La Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc, i l’Oreo, gat de teràpia que ja vau conèixer en el post Benvingut, Oreo! , us desitgen un FELIÇ SANT JORDI!
La Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc, i l’Oreo, gat de teràpia que ja vau conèixer en el post Benvingut, Oreo! , us desitgen un FELIÇ SANT JORDI!
Posted by lladruc on Abril 24, 2019
https://lladruc.blog/2019/04/24/felic-sant-jordi-6/
Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.
Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.
Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…
La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!
En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!
El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!
Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.
Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.
Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.
Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!
Posted by lladruc on Abril 17, 2014
https://lladruc.blog/2014/04/17/workshop-aneta-migas/
Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.
Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.
Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí
Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…
La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂
P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀
Posted by lladruc on Març 26, 2014
https://lladruc.blog/2014/03/26/copa-despanya-dipo-a-huesca/
Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php
Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!
Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!
Posted by lladruc on Setembre 4, 2012
https://lladruc.blog/2012/09/04/visita-duna-veterinaria-i-osteopata-canina/
D’esquerra a dreta: la Cendra, l’Eole, la Docy, la Nuska i tot l’equip de Lladruc us desitgem un Feliç Sant Jordi!
Posted by lladruc on Abril 23, 2011
https://lladruc.blog/2011/04/23/felic-sant-jordi/
Ahir la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer un any. Com que a part d’educadora canina sóc una orgullosa propietària, us passo el vídeo que li vam fer. Moltes felicitats, Cendreta!
Posted by lladruc on Mai 28, 2010
https://lladruc.blog/2010/05/28/la-cendra-fa-un-any/
Posted by lladruc on Abril 23, 2010
https://lladruc.blog/2010/04/23/sant-jordi/
El cap de setmana del 13 i 14 de Març vam anar a un concurs de Campagne a Provins, a uns 100 kilòmetres de París.
El Campagne és una disciplina molt exigent que combina exercicis aquàtics, d’obediència, protecció i rastreig i que es desenvolupa, a diferència del Ring Francès, en plena natura. Per exemple, pot ser que el salt de longitud sigui creuant un rierol o que les ordres d’assegut, estirat i dret s’hagin de fer al capdamunt d’un marge.
Aquest imprevisibilitat dels exercicis demana una alta preparació física i psicològica per la qual no tots els gossos estan preparats. Tot i que els reis absoluts de la prova van ser els Malinois (què us haig de dir!), em va sorprendre veure força Pastors Alemanys, un Tervueren i un parell de Beaucerons, raça relativament poc coneguda al nostre país.
L’ambient general va ser magnífic i feia l’efecte que els participants eren una gran família: de bon matí esmorzaven tots junts torrades amb mantega i mel de la zona i en tot moment la conversa era amena i les bromes constants.
L’apunt d’inconsciència o bé de pura professionalitat (diuen que tot és relatiu) el va protagonitzar en Laurent, el més jove dels dos homes d’atac. Un Pastor Alemany havia de defensar un sac de palla quan ell va saltar uns quants metres d’escales per poder prendre-li l’objecte. Tot el públic es va quedar amb la boca oberta, tant, que ningú va poder gravar el moment en vídeo. No tinc cap dubte que el concurs de Provins del 2010 serà recordat com “el de l’home d’atac volador”!
Per acabar vull donar les gràcies a tota l’organització i els participants per la seva amabilitat i “savoir faire” però sobretot a la família “Mas de Montilla” per la seva magnífica acollida durant aquests dos dies tan agradables. À bientôt!
Posted by lladruc on Març 31, 2010
https://lladruc.blog/2010/03/31/concurs-de-campagne-a-provins/
Aquest diumenge vaig tenir l’oportunitat d’anar a Montesquieu des Albères (França) a veure un concurs de Ring on participaven els meus companys del grup de treball Xaloc: en Dani amb la Uma, l’Oriol amb en Badge (germà gran de la Cendra) i en Xavier amb l’Aux (el pare de la Cendra).
La Uma i l’Aux van fer un bon paper però es van quedar, per molt poc, a tocar dels resultats desitjats, mentre que en Badge va obtenir una puntuació de 99.1 sobre 100 en el Brevet i de 190.5 de 200 en el nivell I. La seva actuació va ser tan bona que fins i tot el jutge va felicitar-los personalment. Seguiu així!
Va ser una jornada molt agradable. El camp era ampli i ben cuidat, rodejat de vinyes i camins tranquils, hi havia força participants i el sol ens va acompanyar fins ben entrada la tarda. El millor de tot, però, va ser la presència d’un animat públic força nombrós i un excel·lent equip organitzatiu. M’atreviria a dir, però, que la Cendra va ser qui més va gaudir “de l’excursió” perquè va poder-se retrobar amb els seus germans francesos, en “Cops de la Serralada” i en “Cim de La Serralada” (el de la foto, heu vist que maco que és tan fosc?).
I finalment, les meves dues fotos preferides:
À la prochaine! 🙂
Posted by lladruc on Novembre 25, 2009
https://lladruc.blog/2009/11/25/campionat-de-ring-frances-a-montesquieu-des-alberes/