Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

Gairebé a punt d’acabar l’any m’he adonat que, per alguna raó desconeguda, no es va publicar un post que vaig escriure el mes d’Octubre. Com que us el devia, aquí el teniu! BONES FESTES!

El passat 18 d’Octubre vam participar en l’Adoptalia, la fira per al foment de l’adopció de gossos abandonats que es celebra al Parc Bosch de Figueres.

Sabem que és difícil trobar productes d’educació canina de qualitat i a bon preu i per això vam posar un estand amb arnessos anti-estrebada, bosses per posar els premis, corretges, mossegadors i pilotes professionals com les que fem servir diàriament per entrenar els nostres clients de quatre potes.

L'estand de Lladruc a l'Adoptalia (Figueres)

L’estand de Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

La part més esperada, però, era la nostra exhibició de gossos detectors d’explosius.

En primer lloc vam ensenyar com treballem, de manera amena però efectiva, l’obediència bàsica i el control del mossegador de la Fura, la més jove de l’equip.

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l'Adoptalia

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l’Adoptalia

Just després vam sortir amb la Mina que va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes. Vam voler recalcar al públic que, contràriament a la creença general, els gossos detectors gaudeixen plenament del treball i de poder passar una estona jugant amb el seu guia. En aquest sentit, la imatge de la Mina movent la cua i aixecant les celles a cada caixa és, exhibició rere exhibició, el viu reflex de la nostra filosofia: gossos que gaudeixen ajudant a crear un món més segur!

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes.

Per últim va sortir la Syra que va buscar la substància amagada dins una de les caixes i també amagada en el mitjó d’un dels nens. Nosaltres no hi vam caure però una persona del públic ens va recordar que la Syra havia participat tres anys enrere a l’Adoptalia quan tenia poc més de dos mesos buscant el seu mossegadoret blau i ens va dir que veure-la convertida en una “Sra. Gossa Detectora d’Explosius” li havia fet molta il·lusió, sobretot considerant que la Syra va ser adoptada i no comprada com les seves companyes d’equip. És veritat: hi ha un piló de gossos magnífics i aptes pel treball a les gosseres i associacions protectores!

Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens.

Finalment tan sols ens queda donar les gràcies a l’organització de l’esdeveniment per haver comptat amb nosaltres enguany i a tots els clients i amics que ens van venir a veure i a ensenyar els seus gossos ben educats!

Roser Feliu Latorre

Anuncis

Exhibició de Lladruc al Càmping Cala Montgó (L’Escala)

Al llarg dels set anys de vida de Lladruc hem fet exhibicions per a tots els públics en diferents entorns: escoles, festes majors, congressos policials, fires animalistes i fins i tot vestits de militar amb els gossos buscant la substància mentre duien posada les armilles de protecció (sí, sí, mireu MIREU AQUÍ! !) però encara no havíem fet cap exhibició en un càmping i menys en ple mes d’Agost!

Així doncs el passat Dimarts 11 d’Agost vam anar al Càmping Cala Montgó (L’Escala) on s’allotjaven mil-cinc-cents hostes, sobretot holandesos, francesos i anglesos i, per tal que tots ens entenguessin, vaig explicar qui som els de Lladruc, què fan els nostres gossos detectors i com treballem en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Sincerament estava una mica espantada de no saber-me explicar prou bé però menys un parell de “tugs” (mossegadors) que s’havien de dir “boudins” crec que tot va sortir rodó i els turistes van agrair poder comprendre l’exhibició.

Les gosses, com sempre, ho van brodar i això que a les 18h la temperatura s’enfilava gairebé fins als 30 graus i va fer perillar la nostra actuació.

La Fura de Togaricha va mostrar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector.

La Fura, gossa detectora en formació, mostrant com ha de ser l'obediència bàsica

La Fura, gossa detectora en formació, mostrant com ha de ser l’obediència bàsica.

La Mina de Villavereda va buscar la substància amagada en una de les caixes.

La Mina marcant la substància amagada en una de les caixes

La Mina marcant la substància amagada en una de les caixes

La Cendra de La Serralada va localitzar la substància a les caixes i a la furgoneta del càmping.

La Cendra amb el mossegador a la boca ben feliç després d'haver localitzat la substància

La Cendra amb el mossegador a la boca ben feliç després d’haver localitzat la substància

La Syra va buscar la substància a les caixes, a la furgoneta i amagada a la sabata d’un dels nens.

La Syra fent una marcació perfecta de la substància amagada dins una sabata d'una nena

La Syra fent una marcació perfecta de la substància amagada dins una sabata d’una nena

Quan va acabar la nostra exhibició vam gaudir de valent amb el concurs d’habilitats canines i de bellesa dels gossos residents i vam ajudar a proclamar dos campions: l”Elvis”, un Jack Russell que va ser proclamat “el gos més bonic”, i en “Chiqui”, un Schnauzer Terrier que va ser declarat “el gos més hàbil”.

L'Elvis, el guanyador del premi al gos més bonic.

L’Elvis, el guanyador del premi al gos més bonic.

L'Elvis, el guanyador al gos més habilidós

L’Elvis, el guanyador al gos més hàbil

No ens ho podíem haver passat millor així que tan sols ens queda donar les gràcies als directors del càmping per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per la seva atenció. Esperem repetir-ho l’any vinent!
Roser Feliu

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Ahir, Diumenge 14 de Juny, vam participar en la III Fira Animalista de Salt. Es tracta d’una fira organitzada per voluntaris amb un cor enorme, com la Marissa Reverter,  que pretén donar a conèixer la tasca de les nombroses associacions protectores i d’ajuda als animals de les comarques gironines i fomentar l’adopció de gossos i gats abandonats.

A la fira vam poder-hi trobar estands de diverses protectores, veterinaris, perruqueries canines i, com no podia ser d’una altra manera, Lladruc no hi podia faltar!

Stand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

L’estand de Lladruc a la III Fira Animalista de Salt

Així doncs vam posar una parada amb productes de qualitat professional aptes per a tots els públics (corretges de cuir, mossegadors, pilotes irrompibles, arnessos anti-estrebada, etc.) i que també fos un punt d’informació per a totes aquelles persones que volguessin millorar la relació amb el seu gos.

Com ja sabeu, a Lladruc també preparem gossos detectors de drogues i explosius per a empreses de seguretat privada i diferents cossos policials així que vam fer una exhibició donant a conèixer la nostra filosofia: no pressionem, obliguem ni maltractem als gossos perquè busquin sinó que ho fan perquè gaudeixen treballant i, encara més, del joc amb el seu guia.

En primer lloc vam ensenyar com treballem l’obediència de base i la passió pel mossegador de la Fura, la més jove de l’equip i futura gossa detectora de drogues:

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

La Fura volant mentre juga amb el mossegador!

Després la Mònica, la nostra becària, va ensenyar que per manejar una gossa de trenta quilos no cal tenir força bruta sinó un vincle excel·lent i va fer una demostració d’obediència i de recerca de substància amagada dins una caixa de detecció.

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mina amb una voluntària del públic de 10 anys. Com veieu els gossos detectors de Lladruc tenen un excel·lent control de la mossegada!

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqui la substància

La Mònica, becària de Lladruc, aixecant el braç després que la Mina marqués la substància amagada en una caixa de detecció.

La Cendra, la més veterana de l’equip, va fer una demostració d’obediència avançada, habilitats canines i de recerca de la substància amagada en una de les caixes.

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

La Cendra saludant al públic de la Fira Animalista de Salt

Finalment la Syra va demostrar al públic com una gossa adoptada es pot convertir en una gossa detectora operativa.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

La Syra fent una recerca de la substància amagada en els peus dels nens del públic voluntaris

Per acabar tan sols em queda donar les gràcies als organitzadors de la Fira Animalista per haver comptat un any amb Lladruc, a l’Ajuntament de Salt per voler donar a conèixer una tasca tan important com la que fan les nostres protectores i a tot el nombrós públic pel seu interès!

Taller Lladruc a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona

A la pàgina de la F.A.D (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción) podeu llegir diversos estudis que demostren que el consum de drogues comença cada vegada més aviat i amb les vulgarment anomenades “drogues lleugeres” com el haixix o la marihuana que, per desgràcia, bona part de la població considera encara “inofensives”. És per aquesta raó que a Lladruc sempre intentem conscienciar a la població i sobretot als més joves dels riscos que suposa a tots nivells el consum de drogues i ho fem com millor sabem: fent exhibicions, xerrades i tallers amb els nostres gossos detectors.

L’últim el vam fer el passat 27 d’Octubre a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona i ens hi van acompanyar la Fura, la Mina i la Syra, les gosses detectores més sociables i tranquil·les de Lladruc.

Primer una servidora els va explicar quines són les drogues més habituals i perquè són perilloses per a la nostra salut i després els vaig explicar que molts policies i empreses de seguretat compren gossos detectors com els que nosaltres preparem per ser més efectius en la seva feina. Els vaig explicar que el procés comença amb l’elecció d’un cadell d’una genètica determinada que després socialitzarem i educarem perquè quan sigui gran sigui eficaç en allò que se li demani. El primer exemple va ser la Fura de Togaricha, Pastor Alemany de treball de només sis mesos, que els va ensenyar com s’inicia la preparació d’un cadell per tal que quan “sigui gran” pugui ser “una senyora gossa detectora”.  Els nens van quedar sorpresos de veure que els gossos de seguretat poden ser sociables, afectuosos i els encanta que els amanyaguin!

Un dels nens premiant a la Fura per fer el "Seu" perfecte

Un dels nens premiant a la Fura per fer el “Seu” perfecte!

La Mina és la relacions públiques infantil de Lladruc perquè està enamorada de tots els nens de l’univers. Tant és així que quan passeja pel carrer i veu un cotxet s’asseu davant i arqueja les celles esperant rebre una carícia. Potser és un pensament massa antropomòrfic però us puc assegurar que quan va baixar del cotxe i va veure 25 nens esperant-la els seus ulls eren de pura il·lusió. La Mina els va ensenyar l’obediència de base necessària d’un gos detector (asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat i venir quan se la crida) i tots els nens van poder donar-li premis, tocar-la i abraçar-la i ella, òbviament, va estar-ne encantada!

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

Una alumna fent el "seu" a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Una alumna fent el “seu” a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! 🙂

Finalment la Syra, Border Collie, va buscar la substància amagada en una de les llaunes que havíem situat prèviament en fila i va fer una marcació passiva. Després va ensenyar-los habilitats avançades com passar al mig de les cames, donar la pota, xocar-la, fer la croqueta, fer el mort, caminar  a dues potes i tots els nens es van barallar perquè volien tocar “la gossa peluda de dos colors”!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Escola Mare de Déu del Món i a tots els alumnes per haver confiat en Lladruc pel desenvolupament d’aquesta activitat i esperem tornar-nos a veure ben aviat!

Roser Feliu

Lladruc al Festiguau!

Diumenge, 21 de Setembre, l’equip Lladruc va fer una exhibició de gossos detectors al Festiguau, un festival caní organitzat per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Com ja sabeu, intentem que les nostres exhibicions siguin molt didàctiques i amenes i ens agrada mostrar el nostre treball sense secrets per la qual cosa vam decidir que ens hi acompanyarien totes les gosses.

En primer lloc vam treure la Fura de Togaricha que tan sols té quatre mesos i mig. Pobreta estava una mica desubicada per tota la gentada, els gossos i la potent megafonia però tot i això es va asseure, estirar i venir a la cridada i com a premi va jugar amb el seu mossegadoret, com va poder perquè està en ple canvi de dents! 🙂

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

La Fura en plena embranzida per agafar el seu mossegadoret!

Després vam treure l’Anfetamina de Villavereda. La Mina va acusar el viatge en el remolc nou i tenia una motivació un xic inferior a l’habitual però això no la va distreure d’ensenyar al públic l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat de la corretja i venir a la ordre ràpidament.

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Mina ben asseguda esperant més instruccions

La Burka del Valle de Alcalans va sortir a la pista fent salts d’alegria i una focalització impròpia d’una cadelleta de 12 mesos. No va deixar de moure la cua ni un sol moment i no va perdre ocasió de llepar la cara d’en David després de cada exercici. La majoria d’espectadors van sorprendre’s de “com semblava de feliç” i vam aprofitar per explicar-los que, a Lladruc, els gossos no treballen perquè s’els pressioni o obligui sinó que realment gaudeixen del treball i tenen un vincle inexplicable amb el guia.

La Burka fent un terra perfecte...

La Burka fent un terra perfecte, tot seguit va fer una llepada digna de menció a la cara d’en David!

La Cendra de la Serralada va donar el 200% d’ella. La motivació d’aquesta gossa de poc més de vint kilos és il·limitada i no només va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes sinó que a més va realitzar un munt d’habilitats que van deixar a tots, sobretot als nens, amb la boca oberta.

La Cendra en plena marcació activa de la substància

La Cendra en plena marcació activa de la substància…

... i acomiadant-se del públic!

… i acomiadant-se del públic!

Finalment vam treure la Syra. Com ja sabeu la Syra és una Border Collie adoptada que havia de fer la funció de gossa de companyia però, gràcies a les seves qualitats naturals, ara és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva. A l’exhibició va fer dues recerques: una en caixes i una altra en una filera de nens on havíem amagat la substància en el mitjó d’un d’ells. La Syra, a més, va fer un munt d’habilitats com passar enmig de les cames, xocar la pota, rodolar, saludar, etc molt celebrades pel públic.

La Syra caminant a dues potes...

La Syra caminant a dues potes…

La Syra en plena marcació de la substància amagada en un mitjó dels nens

… i en plena marcació passiva de la substància amagada en un mitjó dels nens!

Per últim només ens queda donar les gràcies a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, al Club d’Agility Girona i a la protectora Rodamón per haver comptat amb nosaltres per aquest festival, esperem tornar-hi l’any que ve!

Roser Feliu.

Lladruc al FIMAC!

Els responsables de l’Ajuntament de Corçà van organitzar una fira dedicada a les mascotes que, com totes les coses que es fan amb ganes, il·lusió i coneixement, només podia sortir que bé! Així doncs ahir aquest bonic poble de poc més de mil habitants del Baix Empordà es va convertir en punt de referència dels amants dels cavalls, els falcons, les ovelles, els cavalls i, òbviament, dels millors animals de companyia: els gossos.

A Lladruc vam ser els encarregats d’organitzar una exhibició d’ensinistrament. En primer lloc vam treure la Burka del Valle d’Alcalans, la més jove de tot l’equip. Com que tan sols té nou mesos la nostra prioritat ha estat socialitzar-la bé, ensenyar-li les bases mínimes d’obediència i treballar el control de la pilota. Va entrar a la pista amb les orelles ben aixecades i movent la cua en tot moment, gaudint del treball i sense impressionar-se gens ni pel públic ni per l’ambient estressant, la qual cosa ens fa sentir ben estarrufats!

La Burka apunt de començar l'ordre de "quieta"!

La Burka apunt de començar l’ordre de “quieta”…

... i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! :)

… i sortint de la pista ben feliç amb la pilota a la boca! 🙂

Després vam treure la Mina de Villavereda que el Diumenge que ve farà un any. La Mina va sortir amb la Mònica, de tan sols quinze anys, i juntes van ensenyar al públic que, contràriament al que normalment es pensa, és possible treballar un gos detector a través de la confiança mútua i un bon vincle. La Mina va fer els exercicis tan concentrada en la seva guia que ni tan sols es va adonar que hi havia un gos del públic a un metre rere seu i un gat enfilat a sobre un arbre de la pista!

La Mònica premiant a la Mina després d'asseure's...

La Mònica premiant a la Mina després d’asseure’s…

... I fent un "quiet" que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l'arbre i un gos a un metre de la Mina! :)

… i fent un “quiet” que va deixar a tothom bocabadat. A la foto no es veu però hi havia un gat a dalt de l’arbre i un gos a un metre de la Mina! 🙂

La Cendra de la Serralada és la més veterana de l’equip. La Cendra és una gossa ja operativa en detecció de drogues i va realitzar un punt a punt amb caixes de detecció i caixes de cartró i va marcar activament la substància. Després vam ensenyar al públic algunes de les habilitats que fem per intentar estimular mentalment una Malinois boja per treballar: passar enmig de les cames, donar la pota, xocar-la, saludar al públic, inclinar-se, etc. (Mai deixo de preguntar-me com pot ser que a la gent li agradi més veure habilitats que es poden ensenyar en cinc minuts qualsevol tarda de Diumenge que una recerca ben feta que pot tardar mesos en consolidar-se! 🙂

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància

La Cendra iniciant la marcació activa de la substància…

La Cendra fent el costat sense perdre'm de vista...

… fent el costat sense perdre’m de vista ni un segon…

...fent un quiet al mig de la pista...

…fent un quiet al mig de la pista…

... I acomiadant-se del públic! :)

… I acomiadant-se del públic! 🙂

Finalment la Syra va fer una recerca punt a punt en caixes i va marcar la substància passivament. Després vam demanar cinc voluntaris i a un d’ells li vam col·locar una gasa impregnada de pseudo de marihuana al mitjó que la gossa va localitzar ràpidament. Ens fa molta il·lusió pensar que una gossa adoptada fruit d’una cadellada no desitjada pugui contribuir, amb les seves qualitats naturals i la nostra dedicació, a ser una gossa útil per la societat!

La Syra començant la recerca!

La Syra començant la recerca!

La Syra xocant la pota!

Xoquem la pota?

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? ;)

Qui ha dit que els Borders tenen poca motivació pel mossegador? 😉

No podia acabar aquest post sense agrair a l’Ajuntament la seva invitació en participar al FIMAC. Crec que ha estat un èxit i un encert rotund, no només per la implicació de tots fent cartells, controlant accessos i convertint el municipi sencer en una diada festiva, sinó pel nombrós públic que hi ha assistit. En aquest sentit val a dir que com més anys passen més creix la “família Lladruc” i van ser molts els clients que van venir-nos a veure. Gràcies Boira, Jazz, Gralla, Yuka, Pati, Sinuhé, Coco, Trufa, Mel, Nino, Linda… i tots els que segur que em deixo! Veure-us gaudir encara més dels vostres gossos ens fa estar ben orgullosos! 🙂

Exhibició de gossos detectors a Magnatura

En David i la Mina a l'exhibició d'ahir. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l'X-trial es va portar molt bé i va deixar encabir-hi tres transportins i tots els materials!

En David i la Mina preparats per a l’exhibició. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l’X-Trail es va portar molt bé i va deixar encabir tres transportins i tots els materials!

Ahir, Dissabte 19 d’Octubre, vam fer una exhibició de gossos detectors al centre Magnatura de Cassà de la Selva. Com sabeu, fa un mes vaig tenir un accident de trànsit i encara estic de baixa però ja ens havíem compromès amb el centre i amb el patrocinador de l’activitat, Royal Canin, i no els volíem fallar. Degut a això hi vam anar amb un nivell d’entrenament inferior al que ens hauria agradat però les gosses van respondre molt bé.

En primer lloc va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball de quatre mesos i gossa detectora en formació, que va caminar al meu costat, es va asseure i es va quedar quieta a l’ordre. La situació era complicada: gairebé no vam tenir temps de passejar-la abans, la pista era força petita, feia calor i un munt d’amics de quatre potes treien el cap per sota la tanca així que no la vaig voler forçar i després de jugar una estoneta amb el seu mossegador impregnat de substància la vam tornar al transportí. Una altra experiència positiva que sumem en la socialització de la més jove de la casa!

Després va sortir la Cendra, Pastor Belga Malinois. La Cendra va localitzar la substància dins d’una de les caixes i va fer una marcació activa. Després vam fer una exhibició de l’obediència bàsica:  caminar sense estirar de la corretja, asseure’s, tombar-se, quedar-se quieta i venir a la ordre i una mica d’obediència avançada: asseure’s cada vegada que em parava, portar la pilota, col·locar-li sobre el morro i només agafar-la a l’ordre, etc. Sempre que faig una exhibició em sorprenc del mateix: el públic gaudeix més veient les habilitats que veient al gos treballant en detecció. Per mi les habilitats no deixen de ser “piruetes” que fem per evitar l’avorriment però és curiós veure com el públic aplaudeix fervorosament  quan la Cendra passa enmig de les cames, gira cap a un costat i un altre, aguanta una pilota al morro mentre s’està a dues potes o l’habilitat que més gràcia fa a tothom: saludar al públic recolzada sobre les potes del darrere. Com sempre la Cendra va mostrar una concentració i una passió per treballar fora de sèrie.

Per últim vam treure la Syra, Border Collie blanca i negra. La Syra va nèixer d’una cadellada no desitjada i va ser adoptada a través de S.O.S Border Collie per la qual cosa inicialment havia de ser una gossa de companyia però les seves grans aptituds han fet que es reconvertís en gossa detectora. La Syra va buscar la substància dins una de les caixes i va fer una marcació passiva estirant-se. Posteriorment vam agafar cinc nens entre el públic, els vam col·locar en fila i vam amagar la substància en el mitjó d’un d’ells per tal que la Syra la trobés.

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

Per acabar em va tocar fer de jutgessa per a l’elecció del gos més obedient, el més simpàtic i el que feia millor parella amb el seu amo dels gairebé 50 presentats. No va ser una decisió fàcil i el jurat, format pel responsable de Magntura, els comercials de Royal Canin i una servidora, vam haver de deliberar força.

Reconec que, tot i haver-me cuidat molt, encara no puc fer esforços com el d’ahir perquè avui estic encara més feta pols que de costum però veure la resposta de les gosses i les felicitacions del públic em fa estar animada per la rehabilitació i tenir encara més ganes de treballar. Ja falta menys!

P.D- Tenim comptades fotos de l’exhibició d’ahir així que si algú en va fer agrairíem que ens les enviés a info@lladruc.com Moltes gràcies!

%d bloggers like this: