Nou curs ensinistrament i sociabilització per a cadells i gossos joves de Lladruc! Edició febrer-març

El curs d’educació canina i socialització per a cadells de Lladruc s’ha convertit en tot un èxit a Girona i rodalies! Tant és així, que hem decidit oferir-vos una nova edició per a finals de febrer i principis de març. Com sabeu, és un curs en grup, totalment pràctic i en ple aire lliure, en un entorn incomparable de l’Empordà i on tota la família pot gaudir d’ensinistrar el seu gos amb l’ajuda de dos professionals de l’educació canina vocacionals.

L’únic inconvenient és que les places són molt limitades així que, si no et vols quedar sense la teva, escriu-nos a info@lladruc.com o truca’ns en el 636385174.

Fins aviat!
Roser

Nou curs d’educació canina per a cadells del mes de febrer

Després de l’èxit de les set edicions anteriors, a Lladruc us tornem a oferir un curs d’educació canina i sociabilització per a cadells. Ja sabeu que el fem a l’aire lliure, en un espai magnífic i únic a l’Empordà, totalment vallat, rodejat de gespa, oliveres i suredes. Tota la família podrà gaudir d’ensinistrar millor el seu gos!

El curs està impartit per dos ensinistradors i el grup és reduït per tal que tots aprenguem d’allò més. Aquest és, precisament, l’únic inconvenient del curs, com que les places són limitades, hauràs de reservar aviat la teva per no quedar-te’n sense! 😉 Ho pots fer per e-mail a info@lladruc.com o per telèfon en el 636385174.

Fins aviat!
Roser

Lladruc fa deu anys!

14 de Juliol del 2008: començava la crisi econòmica, es retallaven llocs de treball i ningú sabia realment què ens queia a sobre.  Però una servidora és una idealista sense remei (i amb vint-i-dos anys encara ho era més!) i va engegar un servei d’educació canina a domicili a Girona.  Fa deu anys tenia un pressupost de 100 euros, més il·lusió que consciència empresarial i el convenciment que si lluites pel que vols tard o d’hora ho acabes aconseguint. I així, per desgràcia de la meva família, que després d’haver estudiat veterinària es pensava que em buscaria una “feina normal” i que la “dèria d’estirar corretges de gos” era una fase de bogeria temporal fruit del sobreesforç estudiantil, vaig crear http://www.lladruc.com

Fa cinc anys us explicava en aquest post la crònica del meu somni. Com van ser de durs els inicis però també la genial sensació d’alegria, tot i el cansament del dia a dia, de viure de la teva passió. Parlant de passió, estic orgullosa d’haver pogut embolicar en “l’aventura lladruquiana” un equip de professionals que podeu conèixer fent clic aquí tan entusiastes, il·lusionats i addictes a la feina ben feta com jo. Junts hem aconseguit treballar per a particulars, ajuntaments, centres cívics, acadèmies de formació, escoles, empreses de seguretat privada,  associacions policials, sindicats, residències d’avis, escoles i centres de teràpia ocupacional de les comarques gironines i barcelonines i ser un centre de referència per a veterinaris, criadors, perruquers canins, cuidadors de gossos i, fins i tot, altres ensinistradors.

equiplladrucCrec que és l’única foto que tinc de l’equip Lladruc sense l’uniforme i sense gossos! 🙂 

També vam crear, ara fa just un any, El Turó de Peralada, un allotjament turístic en plena natura, a Peralada, al cor de l’Alt Empordà, per a gossos i les seves famílies,  www.elturodeperalada.com

DSC_4689La piscina apta per a gossos de El Turó de Peralada http://www.elturodeperalada.com gestionada per Lladruc. M’ho arriben a dir fa deu anys i no m’ho crec! 🙂 

Et confessaré un secret: tot i que ens els últims cinc anys he aconseguit portar la TIP de Directora de seguretat a la cartera, fet dos postgraus de criminalística a la UAB i un d’equitació terapèutica a la UVIC i estar escrivint això a raig abans de sortir disparada a fer un servei de gossos detectors d’explosius, on em mostraré molt seriosa i molt dura, després d’una dècada no he deixat de ser del tot la jove que penjava publicitat de Lladruc als plafons dels centres cívics i anava maquillada a casa els clients per semblar més professional i més gran. Per això, abans que m’emocioni massa mirant enrere i on som ara, ho vull deixar aquí i donar-te les gràcies, MOLTES GRÀCIES, per haver confiat en Lladruc: per contractar-nos per educar el teu gos, fer una xerrada o un servei de gossos de teràpia o detecció, ajudar-nos, llegir-nos, fer-nos publicitat o simplement seguir-nos a les xarxes socials i deixar-nos un comentari amable.

MOLTES GRÀCIES I PER MOLTS LLADRUCS!

Roser Feliu.

Acabem la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

Ho sento, reconec que n’hi ha per aplicar-me un càstig positiu al més pur estil d’ensinistrament tradicional: us he deixat “abandonats” durant més d’un mes! La veritat és que a Lladruc no hem parat i una de les coses que més ens ha agradat ha estat dur a terme la vint-i-novena edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Durant tres matins de diumenge i en un emplaçament de somni de més de 25.000 metres quadrats, el futur centre caní Lladruc a Peralada, els alumnes van poder aprendre tot allò que els calia per a millorar la relació amb els seus gossos; tant pel que fa a l’educació canina com per tenir coneixements veterinaris bàsics. El curs, impartit per l’Emili Barba, doctorant en nutrició veterinària, i una servidora, Roser Feliu, va ser teòric i pràctic i molt amè de manera que tots els participants, ja fossin binomis àvia-net, parelles o companys de pis acompanyats del seu gos, poguessin aprendre de manera relaxada i divertida però rigorosa. Mireu com s’ho van passar de bé!

dsc_3663

Moltes gràcies a tots els alumnes per confiar en Lladruc, al Col·legi de Veterinaris de Girona i COVECA per recomanar-nos i als nostres patrocinadors, Royal Canin i Summum, per la seva col·laboració!

Per últim recordar-vos que, si us heu quedat amb les ganes de participar-hi, ja sou a temps d’apuntar-vos al següent curs que se celebrarà al mes de Gener i que, val a dir-ho, és el regal de Nadal perfecte per aquella persona que “té de tot” i vol gaudir més del seu gos! 😉

Roser Feliu.

ed-30-gener-2017nadal

 

Acabem la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

foto definitiva final curs 26 edicioLa foto de final de curs de la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què?” amb alguns alumnes de l’edició passada que ens va voler venir a veure un altre cop 🙂 

El passat diumenge 10 d’Abril vam acabar la 26 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Com ja sabeu, el curs més famós de Lladruc, impartit pel doctorant en veterinària Emili Barba i una servidora, Roser Feliu, ofereix als nostres alumnes de dues i quatre potes una formació teòrica sobre primers auxilis, malalties més freqüents, higiene, nutrició i teoria de l’aprenentatge caní però també una formació pràctica encarada a què els propietaris puguin educar, d’una manera efectiva i amena, els seus gossos.

pau dana 26 edicio tinc gos i ara queEn Pau, l’alumne més jove del curs, ensenyant a la seva gossa Dana, una podenc adoptada de vuit anys, a estirar-se. A Lladruc, l’edat no és cap impediment per aprendre! 

IMG_8486La Sança, una cadelleta de Bodeguer Andalús, ben atenta durant una de les classes teòriques. 

iggyL’Iggy i la Tracka aprenent a estar-se quiets i estirats enmig d’un munt de distraccions. 

Tant els propietaris com els seus gossos, de totes les edats, mides i races, s’ho van passar molt bé i nosaltres vam gaudir tant amb aquest grup que l’últim dia gairebé ens feia cosa acomiadar-nos!

Si us heu quedat amb les ganes de venir no patiu, ben aviat, els dies 29 de maig i 5 i 12 de juny, oferirem la 27a edició, l’última fins després de l’estiu! Podeu inscriure-us trucant al 636385174 o escrivint a lladruc@hotmail.com

Fins ben aviat!

Roser Feliu.

Ed 27 Maig 2016

 

Acabem la 25 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

12525436_10153786701164484_6303028443943580962_oEls alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 

I així, com qui no vol la cosa, hem celebrat les noces de plata del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, es tracta d’una formació teòrica i pràctica sobre tot allò que pot millorar la cura i l’educació del teu gos: primers auxilis, etologia, ensinistrament, malalties més freqüents, nutrició, etc. El curs es fa durant tres matins de diumenge de 10h a 14h i les classes són rigoroses però amenes de manera que hi pugui participar tota la família. En aquest sentit, els dos professors del curs, l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, procurem transmetre els nostres coneixements amb il.lusió i passió.

FlaixEn Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 

12596921_563919637117874_285159115_oI l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 

Els alumnes d’aquesta vint-i-cinquena edició ho han pogut comprovar i els seus progressos han estat espectaculars, sobretot pels més joves, com en Luque (creuat de Pastor Alemany i Labrador Retriever), la India (Labrador Retriever), la Lluna (Bichón Maltès) o en Duc (creuat de Gos d’Atura i Husky). Tampoc podem oblidar-nos dels més grans de mida i d’edat com la Nana, una Terranova preciosa, o en Duque, un imponent encreuament de Bouvier de Berna i Rottweiler.

DSC_0219La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 

Lluna
La Lluna, una preciosa cadelleta de Bichón Maltès, aprenent a estirar-se quan li demanen. 

India
La India aprenent a quedar-se estirada i quieta establint contacte visual amb la seva mestressa. 

nanaLa Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.

DSC_0231En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 

Duc
I el fotogènic Duc, que va ser adoptat d’una associació protectora i després del curs ha promès millorar el seu comportament! 

Si us heu quedat amb les ganes de participar no us preocupeu, farem la propera edició ben aviat, mireu!

Ed 26 Mar+º 2016

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i als alumnes que, durant tants cursos, han confiat en nosaltres!

Roser Feliu.

P.D- Gràcies també a la Susanna per les fotos més maques (les més borroses les vaig fer jo!) 😉

NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

Gairebé a punt d’acabar l’any m’he adonat que, per alguna raó desconeguda, no es va publicar un post que vaig escriure el mes d’Octubre. Com que us el devia, aquí el teniu! BONES FESTES!

El passat 18 d’Octubre vam participar en l’Adoptalia, la fira per al foment de l’adopció de gossos abandonats que es celebra al Parc Bosch de Figueres.

Sabem que és difícil trobar productes d’educació canina de qualitat i a bon preu i per això vam posar un estand amb arnessos anti-estrebada, bosses per posar els premis, corretges, mossegadors i pilotes professionals com les que fem servir diàriament per entrenar els nostres clients de quatre potes.

L'estand de Lladruc a l'Adoptalia (Figueres)

L’estand de Lladruc a l’Adoptalia (Figueres)

La part més esperada, però, era la nostra exhibició de gossos detectors d’explosius.

En primer lloc vam ensenyar com treballem, de manera amena però efectiva, l’obediència bàsica i el control del mossegador de la Fura, la més jove de l’equip.

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l'Adoptalia

La Fura, gossa detectora de Lladruc en formació, en plena exhibició a l’Adoptalia

Just després vam sortir amb la Mina que va fer una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes. Vam voler recalcar al públic que, contràriament a la creença general, els gossos detectors gaudeixen plenament del treball i de poder passar una estona jugant amb el seu guia. En aquest sentit, la imatge de la Mina movent la cua i aixecant les celles a cada caixa és, exhibició rere exhibició, el viu reflex de la nostra filosofia: gossos que gaudeixen ajudant a crear un món més segur!

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina, gossa detectora d’explosius de Lladruc, fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes.

Per últim va sortir la Syra que va buscar la substància amagada dins una de les caixes i també amagada en el mitjó d’un dels nens. Nosaltres no hi vam caure però una persona del públic ens va recordar que la Syra havia participat tres anys enrere a l’Adoptalia quan tenia poc més de dos mesos buscant el seu mossegadoret blau i ens va dir que veure-la convertida en una “Sra. Gossa Detectora d’Explosius” li havia fet molta il·lusió, sobretot considerant que la Syra va ser adoptada i no comprada com les seves companyes d’equip. És veritat: hi ha un piló de gossos magnífics i aptes pel treball a les gosseres i associacions protectores!

Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una marcació passiva de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens.

Finalment tan sols ens queda donar les gràcies a l’organització de l’esdeveniment per haver comptat amb nosaltres enguany i a tots els clients i amics que ens van venir a veure i a ensenyar els seus gossos ben educats!

Roser Feliu Latorre

Exhibició de gossos detectors a l’Armentera

L’Armentera és un petit poble empordanès situat al costat de l’Escala. El seu alcalde, en Narcís, té una Malinois educada per nosaltres i vam decidir que per la Festa Major faríem una exhibició d’ensinistrament de gossos.

L’entorn va ser privilegiat: una pista de bàsquet àmplia i ben vallada on tot el públic podia veure molt bé els gossos. L’única pega va ser que els pallassos que actuaven anteriorment (uns tals “País de Xauxa”) van arrancar literalment de les mans de l’alcalde l’equip de megafonia dient que “no es deixava”. Sincerament, mai m’hagués imaginat que uns suposats professionals dedicats a l’entreteniment i a repartir felicitat entre nens i adults poguessin ser tan mesquins. En fi… que vam haver d’exercitar els pulmons per a poder fer la nostra exhibició de gossos detectors!

En primer lloc vam ensenyar la feina de la Pastor Alemany de treball més jove de l’equip, la Fura de Togaricha, que es va divertir de valent jugant amb el mossegadoret entre tota la gentada i mostrant al públic l’obediència bàsica.

La Fura durant l'exhibició d'obediència bàsica

La Fura durant l’exhibició d’obediència bàsica

Després la Mina de Villavereda, gossa detectora d’explosius, va buscar la substància amagada en una de les caixes i la va marcar asseient-se. Com que hi ha el mite que els gossos de seguretat són gossos esporugits i agressius perquè se’ls treballa sota pressió vam fer que alguns nens del públic practiquessin obediència amb ella i es van sorprendre de com n’era d’afectuosa i el cas que els feia sense haver-los vist mai abans.

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina marcant passivament la substància amagada en un contenidor

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Mina donant la pota a una nena del públic

La Cendra de La Serralada és una Pastor Belga Malinois i la més famosa de l’equip i a part de buscar la substància amagada en una de les caixes, la va buscar també en el cotxe de l’alcalde. En tots dos casos la seva marcació va ser ràpida i decidida com sempre. Després vam ensenyar l’obediència avançada: caminar al costat sense corretja, venir a molta distància, passar enmig de les cames, etc.

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

La Cendra, Pastor Belga Malinois, buscant la substància amagada en un cotxe

Finalment vam ensenyar al públic el treball de la Syra, Border Collie. Com ja us he explicat moltes vegades la Syra va ser adoptada i no n’esperàvem gran cosa, simplement que fos una gossa de companyia feliç. La veritat, però, és que les seves qualitats físiques i mentals ens van fer decidir a convertir-la en una excel·lent gossa detectora d’explosius i esperem poder-la certificar ben aviat. Veure com busca la substància amagada en un vehicle o en un dels nens posats en fila tot movent la cua ens omple d’orgull!

La Syra buscant la substància amagada a la roba d'un dels nens del públic

La Syra, Border Collie, buscant la substància amagada a la roba d’un dels nens del públic

Per acabar vull donar les gràcies al nombrós públic per la seva atenció i també a l’equip de govern de l’Armentera per haver comptat amb nosaltres. Esperem tornar a venir l’any vinent!

Exhibició a Maçanet de Cabrenys

El passat dia 16 de Maig vam rebre una invitació per fer una exhibició de gossos detectors a Maçanet de Cabrenys, un poble empordanès de poc més de 700 habitants. Els més joves del poble buscaven una activitat divertida per a tots els públics que ajudés a conscienciar sobre la importància de mantenir el benestar físic i mental dels gossos i per això es van posar en contacte amb Lladruc.

Vam començar l’exhibició desmitificant creences com que “els gossos detectors de drogues treballen sota els efectes dels estupefaents” o que “aquests gossos tenen una vida molt dura i treballen permanentment sota el càstig i la por”. En aquest sentit, els vam explicar que els nostres gossos treballen perquè  el seu reforç principal és poder jugar amb un mossegador o una pilota amb el seu guia i per això gaudeixen de valent fent servir el seu olfacte.

Primer els vam ensenyar com s’inicia la “passió pel mossegador” amb la Fura, la Pastor Alemany més jove de l’equip. La Fura va jugar amb dos o tres nens, que es van sorprendre al veure com n’era de forta la seva mossegada i, en canvi, com n’era de dolça amb ells. També els vam explicar que, per poder tenir un bon control de l’animal en tot moment treballem molt bé la seva obediència de base (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat del propietari sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida) d’una manera amena però precisa.

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

La Fura jugant amb el mossegador amb una nena del públic

Després vam treure a la Mina, Pastor Alemany de gairebé dos anys. La Mina els va ensenyar com és l’obediència de base a una exigència superior i va buscar el mossegador impregnat de la substància que uns altres nens del poble van amagar a dins les caixes de detecció.

La Mina ben asseguda davant d'un nen del públic després d'haver fet cas de la cridada

La Mina ben asseguda davant d’un nen del públic després d’haver fet cas de la cridada

En tercer lloc vam mostrar el treball de la Cendra, la Pastor Belga Malinois més veterana de l’equip Lladruc. Per la seva actuació vam demanar a un nen del públic que amagués un recipient especial amb iman que contenia la substància a sota els baixos d’un cotxe i que la Cendra va haver d’inspeccionar i marcar. Després va buscar la substància amagada entre les caixes de detecció i va ensenyar al públic la importància d’un bon control sobre el mossegador.

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Una nena del públic i en David amagant la substància a sota el cotxe perquè la trobessin la Cendra i la Syra

Per últim va sortir la Syra, Border Collie. Tot i que a l’Estat Espanyol encara es fa difícil veure aquesta raça en tasques de detecció a altres països com UK o USA la seva utilització és la primera opció per a molts cossos i forces de seguretat pública i privada. La Syra va fer diverses recerques en caixes, en el vehicle i també buscant la substància amagada en el mitjons dels nens. Finalment vam acabar l’activitat fent una demostració de diverses habilitats com saltar, passar enmig de les cames, aguantar-se a dues potes i asseguda amb les potes amunt, xocar-la, etc.

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra fent una marcació passiva de la substància

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

La Syra després de marcar passivament la substància amagada en un dels mitjons dels nens

Finalment, com no podia ser d’una altra manera en un poble de muntanya, vam acabar la jornada amb una bona graellada de carn a la brasa que els membres de Lladruc de dos potes vam gaudir de valent i els de quatre en forma de talls de carn seleccionats 😉

Moltíssimes gràcies a tot el públic per la seva atenció i a l’equip organitzador per haver confiat en Lladruc! 🙂

%d bloggers like this: