Nous cursos d’educació canina by Lladruc!

Ei!

Encara no heu vist els nous cursos d’educació canina i coneixements veterinaris que oferirem properament a Lladruc? Com ja sabeu, estan impartits per l’Ana Madruga (veterinària, doctoranda en nutrició animal i inspectora de la Generalitat de Catalunya) i per una servidora, Roser Feliu, a Peralada. Són cursos teòrics i pràctics en els quals, durant més de 30 edicions, estem formant als propietaris perquè puguin gaudir millor de la relació amb el seu gos, tant si és cadell com si ja és adult.

Per a qualsevol dubte o si necessiteu més informació podeu trucar-nos al 636385174 o escriure’ns a info@lladruc.com

Fins aviat!
Roser Feliu.

edicio 32

Ed 33. maig-juny 2017.jpg

DSC_8952.JPG

Mireu, el somriure dels nostres alumnes de dues i quatre potes de la 31 edició és la nostra millor publicitat! 😉 😉

Anuncis

Inscripcions obertes per la 24 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines!

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

Sincerament, tenim tantes obligacions que organitzar una nova edició en menys d’un mes se’ns plantejava un repte complicat però aquí ens teniu: proposant-vos noves dates pel curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines (i potser de tot Catalunya!).

Com ja sabeu, el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” és més que un simple curs d’ensinistrament, és un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegin els propietaris, especialment els novells, i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per tal de mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta 24 edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que l’han fet i han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo a amics, familiars i companys de parc i que, com us deia al principi, ens han demanat noves dates.

Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins aviat!

Roser Feliu.

Finalitza la setena edició del “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Foto alumnes 7a edició curs Lladruc

Foto de gairebé tots els alumnes de la 7a edició del curs Lladruc

Ahir Diumenge 5 de Maig va finalitzar la setena edició del “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb l’aval del Col·legi de veterinaris, el patrocini de Royal Canin i Laboratoris Virbac i la col·laboració del Club d’Agility Girona.

Aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir als propietaris un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que se’ls plantegessin i ensenyar-los les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos alhora que apostava per oferir-los una bona base d’educació canina per tal que poguessin gaudir, encara més, de la relació amb els seus gossos.

La setena edició ha estat protagonitzada per una bona colla de divertits cadells i un grup de propietaris molt predisposats i motivats per aprendre, el que ha fet que tots plegats passéssim una molt bona estona.

En Mac aprenent a estar quiet!

En Mac aprenent a estar quiet!

La Tara i en Mac gaudint de la vida :)

La Tara i en Mac gaudint de la vida 🙂

En Nus aprenent a mantenir el contacte visual amb la seva mestressa

En Nus aprenent a mantenir el contacte visual amb la seva mestressa

Gràcies per confiar en Lladruc!

Ampliem la família!

Els cadellets recent nascuts

Els cadellets recent nascuts…

D’aquí poc hi haurà una nova incorporació a Can Lladruc: la Muga, una Pastor Alemany de treball nascuda el 18 de Gener del 2013. La Muga té un pedigree excepcional, el seu avi matern és campió mundial i els seus pares han obtingut excel·lents resultats en diverses competicions per la qual cosa esperem que tingui unes qualitats fora de sèrie. I tant o més important que la genètica, és el desenvolupament que està tenint: dins de casa, amb nombrosos estímuls tàctils, sonors i visuals i amb una família que es nota que s’hi està esforçant al màxim.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que estic preparant un projecte de gossos detectors i aquesta cadelleta adorable que ara s’afanya a moure’s entre els seus germans tot movent impacientment la cua en serà una de les protagonistes. Si tot va com està previst, el Gener del 2014 espero que la pugueu veure vestida amb l’uniforme oficial a alguna pàgina del diari.

Mentrestant aquí teniu una futura orgullosa propietària preparant tot un reguitzell de mossegadors, collars, corretges i arnessos de treball amb un somriure enorme dibuixat als llavis mentre mira totes les fotos i vídeos que el criador li va fent arribar.

Amb 21 dies i descobrint el món!

… i descobrint el món amb 21 dies!

Feu-me un favor: algú té un pitet? 😀

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Nala, la gosseta sorda

Avui us presentaré la Nala, una cadelleta de Border Collie que viu a Banyoles. La Nala és extremadament intel·ligent, sociable i curiosa però  és completament sorda. Els seus propietaris estaven força preocupats per com havien d’encarar la situació: seria possible educar-la? La Nala podria “fer de gos” o haurien de vigilar-la constantment? Hi havia el perill de sobreprotegir-la en excés? 

L’educació d’un gos sord no és una tasca fàcil i menys vivint en una societat com la nostra on els estímuls auditius són constants per això és molt recomanable un assessorament professional. En primer lloc cal ensenyar les ordres amb una senyal gestual, grans dosis de paciència i molts premis. La Nala de seguida va entendre què se li demanava però faltava assegurar l’ordre més important: la cridada. No vull ser categòrica però un gos sord viu condemnat a  ser atropellat, enverinat o robat així que la majoria de propietaris de gossos sords que no han estat educats viuen en una angoixa constant. Amb la Nala, però, vam fer servir un instrument molt eficaç: el collar de vibració. Ara la seva mestressa pot passejar-la tranquil·lament ja que per cridar-la només ha d’emetre una petita vibració al collar. La Nala, per altra banda, sap que en aquest moment ha de córrer cap a la seva mestressa perquè l’esperen un munt de coses bones. En resum: les dues han guanyat en qualitat de vida i una servidora s’ha sentit, un cop més, ben satisfeta d’haver pogut ajudar.

La Denali i en Roc

Vaig conèixer a la Denali, una preciosa malamut, el mateix dia que va arribar a la seva nova llar. Era una cadelleta blanca i grisa d’unes nou setmanes que amb prou feines ocupava mitja rajola i dormia plàcidament en un raconet del menjador. Normalment el primer dia que vaig a fer una classe d’educació per cadells em trobo amb la mateixa escena: tots els membres de la família desesperats atossigant al pobre cadell desubicat mentre em fan un munt de preguntes a la vegada i em mostren totes les destrosses, més o menys greus, que ha fet el nouvingut. A casa la Denali, però, tot va ser diferent: els propietaris s’havien comprat un bon llibre d’educació per cadells que s’havien estudiat molt bé, tenien totes les coses necessàries pel seu benestar (fins i tot diversos kongs!) i eren molt conscients de la raça que havien escollit. Un cop aclarits els pocs dubtes que tenien, vam començar les classes d’obediència bàsica i la Denali de seguida va aprendre a asseure’s, ajeure’s, quedar-se quieta, venir a la ordre i caminar al costat sense estirar. Poc a poc aquella cadelleta va anar creixent i, com que ja s’havia establert certa amistat amb els propietaris, vaig convence’ls perquè la portessin a l’exposició canina internacional de Girona (post del 22 de Març 2009) i perquè provessin de fer mushing. Els va agradar tant que uns mesos després fins i tot em van demanar el trineu per fer excursions a la muntanya!   

Gairebé dos anys després han decidit incorporar un nou membre a la família: en Roc, un cadellet de malamut amb una màscara espectacular que és tot un terratrèmol. Com podreu veure en el vídeo que m’han dedicat, els quatre formen un equip excepcional:

(Tot i que aquest és un bloc professional, us ho havia de dir: m’heu ben emocionat. Moltes gràcies per confiar en mi, en Lladruc i per estimar-vos tant aquests gossos tan increïbles que teniu).

Duc

El somni de qualsevol educador caní és trobar-se amb propietaris responsables que considerin fonamental i s’esforcin per oferir una bona educació als seus cadells per tal de convertir-los en adults equilibrats. Els propietaris d’en Duc (Dogo Alemany) són d’aquests per la qual cosa des de ben petit vam treballar les rutines higièniques correctes, les normes fonamentals per a una bona convivència a la llar i l’obediència bàsica.

Diumenge passat vaig tenir l’orgull de trobar-los a l’exposició canina de Vic. Ara en Duc és un preciós i imponent Dogo Alemany amb una coloració i unes dimensions que deixen bocabadat a tothom però, més enllà d’això, és un gos carinyós, sociable, equilibrat i tranquil que es poden endur a tot arreu.  

Tot i que per Lladruc ja és tot un campió, volem desitjar-los tota la sort del món a la monogràfica d’aquest diumenge! 

En Tod

Sovint estic tan ocupada recomanant-vos productes, fent resums d’activitats canines o intentant dibuixar-vos un somriure amb vídeos o traduccions gracioses que m’oblido de la verdadera raó per la qual va nèixer aquest espai: mostrar-vos, de manera propera, com treballem per aconseguir gossos feliços i propietaris tranquils.

Un d’ells és en Tod, un creuat de Labrador Retriever  que havia estat abandonat de ben petit. En Tod va ser adoptat perquè la Susanna, la seva propietària, va creure que seria una bona eina terapèutica pel seu germà, que presentava certes dificultats a nivells de relació social i aprenentatge. La Susanna, que és professora d’educació especial, va pensar que un gos l’ajudaria a mostrar-se més obert, li facilitaria la integració social i augmentaria la seva responsabilitat i autoestima. En Tod, però, era un jovenet força entremaliat que saludava pujant a dues potes sobre la gent, lladrava exageradament durant molta estona i era pràcticament incontrolable per tots els membres de la família. Així doncs ens va trucar una mica amoïnada i vam començar una obediència bàsica en positiu de manera que fos molt fàcil treballar amb el gos i el progressos fossin nombrosos i ràpids de cara a motivar al seu jove propietari. Com que tenien molt clar que no el volien fer criar van optar també per castrar-lo. Fa unes setmanes, coincidint amb el post-operatori de l’animal em van enviar un simpàtic mail amb aquesta preciosa foto que va aconseguir, un dia més, que em sentís orgullosa de la meva feina. Gràcies per confiar en nosaltres!

 

Les pilotes irrompibles

Abans, quan a un cadell li feien mal les dents se li recomanava que se li donés una sabata vella perquè hi jugués. A poc a poc, els propietaris van anar entenent que aquesta no era la millor opció perquè generalitzaven i aprenien que TOTES les sabates eren “mossegables” i causaven estralls. Llavors, a algú se li va acudir  donar-los “joguines” com pilotes de tenis però  eren perilloses i de seguida es trencaven. Ara ens trobem davant d’una “tercera generació” de joguines canines aptes per cadells i adults que no només serveixen per entretenir sinó que eviten alguns trastorns de conducta provocats per l’avorriment i fins i tot milloren la cognició del gos!

Una d’aquestes joguines són les pilotes irrompibles. Construïdes amb un plàstic flonjo però resistent són molt agradables de mossegar però alhora suficientment fortes com per deixar-les al gos durant hores. Poden fer-se servir amb el mundialment conegut joc “d’anar a buscar la pilota” o bé omplir-les per tal que el gos s’hagi d’esforçar a treure el menjar per algun dels dos orificis.

Us puc assegurar tres coses:
– Encara no he trobat cap gos al qual no li agradi. Fins i tot els gossos més primmirats mostren interès per aquesta pilota: no és tan dura com un kong ni tan avorrida com una simple pilota!
– Són irrompibles. Us ho poden confirmar les mandíbules de Malinois o de Rottweilers que les han provat (“working-dog-proof!”). 
– Proporcionen infinites hores d’entreteniment al gos però, sobretot, de descans al propietari. Hi ha alguna cosa més meravellosa que arribar a casa cansat de treballar i trobar-te el teu gos mossegant, feliç i content, la seva pilota irrompible?  

Si teniu qualsevol dubte podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com  🙂

%d bloggers like this: