S.O.S, EL MEU CADELL EM MOSSEGA!

La Burka, gossa detectora de Lladruc, quan era una cadelleta adorable. Tant de bo li hagués fet una foto quan intentava mossegar! 🙂

Si tens un cadell, segur que una de les teves principals preocupacions (juntament amb la conducta higiènica) és saber com actuar perquè deixi de mossegar. Vet aquí algunes pautes:

·  Fes servir joguines adequades. Pot semblar una obvietat, però si el teu gos té poques joguines o bé són de mala qualitat, és probable que intenti distreure’s amb tot allò que troba o, directament, amb parts del teu cos, com les mans o els cabells. Compra unes tres o quatre joguines Kong i veuràs quants diners, discussions i maldecaps t’estalvies! Si et fa gràcia saber d’on prové el Kong, pots llegir la seva història aquí https://lladruc.blog/2015/02/01/historia-del-kong-la-joguina-canina-mes-venuda-del-mon/ i, si t’has quedat sense idees per omplir-lo, aquí tens dos vídeos-recepta https://lladruc.blog/2010/06/07/2-idees-mes-per-omplir-un-kong/ (Aix, que jovenetes que érem la Cendra i jo! 😉 ).

·  No “lluitis” ni “juguis” amb el teu cadell “cos a cos”. Per desgràcia, molta gent, especialment els adolescents, troba divertidíssim rebolcar-se amb el gos, estirar-li les orelles, fer-li empaitar la cua o bé anar-li donant copets amb els dits fins que l’animal s’enfada i gruny o mossega. Confiaries en algú que abusa de tu i ho considera un joc? Tal com deia en el punt anterior, deixa de fer-ho immediatament i compra-li joguets específics per la seva edat i mida. Aquest tipus d’interaccions confonen l’animal, que pot arribar a entendre que fer servir la boca és quelcom legítim.

·  Procura oferir-li prou estimulació física i mental. Molts gossos mosseguen, simplement, per avorriment. Malgrat que el teu cadell encara no pugui sortir al carrer, el pots cansar mentalment i físicament amb jocs d’olfacte, d’obediència, jocs d’intel·ligència, etc. Tens milers d’opcions al teu abast! Com més estimulant sigui el seu entorn, menys ganes tindrà de mossegar-te!

·  Hi ha casos en els quals és especialment important ensenyar-li a un cadell a controlar la seva mossegada:
– Cadells que, d’adults, tindran una mandíbula potent i una mida considerable, com alguns gossos de presa.
– Cadells de races especialment seleccionades per a certes disciplines esportives, com alguns Pastors belgues malinois, pastors alemanys de treball i pastors holandesos.
– Cadells que, desgraciadament, no han fet un bon aprenentatge amb la seva mare. És freqüent en gossos que han estat trobats abandonats, però també en aquells en els quals el criador o l’importador han actuat negligentment i l’han separat abans d’hora de la cadellada.
– Cadells que viuen en famílies amb nadons, persones amb discapacitat, d’avançada edat o que prenen medicaments anticoagulants.
En aquests supòsits, encara esdevé més important actuar correctament des d’un bon inici per evitar, en un futur, molèsties, i fins i tot agressions greus.

·  Cada vegada que el teu gos et mossegui digues un “NO!” ferm i tranquil. Com més explicacions facis del tipus “No-maco-això-no-la-mama-t’estima-molt-i-li-fas-mal!” més confusió provocaràs en el teu pobre gos. El cadell ha d’entendre que de cap de les maneres pot mossegar-te i que, si ho fa, l’ignoraràs. Deixar-te mossegar “perquè aprengui” no és cap opció i, contràriament al que penses, pots estar afavorint que el teu adorable cadellet et clavi, amb més força, les dents.

Si has llegit aquests quatre consells, però segueixes pensant que necessites ajuda, no esperis més! Els educadors canins professionals existim per ajudar-te i, en només una sessió, aprendràs a ensenyar-li a modificar aquest comportament tan perillós i molest d’una manera efectiva i amena. No dubtis en posar-te en contacte amb Lladruc!

S.O.S! El meu cadell canvia les dents!

Imatge d’un cadell en ple canvi de dents. Moltes gràcies a en Bob Jabbay per la foto! 🙂

Si teniu un cadell, segur que passareu per una etapa que us semblarà força complicada: el canvi de dents.

En què consisteix el canvi de dents? 

Es tracta d’un procés durant el qual el cadell canvia la seva dentició provisional (moltes famílies parlen de “dents de llet”) per la d’adult, la que mantindrà durant tota la seva vida. Aquest canvi comença al voltant dels quatre mesos i s’acabarà cap als sis, depenent de la mida de l’animal i de la seva pròpia constitució.

La dentadura de cadell està formada per 28 peces mentre que la d’adult en té 42. Normalment el cadell primer canvia els incisius (les dents del davant), llavors els canins (ullals) i finalment els premolars i els molars (queixals). De vegades es superposen de manera que el cadell pot tenir dues peces en el mateix espai. Si aquest procés s’allarga més dels vuit o nou mesos, convé portar el gos al veterinari perquè extregui la dent de cadell i no li causi problemes en l’oclusió, dolor ni molèsties al menjar. Mai hem d’intentar fer-ho nosaltres perquè l’arrel de la dent és molt gruixuda i li podríem fer molt de mal sense voler.

Què provoca el canvi de dents en el meu cadell? 

Aquest canvi de dents sol anar acompanyat d’una inflamació de les genives i el cadell pot notar tant de dolor que intenti mossegar compulsivament tot allò que, mínimament, estigui situat al seu abast: mobles, revistes, parets… i que li ofereixi un cert alleugeriment.

Què podem fer per alleugerir el dolor del canvi de dents del meu cadell?

El més convenient és comprar-li joguines adequades com el Kong (pots llegir la seva història clicant AQUÍ) i omplir-lo seguint receptes personalitzades (tens unes quantes idees AQUÍ i AQUÍ).

El millor és que totes les joguines estiguin congelades per tal que la fredor pugui actuar com un analgèsic sobre la inflamació de les seves genives. Si no volem fer una inversió massa costosa, sempre podem comprar fruites i verdures: a la majoria dels clients de Lladruc els encanten les pastanagues, les pomes i els cogombres (pelats!) congelats. Si volem fer-ho encara més palatable, podem provar de fer una petita incisió a la peça i entaforar-li algun aliment deliciós com una mica de iogurt natural sense sucre o un trosset de formatge. Segur que, a més d’entretenir-se, gaudirà encara més del moment!

miolbond3
Foto d’en Bond, quan era un cadell de pastor alemany, alleugerint el dolor del canvi de dents amb una joguina sota l’atenta supervisió d’en Miol, el gat de Lladruc!

Què més haig de tenir en compte durant aquesta etapa?

És molt important que, durant aquesta etapa, el cadell aprengui a tenir un bon control de la mossegada, és a dir, a jugar i deixar un objecte i a no mossegar MAI allò que no toca, sobretot a “jugar” fent servir la boca.  Per aconseguir-ho, convé seguir unes pautes educatives fermes i fer que ningú de la casa, sobretot els nens i els adolescents, es “rebolquin” o “provoquin” el cadell fent que els mosseguin les mans, les cames o jugant amb les mànigues i les vores dels pantalons.

Si treballem molt bé el control de la mossegada en aquesta etapa minimitzarem els problemes que puguin sorgir d’adult, especialment en races de mandíbules fortes i potents, com les catalogades com a “potencialment perilloses” o gossos com el Pastor alemany, el Pastor belga malinois, etc. 

Col·lecció de peces que va perdre el cadell de l’Eva Caixàs. Moltes gràcies per la foto!

El més normal és que el cadell perdi les peces mentre juga o passeja però en alguns casos podem trobar-les. Si us fa il·lusió, sempre podeu posar-les sota el matalàs del cadell per si apareix el ratolinet Pérez amb una nova joguina 😉 

Per últim, m’agradaria recordar-vos que si el canvi de dents es fa molt dur, sempre podeu consultar el vostre veterinari o buscar un bon educador caní, com els educadors canins professionals de Lladruc!

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser

Ja tenim els cadells aquí!

Ja tenim els cadellets aquí! Bé, de fet, van néixer el passat 25 de Gener però he anat tan atabalada que fins avui no he tingut temps per escriure el corresponent post sobre la primera cadellada de Lladruc!  (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480).

Qui són els pares?

El pare és en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la mare la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. A més de tenir unes qualitats extraordinàries són així de bonics, mireu!

DSC_1418.JPG

Quants cadells hi ha?

En total hi ha nou cadells: sis mascles i tres femelles, tots saníssims, rodanxons i adorables. Tots són molt homogenis, només canvia un mascle negre calçat i una femella d’un beige – gris clar clavada a la Burka. La resta són gris sable més o menys pigmentats com en Connor, tots són preciosos!

16731441_1427197400664821_1567038320_o

Encara en teniu disponibles? Com puc reservar-ne un?

Ara per ara, només n’hi ha dos de disponibles i es reserven mitjançant conversa telefònica i visita a casa nostra, a Peralada. Ens els estimem amb una passió que ratlla la bogeria així que ens volem assegurar molt bé d’on van a parar! Els entregarem a partir dels dos mesos amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i microxipats.

Quines qualitats s’esperen dels cadells?

Els cadells han d’estar totalment lliures de displàsia de maluc i colze, amb unes excel·lents prestacions pel treball (un d’ells serà gos de rescat i dos més gossos detectors) i un caràcter magnífic per viure a dins de casa, en família.

Com els estem criant?

Els cadells han nascut i estan creixent a dins de casa nostra, un espai de 30.000 metres quadrats a Peralada (Figueres). De moment els estem acostumant a la manipulació, sorolls i algunes visites seleccionades però a mesura que vagin creixent els socialitzarem amb nens, adults, gossos equilibrats i els nostres gats i gallines.

16735692_1428105750573986_1619833733_o

Com puc tenir més informació?

Escriu-nos a lladruc@hotmail.com o truca’ns al telèfon 636385174 però t’hem d’avisar: guarda’t una mica de temps perquè podem estar hores parlant dels nostres gossos! 😉

sant-valenti-cadells

Gràcies per llegir-nos!
Roser Feliu.

P.D- Les excel·lents fotografies són obra de “Kris Moes Fotografia”, moltes gràcies!

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Com escollir un bon criador de gossos? Fes-li, com a mínim, deu preguntes!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d'explosius. Part del mèrit li hem d'atribuir al seu excel·lent criador!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d’explosius de gairebé tres anys. Part del mèrit li hem d’atribuir al seu excel·lent criador, en Paco!

L’estiu passat vaig conèixer “De Cal Farré”, criadors de Rough Collie de Palol de Revardit. Només entrar dins de casa seva em vaig quedar bocabadada de veure els seus magnífics exemplars corrent lliurement pel jardí i descansant a les seves immillorables instal·lacions i el tracte amable i apassionat que transmetien els seus propietaris. Recentment, he tingut l’oportunitat de treballar amb alguns Cocker Spaniel de l’Afix “Chocoblue” i no sé si he quedat més impressionada del magnífic caràcter dels seus gossos o de la passió amb la qual treballen els seus criadors.
Estimats lectors: sembla mentida, però els criadors fora de sèrie existeixen, només cal buscar-los!

Així que, inspirada pel seu exemple, m’he proposat escriure un post per suggerir-vos deu preguntes que hauríeu de fer per saber si, de veritat, el criador que aneu a visitar és un bon criador:

1. Quantes races cria?: un bon criador escollirà, màxim, una o dues races i hi estarà especialitzat a fons. Ningú pot tenir el màxim coneixement de dues-centes races. Si el criador on vas t’assegura que “sap de qualsevol raça” desconfia, segurament és un multicriador i els cadells no són criats per ells sinó confinats en granges i importats al seu centre (llegiu aquest post sobre multicriadors !)

2. Quin és el pedigree i els resultats dels seus gossos?: un bon criador et sabrà dir, com a mínim, qui són el pare, la mare i els avis de cada gos seu. Un cop t’ho hagi explicat demana-li que t’ensenyi el pedigree de cada un la qual cosa serà la prova que t’ha dit la veritat. Si no sap ni on trobar-los desconfia, que un criador no sàpiga on és el pedigree dels seus gossos és com si un taxista et diu que no sap on té el seu carnet de conduir.

3. Quantes cadellades ha fet la mare del que consideres que podria ser el teu futur cadell i quines garanties tens que el pare és el que diu ser?: un bon criador farà, com a màxim, unes tres o quatre cadellades amb cada femella reproductora. Un criador que busqui rendibilitat, no qualitat, la farà criar a cada zel encara que això comporti problemes de salut greus per a la mare.

Pel que fa al pare… les úniques proves fiables són les d’ADN. De totes maneres, un bon criador te les hauria d’oferir ja que possiblement s’ofendrà quan dubtis d’ell mentre que un mal criador et farà acostar a una tanca, t’assenyalarà un mascle i et dirà “és aquell” i tu hauràs de fer un acte de fe en un desconegut.

4. Amb quants dies t’entregarà el cadell?: un bon criador t’entregarà el cadell amb un mínim de vuit setmanes, un cop completada la pauta vacunal corresponent. Si el criador diu que te l’entregarà amb quatre o amb cinc setmanes perquè “s’adaptarà millor a tu” desconfia, el cadell necessita estar amb la mare i els germans almenys fins a les vuit setmanes per aprendre les rutines higièniques bàsiques, a controlar la mossegada i a relacionar-se correctament amb altres gossos mitjançant el joc. També hauries de desconfiar si et diu que “té pressa” per treure’s els cadells, un bon criador els adora i els tindrà a casa el temps que faci falta fins que estigui segur que els entrega a una bona llar.

5. Quina estimulació reben els seus cadells?: recorda que vols un gos que visqui amb tu i la teva família, no en un galliner. Un bon criador s’esforçarà per estimular mentalment els seus cadells, posant-los música, fent-los fer exercicis de propiocepció i socialitzant-los amb tot tipus de persones (incloent nens i gent gran) i altres animals. El criador al qual aniré a buscar la nostra propera cadelleta, la “Bomba Do Narla”, cada dia ens envia un parell de vídeos dels gossos pujant i baixant escales, descobrint un aspirador, sorprenent-se dels sorolls… Un mal criador els tindrà aïllats i el seu únic contacte serà amb el cuidador del centre que probablement anirà massa enfeinat per ni tan sols mirar-los la qual cosa pot derivar en individus amb problemes de pors, fòbies, agressivitats i un llarg etcètera.

6. Què mengen els seus gossos?: a un bon criador no l’importarà gastar-se diners en un bon pinso perquè sap que això és directament proporcional a la salut que tindran els seus exemplars. Un cop t’hagi dit quina marca és (o quin tipus de dieta especial), fes-te el ximple i no paris fins que t’ensenyi els sacs de pinso. Si t’ha dit el nom d’una altra marca diferent de la dels sacs desconfia, de la mateixa manera que si veus els sacs mal apilats, trencats o amb trampes per a rates a prop.

7. Quin veterinari fa el control sanitari dels seus exemplars?: cada bon criador té el seu veterinari de referència. Si te’n diu dos o tres o t’explica que “només ve una vegada a l’any per posar vacunes” no te’n fiïs. Si et diu que “ho fa tot ell i el veterinari només em firma les cartilles” no desconfiïs, fuig directament! Per més impecablement bé que es treballi, com a mínim el veterinari haurà de vacunar, xipar i desparasitar els cadells i sempre poden haver-hi mínims problemes de salut que requereixin l’assistència del professional.

8. Què fa amb els gossos que, per edat o per un problema de salut, queden descartats de la cria?: un bon criador els tindrà a casa o, com a màxim, els regalarà a algú de confiança. Si el criador vacil·la a donar-te una resposta, diu que “se’ls emporten a un altre terreny” o que “tots els gossos són aptes per a criar fins que són grans” desconfia.

9. Necessitaré la factura!: un bon criador et vendrà el cadell amb la corresponent factura. Recorda que, encara que ens pesi, estàs comprant un ésser viu i, a efectes legals, és l’única garantia que tindràs per a poder reclamar. Si el criador et diu que “si vols factura t’hauré de cobrar més”, busca’n un altre perquè segurament no vol deixar constància de la transacció perquè o bé té alguna cosa a amagar o bé sap que el cadell que et vendrà no compleix amb totes les garanties de salut física i mental exigides.

10. I per últim, no preguntis res, deixa que el criador et faci preguntes. Abans de comprar a la Burka i la Fura vaig estar parlant per telèfon amb els respectius criadors gairebé una hora i mitja. Un bon criador voldrà saber qui ets, on vius, com és la teva família, si tens més gossos, quines expectatives tens pel que fa el cadell, si coneixes a fons la raça i si estàs disposat a gastar-te diners per mantenir-lo en una excel·lent salut física i mental. També pot ser que et demani si es pot fer una còpia del teu DNI o venir a veure el cadell quan creixi. Un bon criador voldrà tenir el màxim d’informació sobre tu per saber si et mereixes comprar un dels seus cadells que, amb tant d’esforç i tanta il·lusió, ha seleccionat i criat. Un mal criador no tindrà el més mínim interès per saber res de tu més enllà de si pagaràs en efectiu o amb targeta.

Recorda que el teu gos t’acompanyarà cada dia de la teva vida durant, com a mínim, deu anys, no tinguis pressa per escollir-lo. També cal que sàpigues que hi ha molts gossos magnífics esperant una oportunitat a les gosseres i protectores i que et poden fer tant o més feliç que un gos de criador.

Finalment m’agradaria recordar-te que una bona elecció no és cap garantia d’èxit perquè el cadell necessitarà que el cuidis i l’eduquis correctament. Els educadors canins, com http://www.lladruc.com, existim per ajudar-te i orientar-te, no dubtis en contactar amb nosaltres!

Roser Feliu Latorre.

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂

Adéu Muga

2013_05_26_2744

Ja em perdonareu però dit curt i senzillament, hi ha coses que són una putada. De les grosses. D’aquelles que et fan perdre les ganes de tot. I ahir en vam viure una: vam haver de sacrificar la Muga, la nostra gossa de menys de sis mesos, després que patís un pinçament paralitzant, no sabem si relacionat amb la greu displàsia de maluc que li vam diagnosticar unes setmanes enrere.

Crec que pocs ensinistradors s’agafen l’experiència de tenir un cadell amb la il·lusió que nosaltres vam escollir la Muga: durant una bona colla de setmanes vaig estar estudiant pedigrees, mirant vídeos al youtube, demanant opinions i comparant creuaments abans de decidir-me a escollir una cadelleta filla de la Bali de la Mambla de Tudela i en Yanik von Salztalblick i néta de Blitz Von Feldenswaldle, campió mundial. Vaig exigir radiografies, certificats de lliure de displàsia i còpies de tots els papers oficials des dels pares fins als besavis. I mentre li preparava el llitet, els kongs, les mil-i-una joguines de color vermell a joc amb els collars i corretges Hunter i comprava arnessos de detecció des de la talla “baby” fins la 3, vaig estar marejant al criador perquè m’enviés fotos i vídeos de la cadellada gairebé cada dia, observant de ben aprop com els socialitzava, els acostumava a mil estímuls, els alimentava amb pinso de la més alta qualitat i posava els fonaments educatius perquè la Muga, que així és com s’anomenaria, es convertís en una gossa d’èlit del projecte que hem de presentar al Gener.

Una setmana abans del meu aniversari vam fer més de 80o kilòmetres fins a un poblet de Cantàbria per anar a recollir la que seria la nostra futura estrella de la detecció i que us vam presentar aquí. La vam educar perquè fos una gossa de treball però vivia a casa, li vam ensenyar l’obediència bàsica i la vam iniciar a discriminar substàncies però també li vam ensenyar a donar la pota als desconeguts i a arraulir-se ben quieta a la gàbia plegable amb els meus nebots mentre simulaven que jugaven a “l’arca de Noè”. Va començar a acompanyar a la seva “germana gran”, la Cendra, a estacions de tren, hotels de cinc estrelles, magatzems, empreses privades i aeroports, movent la cua a tothom i fent llepades als morros de cada gos amb el que es creuava. Ha estat la cadelleta més carinyosa i fàcil d’ensinistrar que he conegut mai, la meva copilot durant els centenars de kilòmetres que faig “pels Lladrucs”, la companya de classe al curs de Director de Seguretat de la UdG, la meva il·lusió, el meu projecte fet realitat, la meva “negreta amb mitjonets”, la meva “ludina”, la meva…

I ara estic feta pols plorant davant d’un teclat, incapaç d’afrontar una jornada laboral educant els Pastors Alemanys (sans, atlètics i amb una llarga vida per davant) dels meus clients mentre ella ja no hi és.

Gràcies per aquests mesos “Muguix”. No han passat ni 24 hores des de que ja no ets amb nosaltres i et trobem tant a faltar…

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

De cadell a adult en 40 segons

Us passo l’enllaç a un vídeo que m’ha fet gràcia i en el qual veurem “crèixer” un cadellet de vuit setmanes de Pastor Alemany.

A %d bloguers els agrada això: