a acomplir els objectius marcats. A canvi té el privilegi de poder veure com una persona amb depressió clínica profunda somriu, una àvia amb alzheimer recorda el nom del seu primer gos o un nen amb autisme es focalitza en acariciar un gos. Per mi és una experiència única que a nivell personal em va enriquir fins a uns nivells que mai hagués imaginat. Com a mostra, el reportatge que van fer al telenotícies migdia TV a les comarques gironines el dia 8 d’Octubre del 2010 (del 1,57 a 3,42 minuts).

http://www.tv3.cat/videos/3139531/TN-comarques-Girona-08102010

 P.D- La foto va aparèixer al suplement del Diari De Girona, la Golden Retriever que m’acompanya és la Vall.

Vuitè congrés de la Fundació Affinity

La Fundació Affinity www.fundacion-affinity.org/ organitza cada tres anys un congrés sobre teràpies assitides amb animals. He tingut la sort de poder anar a les últimes tres convocatòries: a Barcelona el 2004, a Madrid el 2007 i fa 10 dies un altre cop a Barcelona i sempre n’he sortit ben emocionada. 

Són congressos intensos, dos dies complets de ponències sobre diferents projectes impulsats per la pròpia fundació (residències d’avis, centres penitenciaris, escoles d’educació especial, centres psiquiàtrics, etc) però on també podem gaudir de l’opinió d’experts en T.A.A de renom mundial.

En aquest edició m’han cridat l’atenció d’una manera especial dues iniciatives: “Puppy Behind Bars” (que es mereix un post exclusiu) i el “Programa Pagorriaga”  www.anothe.org Aquesta associació formada per professionals de la salut i l’educació pretèn ajudar a integrar joves adolescents amb dificultats a la societat mitjançant teràpies assitides amb animals. La particularitat és que les activitats es realitzen en un “caserío” en plena natura, a 6kms del veí més pròxim, sense cobertura al mòbil i rodejats d’animals salvatges. Veure els resultats obtinguts en persones amb problemes conductuals greus considerades difícils feia posar els pèls de punta.

Com a conclusió final i tal com he dit en posts anteriors, cal professionalitzar aquest sector, canviar d’una vegada “a veure què passa si…” per resultats vàlids i contrastats científicament que permetin donar el reconeixement que es mereix a aquesta apassionant especialitat que, no ho oblidem, ajuda a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

%d bloggers like this: