Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

“Autobombo”: ja sóc Directora i Cap de seguretat i formadora de guies canins!

La Cendra: la nostra gossa detectora més veterana i l'últim carnet que m'ha arribat!

La Cendra, la nostra gossa detectora més veterana, aguantant l’últim carnet que m’ha arribat!

Alguns dels que em coneixen em retreuen que sóc una “addicta a la formació” i els haig de donar la raó, crec que mai s’en pot saber prou, ni de gossos ni de res. Així que, amb criteri, mai malgasto l’oportunitat d’aprendre.

L’última “Roserada” ha estat obtenir el títol de Directora de Seguretat de la Universitat de Girona (UdG) i la seva corresponent habilitació per part del Ministeri de l’Interior i la Direcció General de la Policia (DGP). El primer dia de classe va ser força sorprenent, tots els meus companys eren policies locals o autonòmics, militars, funcionaris de presons i responsables d’empreses de seguretat o de centrals receptores d’alarmes. Els que no pertanyien al gremi eren dos advocats penalistes i un arquitecte interessat en la seguretat integral dels edificis. I allà, al bell mig de tots ells, dues alumnes descol·locades, la Laia, futura criminòloga de 18 anys, i jo.

Els vaig explicar que sóc ensinistradora de gossos i que treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada amb els meus gossos detectors m’havia adonat que necessitava una formació més àmplia per poder, entre altres, organitzar operatius més eficaçment, gestionar millor els equips, entendre les necessitats reals de l’empresari i saber en quin marc legal ens estàvem movent. I així és com vaig tornar un altre cop a la Universitat però aquesta vegada invertint Divendres i matins de Dissabtes durant gairebé un any. Assistir a les classes va ser un esforç considerable, sobretot els Divendres, aquells dies en què tots els clients tenen ganes de cap de setmana i les classes s’allarguen com si no tinguessin final. Molts dies vaig haver d’anar a classe enfangada i menjant-me pals de cereals per sota la taula per no decandir-me però això no va ser res comparat amb l’elaboració del projecte final: un pla de seguretat integral per a una empresa ja en funcionament. Molts cops vaig estar a punt d’engegar-ho a rodar, sobretot quan havia d’entendre el “jeroglífic” del codi tècnic d’edificació, fer plans d’evacuació o crear plànols amb programes dignes del mismíssim Llucifer.

Us presento la meva acreditació  de formadora de guies canins! :)

Us presento la meva acreditació de formadora de guies canins! 🙂

Per sort, però, tot l’esforç va valdre la pena i ara puc dir amb orgull i tot “l’autobombo” del món que sóc la primera ensinistradora de gossos de l’Estat Espanyol habilitada com a Directora de Seguretat i, a més, cap de seguretat i formadora homologada de guies canins.

Així que només em queda dir MOLTES GRÀCIES a tots els que ho han fet possible:

– Als companys de Lladruc, per treballar encara més del que els tocava i, sobretot, per la seva infinita empatia i il·lusió.

– A en Jesús, director de la formació, per la seva organització i resoldre sempre tots els meus dubtes amb eficàcia.

– Als professors, per la seva proximitat als alumnes. Gràcies sobretot a en Salvador, pels seus consells i per deixar-me treballar amb els meus gossos detectors a un lloc on gairebé ningú pot entrar  i a en Josep per proposar-me una nova oportunitat laboral que espero poder presentar-vos d’aquí poc.

– A tots els meus companys del curs, per passar-me apunts, fer resums, explicar-me conceptes importants i per admetre primer a la Muga i després a la Mina a les classes. Sobretot haig de donar les gràcies a en Dani, policia local, per donar-me suport moral en els moments més baixos i per les nostres xerrades profundes davant un plat de cigrons, als “Josés” pel seu altruista cop de mà amb el treball i a l’Àngel per la seva inestimable ajuda quan em pensava que no acabaria mai el projecte final. També als companys de Securitas, a en Josep Maria per lluitar colze amb colze per descobrir com carai es calculava el mètode Mosler, als Alfons per les seves aportacions sempre enginyoses, a en Christian per dir-me “és llarg però podrem” amb aquell convenciment que només té qui s’enfronta cada dia a situacions complicades, a l’Enric, arquitecte, pel seu magnífic resum del codi tècnic d’edificació,a la Laia per compartir la pressió ser l’altra nena del curs, i a l’Hortènsia per deixar-me gaudir de la companyia del seu Pinscher Dopey que em va fer d’assistent durant la realització del treball, quan encara duia collaret cervical després de l’accident i no podia ni manejar el ratolí de l’ordinador sense que se m’adormissin les mans.

– I finalment a la meva mare perquè encara recordo la cara d’espantada quan al Gener del 2013 li vaig dir que m’apuntaria a aquest curs. La meva progenitora és, abans que res, una patidora nata i una autèntica lloca a qui li va costar acceptar que la seva filla (“la petita!”) es guanyés la vida “duent gossos policia pel món per buscar coses rares” així que quan li vaig dir que volia formar-me per ser Directora de Seguretat la seva pregunta va ser “Ai filla, no te n’aniràs a l’Afganistan amb un “Malinuà“, casc, ulleres fosques i pinganillu, no?”. I la meva resposta va ser: “No, faré el mateix que faig ara però millor”!, que, com us he dit abans, és una de les raons de la meva addicció a la formació de qualitat: ser millor cada dia en la meva feina, allà on poso l’ànima… i també la banya! 🙂

Roser Feliu.

Curs avançat de Guia Caní Policial

Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat de funcionaris de Policia i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.

El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.

Una servidora "predicant" les virtuts d'una bona socialització del futur gos detector :)

Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector 🙂

Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors

Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues

Explicant els nostres protocols de treball

Una servidora explicant els nostres protocols de treball

També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata :)

La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata 🙂

La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja

Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

I resolent dubtes ben feliç amb el mossegador a la boca...

… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!

En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!

Roser Feliu.

Foto de grup i la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!

Visita a dues unitats canines policials

Alguns dels gossos de la unitat canina

Alguns dels gossos d’una de les unitats canines policials

Si darrerament he tardat més en respondre els vostres correus, trucades i missatges al grup Lladruc del Facebook és perquè he estat uns dies fora. Per la confidencialitat que suposa no em vull ni em puc estendre gaire amb aquest post però només diré que he visitat dues unitats canines policials que disposen de gossos d’intervenció i de detecció. Durant l’estada he pogut participar en entrenaments, reunions d’equip i visitar fins a l’últim racó de les instal·lacions però sobretot he pogut gaudir de l’amabilitat de grans professionals (de dos i quatre potes!) entregats en cos i ànima a la seva feina i que diàriament se la juguen perquè nosaltres, els ciutadans, puguem viure en una societat més segura, tasca que, per desgràcia, moltes vegades em fa l’efecte que no valorem prou.

Així doncs només em queda donar-los les gràcies per tot però sobretot per haver-me apropat un passet més a l’il·lusionant projecte que espero que us pugui presentar ben aviat. Una abraçada ben forta des de Girona i fins aviat!

Curs Monique de Roeck

Des de l’Abril del 2008 (que em van atropellar), tenia pendent fer una formació amb la Monique de Roeck  i l’oportunitat es va tornar a  presentar a Toledo del 14 al 17 de Març.  

De Roeck és una ensinistradora belga reputada a nivell internacional que ha preparat diversos gossos policials, detectors de cadàvers, d’intervenció, de recerca i rescat amb uns resultats impressionants. D’aquesta dona menuda que irradia energia, sorprèn, sobretot, la seva franquesa a l’hora d’exposar la seva metodologia. Sovint, en el món de l’ensinistrament caní, alguns es presenten com a mestres posseïdors de la veritat absoluta i la màxima eficiència en un temps rècord però Monique sorpèn per la seva transparència, per no amagar-se dels errors que ha comès i per ser capaç de reconèixer davant d’un auditori sencer que els seus gossos han tingut problemes i ha tardat molt temps en resoldre’ls. I no tan sols això sinó que a més, ensenya els vídeos que n’ha fet!

Van ser quatre dies de formació intensiva en agressivitat i pors canines, on vam aprendre a “llegir” les senyals que dóna el gos, com actuar en diferents casos, on s’ens van proposar diferents pautes d’actuació per a problemes freqüents (com fer, per exemple, que un gos agressiu accepti a les visites o bé com evitar que un gos mostri una obsessió patològica per les pilotes). Afortunadament durant les pràctiques vam poder treballar amb diversos gossos que presentaven problemes de comportament d’allò més variats i en tots els casos la Monique va destacar per la seva professionalitat i el seu savoir faire. I parlant de savoir faire, us he dit que parla Flamenc, Francès, Anglès i Alemany per poder formar als alumnes en la seva llengua materna?

Només hi ha un fet criticable en la formació realitzada, fan falta molts dies per poder “descomprimir” tota la informació rebuda! (Per això he tardat tant en publicar aquest post, us serveix l’excusa? 🙂 )

P.D- Podeu trobar més info d’ella a la seva web http://www.dogtrainingcentregrap.com/ però, per desgràcia, només està escrita en flamenc!

%d bloggers like this: