Exhibició a l’Institut de Vilafant

Divendres passat, el dia 5 de Desembre, vam fer una exhibició a l’Institut de Vilafant (Figueres). Com ja us he comentat en posts anteriors, segons la F.A.D i altres organismes, el consum de drogues comença, per desgràcia, cada vegada més aviat. Per aquesta raó els psicòlegs insisteixen que és tan important desenvolupar estratègies de prevenció de la drogodependència des de ben joves i a Lladruc volíem aportar-hi el nostre granet de sorra mostrant la feina que fem amb els nostres gossos detectors.

Els alumnes de l'Institut de Vilafant durant l'activitat amb gossos by Lladruc

Els alumnes de l’Institut de Vilafant durant la xerrada teòrica de l’activitat amb gossos by Lladruc

Així doncs una representació del nostre equip formada per en David, la Syra, la Cendra, la Mina, la Fura i una servidora vam explicar als alumnes quines tipologies de drogues hi ha, perquè és tan perjudicial el seu consum i què fem els ensinistradors per crear una societat més saludable. Els vam ensenyar els materials que fem servir per entrenar, com es fa la selecció i l’ensinistrament dels gossos des que arriben a casa amb vuit setmanes fins que es converteixen en gossos operatius i com és, dia a dia, la nostra feina.

La Fura i una servidora durant l'exhibició

La Fura, gossa detectora en formació, i una servidora, Roser Feliu, durant l’exhibició

La part que més els va agradar, però, va ser l’exhibició ja que van poder tocar, educar i practicar habilitats amb totes les gosses.

Per últim volem donar les gràcies a l’equip directiu de l’Institut per haver comptat amb nosaltres, a tots els professors per la seva predisposició i voluntat per fer una activitat nova pel centre i a tots els alumnes perquè, tot i ser moltíssims i que bufava una Tramuntana espectacular, van estar molt atents a totes les explicacions de Lladruc!

Els 77 alumnes que van participar a l'activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Els 77 alumnes que van participar en l’activitat. A veure si sabeu trobar a la Mina i a la Fura!

Anuncis

Lladruc a TV Girona, un altre cop!

Com ja recordareu, el Novembre del 2012 em van fer una entrevista pel programa “Té de Tot” de Televisió de Girona (despistats: mireu aquí!). Gairebé dos anys després els responsables del programa han volgut fer-ne una altra pel seu especial d’estiu. En aquesta ocasió hem augmentat la família i no només hi ha participat la Cendra sinó també la Mina i la Fura que amb tan sols nou setmanes ha fet un gran paper davant les càmeres i ha ajudat a que els espectadors es centrin en ella enlloc de en la directora de Lladruc! 🙂

http://tvgirona.xiptv.cat/te-de-tot/capitol/te-de-tot-en-ruta-del-02-07-2014-_-part-1

Esperem que us agradi!

Roser Feliu

Gràcies Dog!

Fura: la nova generació.

La Fura: la nova generació de gossos detectors de Lladruc

Molts clients em pregunten quan va començar la meva afició pels gossos. A nivell acadèmic vaig fer el meu primer curs d’ensinistrament amb setze anys recent estrenats però la meva passió venia de molt abans i contràriament al que es sol pensar, els meus pares hi van tenir poc a veure. Per a ells, els gossos eren bonics si els miraves de lluny. Per la meva mare, pediatra, eren poc menys que els culpables d’un munt de zoonosis terribles i incurables i a ulls del meu pare només existia el Pastor Alemany però com que “no es pot esclavitzar un gos gros a viure en un pis” vaig haver d’esperar fins als vuit anys per tenir el meu primer gos, en Truc, un cadell de maltès que es va morir quan feia tres anys que em servia de “conillet d’índies” com a estudiant de veterinària.

Així doncs sospito que la primera espurna de la meva passió canina prové de “l’avi Ponç”, el meu avi patern. Poc després d’anar a viure a Verges, van regalar als meus avis un cadell de quatre setmanes de Pastor Alemany, suposadament descendent “dels gossos patrullers dels alemanys de la segona guerra mundial” i com que en aquella època ningú sabia anglès li va posar un nom desconegut per tots els pagesos veïns: “Dog”.
En aquells llargs Diumenges d’hivern que passava a casa els avis l’única cosa capaç d’entretenir-me durant hores eren les històries d’en “Dog”. En Dog: l’imponent bèstia que saltava marges per fer fora als lladres, el valent defensor de la sucursal de la Caixa de Girona que dirigia el meu avi, el dolç amic que posava el morro a la falda quan la meva àvia feia mitja, l’enèrgic company d’aventures quan el meu pare era un adolescent i el primer en sentir-lo quan, de més gran, tornava de la Universitat amb el cotxe de línia. Ara bé, suposo que degut a una pèssima socialització, en Dog no suportava a ningú “d’aspecte estrany” la qual cosa incloïa capellans amb sotana, monges, militars i policies. La història més divertida la va protagonitzar quan era ben jovenet (suposo que devia estar en ple canvi de dents) i és que en una ocasió va aprofitar que el meu avi va haver d’acompanyar en cotxe el cap de la guàrdia civil de la província per fer-li bocins el seu tricorni amb una minuciositat que va deixar a tothom sense paraules i que el meu avi va haver de pagar en favors bancaris… i molts “Ducados”!

I per què m’he permès la llicència de trencar la tònica general del blog escrivint aquest post? Perquè Dissabte l’avi ens va deixar i, una de les moltes coses que vaig intentar agrair-li les últimes setmanes i no sé si va arribar a entendre, és que gràcies a aquelles històries que explicava per entretenir-me sense haver de córrer darrere la meva bici per Besalú, he fet del meu embadaliment infantil una empresa d’ensinistrament caní que intenta utilitzar els valors que em va transmetre. A dia d’avui m’acompanyen en aquest camí ni més ni menys que quatre “Dogs”: la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura, que no foragiten lladres ni mosseguen tricornis però m’agradaria pensar que un dia serviran d’estímul per fer menjar als néts o renebots. Possiblement hi posaré més pa que formatge i els explicaré que eren unes gosses detectores increïbles i absolutament genials que anaven a vaixells, aeroports o empreses per buscar substàncies i que elles van existir gràcies a les històries d’en Dog, el Pastor Alemany d’un rebesavi llunyà. Sigui com sigui, gràcies “Avi” i gràcies “Dog”!

Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”?

Dimecres en Pep, propietari d’en Bram i la Boira, dos magnífics Pastors Alemanys, em va preguntar quina diferència hi ha entre els Pastors Alemanys “de bellesa” i els “de treball”. És una pregunta que em fan sovint i per això he pensat que podria fer-ne un post apte per a tots els públics. (I també perquè començo a estar una mica tipa que em diguin que la Mina “no sembla un Pastor Alemany però com a gossa de gossera és molt mona!” :). 

Als seus orígens els Pastors Alemanys eren més petits, més atlètics i més lleugers dels que coneixem actualment, amb una morfologia més semblant a la que ara consideraríem pròpia del Pastor Belga Malinois.

Vét aquí un rerererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el  1898!

Vét aquí un rererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el 1898! He extret la foto del Pedigreedatabase i sí, em podeu dir freaky per conèixer millor els orígens dels meus gossos que els de la meva pròpia família! 🙂

Explicar tota l’evolució que ha seguit la raça durant més de dos-cents donaria per un llibre sencer però, resumint, podríem dir que, des de llavors, els criadors han seguit dues línies de selecció ben diferenciades: la “de bellesa” i la “de treball”. Molts futurs clients de Lladruc interessats en adquirir un Pastor Alemany busquen “un cadell de pura raça” però, paradoxalment, donen una importància gairebé nul·la als criteris de selecció que es segueixen i per desgràcia escullen aquells adorables cadellets de vuit setmanes que els diuen que són “fills de campions” (tot i que de vegades no se sap ni en què!).

Quins són aquests criteris de selecció? 

En la línia de bellesa es dóna més importància a l’aspecte físic del gos, és a dir, que presenti certes angulacions, una bona pigmentació i qualitat del pèl i que els seus colors segueixin l’estàndard de la raça.

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

Un gos típic de bellesa "Jagger" de l'afix Herr Kan

Un Pastor Alemany típic de bellesa: “Jagger” de l’afix Herr Kan

En la línia de treball, en canvi, es prioritza la selecció en base al caràcter del gos i que tingui les màximes aptituds (bona motivació, focalització, predisposició, agressió, etc.) per a seguir un programa esportiu  (com l’IPO, el Ring o el Mondioring) o per a desenvolupar una funció específica com a gos de treball (rescat, detector, d’intervenció, etc). El gos ha de ser gairebé incansable en la tasca que se li demana i per aquesta raó es selecciona un físic més semblant a la tipologia primitiva, que augmenta la resistència de l’animal. El color és secundari i per això podem trobar Pastors Alemanys de treball grisos (com la Mina!), negres calçats (com la Muga!), negres sòlids o una extensa gamma de marrons, com els que presenta la Burka. Precisament perquè el gos ha de ser una eina de treball, en principi aquesta línia té més controlats els problemes de salut propis de la raça com la displàsia de maluc, la de colze o la cauda equina tot i que l’eutanàsia de la Muga als cinc mesos i mig em va demostrar que no sempre és així.   

La Mina i la Burka són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka "sí que sembla de raça" però la Mina "t'han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc"! :)

La Mina de Villavereda i la Burka del Valle de Alcalans són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka “sí que sembla de raça” però la Mina “t’han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc”! Després d’aquest post tothom tindrà molt clar que no és cert, oi?:)

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

Per últim dir que la discussió més divertida que he sentit últimament ha estat entre un criador de Pastor Alemany de bellesa i una criadora de gossos de treball. Ella acusava al de bellesa de criar “gossos tontos i displàsics que no serveixen per res més que fer poses en una exposició canina” mentre que el de bellesa acusava al de treball de “criar gossos histèrics i agressius que són completament impossibles per viure com a gossos de família”. Tot d’una, una adolescent visiblement contrariada per no poder escoltar el seu I-Pod va saltar i va preguntar “I no podeu posar-vos d’acord? Tant costa criar gossos macos, sans i que puguin treballar?”. 

A veure com serà la raça quan em jubili! 🙂

P.D- Criadors, ensinistradors i “German Shepherd lovers”: perdoneu la simplicitat d’aquest post però l’he volgut fer comprensible per a tots els públics!

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

Lladruc a l’escola Vila-Romà de Palamós

El passat dia 18 de Novembre Lladruc va realitzar un taller educatiu a  l’escola Vila-Romà de Palamós.

La xerrada va tenir dues parts diferenciades, en primer lloc vam explicar lleugerament com s’és un bon propietari, totes aquelles responsabilitats que comporta un gos, des de treure’l a passejar fins a portar-lo al veterinari i després ens vam centrar en els gossos d’ajuda social (gossos de rescat, d’assistència, teràpia, detectors, etc). També vam considerar bàsic impartir una mica de formació sobre prevenció de la mossegada: vam explicar com s’ha d’actuar davant d’un gos abandonat, quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora d’aproximar-se i manipular un gos que coneixem poc i com evitar agressions en l’àmbit domèstic.

Els alumnes de l'escola Vila-romà al taller Lladruc

Els alumnes de l’escola Vila-romà ben atents al taller Lladruc

Finalment vam sortir al pati i els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits amb la Burka i la Mina, les nostres Pastors Alemanys de treball i futures gosses detectores, que, val a dir-ho, no van deixar de moure la cua al ser el centre d’atenció i rebre una allau de curoses carícies infantils. També vam fer-los una petita demostració d’obediència: les gosses van caminar al costat sense estirar la corretja, van asseure’s, estirar-se i quedar-se quietes a l’ordre i el que més gràcia els va fer, xocar la pota.

La Burka i la seva llarga cua van estar molt contetes de l'activitat!

La Burka i la seva llarga cua van estar molt contentes de l’activitat!

Ens enduem un molt bon record d’aquesta escola, els alumnes van estar molt atents i silenciosos i van fer un munt de preguntes, els professors estaven tant o més meravellats que els nens i tant nosaltres com les gosses ens ho vam passar d’allò més bé. Des d’aquí agraïr a la directora del centre, la tutora del grup, els professors i als conserges l’oportunitat que ens han donat d’aportar el nostre petit granet de sorra per ajudar a crear, ja des de ben joves, una societat més responsable amb els gossos.

Bon Nadal!

Les tres “reines” de Lladruc, la Burka, la Mina i la Cendra, i la resta de l’equip de Lladruc educació canina us volem desitjar un Bon Nadal i un 2014 ple de lladrucs! Gràcies, un any més, per deixar-nos gaudir dels vostres gossos! 🙂

Postal de Nadal Lladruc

Postal de Nadal Lladruc

Feliç diada!

La Mina us desitja una feliç diada! :)

La Mina us desitja una feliç diada! 🙂

La Mina, relacions públiques junior de Lladruc, us desitja una feliç diada! 🙂

La Mina ja és aquí!

La Mina, la nostra futura gossa detectora

La Mina, la nostra futura gossa detectora!

Avui us vull presentar la Mina, la nostra Pastor Alemany de treball filla de Hosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que abans-d’ahir vaig anar a buscar a Màlaga. Sí, alguns ensinistradors estem tan enamorats dels nostres gossos (fins i tot abans que siguin nostres!) que invertim un dia sencer a l’autopista i l’aeroport per garantir que tinguin la millor arribada a casa possible!

Si tot va bé, aquesta cadelleta grisosa amb potes negres i taca blanca al pit, serà la nostra futura gossa detectora durant els propers 10 o 12 anys. Ara per ara la nostra prioritat serà que agafi una mica més de pes a base de Royal Canin Maxi Starter i caldos “de la seva iaia” (que vénen a ser un còctel hiperproteic capaç de ressucitar a qualsevol) i socialitzar-la com cal perquè en un futur tingui un comportament exemplar en qualsevol operatiu que hagi de desenvolupar. També treballarem l’obediència bàsica d’una manera molt amena i divertida però posant unes bones bases per tots els requeriments que tindrà a mesura que vagi creixent, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en un Pastor Alemany i més de les seves línies de sang!) i per últim acabarem de reforçar-li que faci pipí i caca al seu lloc que de moment ho està fent molt i molt bé!

Si ara estic escrivint aquest post és gràcies a l’Ángel que ha fet honor al seu nom i m’ha aguantat en les pitjors ploreres per la Muga i després s’ha encarregat d’aconseguir-nos la Mina amb una il·lusió contagiosa. Perquè val a dir que, sense saber-ho, el palíndrom de “Mina” és “Ànim” i en poc més de vint-i-quatre hores ens ha donat una alegria indescriptible. També haig d’agrair a en David i la Mónica, de Màlaga, perquè, tot i la ser la primera vegada que ens vèiem, em van oferir una calorosa rebuda i em van volar les hores mentre parlàvem de pedigrees, competicions i mètodes d’entrenament.

I per últim vull recomanar-vos que, si heu de volar amb un gos de menys de 8 kilos ho feu pagant els vint-i-cinc euros del bitllet amb Vueling ja que la seva atenció va ser extraordinària: l’hostessa de terra va fer que tinguéssim embarcament prioritari per tal que no ens haguéssim d’esperar gens i les hostesses de cabina ens van reservar tota una fila de seients només per nosaltres i cada dos per tres venien a oferir-li aigua a la Mina mentre li deien moneries. Fins i tot el pilot va voler conèixer en persona a la “famosa perra”!

La Mina durant el seu primer vol

La Mina durant el seu primer vol

Mentrestant jo l’abraçava ben fort i ufanosa com un paó pensant en tot el que hem de descobrir, aprendre i aconseguir juntes…

Benvinguda Mina, estic segura que seràs una gran gossa!

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂

%d bloggers like this: