Nous cursos Lladruc al Gener a Girona i a… BARCELONA!

Bon dia! Avui toca presentar els nous cursos “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” de Lladruc pel mes de Gener.

A Peralada ja són un clàssic i és que farem… la 36a edició!

Ed. 36. Gener 2018nadal.jpg

Ara per ara, només hi ha dues places disponibles per l’edició gironina així que, si t’interessa, afanya’t i apunta’t ràpid escrivint un mail a info@lladruc.com

I, per primera vegada a Molins de Rei (Barcelona), la 37 edició!

Ed. 37. Gener 2018nadal - Molins.jpg

Com ja hem explicat en altres posts, els cursos són teòrics i pràctics, estan impartits per un doctor en veterinària o una doctoranda en veterinària i una educadora canina i ofereixen una bona base de coneixements intensa i sòlida per poder gaudir més de la relació amb els gossos.

Per qualsevol dubte et pots posar en contacte amb nosaltres per telèfon 636385174, email info@lladruc.com o a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram, twitter…

Esperem veure’t ben aviat!
Roser Feliu.

Anuncis

“Black Friday” i la “Síndrome del gos negre”. Per què els gossos negres són els menys adoptats?

Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. Un dels gossos que pateixen la "síndrome del gos negre" però què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món!

En Bond, Pastor Alemany negre de Lladruc. A vegades li toca patir la “síndrome del gos negre” però… què voleu que us digui, per mi és el gos més bonic del món! 😉

Demà comença el “Black Friday” i vull aprofitar l’avinentesa del “Divendres negre” per parlar-vos d’una realitat que potser molts no coneixeu: el rebuig que, massa sovint, pateixen els gossos de color negre.

Som “racistes”? 

Diversos estudis demostren que els gossos negres són els menys adoptats a les gosseres i també que el públic en general té dues vegades més possibilitats de triar acariciar un gos de tons clars que un de color negre.

Jo mateixa ho he pogut comprovar. Si vaig passejant a la vegada la Burka, Pastor alemany de color negre i marró clar i en Bond, Pastor alemany completament negre, sé que tothom la saludarà abans a ella. Mentrestant, el pobre Bond haurà d’esperar pacientment assegut (tal com li he ensenyat per no provocar cap mena de mínima incomoditat en el personal), que jo respongui preguntes com “El negre no fa res?” o “Ai, no hauria de portar morrió, aquest?”. El pitjor de tot és que, mentre ho pregunten, molts ja estan abraçant, rebregant o fins i tot fent fotos a la intensa i enèrgica Burka, sense haver-me preguntat si la podien tocar!

L’altre exemple de la meva vida diària potser encara és més trist. Cada dimarts la Nit, una Labrador Retriever completament negra, i jo, anem a fer sessions de teràpia assistida amb gossos a la “Residència de gent gran de Palau” de Girona, entitat de la Generalitat de Catalunya. En un parell d’ocasions ens hem hagut de sentir a dir comentaris desafortunats com “Uff, aquest gos NEGRE per estar amb avis?” o “Els Labradors com  l’Scottex són més afectuosos, aquest fan POR!”. I, perquè negar-ho, em sap greu perquè us puc assegurar que la Nit és la gossa més dolça, tranquil·la i educada que he conegut mai.

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! :)

La Nit és una gossa de teràpia educada per Lladruc que cada dimarts fa feliços els avis de Palau. I sabeu què? És negra! 🙂

I per què agraden més els gossos clars que els gossos negres?

El fenomen (si és que el puc anomenar així) m’inquieta i hi he intentat buscar-hi diverses explicacions:

  • Imatge “repressiva”: molts gossos seleccionats històricament per a treballs de protecció o vigilància (els erròniament anomenats “gossos d’atac”) són de colors foscos per ser més efectius en tasques de patrullatge, on els colors blancs i cremosos permeten una millor apreciació de l’animal i, per tant, generen un desavantatg tàctic. A la llarga, en l’ideari popular el “gos negre = gos dolent” per desgràcia, ha perdurat.
  • Supersticions: el color negre, per pura i simple estupidesa humana, sempre s’ha associat amb diverses supersticions. Alguns encara creuen que si se’t creua un gat negre per davant tindràs un mal dia, i moltes associacions protectores fan una vigilància especial per no entregar en adopció gats negres abans de Halloween per por que els utilitzin per rituals de màgia negra. En el mateix sentit, sabeu que els cavalls negres antigament es feien servir per estirar els carruatges dels morts? Això va estar a punt de provocar que algunes races amb aquesta capa s’extingissin.
  • Què sentim en percebre el color negre?. Us recomano fervorosament un llibre absolutament genial que explica un món tan aparentment simple com els dels colors, “La psicologia del color: cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón”. En el capítol dedicat al negre podem llegir que, tot i que un 30% de les persones relaciona el color negre amb l’elegància, un 52% ho fa respecte a “allò brut i dolent”. Per la nostra cultura, l’estrany de la família és “l’ovella negra”, qui és un pessimista “ho veu tot negre” o qui explica acudits de mal gust té un “humor negre”.
  • Expressivitat: molts diuen que els gossos negres són més inexpressius. En un Labrador de color crema, per exemple, els ulls, normalment d’un color més clar que els seus germans de color negre, ressalten sobre tot el rostre, donant peu a una “expressió adorable” que ha servit, en publicitat, per fer-te pagar dues vegades més per un paper de W.C d’una marca concreta o vendre’t una assegurança més cara. En els gossos negres, les faccions queden més difuminades i per algunes persones el moviment dels ulls, del musell o de les orelles pot ser més difícil de veure, donant lloc a la creença que “són menys inexpressius” quan, en realitat, hauríem de dir “no puc reconèixer tan bé la seva expressivitat”.
  • Menys fotogènics: quants de vosaltres no heu buscat fotografies de web de gossos  en adopció abans de triar-ne un? Els gossos negres sempre són més complicats de fotografiar i, per tant, les seves fotos, especialment si estan fetes amb mòbils i d’una manera amateur, poden ser menys boniques que la d’altres gossos de tons més clars, dificultant-ne la difusió. Fred Levy, un fotògraf professional propietari de dos gossos negres adoptats, va intentar donar visibilitat a aquests gossos mitjançant el seu projecte “The Black Dogs Project” que s’ha convertit en un èxit mundial, mireu! https://caninenoir.tumblr.com/

En definitiva, els gossos negres són els grans perjudicats als centres d’acollida, les gosseres municipals, les associacions protectores i la vida real. Només hi ha una excepció i és el treball policial on, en una cadellada de Pastor alemany, els gossos negres poden ser més cotitzats que els seus germans d’altres colors. Sabeu perquè la majoria de cossos policials americans prefereix gossos negres? No és només per la imatge repressiva que us comentava, en la meva visita a la Police K9 Unit de Los Angeles fa dos anys em van explicar que la majoria d’uniformes i que la majoria de gossos són negres i així… no es veu el pèl!

Si us plau, no sigueu “racistes”; si a la residència d’avis us visita una gossa de teràpia educada per Lladruc doneu-li molts premis saludables, i si veieu en Bond, el Pastor alemany negre de Lladruc, abraceu-lo!

Però sobretot m’agradaria que en una societat moguda pel Black Friday, els “likes” de les xarxes socials i l’imatge, deixéssim de banda l’embolcall i ens centréssim en el que és real i és que hi ha molts gossos que, sota el pèl negre que els fa invisibles, estan desitjant trobar algú que els cuidi i els estimi com es mereixen.

Roser Feliu.

Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Hem perdut en MIOL!

miol

Mai havíem tingut gat i, sincerament, mai ens havíem plantejat tenir-ne. El primer dia d’arribar a la casa nova de Peralada, però, ens esperava al porxo principal un gat fet una bola de pèl gris amb cara de pena. Estava completament xop i només va deixar de miolar quan li vam obrir la porta i el vam eixugar amb un drap de cuina que vam trobar a sobre un radiador. En aquell moment vam decidir que li diríem Miol, primer perquè no parava de treure fum a les seves cordes vocals i segon perquè era un nom absolutament genial pel gat de Lladruc. És trist dir-ho però els seus antics propietaris, de la mateixa manera que ens van deixar la rentadora, ens van deixar el seu gat.

Els nostres gossos mai havien conviscut amb un felí però en Miol, amb una paciència de sant, uns quants esbufecs i un parell de precisos cops de pota va aconseguir fer-se respectar per quatre Pastors Alemanys, una Pastor Belga Malinois i una Border Collie.

migdiada-miol

Com n’és de complicat ser un gat en una casa d’educadors canins! En Miol també va aprendre a asseure’s i venir a l’ordre i caminar al nostre costat i, sobretot, a deixar de fer honor al seu nom cada vegada que ens hi acostàvem amb un plat metàl·lic o un kong.

Fa cinc dies que no el trobem. Un veí ens ha dit que el cap de setmana va veure un cotxe amb matrícula francesa carregant un gat però no volem perdre l’esperança. És un gat gris amb els ulls verds, d’uns cinc quilos i és extremadament mimós, obedient i ben educat. Si algú té qualsevol tipus d’informació, li agrairíem moltíssim que ens truquéssiu al 636385174 o escrivíssiu a lladruc@hotmail.com El trobem molt a faltar!

Si pots COMPARTIR AQUEST POST també ens faràs un favor ENORME!

Moltes gràcies!
Roser Feliu.

INSCRIPCIONS OBERTES per la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

 

ed-29-novembre-2016

Com ja sabeu, el curs més famós de Lladruc és el “Tinc un gos… i ara què?: Curs d’educació canina i coneixements veterinaris“. Aquesta formació teòrica i pràctica està enfocada a resoldre tots els dubtes que els sorgeixin als propietaris de gossos, especialment als novells, per tal que puguin gaudir més de la relació amb els seus animals.

El curs està impartit per dos professors l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal, i una servidora, Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com, i es desenvolupa durant tres matins de diumenge de 9,30h a 13,30h.
Com a novetat, es farà al nostre futur centre caní, a Peralada, en una aula de gairebé dos-cents metres quadrats que té tres habitacions contigües: cuina, lavabo i magatzem.

nova-aula-lladruc

A Lladruc volem que aprengueu al màxim i per això fem grups molt limitats, la qual cosa va obligar a dues persones interessades a quedar-se’n fora en l’última edició. Si no voleu que us passi el mateix… formalitzeu la vostra inscripció aviat!

Per qualsevol dubte ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

 

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

Com escollir un bon criador de gossos? Fes-li, com a mínim, deu preguntes!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d'explosius. Part del mèrit li hem d'atribuir al seu excel·lent criador!

A la foto la Burka tenia deu setmanes, ara és una gossa detectora d’explosius de gairebé tres anys. Part del mèrit li hem d’atribuir al seu excel·lent criador, en Paco!

L’estiu passat vaig conèixer “De Cal Farré”, criadors de Rough Collie de Palol de Revardit. Només entrar dins de casa seva em vaig quedar bocabadada de veure els seus magnífics exemplars corrent lliurement pel jardí i descansant a les seves immillorables instal·lacions i el tracte amable i apassionat que transmetien els seus propietaris. Recentment, he tingut l’oportunitat de treballar amb alguns Cocker Spaniel de l’Afix “Chocoblue” i no sé si he quedat més impressionada del magnífic caràcter dels seus gossos o de la passió amb la qual treballen els seus criadors.
Estimats lectors: sembla mentida, però els criadors fora de sèrie existeixen, només cal buscar-los!

Així que, inspirada pel seu exemple, m’he proposat escriure un post per suggerir-vos deu preguntes que hauríeu de fer per saber si, de veritat, el criador que aneu a visitar és un bon criador:

1. Quantes races cria?: un bon criador escollirà, màxim, una o dues races i hi estarà especialitzat a fons. Ningú pot tenir el màxim coneixement de dues-centes races. Si el criador on vas t’assegura que “sap de qualsevol raça” desconfia, segurament és un multicriador i els cadells no són criats per ells sinó confinats en granges i importats al seu centre (llegiu aquest post sobre multicriadors !)

2. Quin és el pedigree i els resultats dels seus gossos?: un bon criador et sabrà dir, com a mínim, qui són el pare, la mare i els avis de cada gos seu. Un cop t’ho hagi explicat demana-li que t’ensenyi el pedigree de cada un la qual cosa serà la prova que t’ha dit la veritat. Si no sap ni on trobar-los desconfia, que un criador no sàpiga on és el pedigree dels seus gossos és com si un taxista et diu que no sap on té el seu carnet de conduir.

3. Quantes cadellades ha fet la mare del que consideres que podria ser el teu futur cadell i quines garanties tens que el pare és el que diu ser?: un bon criador farà, com a màxim, unes tres o quatre cadellades amb cada femella reproductora. Un criador que busqui rendibilitat, no qualitat, la farà criar a cada zel encara que això comporti problemes de salut greus per a la mare.

Pel que fa al pare… les úniques proves fiables són les d’ADN. De totes maneres, un bon criador te les hauria d’oferir ja que possiblement s’ofendrà quan dubtis d’ell mentre que un mal criador et farà acostar a una tanca, t’assenyalarà un mascle i et dirà “és aquell” i tu hauràs de fer un acte de fe en un desconegut.

4. Amb quants dies t’entregarà el cadell?: un bon criador t’entregarà el cadell amb un mínim de vuit setmanes, un cop completada la pauta vacunal corresponent. Si el criador diu que te l’entregarà amb quatre o amb cinc setmanes perquè “s’adaptarà millor a tu” desconfia, el cadell necessita estar amb la mare i els germans almenys fins a les vuit setmanes per aprendre les rutines higièniques bàsiques, a controlar la mossegada i a relacionar-se correctament amb altres gossos mitjançant el joc. També hauries de desconfiar si et diu que “té pressa” per treure’s els cadells, un bon criador els adora i els tindrà a casa el temps que faci falta fins que estigui segur que els entrega a una bona llar.

5. Quina estimulació reben els seus cadells?: recorda que vols un gos que visqui amb tu i la teva família, no en un galliner. Un bon criador s’esforçarà per estimular mentalment els seus cadells, posant-los música, fent-los fer exercicis de propiocepció i socialitzant-los amb tot tipus de persones (incloent nens i gent gran) i altres animals. El criador al qual aniré a buscar la nostra propera cadelleta, la “Bomba Do Narla”, cada dia ens envia un parell de vídeos dels gossos pujant i baixant escales, descobrint un aspirador, sorprenent-se dels sorolls… Un mal criador els tindrà aïllats i el seu únic contacte serà amb el cuidador del centre que probablement anirà massa enfeinat per ni tan sols mirar-los la qual cosa pot derivar en individus amb problemes de pors, fòbies, agressivitats i un llarg etcètera.

6. Què mengen els seus gossos?: a un bon criador no l’importarà gastar-se diners en un bon pinso perquè sap que això és directament proporcional a la salut que tindran els seus exemplars. Un cop t’hagi dit quina marca és (o quin tipus de dieta especial), fes-te el ximple i no paris fins que t’ensenyi els sacs de pinso. Si t’ha dit el nom d’una altra marca diferent de la dels sacs desconfia, de la mateixa manera que si veus els sacs mal apilats, trencats o amb trampes per a rates a prop.

7. Quin veterinari fa el control sanitari dels seus exemplars?: cada bon criador té el seu veterinari de referència. Si te’n diu dos o tres o t’explica que “només ve una vegada a l’any per posar vacunes” no te’n fiïs. Si et diu que “ho fa tot ell i el veterinari només em firma les cartilles” no desconfiïs, fuig directament! Per més impecablement bé que es treballi, com a mínim el veterinari haurà de vacunar, xipar i desparasitar els cadells i sempre poden haver-hi mínims problemes de salut que requereixin l’assistència del professional.

8. Què fa amb els gossos que, per edat o per un problema de salut, queden descartats de la cria?: un bon criador els tindrà a casa o, com a màxim, els regalarà a algú de confiança. Si el criador vacil·la a donar-te una resposta, diu que “se’ls emporten a un altre terreny” o que “tots els gossos són aptes per a criar fins que són grans” desconfia.

9. Necessitaré la factura!: un bon criador et vendrà el cadell amb la corresponent factura. Recorda que, encara que ens pesi, estàs comprant un ésser viu i, a efectes legals, és l’única garantia que tindràs per a poder reclamar. Si el criador et diu que “si vols factura t’hauré de cobrar més”, busca’n un altre perquè segurament no vol deixar constància de la transacció perquè o bé té alguna cosa a amagar o bé sap que el cadell que et vendrà no compleix amb totes les garanties de salut física i mental exigides.

10. I per últim, no preguntis res, deixa que el criador et faci preguntes. Abans de comprar a la Burka i la Fura vaig estar parlant per telèfon amb els respectius criadors gairebé una hora i mitja. Un bon criador voldrà saber qui ets, on vius, com és la teva família, si tens més gossos, quines expectatives tens pel que fa el cadell, si coneixes a fons la raça i si estàs disposat a gastar-te diners per mantenir-lo en una excel·lent salut física i mental. També pot ser que et demani si es pot fer una còpia del teu DNI o venir a veure el cadell quan creixi. Un bon criador voldrà tenir el màxim d’informació sobre tu per saber si et mereixes comprar un dels seus cadells que, amb tant d’esforç i tanta il·lusió, ha seleccionat i criat. Un mal criador no tindrà el més mínim interès per saber res de tu més enllà de si pagaràs en efectiu o amb targeta.

Recorda que el teu gos t’acompanyarà cada dia de la teva vida durant, com a mínim, deu anys, no tinguis pressa per escollir-lo. També cal que sàpigues que hi ha molts gossos magnífics esperant una oportunitat a les gosseres i protectores i que et poden fer tant o més feliç que un gos de criador.

Finalment m’agradaria recordar-te que una bona elecció no és cap garantia d’èxit perquè el cadell necessitarà que el cuidis i l’eduquis correctament. Els educadors canins, com http://www.lladruc.com, existim per ajudar-te i orientar-te, no dubtis en contactar amb nosaltres!

Roser Feliu Latorre.

Lladruc al programa “El Divendres” de TV3!

espartac 2

Dimecres passat, dia 30 de Març, vam sortir en directe al programa “El Divendres” de TV3 en motiu de la participació de Lladruc a la 34 fira de Campllong. Ens va entrevistar l’Espartac Peran i vam amagar una gasa impregnada de substància a la sabata de l’Anna Boadas que una de les nostres gosses detectores, la Sira, va localitzar i marcar passivament. Hi va haver alguns errors (coses del directe!) però… esperem que us agradi! Podeu veure’l clicant aquí a partir del minut 1.15:

Lladruc al “Divendres” de TV3!

Gràcies a tots els que ho van fer possible!

Roser Feliu

 

Lladruc tancat per formació fins el dia 15 de Març!

PK9ConferenceSlider

En un món on la majoria de gent frisa perquè sigui divendres i compta els dies que falten perquè arribin les vacances del mes d’Agost, nosaltres, sincerament, ens avergonyim una mica dir que ens apassiona tant la nostra feina que treballem de dilluns a diumenge.

Tot i això, necessitem desconnectar de la feina diària però no de la formació canina i del 4 al 14 de Març marxarem a Los Angeles i Las Vegas (USA). I la raó és bona: per una banda, conèixer diverses unitats canines policials i empreses d’ensinistrament de la zona i, de l’altra, assistir a una de les convencions més importants a escala mundial de gossos de detecció, el POLICE K9 CONFERENCE & VENDOR SHOW LAS VEGAS. Són tres dies de formació intensiva on els millors professionals com Bart Bellon, Ken Pavlick,  Ken Licklider… faran diferents ponències sobre la selecció, la preparació física, el manteniment i sobretot l’ensinistrament dels gossos de treball. A la convenció, a més, hi haurà gairebé cinquanta expositors de material de la més alta qualitat.

Resumint, sabem que ens trobareu a faltar però necessitem formar-nos amb els TOP del moment i, a més, prometem tornar amb la maleta ben plena del millor material del món! 🙂

Roser Feliu.

P.D- Si per alguna imperiosa necessitat haguéssiu de contactar amb nosaltres ens podeu escriure a lladruc@hotmail.com i us respondrem quan ens sigui possible.

 

 

Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària 🙂 🙂

%d bloggers like this: