Si tens un cadell, segur que una de les teves principals preocupacions (juntament amb la conducta higiènica) és saber com actuar perquè deixi de mossegar. Vet aquí algunes pautes:

·  Fes servir joguines adequades. Pot semblar una obvietat, però si el teu gos té poques joguines o bé són de mala qualitat, és probable que intenti distreure’s amb tot allò que troba o, directament, amb parts del teu cos, com les mans o els cabells. Compra unes tres o quatre joguines Kong i veuràs quants diners, discussions i maldecaps t’estalvies! Si et fa gràcia saber d’on prové el Kong, pots llegir la seva història aquí https://lladruc.blog/2015/02/01/historia-del-kong-la-joguina-canina-mes-venuda-del-mon/ i, si t’has quedat sense idees per omplir-lo, aquí tens dos vídeos-recepta https://lladruc.blog/2010/06/07/2-idees-mes-per-omplir-un-kong/ (Aix, que jovenetes que érem la Cendra i jo! 😉 ).

·  No “lluitis” ni “juguis” amb el teu cadell “cos a cos”. Per desgràcia, molta gent, especialment els adolescents, troba divertidíssim rebolcar-se amb el gos, estirar-li les orelles, fer-li empaitar la cua o bé anar-li donant copets amb els dits fins que l’animal s’enfada i gruny o mossega. Confiaries en algú que abusa de tu i ho considera un joc? Tal com deia en el punt anterior, deixa de fer-ho immediatament i compra-li joguets específics per la seva edat i mida. Aquest tipus d’interaccions confonen l’animal, que pot arribar a entendre que fer servir la boca és quelcom legítim.

·  Procura oferir-li prou estimulació física i mental. Molts gossos mosseguen, simplement, per avorriment. Malgrat que el teu cadell encara no pugui sortir al carrer, el pots cansar mentalment i físicament amb jocs d’olfacte, d’obediència, jocs d’intel·ligència, etc. Tens milers d’opcions al teu abast! Com més estimulant sigui el seu entorn, menys ganes tindrà de mossegar-te!

·  Hi ha casos en els quals és especialment important ensenyar-li a un cadell a controlar la seva mossegada:
– Cadells que, d’adults, tindran una mandíbula potent i una mida considerable, com alguns gossos de presa.
– Cadells de races especialment seleccionades per a certes disciplines esportives, com alguns Pastors belgues malinois, pastors alemanys de treball i pastors holandesos.
– Cadells que, desgraciadament, no han fet un bon aprenentatge amb la seva mare. És freqüent en gossos que han estat trobats abandonats, però també en aquells en els quals el criador o l’importador han actuat negligentment i l’han separat abans d’hora de la cadellada.
– Cadells que viuen en famílies amb nadons, persones amb discapacitat, d’avançada edat o que prenen medicaments anticoagulants.
En aquests supòsits, encara esdevé més important actuar correctament des d’un bon inici per evitar, en un futur, molèsties, i fins i tot agressions greus.

·  Cada vegada que el teu gos et mossegui digues un “NO!” ferm i tranquil. Com més explicacions facis del tipus “No-maco-això-no-la-mama-t’estima-molt-i-li-fas-mal!” més confusió provocaràs en el teu pobre gos. El cadell ha d’entendre que de cap de les maneres pot mossegar-te i que, si ho fa, l’ignoraràs. Deixar-te mossegar “perquè aprengui” no és cap opció i, contràriament al que penses, pots estar afavorint que el teu adorable cadellet et clavi, amb més força, les dents.

Si has llegit aquests quatre consells, però segueixes pensant que necessites ajuda, no esperis més! Els educadors canins professionals existim per ajudar-te i, en només una sessió, aprendràs a ensenyar-li a modificar aquest comportament tan perillós i molest d’una manera efectiva i amena. No dubtis en posar-te en contacte amb Lladruc!