Coronavirus (COVID-19) i gossos, guia ràpida de resposta by Lladruc

cendramascareta

La Cendra, gossa detectora jubilada i relacions públiques sènior de Lladruc, us comunica que estarem tancats fins, com a mínim, d’aquí 15 dies i us recorda que els gossos NO han de portar mascareta però ella volia guanyar-se un premi 😉

Portem uns dies de bogeria intentant respondre tots els dubtes dels clients de Lladruc sobre el Coronavirus (COVID-19) i els gossos i què hem de fer davant d’aquesta situació d’emergència. Abans, però, deixeu-me fer un incís, aquesta és SIMPLEMENT UNA GUIA D’AJUDA PER A PROPIETARIS BASADA EN FONTS OFICIALS i que queda subjecta al que marquin les autoritats sanitàries a nivell català, espanyol i mundial. Com és evident, en cas de dubtes més concrets podeu consultar el vostre veterinari però, si us plau, no bloquegeu els telèfons d’informació o d’emergències mèdiques per a consultes sobre els animals de companyia.

El meu gos pot patir el COVID-19?

No. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) NO hi ha cap evidència científica que els animals puguin patir la malaltia o transmetre-la.

Haig d’abandonar o reubicar el meu gos pel perill que em pugui transmetre el COVID-19? 

Rotundament NO. Com he escrit en el paràgraf anterior, no tindria cap sentit.

És recomanable posar mascareta de protecció al meu gos?

No, probablement els estressarà per a no-res.

L’any passat vaig anar al veterinari i em va dir que vacunava el meu gos de coronavirus. Això vol dir que no haig de patir pel COVID-19?

La majoria de veterinaris administren la vacuna que ofereix una immunització davant del Coronavirus però aquest és genèticament diferent del COVID-19. Ara com ara NO tenim constància que hi hagi cap vacuna contra el COVID-19, ni per a gossos ni per a persones.

El meu gos ha tingut una emergència. És segur anar al veterinari?

Tots els centres veterinaris del país apliquen sempre, com és obvi, un rigorós protocol de neteja i desinfecció contra bacteris, virus i fongs per la qual cosa anar-hi no hauria de suposar cap risc pel nostre gos.

Les clíniques veterinàries han adoptat algunes mesures especials per culpa del COVID-19?

Sí. La majoria de consultoris, centres, clíniques veterinàries i hospitals veterinaris segueixen les següents recomanacions:

  • Demanar cita prèvia per telèfon o correu electrònic per evitar que es produeixin cues innecessàries a la sala d’espera.
  • Postposar tots els serveis que no siguin urgents, com, per exemple, neteges bucals, tallat d’ungles, revisions anuals, vacunacions que no hagin caducat, etc.
  • No accedir al centre veterinari si es té alguna síndrome semblant a la grip.
  • Utilitzar un gel desinfectant o solució hidroalcohòlica només d’entrar i en sortir del centre veterinari.
  • Accedir individualment, no per parelles ni en grup, a dins la sala de consultes.

He donat positiu en el test COVID-19. Quines mesures haig de prendre?

Com he explicat anteriorment, no hi ha cap evidència científica que el gos pugui patir o transmetre la malaltia però podria arribar a funcionar com a portador passiu (per exemple, en el seu pèl) si la persona està excretant el virus. L’ideal seria deixar que una altra persona que no visqui al mateix domicili s’ocupi de l’animal i li compri equipament nou (plats del menjar, abeuradors, corretja, joguines…) per evitar el risc de contagi. Si no és possible comprar material nou, aquest s’hauria de desinfectar.

He donat positiu en el test de COVID-19 i no tinc cap més alternativa que quedar-me el meu gos a casa. Què haig  de fer?

Si una altra persona no es pot fer càrrec de l’animal, s’haurien de prendre unes mesures bàsiques. La primera de totes és evitar el contacte directe amb l’animal (abraçades, deixar que el gos ens llepi, jugar amb la pilota o amb un mossegador amb ell…). També hem de procurar rentar-nos, molt bé i amb freqüència, les mans i dur mascareta de protecció. Si el gos pateix una urgència i l’hem de dur al veterinari és important que li truquem per saber com hem d’actuar però en cap cas la persona malalta hauria de dur directament l’animal al veterinari.

El govern acaba de declarar l’estat d’alarma i es recomana NO sortir al carrer. Puc treure a passejar el meu gos?

Sí, sempre que hi hagi una sola persona passejant l’animal i s’eviti el contacte, a menys de dos metres, d’una altra persona o animal. Si no es pot sortir al carrer de cap manera i com a solució temporal, pot ser útil l’ús d’empapadors o bé, en gossos petits, sorreres com les de gat. Per fer aquests emplaçaments més atractius, es poden ruixar amb amoníac diluït amb aigua a una proporció 1/3 (1 part d’amoníac no perfumat per 3 d’aigua) o bé líquids atraients d’orins. També convé felicitar-lo efusivament i donar-li algun premi quan faci les seves necessitats en aquest emplaçament. 

Puc anar a les classes d’educació canina durant l’estat d’alarma? Ho dic perquè són a l’aire lliure… 

A Lladruc hem decidit que tancarem durant quinze dies o el temps que recomanin les autoritats sanitàries competents. Entenc que educar el gos és una necessitat però no bàsica 😉 i és la nostra responsabilitat com a professionals, però també com a ciutadans, fer tot el que estigui a les nostres mans perquè el virus no s’expandeixi encara més ràpid del que ja ho està fent.

Per últim, i com us deia al principi, si teniu qualsevol dubte CONSULTEU EL VOSTRE VETERINARI DE CONFIANÇA, aquesta és només una petita ajuda per solucionar dubtes ràpids!

Molts ànims a tots!
Roser Feliu.

FONTS CONSULTADES:

COLVEMA (Colegio oficial de veterinarios de Madrid).
COVB (Col·legi oficial de veterinaris de Barcelona).
OMS (Organització mundial de la salut).
DIARIOVETERINARIO.COM
PORTALVETERINARIA.COM

AGRAÏMENTS ESPECIALS:

Clínica Veterinària “El Vellmarí” (Lloret de Mar) per la seva minuciosa correcció.

 

 

Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Atenció amb la processionària!

La setmana passada estava fent classe amb la Cati i el seu Pastor Alemany, en Brut, quan vam veure una filera de processionària i vam poder evitar pels pèls que el gos s’hi acostés. En aquell moment em vaig adonar que molts propietaris no saben els perills que comporta i per tant valia la pena fer un post que, com tots els que intento fer, fos senzill i explicatiu però rigorós així que vaig demanar més informació a un dels responsables de sanitat vegetal de les comarques gironines, a qui agraeixo la cessió d’algunes de les fotografies.  Espero que us sigui útil!

Què és la processionària del pi?

Processionaria desfilant

Processionària desfilant

La processonària del pi, també anomenada Thaumetopoea pityocampa Schiff, és un lepidòpter que afecta a tots els pins, cedres i alguns avets. Depenent del clima, les papallones neixen entre els mesos de Juny i Juliol i al cap d’uns tres dies fan la posta. Després de la posta les orugues tarden unes cinc setmanes a néixer.  Al principi vaguen pels arbres però quan comença l’hivern les orugues fan uns nius de pèls sedosos i blancs (semblants a núvols de sucre) a la part més assoleiada dels pins, els cedres i alguns avets. Cap al mes de Març baixen formant les característiques processons per trobar un lloc on enterrar-se i convertir-se en crisàlides. Val la pena saber que no totes les papallones neixen el primer any sinó que poden fer-ho fins a cinc anys després.

Per què és perillosa pels nostres gossos?

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s'enterren!

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s’enterren!

Una munió d’orugues circulant en processó rítmicament pot ser una de les coses més temptadores de l’univers pel nostre gos que, per conèixer-les millor, pot decidir posar-hi el morro o llepar-les. Les orugues tenen una toxina anomenada Thaumatopina que pot provocar unes reaccions al·lèrgiques superlatives en els gossos però també en els humans.

Un dels riscos més greus de la processionària és que si el gos toca l’oruga amb la llengua es pot produir una necrosi (mort del teixit) que pot comportar una amputació de la zona afectada o fins i tot un edema de glotis que comprometi la respiració i arribi a provocar la mort.

Un altre risc no gaire contemplat és que no només són perilloses les orugues desfilant sinó també els caus on s’enterren per convertir-se en crisàlides. Quantes vegades vigilem els nostres gossos mentre rasquen el terra? Som conscients que moltes vegades no sabem on enterren el seu os preferit? Si el gos rasca una munió d’orugues amb les potes els efectes poden ser encara més devastadors que si estan en filera perquè es produeix més acumulació de partícules urticants en menys superfície.

Què puc fer per prevenir-la?

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Si és possible, caldria evitar plantar pins i cedres en llocs sensibles a les plagues. Si de totes maneres ja tenim un magnífica pineda al nostre jardí, caldria tallar i destruir totes les bosses i fer servir insecticides específics, sobretot encarats a lluitar contra les erugues joves. Una bona manera d’evitar-la és col·locar caixes nius per fomentar que els ocells insectívors facin la seva feina prop de casa nostra o utilitzar feromones sintètiques de confusió sexual.

De la mateixa manera caldria evitar passejar els nostres gossos per pinedes o bé, si no teniu cap més remei, dur-los-hi sempre lligats. Tot i que sempre hauríem de tenir controlat el nostre gos, treballar a la perfecció la cridada i el “quiet” a distància també ens pot evitar un bon ensurt.

I si tot i així el meu gos hi està en contacte? 

Si vivim en zones allunyades o anem sovint d’excursió, podem preguntar al nostre veterinari si ens pot recomanar algun medicament que puguem utilitzar en cas d’emergència. Si per desgràcia es produeix el contacte, cal aplicar aigua tèbia i anar corrent (o volant!) al veterinari. Penseu que si es produeix un edema de glotis la vida del gos pot dependre de minuts!

ÚLTIM APUNT! 

Per últim, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us puc orientar millor sobre els passos a seguir de cara a prevenir la processionària i què cal fer si es produeix el contacte!

Roser Feliu Latorre.

Una nova esperança per als gossos diabètics

Avui mateix ha sortit publicada una notícia que m’ha semblat molt interessant. Podeu veure-la clicant aquí 

Finalitza la sisena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

Alguns dels alumnes de la sisena edició del "Tinc un gos i ara què?": curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Alguns dels alumnes de la sisena edició del “Tinc un gos i ara què?”: curs d’educació canina i coneixements veterinaris

Aquest Dissabte va finalitzar la sisena edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que va comptar amb el patrocini de Royal Canin i Laboratoris Virbac i la col·laboració del Col·legi de Veterinaris i el Club d’Agility Girona, que ens va cedir les seves magnífiques instal·lacions.

Durant el curs els alumnes van poder aprendre tot allò necessari per millorar la salut i la relació amb els seus gossos. L’Emili, veterinari especialitzat en nutrició, els va explicar què s’ha de tenir en compte a l’hora d’alimentar els nostres gossos, què podem fer en cas d’urgència, com mantenir la seva higiene o què ha de contenir una farmaciola. Jo vaig ensenyar els alumnes les nocions bàsiques d’ensinistrament, com saber reconèixer els problemes de comportament més freqüents i vam iniciar els gossos en les ordres d’obediència bàsiques.

El grup d’aquesta sisena edició va ser un dels més participatius, atents i motivats que hem tingut. Tant, que vam decidir fer una classe extra per tal que no es quedessin amb cap dubte.  Si sempre és un plaer treballar d’allò que t’agrada encara ho és més si coincideixes amb un bon grup així que voldríem donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i col·laboradors per haver-ho fet possible però sobretot als nostres alumnes de dos i quatre potes per haver confiat en Lladruc per la seva formació!

Alumnes del curs examinant-nos!  A cada edició fem valorar als alumnes aspectes com contingut del curs, qualitat dels ponents, distribució de les classes, instal·lacions. Vam rebre bones notes així que tant malament no ho devíem fer!

Alumnes del curs examinant-nos! A cada edició fem valorar als alumnes aspectes com contingut del curs, qualitat dels docents, distribució de les classes, instal·lacions, etc. Ens van puntuar molt bé així que tan malament no ho devíem fer! 😉

La farmaciola canina

Com a propietaris moltes vegades tendim a pensar que certs accidents “a nosaltres no ens passaran mai” i si per desgràcia atropellen al nostre gos, pateix una cremada o es fa una ferida important no deixem de preguntar-nos perquè no dúiem una simple farmaciola al damunt que ens ajudi a arribar en les millors condicions al nostre veterinari.

Sense anar més lluny, aquesta és una foto d’aquest estiu de la meva gossa Cendra que, després d’un passeig la mar de divertit, gairebé es mor d’un xoc. Per sort, gràcies a una ràpida actuació i a tenir a mà una bona farmaciola tot va acabar en un desagradable ensurt.

Reacció al·lèrgica Cendra

Reacció al·lèrgica Cendra

En el post d’avui, doncs, he volgut mostrar-vos la farmaciola que ens acompanya a tots i cada un dels ensinistraments i cursos que fem a Lladruc. És una farmaciola fàcil de transportar, ben tancada, completa i ben estudiada però m’agradaria que l’agaféssiu com una recomanació ja que heu de tenir en compte que ningú com el vostre veterinari coneix a fons la salut del vostre animal. 

La farmaciola de Lladruc conté:

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Material:

  • Morrió.
  • Guants de làtex estèrils.
  • Guants de làtex.
  • Tisores.
  • Pinces.
  • Xeringues i agulles de diferents mil·límetres.
  • Goma elàstica per torniquets.
  • Fèrules.
  • Termòmetre digital pediàtric.
  • Venes.
  • Venes elàstiques adhesives.
  • Bossa per la brossa.
  • Gases estèrils.
  • Tovalloletes estèrils per netejar els ulls.
  • Esparadrap hipoalergènic.
  • Cinta americana.
  • Manta de primers auxilis.
  • Màquina d’afaitar elèctrica i inalhàmbrica, fàcil de manejar i petita o bé fulles d’afaitar d’un sol ús.
  • Grapadora cutània.
  • Aigua oxigenada.
  • Alcohol.
  • Sutures.
  • Sèrum fisiològic.
  • Ampolla d’un litre i mig d’aigua.
  • Sèrum per rehidratació oral.
  • Desinfectant per les mans.
  • Coliri.

Medicaments:

  • Polividona iodada o diacetat de clorhexidina: antisèptic.  
  • Clorhidrat de doxapram: estimulant respiratori.
  • Adrenalina: catecolamina cardioprotectora i anafilàctic.
  • Atropina: anticolinèrgic.
  • Dexametasona: glucocorticoide antiinflamatori.
  • Metoclopramida: antiemètic.
  • Ketoprofeno: Antiinflamatori no esteroideo (AINE), analgèsic i antipirètic.
  • Benzimidazol: antiparasitari intern o Metronidazol per infeccions parasitàries.
  • Avermectina: antiparasitari extern.
  • Betalactàmics (penicil·lina o cefalosporina): antibiòtics.
  • Solució de clorat d’alumini: hemostàtic en pols.
  • Nitrofurazona: cicatritzant.
  • Diazepam: ansiolític.
  • Loperamida: antidiarreic.
  • Metenamina: tractament dels coixinets de les potes.

Com a últim apunt, recomanar-vos que periòdicament reviseu la data de caducitat dels medicaments i reorganitzeu i ordeneu la farmaciola per tal que sempre estigui apunt per ser utilitzada. Tal com us deia al principi, mai podem saber quan ens farà falta i val la pena ser previsors.

Una servidora durant el "màking off" de la farmaciola

Una servidora durant el “màking off” de la farmaciola

P.D- Ja sabeu que a Lladruc no tenim secrets però, si us plau, si voleu fer servir aquest article o les fotos envieu-nos un e-mail a info@lladruc.com per tal d’autoritzar-vos-ho. Moltes gràcies!

Visita d’una veterinària i osteòpata canina

 

Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php

Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!

Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!

3a edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

Després de l’èxit i les bones puntuacions rebudes en les enquestes anònimes realitzades pels alumnes de l’última edició, hem decidit tornar-vos a oferir el “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb la col·laboració de Sakatia, Virbac i Royal Canin. El Col·legi de Veterinaris de Girona l’avala ja que reuneix un dels temaris més complerts a nivell nacional per a la formació de propietaris i futurs professionals del món caní. T’el perdràs? Reserva ara la teva plaça enviant-nos un mail a info@lladruc.com o bé trucant al 636385174. Fins aviat!

Entrevista Deontologia veterinària

Quan era estudiant de veterinària sempre intentava disfrutar al màxim dels treballs i projectes que ens proposaven. Així que equipada amb la meva lluent carpeta i una gravadora digital (què us penseu, no fa pas tant d’això!) sempre procurava anar a demanar ajut a professionals, investigadors i catedràtics. Ara m’ha tocat a mi respondre una entrevista per un treball de Deontologia d’uns alumnes de cinquè de la UAB. Amb el seu permís us la passo per si us fa gràcia llegir-la.

Entrevista treball deontologia i veterinària legal 

Per a complementar el treball hem volgut donar un altre punt de vista al marge del  jurídic, veterinari i les enquestes poblacionals. Per això ens hem entrevistat amb una professional,  Roser Feliu Latorre,  ensinistradora canina que està acabant el màster  “Instructor d’Unitats Canines de Treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de “Lladruc” (www.lladruc.com) servei d’educació canina a domicili a la província de Girona.

Quants anys fa que et dediques a l’ensinistrament caní?

Em dedico professionalment a l’ensinistrament des del Juliol del 2008.

Tens alguna titulació que acrediti la teva preparació com a ensinistradora professional?

Fins el 31 d’Agost del 2011, quan va sortir la primera normativa que regularitzava el nostre sector, no hi havia cap titulació específica que habilités l’exercici de la nostra professió.

Ara estic cursant la primera titulació oficial universitària en aquest àmbit a nivell mundial, el “Màster en instructor d’unitats canines de treball”. Abans d’això, però, vaig fer diversos cursos organitzats per empreses privades d’ensinistrament i vaig dedicar molts esforços personals i econòmics en formar-me amb els millors professionals de cada àmbit (mushing, ensinistrament esportiu, handling, detecció, etc.).

Hi ha alguna titulació necessària a l’hora d’ensinistrar gossos per a fer l’ensinistrament bàsic? I per a ensinistrar gossos que tinguin la funció de guarda o defensa?

Tal com he comentat en el paràgraf anterior, actualment s’està regularitzant el sector. En principi hi haurà tres ofertes formatives: ensinistrament de base, ensinistrament de gossos de seguretat i detecció i ensinistrament de gossos d’assistència. L’ensinistrament dels mal anomenats “gossos de guarda i defensa” (entesos com a “gossos d’intervenció)” s’inclouria en l’apartat general de “gossos de seguretat”.

Quina és la teva experiència en el marc de l’ensinistrament  de gossos amb aquesta finalitat?

Actualment, com a civil, m’és prohibit l’ensinistrament de gossos d’intervenció i/o defensa personal ja que aquesta especialitat hauria de ser destinada únicament a cossos i forces de seguretat de l’Estat i empreses de seguretat convenientment acreditades.

Creus que hi ha intrusisme en la vostra professió? En cas afirmatiu, creus que pot estar relacionada amb programes mediàtics com “El encantador de perros”?

L’intrusisme és un dels problemes més greus de la nostra professió ja que durant anys la manca d’una formació reglada ha fet que qualsevol pugui autoanomenar-se “ensinistrador” sense tenir un nivell de coneixements teòrics ni pràctics mínimament acceptables i tot evadint les obligacions fiscals. Això provoca greus prejudicis als propietaris i, inevitablement, un desprestigi generalitzat.  Programes com “El encantador de perros” o “Malas pulgas” han posat de moda un ensinistrador purament mediàtic que aparentment soluciona els casos en un temps rècord i sense cap intervenció per part del propietari. Aquesta visió és molt allunyada de la nostra manera de treballar on els educadors canins moderns intentem implicar el màxim a l’amo en el procés ja que, en un elevat nombre de casos, és el comportament d’aquest el que genera conflictes en l’animal.

Segons la teva experiència com a ensinistradora: la gent que es creu capacitada per a tenir o manipular un gos de guarda i defensa, creus que realment pot fer-ho?

Crec que un gos d’intervenció, per més acurat i fiable que sigui el seu ensinistrament, no deixa de ser una arma que pot ser molt perillosa en mans inexpertes per la qual cosa desaconsello totalment a qualsevol que no sigui membre d’un cos o una força de seguretat de l’estat amb una formació específica a emprar-lo.

En aquest punt, crec que també s’hauria de tenir molt clara la raó per la qual alguns particulars desitgen tenir un gos d’aquestes característiques ja que, si per exemple es tracta de dissuadir a un potencial lladre d’entrar en una propietat privada, hi ha sistemes que s’han demostrat molt més eficaços que un gos (alarmes, tanques de seguretat, etc.).

Creus que la gent és realment conscient del risc que pot suposar no educar adequadament un gos d’aquestes característiques?

Tal com comentava anteriorment, la falta de regularització del sector fa que qualsevol eixelebrat amb ínfules de professional es salti la normativa vigent i es cregui capaç d’ensinistrar un gos d’aquestes característiques per a usos indeguts. Molts d’ells obliden que un gos ensinistrat així pot causar accidents mortals, sobretot en famílies amb nens o persones d’avançada edat. El que personalment em treu més de polleguera és tenir la certesa que aquests “ensinistradors de gossos d’atac” s’estan aprofitant d’una necessitat o inseguretat d’un propietari novell o desorientat per omplir-se vilment les butxaques.

La crisis actual està impulsant una demanda de la població per a que els ensinistris el seu gos amb aptituds de guarda o defensa?

Sí, en els últims mesos l’augment de la delinqüència propiciat per la crisi econòmica actual, ha causat molta inseguretat en alguns ciutadans que volen protegir la seva llar, empresa o nau industrial amb l’ús de gossos específicament ensinistrats. A Lladruc, la nostra empresa, per exemple, rebíem trucades esporàdiques demanant gossos d’aquestes característiques però en els últims mesos la tendència ha augmentat alarmantment. Comencem a preocupar-nos de debò!

Curs d’educació canina i coneixements veterinaris

No us havia anunciat aquest curs perquè en principi havíem tancat les inscripcions però a última hora han quedat 2 places lliures. Es tracta d’un curs teòrico-pràctic impartit pel veterinari Emili Barba Vidal i una servidora, Roser Feliu Latorre, i en el qual es tractaran tots aquells aspectes necessaris per mantenir un bon estat de salut física i mental del gos i ensenyar i millorar la seva obediència. El curs s’estructura en tres sessions de 10h a 14h dels dissabtes 12, 19 i 26 de Novembre i es realitzarà a una espaiosa aula amb projector de l’acadèmia Duets (Av. Lluís Pericot 35 de Girona).  El curs compta amb el patrocini de Virbac, Sakatia i Royal Canin i amb una carta de recomanació del col·legi oficial de veterinaris de Girona.

Podeu reservar les 2 últimes places a info@lladruc.com o trucar al 636385174.

%d bloggers like this: