Lladruc a la residència Toribi Duran

Benvolguts amics de Lladruc,

Perdoneu que no hagi escrit res fins el dia d’avui, les últimes setmanes han estat una acumulació brutal de clients, encàrrecs amb els gossos detectors i la finalització d’uns quants cursos que m’han exigit el 100% de mi així doncs… posem-nos al dia! 🙂

El passat 16 de Juliol vam anar a fer una activitat assistida amb gossos a la residència de gent gran Toribi Duran de Castelló d’Empúries. L’Ildefons, alumne del curs de clicker que vam organitzar per a l’Ajuntament de Figueres, sabia que feia temps m’havia tret el títol de tècnica en teràpia assistida amb gossos i m’havia parlat de la il·lusió que els faria als avis veure una exhibició de gossos ben ensinistrats i poder-hi interactuar. Actualment em dedico més als clients particulars i als gossos detectors que a la teràpia assistida amb gossos però sempre m’agrada aportar el meu granet de sorra per fer un món una mica millor així que vaig convèncer als companys perquè bona part “dels Lladrucs” anéssim a la residència geriàtrica amb la Syra (Border Collie), la Mina i la Fura (Pastors Alemanys de treball) i un munt de deliciosos premis.

La Mina amb algunes àvies

La Mina amb algunes àvies

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

Les tres van causar sensació però la cadelleta de Lladruc va ser la més reclamada, va saltar de falda en falda i va tenir una sessió magnífica de socialització amb gent gran. Si tot va bé la Fura serà una gossa detectora per la qual cosa és important que sigui capaç de treballar en qualsevol ambient i amb tota mena d’estímuls així que la seva estada a la Residència Toribi Duran va ser un èxit total. I el més valuós: els avis i les àvies van poder recordar experiències amb els seus gossos, compartir consells i distreure’s del seu dia a dia. Va ser un matí molt emotiu, ja que alguns avis que segons les cuidadores semblaven sempre en un altre món van sentir-se estimulats a establir converses i fins i tot a deixar anar sorolloses rialles mentre les gosses els agafaven menjar de les mans o feien exercicis d’obediència.

La Fura va causar sensació!

La Fura va causar sensació!

... Tant, que va saltar de falda en falda i s'hi va posar així de bé!

Tanta, que va saltar de falda en falda i, com veieu, ella s’hi va posar així de bé!

Per acabar volem donar les gràcies al director del centre, a la psicòloga, l’equip mèdic, tècnic, administratiu i de cuidadores per la gran tasca que fan dia a dia i per haver comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Esperem tornar-nos a veure ben aviat! 🙂

Roser Feliu.

 

Vuitè congrés de la Fundació Affinity

La Fundació Affinity www.fundacion-affinity.org/ organitza cada tres anys un congrés sobre teràpies assitides amb animals. He tingut la sort de poder anar a les últimes tres convocatòries: a Barcelona el 2004, a Madrid el 2007 i fa 10 dies un altre cop a Barcelona i sempre n’he sortit ben emocionada. 

Són congressos intensos, dos dies complets de ponències sobre diferents projectes impulsats per la pròpia fundació (residències d’avis, centres penitenciaris, escoles d’educació especial, centres psiquiàtrics, etc) però on també podem gaudir de l’opinió d’experts en T.A.A de renom mundial.

En aquest edició m’han cridat l’atenció d’una manera especial dues iniciatives: “Puppy Behind Bars” (que es mereix un post exclusiu) i el “Programa Pagorriaga”  www.anothe.org Aquesta associació formada per professionals de la salut i l’educació pretèn ajudar a integrar joves adolescents amb dificultats a la societat mitjançant teràpies assitides amb animals. La particularitat és que les activitats es realitzen en un “caserío” en plena natura, a 6kms del veí més pròxim, sense cobertura al mòbil i rodejats d’animals salvatges. Veure els resultats obtinguts en persones amb problemes conductuals greus considerades difícils feia posar els pèls de punta.

Com a conclusió final i tal com he dit en posts anteriors, cal professionalitzar aquest sector, canviar d’una vegada “a veure què passa si…” per resultats vàlids i contrastats científicament que permetin donar el reconeixement que es mereix a aquesta apassionant especialitat que, no ho oblidem, ajuda a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

A %d bloguers els agrada això: