Nou curs Lladruc d’educació per a cadells!

Us presento el proper curs d’educació canina i sociabilització per a cadells de Lladruc. Aprofita els diumenges d’estiu per ensinistrar el teu gos en un espai únic, a Peralada, amb un equip d’educadors canins professionals que t’ajudarem en tot el que necessitis! Recorda com n’és d’important educar bé el teu cadell per evitar problemes de comportament quan creixi! 😉

S.O.S, EL MEU CADELL EM MOSSEGA!

La Burka, gossa detectora de Lladruc, quan era una cadelleta adorable. Tant de bo li hagués fet una foto quan intentava mossegar! 🙂

Si tens un cadell, segur que una de les teves principals preocupacions (juntament amb la conducta higiènica) és saber com actuar perquè deixi de mossegar. Vet aquí algunes pautes:

·  Fes servir joguines adequades. Pot semblar una obvietat, però si el teu gos té poques joguines o bé són de mala qualitat, és probable que intenti distreure’s amb tot allò que troba o, directament, amb parts del teu cos, com les mans o els cabells. Compra unes tres o quatre joguines Kong i veuràs quants diners, discussions i maldecaps t’estalvies! Si et fa gràcia saber d’on prové el Kong, pots llegir la seva història aquí https://lladruc.blog/2015/02/01/historia-del-kong-la-joguina-canina-mes-venuda-del-mon/ i, si t’has quedat sense idees per omplir-lo, aquí tens dos vídeos-recepta https://lladruc.blog/2010/06/07/2-idees-mes-per-omplir-un-kong/ (Aix, que jovenetes que érem la Cendra i jo! 😉 ).

·  No “lluitis” ni “juguis” amb el teu cadell “cos a cos”. Per desgràcia, molta gent, especialment els adolescents, troba divertidíssim rebolcar-se amb el gos, estirar-li les orelles, fer-li empaitar la cua o bé anar-li donant copets amb els dits fins que l’animal s’enfada i gruny o mossega. Confiaries en algú que abusa de tu i ho considera un joc? Tal com deia en el punt anterior, deixa de fer-ho immediatament i compra-li joguets específics per la seva edat i mida. Aquest tipus d’interaccions confonen l’animal, que pot arribar a entendre que fer servir la boca és quelcom legítim.

·  Procura oferir-li prou estimulació física i mental. Molts gossos mosseguen, simplement, per avorriment. Malgrat que el teu cadell encara no pugui sortir al carrer, el pots cansar mentalment i físicament amb jocs d’olfacte, d’obediència, jocs d’intel·ligència, etc. Tens milers d’opcions al teu abast! Com més estimulant sigui el seu entorn, menys ganes tindrà de mossegar-te!

·  Hi ha casos en els quals és especialment important ensenyar-li a un cadell a controlar la seva mossegada:
– Cadells que, d’adults, tindran una mandíbula potent i una mida considerable, com alguns gossos de presa.
– Cadells de races especialment seleccionades per a certes disciplines esportives, com alguns Pastors belgues malinois, pastors alemanys de treball i pastors holandesos.
– Cadells que, desgraciadament, no han fet un bon aprenentatge amb la seva mare. És freqüent en gossos que han estat trobats abandonats, però també en aquells en els quals el criador o l’importador han actuat negligentment i l’han separat abans d’hora de la cadellada.
– Cadells que viuen en famílies amb nadons, persones amb discapacitat, d’avançada edat o que prenen medicaments anticoagulants.
En aquests supòsits, encara esdevé més important actuar correctament des d’un bon inici per evitar, en un futur, molèsties, i fins i tot agressions greus.

·  Cada vegada que el teu gos et mossegui digues un “NO!” ferm i tranquil. Com més explicacions facis del tipus “No-maco-això-no-la-mama-t’estima-molt-i-li-fas-mal!” més confusió provocaràs en el teu pobre gos. El cadell ha d’entendre que de cap de les maneres pot mossegar-te i que, si ho fa, l’ignoraràs. Deixar-te mossegar “perquè aprengui” no és cap opció i, contràriament al que penses, pots estar afavorint que el teu adorable cadellet et clavi, amb més força, les dents.

Si has llegit aquests quatre consells, però segueixes pensant que necessites ajuda, no esperis més! Els educadors canins professionals existim per ajudar-te i, en només una sessió, aprendràs a ensenyar-li a modificar aquest comportament tan perillós i molest d’una manera efectiva i amena. No dubtis en posar-te en contacte amb Lladruc!

Nou curs Lladruc d’educació i sociabilització per a cadells!

Nou curs d’educació i sociabilització de cadells de Lladruc. Educa bé el teu gos des de petit! 🙂

I vet aquí que et presentem la 12 a edició del curs d’educació i sociabilització de cadells de Lladruc. Un curs pràctic, a l’aire lliure, en un entorn incomparable amb suredes centenàries, gespa i piscina al bell mig de l’Empordà, on podràs gaudir de l’ensinistrament del teu gos d’una manera eficaç, divertida i amable. No t’ho pots perdre!

Les places són molt limitades, reserva la teva a info@lladruc.com

Fins aviat!
Roser

S.O.S! El meu cadell canvia les dents!

Imatge d’un cadell en ple canvi de dents. Moltes gràcies a en Bob Jabbay per la foto! 🙂

Si teniu un cadell, segur que passareu per una etapa que us semblarà força complicada: el canvi de dents.

En què consisteix el canvi de dents? 

Es tracta d’un procés durant el qual el cadell canvia la seva dentició provisional (moltes famílies parlen de “dents de llet”) per la d’adult, la que mantindrà durant tota la seva vida. Aquest canvi comença al voltant dels quatre mesos i s’acabarà cap als sis, depenent de la mida de l’animal i de la seva pròpia constitució.

La dentadura de cadell està formada per 28 peces mentre que la d’adult en té 42. Normalment el cadell primer canvia els incisius (les dents del davant), llavors els canins (ullals) i finalment els premolars i els molars (queixals). De vegades es superposen de manera que el cadell pot tenir dues peces en el mateix espai. Si aquest procés s’allarga més dels vuit o nou mesos, convé portar el gos al veterinari perquè extregui la dent de cadell i no li causi problemes en l’oclusió, dolor ni molèsties al menjar. Mai hem d’intentar fer-ho nosaltres perquè l’arrel de la dent és molt gruixuda i li podríem fer molt de mal sense voler.

Què provoca el canvi de dents en el meu cadell? 

Aquest canvi de dents sol anar acompanyat d’una inflamació de les genives i el cadell pot notar tant de dolor que intenti mossegar compulsivament tot allò que, mínimament, estigui situat al seu abast: mobles, revistes, parets… i que li ofereixi un cert alleugeriment.

Què podem fer per alleugerir el dolor del canvi de dents del meu cadell?

El més convenient és comprar-li joguines adequades com el Kong (pots llegir la seva història clicant AQUÍ) i omplir-lo seguint receptes personalitzades (tens unes quantes idees AQUÍ i AQUÍ).

El millor és que totes les joguines estiguin congelades per tal que la fredor pugui actuar com un analgèsic sobre la inflamació de les seves genives. Si no volem fer una inversió massa costosa, sempre podem comprar fruites i verdures: a la majoria dels clients de Lladruc els encanten les pastanagues, les pomes i els cogombres (pelats!) congelats. Si volem fer-ho encara més palatable, podem provar de fer una petita incisió a la peça i entaforar-li algun aliment deliciós com una mica de iogurt natural sense sucre o un trosset de formatge. Segur que, a més d’entretenir-se, gaudirà encara més del moment!

miolbond3
Foto d’en Bond, quan era un cadell de pastor alemany, alleugerint el dolor del canvi de dents amb una joguina sota l’atenta supervisió d’en Miol, el gat de Lladruc!

Què més haig de tenir en compte durant aquesta etapa?

És molt important que, durant aquesta etapa, el cadell aprengui a tenir un bon control de la mossegada, és a dir, a jugar i deixar un objecte i a no mossegar MAI allò que no toca, sobretot a “jugar” fent servir la boca.  Per aconseguir-ho, convé seguir unes pautes educatives fermes i fer que ningú de la casa, sobretot els nens i els adolescents, es “rebolquin” o “provoquin” el cadell fent que els mosseguin les mans, les cames o jugant amb les mànigues i les vores dels pantalons.

Si treballem molt bé el control de la mossegada en aquesta etapa minimitzarem els problemes que puguin sorgir d’adult, especialment en races de mandíbules fortes i potents, com les catalogades com a “potencialment perilloses” o gossos com el Pastor alemany, el Pastor belga malinois, etc. 

Col·lecció de peces que va perdre el cadell de l’Eva Caixàs. Moltes gràcies per la foto!

El més normal és que el cadell perdi les peces mentre juga o passeja però en alguns casos podem trobar-les. Si us fa il·lusió, sempre podeu posar-les sota el matalàs del cadell per si apareix el ratolinet Pérez amb una nova joguina 😉 

Per últim, m’agradaria recordar-vos que si el canvi de dents es fa molt dur, sempre podeu consultar el vostre veterinari o buscar un bon educador caní, com els educadors canins professionals de Lladruc!

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser

Nou curs per a cadells de Lladruc!

Tens un cadell o un gos jove? T’agradaria educar-lo millor? Creus que li falta sociabilitzar-se amb altres gossos? Busques un sistema d’educació canina econòmic on pugui participar tota la família? Vols formar-te en un entorn únic a l’Empordà, amb alzines, gespa i piscina? Doncs… a Lladruc tenim el curs perfecte per a tu!

Només té un inconvenient, com que el curs per a cadells té les places molt reduïdes t’hauràs d’inscriure aviat per no quedar-te sense! 😉

Per qualsevol cosa us podeu posar en contacte amb nosaltres per e-mail a info@lladruc.com o bé en el telèfon 636385174

Fins aviat!
Roser Feliu

Última plaça pel proper curs

Hola!

No he anunciat ni en el blog el proper curs i ja només ens queda una plaça disponible! Serà la teva? 🙂

Més info a lladruc@hotmail.com o en el 636385174!

Gràcies a tots per confiar en Lladruc!
Roser.

Cartell 45 edició

 

 

El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

Nou curs by Lladruc al setembre!

Ed 34. setembre 2017

Per sort o per desgràcia, l’estiu ja s’acaba i des de Lladruc tornem a oferir el nostre curs estrella, el “Tinc un gos, i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. El curs, teòric i pràctic i amb una durada total de 12 hores repartides en tres matins de diumenge, està impartit per l’Emili Barba (Doctor en veterinària) i per una servidora, Roser Feliu, i es fa en grup reduïts per tal que tothom n’aprofiti bé el contingut.

El preu per inscripció canina és de 150 euros perquè podeu venir tota la família i, a més, us incloem l’esmorzar i tots els materials del curs 🙂

Per qualsevol dubte o per formalitzar l’inscripció, ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser

 

Acabem la 25 edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

12525436_10153786701164484_6303028443943580962_oEls alumnes de la vint-i-cinquena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris més famós! 

I així, com qui no vol la cosa, hem celebrat les noces de plata del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, es tracta d’una formació teòrica i pràctica sobre tot allò que pot millorar la cura i l’educació del teu gos: primers auxilis, etologia, ensinistrament, malalties més freqüents, nutrició, etc. El curs es fa durant tres matins de diumenge de 10h a 14h i les classes són rigoroses però amenes de manera que hi pugui participar tota la família. En aquest sentit, els dos professors del curs, l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, procurem transmetre els nostres coneixements amb il.lusió i passió.

FlaixEn Flaix aprenent a estar-se quiet segons les indicacions de les seves mestresses, dues germanes de 12 i 13 anys. 

12596921_563919637117874_285159115_oI l’Adrià és encara més petit però ja ha après a ensenyar (i relaxar!) el seu cadellet Luque! 

Els alumnes d’aquesta vint-i-cinquena edició ho han pogut comprovar i els seus progressos han estat espectaculars, sobretot pels més joves, com en Luque (creuat de Pastor Alemany i Labrador Retriever), la India (Labrador Retriever), la Lluna (Bichón Maltès) o en Duc (creuat de Gos d’Atura i Husky). Tampoc podem oblidar-nos dels més grans de mida i d’edat com la Nana, una Terranova preciosa, o en Duque, un imponent encreuament de Bouvier de Berna i Rottweiler.

DSC_0219La Katya va ser fruit d’una compra compulsiva i finalment adoptada per una altra família que s’està ocupant de la seva educació com es mereix. 

Lluna
La Lluna, una preciosa cadelleta de Bichón Maltès, aprenent a estirar-se quan li demanen. 

India
La India aprenent a quedar-se estirada i quieta establint contacte visual amb la seva mestressa. 

nanaLa Nana, una Terranova de dos anys, observant atentament els seus companys de classe.

DSC_0231En Duque, un imponent creuat de Rottweiler i Bouvier de Berna, va poder millorar la seva socialització! 

Duc
I el fotogènic Duc, que va ser adoptat d’una associació protectora i després del curs ha promès millorar el seu comportament! 

Si us heu quedat amb les ganes de participar no us preocupeu, farem la propera edició ben aviat, mireu!

Ed 26 Mar+º 2016

Finalment, només em queda donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i als alumnes que, durant tants cursos, han confiat en nosaltres!

Roser Feliu.

P.D- Gràcies també a la Susanna per les fotos més maques (les més borroses les vaig fer jo!) 😉

NOU WEB WWW.LLADRUC.COM!

Fura web

Sembla mentida però fa onze dies que hem encetat l’any i encara no havia pogut penjar res al blog així que ho faré amb una bona notícia: tenim una nova web de http://www.lladruc.com!

Calia fer-hi canvis: afegir-hi la Laura Pol, veterinària i màster en etologia canina per la UAB que a partir d’ara estrenarà la responsabilitat de l’expansió Lladruc.com a Barcelona, nous cursos (com els de guia caní per a vigilants de seguretat  o el de guia caní policial), un nou apartat de gossos detectors i un llarg etcètera. A més, calia treure de la web els serveis que, a causa del nostre creixement, ja no podem assumir com els passejos i el servei d’atenció a domicili.

En fi, si cliqueu www.lladruc.com, veureu una web d’educació canina, ensinistrament i etologia clínica per a les comarques gironines i Barcelona totalment renovada, feta amb il·lusió i fotografies 100% originals dels nostres alumnes de dues i quatre potes i dels nostres gossos.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els testimonis que, amb els seus escrits, ens han volgut mostrar el seu agraïment a la nostra feina. Gràcies per la vostra confiança i les vostres recomanacions perquè, sense vosaltres, no seria possible ser on som ara!

Moltes gràcies a tots i per molts lladrucs!
Roser Feliu

%d bloggers like this: