Nou projecte de detecció de bernats marbrejats (Halyomorpha halys) amb gossos de Lladruc!

Vet aquí un altre innovador projecte de Lladruc.

El departament de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya i nosaltres, hem engegat un programa per al control dels bernats marbrejats (Halyomorpha halys) amb gossos detectors. Es tracta d’un projecte pioner i, de moment, estem orgullosos dels resultats!

Podeu aprendre’n més veient aquest vídeo

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/prova-pilot-amb-gossos-detectors-per-combatre-la-plaga-de-lescarabat-marbrejat/video/6188233/

O bé llegint aquest parell de notícies

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/11/23/accio-climatica-engega-prova-pilot-78978535.html?fbclid=IwAR3yKW0Kl3ff0A11R7R-kbpHA2tE0sxCbvSRz4WgHChIAR3o_qR7mPxKzwk

Finalment, volem donar les gràcies a tots els que ho heu fet possible, seguirem lluitant per acabar amb aquesta espècie invasora i contribuir a una opció ecològica, ètica, ràpida i eficaç del control de plagues!

Com entrenen els gossos policia?

Si vols saber com entrenen els gossos policia, què són els gossos detectors, com aconseguim fer que un gos busqui droga… Fes click aquí!

Els companys d’Animal respect on tour han fet aquest magnífic reportatge sobre els gossos de Lladruc i l’hem volgut compartir amb vosaltres! Esperem que us agradi!

Entrevista a Catalunya Ràdio a Lladruc

69475887_10156163572406402_6345771809987624960_n

Bon dia!

Si t’has perdut l’entrevista que Catalunya Ràdio em va fer divendres sobre els gossos detectors de Lladruc i com és el seu ensinistrament pots clicar aquí 

Gràcies per seguir-nos!
Roser Feliu.

Lladruc a la portada de l’Empordà!

 

34,34,179,203.629456
En Popeye, gos detector de drogues de Lladruc, no s’acaba de creure que hagi passat d’estar abandonat en una gossera a sortir a la portada del diari! 😉 

Hola, Lladrucs!

Com ja sabeu, a Lladruc disposem de gossos detectors de drogues i d’explosius. Dos d’ells, en Popeye (Labrador retriever) i en Nemo (Pastor belga malinois) col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i fa poc han estat els protagonistes d’un reportatge en el setmanari Empordà.

Podeu llegir l’article en format digital fent clic aquí.  

Espero que us agradi!
Roser.

Qui són en Nemo i en Popeye? Quina vinculació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb Lladruc?

PHOTO-2019-05-29-19-43-46 (4)

Hola!

Saps qui són en Nemo i en Popeye? Quina relació tenen amb la guàrdia urbana de Figueres? I amb el servei d’educació canina Lladruc? Descobreix-ho a l’últim reportatge televisiu que ens han fet CLICANT AQUÍ! 

Espero que t’agradi! 😉
Roser.

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

Lladruc al programa “Ben trobats” de la Xarxa de televisions locals!

IMG_2390Alguns membres del programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals”, l’alcaldessa de Corçà i una part de l’equip Lladruc (Mina inclosa!) davant dels estudis de “El Punt Avui televisió” a Sant Just Desvern (Barcelona).

Ahir a http://www.lladruc.com ens van convidar al programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals” per a parlar dels nostres gossos detectors i de l’exhibició i la master class gratuïta que oferirem aquest diumenge, per tercer any consecutiu, al FIMAC, la Fira de la Mascota de Corçà. Podeu veure el programa clicant aquí:

Lladruc al programa “Ben trobats” de la “Xarxa de televisions locals”

Tot i que el presentador, en Carles, no havia tingut mai gos i estava una mica nerviós, va acabar enamorat de la Mina, tot l’equip del programa no deixava d’acariciar a les gosses i, per deixar pal·lès que el món és un mocador, resulta que la Laura, la nostra companya de Lladruc Barcelona, havia educat en Gyzmo, el Cavalier King Charles Spaniel de l’Alina Martín, la productora del programa i antiga col·laboradora de “El matí i la mare que el va parir”!

Moltíssimes gràcies a tot l’equip per fer-nos sentir com a casa, esperem veure-us aquest diumenge a Corçà!

Roser Feliu.

 

 

 

INSCRIPCIONS OBERTES PEL SEMINARI DE L’ANY A LLADRUC: MICK SWINDELLS!

cartell_seminari_Lladruc

Com ja sabeu, a Lladruc només oferim un seminari a l’any perquè volem que sigui del màxim nivell. Semblava impossible portar en Mick Swindells, un referent mundial en l’ensinistrament dels gossos detectors, a un poblet de poc més de cent habitants de l’Empordà però ho hem aconseguit!

Qui és en Mick Swindells?

En Mick Swindells és un dels referents mundials en la preparació de gossos detectors i ha estat el responsable de formació de moltes unitats canines policials en nombrosos països: Rússia, Malàisia, Holanda, França, Singapur, Estats Units, Bòsnia, etc.

En Mike va començar en el món del gos arran de la seva feina com a agent de policia i va acabar essent instructor policial encarregat de preparar gossos detectors d’explosius que, entre altres, havien de revisar diferents infraestructures abans que les visités la família reial britànica. En Mike també ha preparat gossos detectors de drogues, de cadàvers submergits, de cadàvers terrestres, de restes humanes i de substàncies accelerants del foc.

Entre els seus projectes més innovadors s’inclou la preparació de gossos pel “Dead Bat Detection project” (projecte de detecció de rats-penats morts) i de “Forensic Marker Detection Dogs” que utilitza gossos detectors per a discriminar productes que han estat marcats amb un esprai forense i que, entre altres, s’ha utilitzat per discriminar quins materials han estat robats de les obres públiques, mireu la foto!

En Mike també ha participat en tasques humanitàries a Bòsnia i al terratrèmol de Pakistan del 2005. Més enllà de tot això, però, en Mike és un excel·lent ponent, capaç d’extreure el millor de cada guia i cada gos per aconseguir binomis eficaços. Swindells, a diferència d’altres ensinistradors, treballa amb tot tipus de gossos i és habitual veure’l buscant explosius amb un Border Collie, esprai forense amb un gos creuat o cadàvers submergits amb un “Labradoodle” adoptat.

De què va el seminari?

En Mick ens explicarà, amb tota mena de detalls, com ha de ser l’ensinistrament dels gossos detectors des de la seva iniciació fins a l’operativitat sigui quina sigui l’especialitat escollida, ja sigui buscar rat-penats morts, explosius o un pot de canyella. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-ne.

Com s’organitzarà?

És difícil poder comptar amb un docent d’aquesta categoria i volem treure-li suc al màxim de manera que, tal com vam fer en els dos seminaris anteriors, volem aprofitar bé el temps. Les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmode i amb projector i les pràctiques a la nostra pista vallada o en un magatzem tancat amb un munt de palets, caixes i estructures que podrem col·locar al nostre gust segons els exercicis que treballem. El menjar serà casolà i els gossos poden passejar pels nombrosos camps i boscos dels voltants del poble sense cap perill.

Quin idioma serà el seminari?

El seminari serà en anglès amb traducció simultània d’una traductora i el meu suport en aquelles paraules tècniques que ho requereixin.

Com em puc inscriure?

Si a Lladruc ens distingim per alguna cosa és per oferir qualitat en lloc de quantitat. Per a nosaltres no té sentit anar a un seminari amb cinquanta persones on no hi ha torns de preguntes sinó que volem aprofitar el temps al màxim i que tothom en pugui gaudir al cent per cent. És per això que les places són LIMITADÍSSIMES i que nosaltres no acceptarem pernils ni la Cendra sacs de pinso de suborn per “incloure una plaça més” perquè va en contra de la nostra filosofia.

Per això, et recomanen que FACIS LA INSCRIPCIÓ AL MÉS AVIAT POSSIBLE! Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’enviarem el formulari d’inscripció. Repeteixo: hi ha POQUÍSSIMES PLACES DISPONIBLES!

A %d bloguers els agrada això: