Entrevista al “Té de tot” sobre gossos de teràpia!

Com ja sabeu, des de fa més d’un any, a Lladruc (www.lladruc.com) tenim en marxa dos programes de teràpies assistides amb gossos: les tardes de dimarts a la residència de gent gran de Palau (Girona) i els matins de divendres a l’Escola Mas Masó (Salt).

L’equip de televisió de Girona se’n va assabentar i dijous em va fer una entrevista on no va voler faltar la Labrador Retriever Nit! Ho podeu veure a partir del minut 17 aquí:

Entrevista teràpies amb gossos Lladruc TDT

Espero que us agradi!
Roser Feliu.

Anuncis

Squitx i Júlia

Una de les satisfaccions més grans que tinc com a professional és observar com, gràcies a l’educació rebuda, els gossos s’integren plenament dins l’àmbit familiar. Un d’aquests moments màgics l’he viscut gràcies a l’Squitx, un Labrador Retriever de Vic que des de fa unes setmanes comparteix jocs i becaines com aquestes amb la seva nova amiga Júlia:

“Que cansat és això de fer de cangur!”

“Ummm… I no paren de fer-nos fotos, oi Júlia?”

“Aiii… Quina paciència s’ha de tenir! I després diran que TU no els deixes dormir!”

En Thor s’ha perdut

Uns clients han perdut en Thor, un Labrador Retriever daurat. Si en sabeu alguna cosa us estaríem molt agraïts que contactéssiu amb els seus propietaris.  Moltes gràcies!

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

Els herois canins de l’11.09.2001

Perquè sovint oblidem que alguns herois no són conscients de ser-ho, no es pengen medalles ni es vanagloriegen dels èxits aconseguits, simplement fan la seva feina… a canvi d’una carícia!

En Tod

Sovint estic tan ocupada recomanant-vos productes, fent resums d’activitats canines o intentant dibuixar-vos un somriure amb vídeos o traduccions gracioses que m’oblido de la verdadera raó per la qual va nèixer aquest espai: mostrar-vos, de manera propera, com treballem per aconseguir gossos feliços i propietaris tranquils.

Un d’ells és en Tod, un creuat de Labrador Retriever  que havia estat abandonat de ben petit. En Tod va ser adoptat perquè la Susanna, la seva propietària, va creure que seria una bona eina terapèutica pel seu germà, que presentava certes dificultats a nivells de relació social i aprenentatge. La Susanna, que és professora d’educació especial, va pensar que un gos l’ajudaria a mostrar-se més obert, li facilitaria la integració social i augmentaria la seva responsabilitat i autoestima. En Tod, però, era un jovenet força entremaliat que saludava pujant a dues potes sobre la gent, lladrava exageradament durant molta estona i era pràcticament incontrolable per tots els membres de la família. Així doncs ens va trucar una mica amoïnada i vam començar una obediència bàsica en positiu de manera que fos molt fàcil treballar amb el gos i el progressos fossin nombrosos i ràpids de cara a motivar al seu jove propietari. Com que tenien molt clar que no el volien fer criar van optar també per castrar-lo. Fa unes setmanes, coincidint amb el post-operatori de l’animal em van enviar un simpàtic mail amb aquesta preciosa foto que va aconseguir, un dia més, que em sentís orgullosa de la meva feina. Gràcies per confiar en nosaltres!

 

%d bloggers like this: