Exhibició de gossos detectors by Lladruc al FESTIGUAU (Sta. Cristina d’Aro)

Ahir, Diumenge 20 de Setembre, vam fer una exhibició al FESTIGUAU de Santa Cristina d’Aro. Aquesta fira, que enguany ha celebrat la seva setena edició, vol promoure l’adopció de gossos abandonats i a més de dues desfilades va comptar amb una exhibició d’Agility, una de gossos d’assistència i l’exhibició de Lladruc, de gossos detectors.

La Fura, la més jove de tot l’equip, va ensenyar al públic com es treballa el control del mossegador i com es construeix l’obediència de base necessària per desenvolupar treballs més específics.

La Mina, Pastor Alemany de treball, va buscar la substància amagada dins una de les sis llaunes col·locades en fila i va fer una marcació passiva (es va asseure) molt segura i clara. M’encanta veure com n’és de metòdica treballant, les ganes que té per complaure al guia i com ha anat progressant en tan poc temps!

La Mina, gossa detectora d'explosius de Lladruc, començant la recerca de la substància amagada en una de les llaunes!

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, començant la recerca de la substància amagada en una de les llaunes!

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada i va buscar la substància amagada entre les sis llaunes i després amagada en una fila formada per caixes de detecció i llaunes. Com sempre va ser molt precisa i no va deixar de moure la cua i reclamar més feina, m’imagino que pobreta normalment li compliquem tant i tant la vida que quan veu l’escenari d’una exhibició no es pot acabar de creure que podrà passar una bona estona jugant després d’un esforç tan petit!

La Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, fent una marcació passiva davant de la substància

La Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, fent una marcació passiva davant de la substància

Per últim la Syra, Border Collie, va demostrar al públic que una gossa adoptada i de la qual, sincerament, no ens n’esperàvem massa res a part de fer de gossa de companyia, s’està convertint en una gran gossa detectora. Va fer una petita errada però va aconseguir localitzar la substància amagada en el mitjó d’un nen tan ràpidament que una mare es va queixar que no havia pogut fer ni una foto! 🙂

Finalment només em queda donar les gràcies a tot l’equip organitzador per haver confiat, un any més, en Lladruc i a en Josep Carbó, de Guiaanimal, per les seves magnífiques fotos. Però res d’això tindria sentit sense un públic atent entre el qual hi havia força clients nostres, gràcies per seguir-nos allà on anem!

Roser Feliu.

Anuncis

Lladruc al Festival de Guia Animal!

Fa uns anys, un espantat Josep Carbó em va preguntar què em semblava fer un web amb un directori de professionals del món animal a la província de Girona. Vaig trobar que la idera era molt bona i em vaig comprometre a ajudar-lo. Aquella “idea estranya” va acabar prenent la forma d’un web innovador i gairebé dos anys després, ahir, 24 de Maig, Guia Animal va organitzar un festival (sí, sí literalment!) que va ser un èxit total: més de trenta stands de protectores, associacions animalistes, perruqueries canines, botigues, clubs d’Agility i, òbviament, Lladruc Educació Canina.

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d'una voluntària

La Mina, Pastor Alemany de treball, esperant ordres d’una voluntària. Tot i que encara no té ni un any, la Mina és tan assenyada que sembla més gran! 

Allà vam poder donar informació als visitants sobre les nostres sessions a domicil·li, la 15a edició del curs “Tinc un gos… i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” i les classes per cadells i vam fer dues exhibicions de detecció de drogues. Com ja sabeu, no ens agrada sortir a la pista dogmàticament ni presumint de gossos robotitzats pel món així que sempre intentem fer demostracions amenes i divertides on tothom hi pugui participar: demanem voluntaris per fer diferents activitats, ensenyem què són els pseudos, expliquem per què és un mite que els gossos de drogues treballen sota els efectes de substàncies il·legals, com entrenem únicament a base de joc i per què els nostres gossos, a diferència d’altres companys de quatre potes, tot i ser gossos útils per la societat no viuen en gosseres sinó a casa nostra. Crec que el públic va quedar força content i la Burka, la Mina, la Cendra i la Syra van fer, tot i la calor, el sobreesforç i els nervis, un bon paper.

La Cendra esperant l'ordre d'inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! ;)

La Cendra esperant l’ordre d’inici de la recerca. Crec que tinc la Malinois més motivada del món! 😉

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s'utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva.

La Syra just abans de començar la recerca punt a punt. Tot i no pertànyer a una de les races de les que habitualment s’utilitzen en detecció, la Syra és una excel·lent gossa detectora de marcació passiva!

La Syra després de fer una recerca punt a punt... buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d'un dels nens!

La Syra atacant el mossegador després de fer una recerca punt a punt buscant una gasa impregnada de pseudo de marihuana amagada dins el mitjó d’un dels nens posats en fila! 🙂 

Per cert, com que últimament la cosa va d’exhibicions qui vulgui venir a la propera que sàpiga que serà Diumenge que ve, dia 1 de Juny, a Corçà, organitzada, amb tot el savoire faire del món, per la Carme (la mestressa de la Lupa) i l’ajuda de Lladruc educació canina. Us hi esperem! 🙂

Seminari Mia Skosgter

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La meva admiració per la Mia Skogster ve de lluny, concretament des de que fa uns anys vaig veure un dels seus fantàstics vídeos al YouTube. Em fascinava que una noia finlandesa, jove i amb uns gossassos d’infart pogués obtenir uns resultats tan extraordinaris en una disciplina, l’I.P.O, per desgràcia considerada per alguns exclusivament “de mascles”.

Així doncs quan vaig saber que el 25 i 26 de Maig s’organitzava un seminari a una hora i mitja de casa no vaig dubtar a apuntar-m’hi i la veritat és que en vaig sortir encantada: la Mia Skogster té una sensibilitat fora de sèrie amb els gossos i, amb precisió nòrdica, aplica tan sols la pressió necessària a cada animal jugant, d’una manera gairebé màgica, amb la seva veu, els seus gestos i la seva actitud per obtenir el millor de cada animal i cada guia. Si una cosa detesto dels ensinistradors amb resultats és que, en la majoria de casos, l’ego els sobrepassa i es converteixen en uns dogmàtics pedants però la Mia és tot el contrari: entrenant amb ella et fa l’efecte que tens una coach que abans d’assessorar-te t’ha fet mil preguntes sobre tu, el teu gos i la disciplina que vols treballar. Llàstima que la Muga sigui una futura gossa detectora i no esportiva que sinó encara hagués gaudit més! 🙂

En definitiva, un 10 de formadora, l’única llàstima és que la traducció va fer que alguns dels assistents que no sabien anglès es perdessin tecnicismes importantíssims per una disciplina de precisió com és l’I.P.O. i semblava que tot plegat fos deslluit. Tant costa posar “gosseros” com a intèrprets?

Finalitza el “curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Dissabte va finalitzar la segona edició del “curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que ha comptat amb el patrocini de Royal Canin, Sakatia, Virbac i l’aval del Col·legi de Veterinaris de Girona que l’ha qualificat “de gran interès pràctic com a oferta de formació per a la nostra ciutadania”.

A la part veterinària l’Emili va ensenyar als alumnes a distinguir una urgència  d’aquella que no ho és, l’equipament bàsic d’una farmaciola, higiene (quants de vosaltres sabeu taller les ungles al vostre gos, aplicar-li un coliri o buidar-li els sacs anals?) nutrició, primers auxilis i en general tot allò que cal tenir en compte per tal d’aconseguir el seu màxim benestar.

A la part d’educació canina els propietaris van reunir les eines necessàries per gaudir més de la relació amb els seus gossos, no tan sols millorant la seva obediència sinó també coneixent com aprenen, com han de ser els reforços i els materials que s’han d’utilitzar i com evitar els problemes de comportament més freqüents.

Ha estat un grup fantàstic, tots els propietaris estaven molt receptius i motivats tot que i el cas més lloable ha estat el d’en Vicent Llovera que cada Dissabte ha conduït des de casa seva (a Rialp!) fins a Girona per fer el curs! Els gossos han estat senzillament encantadors: des de la Lola, una Pastor Alemany de 4 mesos, fins a en Toby, un Samoyedo de 2 anys, tots han fet uns grans progressos!

Després de les excel·lents puntuacions rebudes en les avaluacions anònimes només queda preparar la tercera edició. Estigueu ben atents perquè d’aquí poc presentarem noves propostes formatives!

%d bloggers like this: