Properament…

Benvolguts amics i amigues de Lladruc,

El jurat encara no té decidides les fotos guanyadores però gairebé ho tenim!

Mentrestant us anunciem les dues noves edicions del curs ‘Tinc gos i ara què’, un curs d’educació canina i coneixements veterinaris a Girona i a Barcelona.

Estigueu pendents a principis de la setmana vinent que ja tindrem les imatges guanyadores! Quines ganes de veure-les que tenim tots, oi?

poster_bcnoctubre14 poster_des14

Anuncis

Article a la revista de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva

M’han fet arribar aquest escrit publicat a la revista de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva arrel del curs que hi vam fer. (Pels despistats, mireu aquí) i he pensat que potser us faria il·lusió llegir-lo.
Com m’agrada que l’administració es preocupi, cada vegada més, pel benestar dels seus ciutadans de quatre potes!

5a edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Ja tenim les inscripcions obertes pel nostre curs estrella: el d’educació canina i coneixements veterinaris. Impartit pel veterinari Emili Barba i una servidora, han confiat en aquesta formació quatre grups d’alumnes de tota la província de Girona i organismes com l’Ajuntament de Riudellots de la Selva. El curs, a més, compta amb la recomanació del Col·legi de Veterinaris, Royal Canin i Laboratoris Virbac. T’el deixaràs perdre?

Per a més info pots trucar-nos al 636385174 o bé enviar-nos un mail a info@lladruc.com

Fins aviat!

Curs de gossos detectors de cadàvers submergits a Escòcia

Tal com he escrit en multitud de posts anteriors, l’univers del gos detector és gairebé infinit. Una de les últimes disciplines en les quals s’ha dedicidit utilizar-lo és en la detecció de cadàvers i, més concretament, en aquells que han quedat submergits en aigua o fang profund.

Pot semblar quelcom inusual però lamentablement tot coneixem casos com l’assassinat de Marta del Castillo o persones que decideixen treure’s la vida llançant-se daltabaix d’un pont. En indrets com Escòcia és molt habitual que paralel·lament als suïcidis es produeixin accidents per l’ingesta desmesurada d’alcohol i, considerant l’orografia de la zona, molts d’ells acabin als llacs.

Així doncs, del 26 al 29 d’Abril vaig anar a Dumbarton (Escòcia) a una formació pionera organitzada per “International Rescue Training Center Wales” (IRTCW: http://www.irtcw.co.uk/) on en Mick Swindells, un dels ensinistradors més reputats a nivell mundial, i en Dave Jones, instructor d’unitats canines arreu del món, ens van introduir en aquesta fascinant especialitat. I és que entre els alumnes hi havia figures reconegudes com la Nina Bondarenko o el director de les unitats canines de la defensa de Suècia el que va enriquir, encara més, les ja intensives hores de curs.

Van ser només quatre dies però suficients per conèixer d’aprop la inestimable tasca que efectuen els guardacostes, el material necessari i el sempre difícil ensinistrament d’un gos detector. Penseu que, si ja de per si aquest tipus d’ensinistrament és complicat, en aquesta disciplina s’hi afegeix, a més, l’acció de les corrents d’aigua i eòliques que fan encara més complexa la localització de la substància, en aquest cas del cadàver que pot trobar-se en diferents estats de descomposició. Per embolicar encara més la troca, s’ha de treballar en equip (com a mínim es necessita un conductor de la llanxa, un director d’operacions i un bus a més del binomi guia-gos), que hi ha la tranquil·litat d’una família destrossada en joc i que, en molts casos, la premsa sensacionalista fa de les seves i afegeix encara més pressió a un equip que, en el millor dels casos, haurà de treballar en condicions atmosfèriques molt adverses i durant un munt d’hores.  Tot plegat crea una especialitat molt exigent física i psicològicament tant pel guia com pel gos que espero que aviat es desenvolupi de manera professional en el nostre país.

Només em queda donar les gràcies a tot l’equip de IRTCW i de guardacostes,  a tots els alumnes, especialment a la meva “ídol ensinistradoril” Nina, a en Martin (a qui he promès fer moltes sessions per poder anar a visitar a Suècia) i a en Mick Swindells per les bromes 200% galeses, la bona estona compartida, descobrir-me  el salmó amb salsa de verdures i per respondre amb un somriure a les mil i una preguntes que no podia deixar de fer. Thank you so much, guys! 

3a edició del curs educació canina i coneixements veterinaris

Després de l’èxit i les bones puntuacions rebudes en les enquestes anònimes realitzades pels alumnes de l’última edició, hem decidit tornar-vos a oferir el “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que compta amb la col·laboració de Sakatia, Virbac i Royal Canin. El Col·legi de Veterinaris de Girona l’avala ja que reuneix un dels temaris més complerts a nivell nacional per a la formació de propietaris i futurs professionals del món caní. T’el perdràs? Reserva ara la teva plaça enviant-nos un mail a info@lladruc.com o bé trucant al 636385174. Fins aviat!

Curs educació canina i coneixements veterinaris

Queden les 2 últimes places per tancar les inscripcions a la 2a edició del “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que començarà el pròxim Dissabte 14 de Gener. Es tracta d’una formació teòrico-pràctica recomanada pel col·legi de veterinaris de Girona i patrocinada per Sakatia, Royal Canin i Virbac que pretèn donar el màxim d’eines possibles als propietaris per aconseguir una òptima relació amb els seus gossos.

Per apuntar-vos podeu contactar amb l’Emili al 609.656.940 o bé a info@lladruc.com Us hi esperem!

P.D- Per cert, us desitgem que aquest 2012 estigui ple de Lladrucs!

2a edició del curs de clicker a CTAC

Dissabte passat vam acabar la segona edició del curs de clicker nivell I organitzat per CTAC amb la col·laboració de Lladruc.

Els alumnes tenien moltíssimes ganes d’aprendre i es van esforçar molt per treure el màxim suc de les classes. Els seus gossos eren un exemple perfecte del repertori racial caní: des d’en Xiki, un Yorkshire Terrier, fins a la Neska, una Terranova, tots estaven molt motivats pel treball i el canvi des de que van començar el curs fins que van acabar-lo va ser espectacular. En algun cas, van avançar tant que vaig haver de buscar idees noves en un llibre d’habilitats i és que aquest va ser un curs d’aquells que, com es diria vulgarment, “t’obliga a posar-te les piles”. Moltíssimes gràcies a tots!

Seminari detecció explosius

El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!

En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.

Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó.  No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones? 

 

Curs Monique de Roeck

Des de l’Abril del 2008 (que em van atropellar), tenia pendent fer una formació amb la Monique de Roeck  i l’oportunitat es va tornar a  presentar a Toledo del 14 al 17 de Març.  

De Roeck és una ensinistradora belga reputada a nivell internacional que ha preparat diversos gossos policials, detectors de cadàvers, d’intervenció, de recerca i rescat amb uns resultats impressionants. D’aquesta dona menuda que irradia energia, sorprèn, sobretot, la seva franquesa a l’hora d’exposar la seva metodologia. Sovint, en el món de l’ensinistrament caní, alguns es presenten com a mestres posseïdors de la veritat absoluta i la màxima eficiència en un temps rècord però Monique sorpèn per la seva transparència, per no amagar-se dels errors que ha comès i per ser capaç de reconèixer davant d’un auditori sencer que els seus gossos han tingut problemes i ha tardat molt temps en resoldre’ls. I no tan sols això sinó que a més, ensenya els vídeos que n’ha fet!

Van ser quatre dies de formació intensiva en agressivitat i pors canines, on vam aprendre a “llegir” les senyals que dóna el gos, com actuar en diferents casos, on s’ens van proposar diferents pautes d’actuació per a problemes freqüents (com fer, per exemple, que un gos agressiu accepti a les visites o bé com evitar que un gos mostri una obsessió patològica per les pilotes). Afortunadament durant les pràctiques vam poder treballar amb diversos gossos que presentaven problemes de comportament d’allò més variats i en tots els casos la Monique va destacar per la seva professionalitat i el seu savoir faire. I parlant de savoir faire, us he dit que parla Flamenc, Francès, Anglès i Alemany per poder formar als alumnes en la seva llengua materna?

Només hi ha un fet criticable en la formació realitzada, fan falta molts dies per poder “descomprimir” tota la informació rebuda! (Per això he tardat tant en publicar aquest post, us serveix l’excusa? 🙂 )

P.D- Podeu trobar més info d’ella a la seva web http://www.dogtrainingcentregrap.com/ però, per desgràcia, només està escrita en flamenc!

Gossos d’identificació judicial

En el món policial els gossos tenen moltes utilitats, ja no només serveixen de detectors d’explosius, drogues, de control de masses o de membres de les forces especials ara també poden servir d’ajuda en la identificació odorològica dels criminals. Imaginem-nos, per exemple, que una persona assassina a una altra amb una navalla, els equips especialitzats intentaran captar les empremtes dactilars però, si això no és possible o es vol tenir una prova més, es captarà l’olor d’aquella navalla mitjançant gases i posteriorment es guardarà en un indret amb unes condicions ambientals particulars.  Un cop s’hagin capturat els sospitos de l’assassinat es prendran les seves mostres d’olor i es farà que els gossos detectin si l’olor d’algun d’ells és la mateixa que la que s’ha trobat a l’arma homicida. Si l’identificació és positiva per un mínim de dos gossos, en alguns països com Argentina ja serveix de prova judicial.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquesta sorprenent disciplina a una formació impartida pel veterinari i policia Mario Rosillo el passat mes de Novembre a Barcelona. Com que una servidora és de les que creu que la teòrica és important però és en la pràctica on s’aprèn de veritat, no vaig dubtar en “vestir-me d’astronauta” per fer d’assistent a l’hora de col·locar les mostres d’olor dels “diferents sospitosos”.

Podeu veure tot el treball en el següent vídeo que ha realitzat i m’ha autoritzat a penjar un company de classe: 

%d bloggers like this: