Els productes més curiosos del Crufts

Com vau poder llegir en el post del 18 de Març, el mes de Febrer vam anar al Crufts, l’exposició canina més gran del món. Allà vam poder endinsar-nos en les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i conèixer de ben aprop tots aquells productes que arribaran d’aquí uns mesos al nostre país.

D’entre tota aquesta varietat us volem mostrar els productes més originals.

– Pastissets per a gossos fabricats artesanalment:

– Tapes del WC amb la raça preferida del comprador:

– Cotxets per a gossos:

– Ambulàncies veterinàries amb monitorització constant:

I finalment… crispetes per a gossos!

Oi que no us ho hauríeu imaginat mai? Nosaltres tampoc!

Anuncis

La Denali i en Roc

Vaig conèixer a la Denali, una preciosa malamut, el mateix dia que va arribar a la seva nova llar. Era una cadelleta blanca i grisa d’unes nou setmanes que amb prou feines ocupava mitja rajola i dormia plàcidament en un raconet del menjador. Normalment el primer dia que vaig a fer una classe d’educació per cadells em trobo amb la mateixa escena: tots els membres de la família desesperats atossigant al pobre cadell desubicat mentre em fan un munt de preguntes a la vegada i em mostren totes les destrosses, més o menys greus, que ha fet el nouvingut. A casa la Denali, però, tot va ser diferent: els propietaris s’havien comprat un bon llibre d’educació per cadells que s’havien estudiat molt bé, tenien totes les coses necessàries pel seu benestar (fins i tot diversos kongs!) i eren molt conscients de la raça que havien escollit. Un cop aclarits els pocs dubtes que tenien, vam començar les classes d’obediència bàsica i la Denali de seguida va aprendre a asseure’s, ajeure’s, quedar-se quieta, venir a la ordre i caminar al costat sense estirar. Poc a poc aquella cadelleta va anar creixent i, com que ja s’havia establert certa amistat amb els propietaris, vaig convence’ls perquè la portessin a l’exposició canina internacional de Girona (post del 22 de Març 2009) i perquè provessin de fer mushing. Els va agradar tant que uns mesos després fins i tot em van demanar el trineu per fer excursions a la muntanya!   

Gairebé dos anys després han decidit incorporar un nou membre a la família: en Roc, un cadellet de malamut amb una màscara espectacular que és tot un terratrèmol. Com podreu veure en el vídeo que m’han dedicat, els quatre formen un equip excepcional:

(Tot i que aquest és un bloc professional, us ho havia de dir: m’heu ben emocionat. Moltes gràcies per confiar en mi, en Lladruc i per estimar-vos tant aquests gossos tan increïbles que teniu).

Duc

El somni de qualsevol educador caní és trobar-se amb propietaris responsables que considerin fonamental i s’esforcin per oferir una bona educació als seus cadells per tal de convertir-los en adults equilibrats. Els propietaris d’en Duc (Dogo Alemany) són d’aquests per la qual cosa des de ben petit vam treballar les rutines higièniques correctes, les normes fonamentals per a una bona convivència a la llar i l’obediència bàsica.

Diumenge passat vaig tenir l’orgull de trobar-los a l’exposició canina de Vic. Ara en Duc és un preciós i imponent Dogo Alemany amb una coloració i unes dimensions que deixen bocabadat a tothom però, més enllà d’això, és un gos carinyós, sociable, equilibrat i tranquil que es poden endur a tot arreu.  

Tot i que per Lladruc ja és tot un campió, volem desitjar-los tota la sort del món a la monogràfica d’aquest diumenge! 

CRUFTS 2010

Celebrada per primera vegada l’any 1886, la Crufts és, segons el “llibre Guinness dels rècords” l’exposició canina més gran del món amb més de 150.000 visitants i 25.000 gossos inscrits a cada edició.

Lladruc no hi podia faltar així que vam agafar-nos les primeres vacances del 2010 i hi vam anar carregats d’energia per conèixer les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i, perquè no, delectar-nos amb la nostra incombustible passió: els gossos.  M’atreviria a dir que totes les races estan presents al Crufts: ja sigui dins el ring o bé al “pavelló de les races del món”. Ja em perdonareu la vena patriòtica, però no vaig poder evitar fer una fotografia a l’stand del Gos d’Atura:

Acostumada a les exposicions espanyoles em va sobtar molt el fet que els gossos, abans d’entrar al ring i per preparar-los, tenien una mena de “box” on el públic general es podia acostar per acariciar-los. A l’espai a sobre de cada “calaix” molts competidors posaven el seu dorsal però alguns havien convertit aquells petits centímetres de fusta en un autèntic santuari: targetes d’ànims, peluixos, fotocòpies dels títols guanyats i pedigrees en fulls de paper continu s’amuntegaven sobre els caps dels gossos que, pacients, esperaven el seu torn per mostrar-se a la pista.

I, parlant de pistes, no puc oblidar el meravellós espectacle d’agility que ens van oferir els nens. Corro el risc que m’anomeneu bleda (de fet en teniu tot el dret) però no vaig poder evitar emocionar-me quan vaig veure la il·lusió, l’entrega, la motivació, les ànsies de donar-ho tot d’aquells petits – grans participants. Mentre els veia a la pista, concentrats i somrients, gairebé sentia el pessigolleig de la nit abans de fer la meva competició.

See you next year, Crufts!

CRUFTS

Escric aquest post en dos minuts i és que, tot i les nevades, les hores d’immobilitat forçada fent cua a La Jonquera i les cancel·lacions de Ryanair: anem a Birmingham al Crufts, l’exposició canina més gran del món!

El dia 15 ja estarem “lladruquejant” de nou, prometo fer-vos-en una crònica detallada! 🙂

Expocanina Girona’09

És curiós veure com, tot sovint, aquells que van començar essent uns “clients”, es converteixen, sense saber ben bé com, en “amics”. Com a ensinistrador ja has acabat la teva feina i dones tota la responsabilitat de l’educació del gos als propietaris però t’agrada seguir veient-los. Ells saben que estàs allà pel que necessitin, a “cop de telèfon o a click de mail” com m’agrada anomenar-ho però els deixes “volar sols”. Ahir, l’últim dia abans de fer 23 anys, quatre propietaris em van fer un regal d’aniversari molt especial. Em van ensenyar que poden volar amunt, molt amunt. Ahir dos amics peluts de Lladruc van participar a “l’Expocanina”  l’exposició internacional de bellesa de Girona. La Denali (Denali running of Llemena’s Valley), Alaska Malamut, s’estrenava en aquest món mentre que la Tsuki (Otsukisama Gou Shun’You Kensha), Shiba Inu, ja era tot una veterana. La primera, amb només 8 mesos, va tenir un comportament excepcional i es va proclamar “millor cadell” mentre que la “Tsuki” va recollir el títol de campiona de Catalunya amb tota l’elegància que la caracteritza. Mentre les veia desfilar pel ring pensava en la satisfacció d’haver-les pogut veure crèixer, de ser present en els petits moments de desesperació que tot cadell genera, en els intents per dissipar de la millor manera possible els dubtes d’uns propietaris novells o en els múltiples assajos per obrir la boca o fer una bona “pose”. Però sobretot, en acabar, pensava en l’orgull que genera, com a educador caní, veure que quatre persones poden disfrutar a cada moment, més enllà dels premis rebuts o de la seva geneologia, del seu gos.

Què voleu que us digui… De tant en tant (deu ser l’edat) una servidora es posa sentimental. Gràcies, propietaris, per creure en Lladruc i moltes felicitats, Denali i Tsuki, no tant pels premis obtinguts sinó per no deixar mai de moure la “cueta”!

%d bloggers like this: