Nou curs ensinistrament i sociabilització per a cadells i gossos joves de Lladruc! Edició febrer-març

El curs d’educació canina i socialització per a cadells de Lladruc s’ha convertit en tot un èxit a Girona i rodalies! Tant és així, que hem decidit oferir-vos una nova edició per a finals de febrer i principis de març. Com sabeu, és un curs en grup, totalment pràctic i en ple aire lliure, en un entorn incomparable de l’Empordà i on tota la família pot gaudir d’ensinistrar el seu gos amb l’ajuda de dos professionals de l’educació canina vocacionals.

L’únic inconvenient és que les places són molt limitades així que, si no et vols quedar sense la teva, escriu-nos a info@lladruc.com o truca’ns en el 636385174.

Fins aviat!
Roser

S.O.S! El meu cadell canvia les dents!

Imatge d’un cadell en ple canvi de dents. Moltes gràcies a en Bob Jabbay per la foto! 🙂

Si teniu un cadell, segur que passareu per una etapa que us semblarà força complicada: el canvi de dents.

En què consisteix el canvi de dents? 

Es tracta d’un procés durant el qual el cadell canvia la seva dentició provisional (moltes famílies parlen de “dents de llet”) per la d’adult, la que mantindrà durant tota la seva vida. Aquest canvi comença al voltant dels quatre mesos i s’acabarà cap als sis, depenent de la mida de l’animal i de la seva pròpia constitució.

La dentadura de cadell està formada per 28 peces mentre que la d’adult en té 42. Normalment el cadell primer canvia els incisius (les dents del davant), llavors els canins (ullals) i finalment els premolars i els molars (queixals). De vegades es superposen de manera que el cadell pot tenir dues peces en el mateix espai. Si aquest procés s’allarga més dels vuit o nou mesos, convé portar el gos al veterinari perquè extregui la dent de cadell i no li causi problemes en l’oclusió, dolor ni molèsties al menjar. Mai hem d’intentar fer-ho nosaltres perquè l’arrel de la dent és molt gruixuda i li podríem fer molt de mal sense voler.

Què provoca el canvi de dents en el meu cadell? 

Aquest canvi de dents sol anar acompanyat d’una inflamació de les genives i el cadell pot notar tant de dolor que intenti mossegar compulsivament tot allò que, mínimament, estigui situat al seu abast: mobles, revistes, parets… i que li ofereixi un cert alleugeriment.

Què podem fer per alleugerir el dolor del canvi de dents del meu cadell?

El més convenient és comprar-li joguines adequades com el Kong (pots llegir la seva història clicant AQUÍ) i omplir-lo seguint receptes personalitzades (tens unes quantes idees AQUÍ i AQUÍ).

El millor és que totes les joguines estiguin congelades per tal que la fredor pugui actuar com un analgèsic sobre la inflamació de les seves genives. Si no volem fer una inversió massa costosa, sempre podem comprar fruites i verdures: a la majoria dels clients de Lladruc els encanten les pastanagues, les pomes i els cogombres (pelats!) congelats. Si volem fer-ho encara més palatable, podem provar de fer una petita incisió a la peça i entaforar-li algun aliment deliciós com una mica de iogurt natural sense sucre o un trosset de formatge. Segur que, a més d’entretenir-se, gaudirà encara més del moment!

miolbond3
Foto d’en Bond, quan era un cadell de pastor alemany, alleugerint el dolor del canvi de dents amb una joguina sota l’atenta supervisió d’en Miol, el gat de Lladruc!

Què més haig de tenir en compte durant aquesta etapa?

És molt important que, durant aquesta etapa, el cadell aprengui a tenir un bon control de la mossegada, és a dir, a jugar i deixar un objecte i a no mossegar MAI allò que no toca, sobretot a “jugar” fent servir la boca.  Per aconseguir-ho, convé seguir unes pautes educatives fermes i fer que ningú de la casa, sobretot els nens i els adolescents, es “rebolquin” o “provoquin” el cadell fent que els mosseguin les mans, les cames o jugant amb les mànigues i les vores dels pantalons.

Si treballem molt bé el control de la mossegada en aquesta etapa minimitzarem els problemes que puguin sorgir d’adult, especialment en races de mandíbules fortes i potents, com les catalogades com a “potencialment perilloses” o gossos com el Pastor alemany, el Pastor belga malinois, etc. 

Col·lecció de peces que va perdre el cadell de l’Eva Caixàs. Moltes gràcies per la foto!

El més normal és que el cadell perdi les peces mentre juga o passeja però en alguns casos podem trobar-les. Si us fa il·lusió, sempre podeu posar-les sota el matalàs del cadell per si apareix el ratolinet Pérez amb una nova joguina 😉 

Per últim, m’agradaria recordar-vos que si el canvi de dents es fa molt dur, sempre podeu consultar el vostre veterinari o buscar un bon educador caní, com els educadors canins professionals de Lladruc!

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser

Nou curs per a cadells de Lladruc!

Tens un cadell o un gos jove? T’agradaria educar-lo millor? Creus que li falta sociabilitzar-se amb altres gossos? Busques un sistema d’educació canina econòmic on pugui participar tota la família? Vols formar-te en un entorn únic a l’Empordà, amb alzines, gespa i piscina? Doncs… a Lladruc tenim el curs perfecte per a tu!

Només té un inconvenient, com que el curs per a cadells té les places molt reduïdes t’hauràs d’inscriure aviat per no quedar-te sense! 😉

Per qualsevol cosa us podeu posar en contacte amb nosaltres per e-mail a info@lladruc.com o bé en el telèfon 636385174

Fins aviat!
Roser Feliu

Nous cursos d’educació canina by Lladruc!

Ei!

Encara no heu vist els nous cursos d’educació canina i coneixements veterinaris que oferirem properament a Lladruc? Com ja sabeu, estan impartits per l’Ana Madruga (veterinària, doctoranda en nutrició animal i inspectora de la Generalitat de Catalunya) i per una servidora, Roser Feliu, a Peralada. Són cursos teòrics i pràctics en els quals, durant més de 30 edicions, estem formant als propietaris perquè puguin gaudir millor de la relació amb el seu gos, tant si és cadell com si ja és adult.

Per a qualsevol dubte o si necessiteu més informació podeu trucar-nos al 636385174 o escriure’ns a info@lladruc.com

Fins aviat!
Roser Feliu.

edicio 32

Ed 33. maig-juny 2017.jpg

DSC_8952.JPG

Mireu, el somriure dels nostres alumnes de dues i quatre potes de la 31 edició és la nostra millor publicitat! 😉 😉

Inscripcions obertes per la 24 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines!

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

24 edició curs educació canina i coneixements veterinaris

Sincerament, tenim tantes obligacions que organitzar una nova edició en menys d’un mes se’ns plantejava un repte complicat però aquí ens teniu: proposant-vos noves dates pel curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós de les comarques gironines (i potser de tot Catalunya!).

Com ja sabeu, el “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” és més que un simple curs d’ensinistrament, és un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que es plantegin els propietaris, especialment els novells, i ensenyar-los com construir una bona base d’educació canina i rebre les nocions veterinàries bàsiques per tal de mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos.
En aquesta 24 edició gironina els professors serem els de sempre: l’Emili Barba, llicenciat en veterinària per la UAB i doctorant en nutrició, i una servidora, Roser Feliu, màster en instructor d’unitats canines de treball i directora de Lladruc. El curs està avalat pel Col·legi de veterinaris de Girona i, entre altres, l’hem impartit per l’Ajuntament de Figueres i de Riudellots de la Selva però la nostra millor garantia són tots els alumnes que l’han fet i han quedat tan satisfets que no han parat de recomanar-lo a amics, familiars i companys de parc i que, com us deia al principi, ens han demanat noves dates.

Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins aviat!

Roser Feliu.

Finalitza la setena edició del “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Foto alumnes 7a edició curs Lladruc

Foto de gairebé tots els alumnes de la 7a edició del curs Lladruc

Ahir Diumenge 5 de Maig va finalitzar la setena edició del “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb l’aval del Col·legi de veterinaris, el patrocini de Royal Canin i Laboratoris Virbac i la col·laboració del Club d’Agility Girona.

Aquesta formació va néixer degut a la necessitat d’oferir als propietaris un curs intensiu però rigorós per tal d’aclarir tots els dubtes que se’ls plantegessin i ensenyar-los les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos alhora que apostava per oferir-los una bona base d’educació canina per tal que poguessin gaudir, encara més, de la relació amb els seus gossos.

La setena edició ha estat protagonitzada per una bona colla de divertits cadells i un grup de propietaris molt predisposats i motivats per aprendre, el que ha fet que tots plegats passéssim una molt bona estona.

En Mac aprenent a estar quiet!

En Mac aprenent a estar quiet!

La Tara i en Mac gaudint de la vida :)

La Tara i en Mac gaudint de la vida 🙂

En Nus aprenent a mantenir el contacte visual amb la seva mestressa

En Nus aprenent a mantenir el contacte visual amb la seva mestressa

Gràcies per confiar en Lladruc!

Ampliem la família!

Els cadellets recent nascuts

Els cadellets recent nascuts…

D’aquí poc hi haurà una nova incorporació a Can Lladruc: la Muga, una Pastor Alemany de treball nascuda el 18 de Gener del 2013. La Muga té un pedigree excepcional, el seu avi matern és campió mundial i els seus pares han obtingut excel·lents resultats en diverses competicions per la qual cosa esperem que tingui unes qualitats fora de sèrie. I tant o més important que la genètica, és el desenvolupament que està tenint: dins de casa, amb nombrosos estímuls tàctils, sonors i visuals i amb una família que es nota que s’hi està esforçant al màxim.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que estic preparant un projecte de gossos detectors i aquesta cadelleta adorable que ara s’afanya a moure’s entre els seus germans tot movent impacientment la cua en serà una de les protagonistes. Si tot va com està previst, el Gener del 2014 espero que la pugueu veure vestida amb l’uniforme oficial a alguna pàgina del diari.

Mentrestant aquí teniu una futura orgullosa propietària preparant tot un reguitzell de mossegadors, collars, corretges i arnessos de treball amb un somriure enorme dibuixat als llavis mentre mira totes les fotos i vídeos que el criador li va fent arribar.

Amb 21 dies i descobrint el món!

… i descobrint el món amb 21 dies!

Feu-me un favor: algú té un pitet? 😀

Tuk

En Tuk és un Pastor Alemany que viu a Olot amb els seus propietaris, una parella jove molt responsable. Com que eren molt conscients de totes les obligacions que comporta un gos van decidir trucar a Lladruc gairebé tan bon punt el seu cadell va entrar a casa. Així doncs vam treballar l’obediència bàsica: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a l’ordre, li vam ensenyar a controlar la mossegada i millorar la seva conducta higiènica.  La dedicació dels seus propietaris i la seva predisposició pel treball han fet que ara sigui un majestuós Pastor Alemany perfectament educat que fa les delícies de tothom. Tal com ja vaig escriure en el post https://lladruc.wordpress.com/2009/07/18/educar-un-cadell/ com n’és d’important començar amb una bona base!

Nala, la gosseta sorda

Avui us presentaré la Nala, una cadelleta de Border Collie que viu a Banyoles. La Nala és extremadament intel·ligent, sociable i curiosa però  és completament sorda. Els seus propietaris estaven força preocupats per com havien d’encarar la situació: seria possible educar-la? La Nala podria “fer de gos” o haurien de vigilar-la constantment? Hi havia el perill de sobreprotegir-la en excés? 

L’educació d’un gos sord no és una tasca fàcil i menys vivint en una societat com la nostra on els estímuls auditius són constants per això és molt recomanable un assessorament professional. En primer lloc cal ensenyar les ordres amb una senyal gestual, grans dosis de paciència i molts premis. La Nala de seguida va entendre què se li demanava però faltava assegurar l’ordre més important: la cridada. No vull ser categòrica però un gos sord viu condemnat a  ser atropellat, enverinat o robat així que la majoria de propietaris de gossos sords que no han estat educats viuen en una angoixa constant. Amb la Nala, però, vam fer servir un instrument molt eficaç: el collar de vibració. Ara la seva mestressa pot passejar-la tranquil·lament ja que per cridar-la només ha d’emetre una petita vibració al collar. La Nala, per altra banda, sap que en aquest moment ha de córrer cap a la seva mestressa perquè l’esperen un munt de coses bones. En resum: les dues han guanyat en qualitat de vida i una servidora s’ha sentit, un cop més, ben satisfeta d’haver pogut ajudar.

La Denali i en Roc

Vaig conèixer a la Denali, una preciosa malamut, el mateix dia que va arribar a la seva nova llar. Era una cadelleta blanca i grisa d’unes nou setmanes que amb prou feines ocupava mitja rajola i dormia plàcidament en un raconet del menjador. Normalment el primer dia que vaig a fer una classe d’educació per cadells em trobo amb la mateixa escena: tots els membres de la família desesperats atossigant al pobre cadell desubicat mentre em fan un munt de preguntes a la vegada i em mostren totes les destrosses, més o menys greus, que ha fet el nouvingut. A casa la Denali, però, tot va ser diferent: els propietaris s’havien comprat un bon llibre d’educació per cadells que s’havien estudiat molt bé, tenien totes les coses necessàries pel seu benestar (fins i tot diversos kongs!) i eren molt conscients de la raça que havien escollit. Un cop aclarits els pocs dubtes que tenien, vam començar les classes d’obediència bàsica i la Denali de seguida va aprendre a asseure’s, ajeure’s, quedar-se quieta, venir a la ordre i caminar al costat sense estirar. Poc a poc aquella cadelleta va anar creixent i, com que ja s’havia establert certa amistat amb els propietaris, vaig convence’ls perquè la portessin a l’exposició canina internacional de Girona (post del 22 de Març 2009) i perquè provessin de fer mushing. Els va agradar tant que uns mesos després fins i tot em van demanar el trineu per fer excursions a la muntanya!   

Gairebé dos anys després han decidit incorporar un nou membre a la família: en Roc, un cadellet de malamut amb una màscara espectacular que és tot un terratrèmol. Com podreu veure en el vídeo que m’han dedicat, els quatre formen un equip excepcional:

(Tot i que aquest és un bloc professional, us ho havia de dir: m’heu ben emocionat. Moltes gràcies per confiar en mi, en Lladruc i per estimar-vos tant aquests gossos tan increïbles que teniu).

%d bloggers like this: