Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària 🙂 🙂

Anuncis

Curs avançat de guia caní policial a La Bisbal d’Empordà

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal amb el Sr. Alcalde del municipi. 

Els dies 16, 17, 18, 19 i 20 de Novembres es va celebrar a La Bisbal d’Empordà el “Curs avançat de guia caní policial” que va ser organitzat per dos policies amb una llarga trajectòria professional amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Policia Local de La Bisbal d’Empordà, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

La necessitat de fer un curs d’aquestes característiques és més que evident: cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies estupefaents. I una prova d’això és que en el curs van venir agents de diferents municipis: La Jonquera, Palafolls, Sant Celoni, Salt, La Bisbal d’Empordà, Cadaqués, Manlleu, Palafrugell, etc.

Molts dels agents tenien ja experiència amb gossos però necessitaven una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobés com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics. Una prova d’això és que vam realitzar la part pràctica del curs al mig del passeig de La Bisbal!

Allà els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga o l’explosiu), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

La setmana passada havíem estat a Madrid i València i les gosses arrossegaven un bon cansament però, tot i això, van saber estar a l’altura de l’exigència demanada.

En primer lloc els vaig ensenyar com treballa la Mina, Pastor Alemany de dos anys. La Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre i després va trobar i marcar passivament la substància amagada en una de les caixes. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només conèixer’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. No em cansaré de dir-ho: un gos detector no és un gos d’intervenció!

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar al curs

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar en el curs

Després els vaig ensenyar una gossa amb una imatge d’allò més poc policial, la Syra, Border Collie de tres anys. La Syra és una gossa que va ser adoptada però les seves qualitats pel treball i una bona preparació l’han convertit en una excel·lent gossa detectora. La Syra va buscar la substància amagada en una de les caixes i també a la butxaca d’un dels agents que es va sorprendre moltíssim del seu drive (passió pel treball).

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d'un dels agents

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d’un dels agents i jo, com sempre, donant tota mena d’explicacions tècniques 🙂 

Finalment els vaig ensenyar la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar i marcar correctament la substància amagada en un cotxe patrulla i va fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

Per últim vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per la seva il·lusió en practicar amb les gosses tot allò que havien après a la part teòrica. També vull donar les gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però, sobretot, a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i a la seva Policia Local per estar pendents de nosaltres i dels nostres gossos en tot moment. Estic segura que cursos com aquest donaran lloc a la creació de noves unitats canines policials que ajudaran a fer un món més segur.

Roser Feliu.

Curs de guia caní per vigilants de seguretat organitzat per IDFO i UGT amb la col·laboració de Lladruc

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Bona part dels alumnes amb els seus diplomes de finalització del curs!

Fa poc a Lladruc vam acabar el “Curs de serveis de vigilància amb gossos” organitzat per IDFO (Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació) amb la col·laboració d’UGT (Unió General de Treballadors).

El curs estava dirigit a una quinzena de directors i vigilants de seguretat privada de l’empresa Phoenix, una de les més conegudes, a casa nostra, de serveis de vigilància i seguretat. Com ja us he explicat en moltes ocasions, al nostre país cada vegada hi ha més demanda de gossos de seguretat i sobretot, de gossos detectors d’explosius, i les empreses necessiten professionals amb una bona formació específica per a poder-los manejar correctament.

Classe teòrica curs idfo lladruc

Un moment de les classes teòriques

D’aquesta manera, durant les 30 hores del curs vaig explicar aquells elements que considero esencials per als guies canins: coneixements d’ensinistrament, preparació i selecció del gos de seguretat, marc legal, obligatorietat de col·laboració amb els CFS, tria del material d’ensinistrament específic i també vaig donar unes pinzellades de coneixements veterinaris bàsics, primers auxilis canins i etologia.

A la part pràctica els alumnes van poder aplicar els coneixements adquirits a l’aula amb els sis gossos de Lladruc i la Nit, una Malinois convidada. El fet que els gossos tinguessin diferents nivells de formació, des de l’ensinistrament més bàsic fins a gossos ja operatius en tasques de vigilància o detecció d’explosius va fer que els alumnes poguessin veure l’evolució del treball i forçar-se a millorar les seves capacitats.

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Un dels alumnes del curs amb la Nit, Pastor Belga Malinois

Va ser un grup molt participatiu, divertit i atent amb qui vaig poder gaudir d’ensenyar. Moltes gràcies a tots ells, a l’empresa Phoenix per oferir una formació de qualitat de manera gratuita als seus treballadors i sobretot al magnífic personal d’IDFO per haver comptat amb Lladruc. Esperem fer més edicions l’any que ve!

Roser Feliu Latorre.

Lladruc al programa “Quèquicom” de TV3!

Com ja us vaig avançar en aquest post, el mes de Febrer vam fer el rodatge pel programa de divulgació de ciència de TV3 “Quèquicom” que es va emetre ahir a les 22h al Canal 33.

Tot i que la gravació va durar més de tres hores, el reportatge final comprèn uns pocs minuts. Podeu veure’ns a partir del minut 20,45.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/cop-de-porta-als-lladres/video/5531136/

Vull donar les gràcies al director del programa, Jaume Vilalta, per, d’entre totes les empreses catalanes dedicades a l’ensinistrament caní i situades més a prop dels estudis de gravació de TV3, triés Lladruc. Com a Directora de Seguretat i ensinistradora és un plaer que comptessin amb la nostra ajuda!
També vull agrair a la reportera Georgina Pujol el seu interès i a tot l’equip de gravació la seva professionalitat, dedicació i paciència en gravar els gossos. I per últim no em puc oblidar dels nostres clients i amics, la família Pairó, per haver-nos obert les portes de casa seva i tenir la valentia d’explicar davant les càmeres un fet tan traumàtic com que t’entrin a robar.

Gràcies a tots ells per confiar en Lladruc!

Roser Feliu.

Lladruc al rodatge del programa de TV3 “Què, qui, com”!

L'equip de TV3 amb en Jordi Pairó, en Connor i una servidora.

L’equip de TV3 filmant el client que ha protagonitzat l’entrevista, en Connor i una servidora, Roser Feliu.

Avui hem participat en el rodatge del programa “Què, qui, com” de TV3 que tractarà sobre la seguretat. Com a Directora de Seguretat i estudiant de criminalística m’ha fet moltíssima il·lusió que ens hagin proposat participar-hi i crec que per tot l’equip és un honor que, de totes les empreses d’ensinistrament que existeixen, una televisió autonòmica hagi escollit Lladruc. Ben aviat podreu veure a les vostres pantalles com l’últim membre de la família, en Connor, ha conegut a la família Pairó i on viuen els nostres gossos de seguretat. Però no us vull avançar esdeveniments, de seguida que s’emeti el programa us el penjaré al blog!

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! :)

En Connor, Pastor Alemany de treball de Lladruc, mirant fixament a la càmera de TV3 com si ho hagués fet tota la vida! 🙂

Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

“Autobombo”: ja sóc Directora i Cap de seguretat i formadora de guies canins!

La Cendra: la nostra gossa detectora més veterana i l'últim carnet que m'ha arribat!

La Cendra, la nostra gossa detectora més veterana, aguantant l’últim carnet que m’ha arribat!

Alguns dels que em coneixen em retreuen que sóc una “addicta a la formació” i els haig de donar la raó, crec que mai s’en pot saber prou, ni de gossos ni de res. Així que, amb criteri, mai malgasto l’oportunitat d’aprendre.

L’última “Roserada” ha estat obtenir el títol de Directora de Seguretat de la Universitat de Girona (UdG) i la seva corresponent habilitació per part del Ministeri de l’Interior i la Direcció General de la Policia (DGP). El primer dia de classe va ser força sorprenent, tots els meus companys eren policies locals o autonòmics, militars, funcionaris de presons i responsables d’empreses de seguretat o de centrals receptores d’alarmes. Els que no pertanyien al gremi eren dos advocats penalistes i un arquitecte interessat en la seguretat integral dels edificis. I allà, al bell mig de tots ells, dues alumnes descol·locades, la Laia, futura criminòloga de 18 anys, i jo.

Els vaig explicar que sóc ensinistradora de gossos i que treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada amb els meus gossos detectors m’havia adonat que necessitava una formació més àmplia per poder, entre altres, organitzar operatius més eficaçment, gestionar millor els equips, entendre les necessitats reals de l’empresari i saber en quin marc legal ens estàvem movent. I així és com vaig tornar un altre cop a la Universitat però aquesta vegada invertint Divendres i matins de Dissabtes durant gairebé un any. Assistir a les classes va ser un esforç considerable, sobretot els Divendres, aquells dies en què tots els clients tenen ganes de cap de setmana i les classes s’allarguen com si no tinguessin final. Molts dies vaig haver d’anar a classe enfangada i menjant-me pals de cereals per sota la taula per no decandir-me però això no va ser res comparat amb l’elaboració del projecte final: un pla de seguretat integral per a una empresa ja en funcionament. Molts cops vaig estar a punt d’engegar-ho a rodar, sobretot quan havia d’entendre el “jeroglífic” del codi tècnic d’edificació, fer plans d’evacuació o crear plànols amb programes dignes del mismíssim Llucifer.

Us presento la meva acreditació  de formadora de guies canins! :)

Us presento la meva acreditació de formadora de guies canins! 🙂

Per sort, però, tot l’esforç va valdre la pena i ara puc dir amb orgull i tot “l’autobombo” del món que sóc la primera ensinistradora de gossos de l’Estat Espanyol habilitada com a Directora de Seguretat i, a més, cap de seguretat i formadora homologada de guies canins.

Així que només em queda dir MOLTES GRÀCIES a tots els que ho han fet possible:

– Als companys de Lladruc, per treballar encara més del que els tocava i, sobretot, per la seva infinita empatia i il·lusió.

– A en Jesús, director de la formació, per la seva organització i resoldre sempre tots els meus dubtes amb eficàcia.

– Als professors, per la seva proximitat als alumnes. Gràcies sobretot a en Salvador, pels seus consells i per deixar-me treballar amb els meus gossos detectors a un lloc on gairebé ningú pot entrar  i a en Josep per proposar-me una nova oportunitat laboral que espero poder presentar-vos d’aquí poc.

– A tots els meus companys del curs, per passar-me apunts, fer resums, explicar-me conceptes importants i per admetre primer a la Muga i després a la Mina a les classes. Sobretot haig de donar les gràcies a en Dani, policia local, per donar-me suport moral en els moments més baixos i per les nostres xerrades profundes davant un plat de cigrons, als “Josés” pel seu altruista cop de mà amb el treball i a l’Àngel per la seva inestimable ajuda quan em pensava que no acabaria mai el projecte final. També als companys de Securitas, a en Josep Maria per lluitar colze amb colze per descobrir com carai es calculava el mètode Mosler, als Alfons per les seves aportacions sempre enginyoses, a en Christian per dir-me “és llarg però podrem” amb aquell convenciment que només té qui s’enfronta cada dia a situacions complicades, a l’Enric, arquitecte, pel seu magnífic resum del codi tècnic d’edificació,a la Laia per compartir la pressió ser l’altra nena del curs, i a l’Hortènsia per deixar-me gaudir de la companyia del seu Pinscher Dopey que em va fer d’assistent durant la realització del treball, quan encara duia collaret cervical després de l’accident i no podia ni manejar el ratolí de l’ordinador sense que se m’adormissin les mans.

– I finalment a la meva mare perquè encara recordo la cara d’espantada quan al Gener del 2013 li vaig dir que m’apuntaria a aquest curs. La meva progenitora és, abans que res, una patidora nata i una autèntica lloca a qui li va costar acceptar que la seva filla (“la petita!”) es guanyés la vida “duent gossos policia pel món per buscar coses rares” així que quan li vaig dir que volia formar-me per ser Directora de Seguretat la seva pregunta va ser “Ai filla, no te n’aniràs a l’Afganistan amb un “Malinuà“, casc, ulleres fosques i pinganillu, no?”. I la meva resposta va ser: “No, faré el mateix que faig ara però millor”!, que, com us he dit abans, és una de les raons de la meva addicció a la formació de qualitat: ser millor cada dia en la meva feina, allà on poso l’ànima… i també la banya! 🙂

Roser Feliu.

Lladruc a l’informatiu de la 2 (TVE)

Tal com us vam anunciar aquí , el passat mes de Febrer vam gravar un reportatge en català i castellà per la Televisió Espanyola (TVE) sobre “gossos de vigilància” per a particulars que es va emetre el passat Dijous 16 de Maig a l’Informatiu vespre de la 2.

L’augment de furts i robatoris al Gironès i a l’Alt i el Baix Empordà ha provocat  que a Lladruc rebéssim una allau de peticions de propietaris que volen ensinistrar els seus gossos com un element de seguretat més per a les seves llars. La nostra empresa prepara gossos que resulten dissuasoris per un possible delinqüent i perfectament aptes per la convivència en família però tal com expliquem en aquest reportatge a nivell particular no està permès sota cap concepte l’ensinistrament de gossos d’intervenció (vulgarment mal anomenats “d’atac i defensa”) ja que aquesta funció només la poden desenvolupar els cossos i forces de seguretat de l’estat i les empreses de seguretat privades, amb les quals també col·laborem però que no són l’objectiu del present reportatge.

Esperem que us agradi!

%d bloggers like this: