Ja he acabat el diploma de postgrau en “Policia científica i intel·ligència criminal”!

recollidatitolpolicientifica

L’univers del gos detector és gairebé infinit i n’existeixen múltiples especialitats: gossos detectors d’explosius, de drogues, de paper moneda, de productes accelerants del foc, d’insectes, de paràsits… i un llarg etcètera!. I, entre elles, n’hi ha una de relativament poc coneguda pel públic en general, els anomenats gossos detectors especialitzats en odorologia forense i els gossos detectors de restes biològiques.

Com si fos una moda, a l’estat espanyol des de fa uns tres anys molts ensinistradors diuen que preparen gossos d’odorologia forense i ho fan sense tenir cap base científica i, en la majoria de casos, poca o gairebé nul·la base tècnica.
Sóc una addicta a la formació, però, a més, crec que és una qüestió de pura ètica personal formar-se al més alt nivell possible en la disciplina triada i més, quan, en un futur, hi pot haver la consideració de culpabilitat d’una persona en joc.

I així és com, durant dos anys, he tornat a passar els dissabtes a la universitat. He tornat a netejar gosseres de matinada i amb lleganyes als ulls, passejar gossos amb mirada d'”Es pot saber què fem sortint a aquesta hora…?”, he tornat a compartir cotxe, sobrecarregar de feina als companys de Lladruc i trencar-me les banyes per fer els treballs, les presentacions, els seminaris i les pràctiques exigides. He dormit poc, abusat de la complicitat i la paciència de la meva parella i agraït enormement als companys de Postgrau, com en Sergi Sangenís, la seva inestimable ajuda.

recollidatitolsergi

Però, al capdavall, ha valgut la pena. M’he format amb un equip de grans docents i millors persones, he visitat institucions, dependències policials, laboratoris i sales d’autòpsies. He après com fer la dissecció d’un cadàver, analitzar la propagació d’un incendi i peritar un accident de trànsit. He recordat què és l’ADN i com es recullen correctament les mostres, recorregut virtualment la fina línia existent entre ser culpable o innocent i he intentat desxifrar l’enrevessat pensament d’alguns famosos delinqüents.

I, el més important, he après les eines necessàries per saber com ens poden ajudar els gossos, aquests éssers increïbles sempre disposats a ajudar, a crear un món més segur.

I ara us deixo que ho haig de celebrar jugant una estona amb els sis gossos detectors de Lladruc! 😉

Roser Feliu Latorre.

 

Anuncis

Curs avançat de guia caní policial a La Bisbal d’Empordà

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal

Alguns dels alumnes del curs avançat de guia caní policial a La Bisbal amb el Sr. Alcalde del municipi. 

Els dies 16, 17, 18, 19 i 20 de Novembres es va celebrar a La Bisbal d’Empordà el “Curs avançat de guia caní policial” que va ser organitzat per dos policies amb una llarga trajectòria professional amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Policia Local de La Bisbal d’Empordà, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

La necessitat de fer un curs d’aquestes característiques és més que evident: cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies estupefaents. I una prova d’això és que en el curs van venir agents de diferents municipis: La Jonquera, Palafolls, Sant Celoni, Salt, La Bisbal d’Empordà, Cadaqués, Manlleu, Palafrugell, etc.

Molts dels agents tenien ja experiència amb gossos però necessitaven una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobés com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics. Una prova d’això és que vam realitzar la part pràctica del curs al mig del passeig de La Bisbal!

Allà els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga o l’explosiu), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

La setmana passada havíem estat a Madrid i València i les gosses arrossegaven un bon cansament però, tot i això, van saber estar a l’altura de l’exigència demanada.

En primer lloc els vaig ensenyar com treballa la Mina, Pastor Alemany de dos anys. La Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre i després va trobar i marcar passivament la substància amagada en una de les caixes. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només conèixer’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. No em cansaré de dir-ho: un gos detector no és un gos d’intervenció!

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar al curs

La Mina treballant amb un dels agents policials que van participar en el curs

Després els vaig ensenyar una gossa amb una imatge d’allò més poc policial, la Syra, Border Collie de tres anys. La Syra és una gossa que va ser adoptada però les seves qualitats pel treball i una bona preparació l’han convertit en una excel·lent gossa detectora. La Syra va buscar la substància amagada en una de les caixes i també a la butxaca d’un dels agents que es va sorprendre moltíssim del seu drive (passió pel treball).

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d'un dels agents

La Syra just després de localitzar la substància amagada en una butxaca d’un dels agents i jo, com sempre, donant tota mena d’explicacions tècniques 🙂 

Finalment els vaig ensenyar la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar i marcar correctament la substància amagada en un cotxe patrulla i va fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

Per últim vull donar les gràcies a tots els alumnes pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per la seva il·lusió en practicar amb les gosses tot allò que havien après a la part teòrica. També vull donar les gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però, sobretot, a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i a la seva Policia Local per estar pendents de nosaltres i dels nostres gossos en tot moment. Estic segura que cursos com aquest donaran lloc a la creació de noves unitats canines policials que ajudaran a fer un món més segur.

Roser Feliu.

Resum del seminari de l’Stefan Juntke

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu

Stefan Juntke amb una servidora, Roser Feliu, a l’entrega de diplomes del seminari

El cap de setmana del 18 i 19 d’Abril vaig assistir al seminari de “Gossos detectors” de l’Stefan Juntke. Aquest alemany és conegut per haver estat el coach i el figurant de diversos ensinistradors del màxim nivell, entre altres, de la campiona Sharon Ronen.
Més enllà de la seva faceta com a ensinistrador i figurant d’I.P.O, Juntke també és conegut per preparar gossos detectors de drogues i explosius per a cossos i forces de seguretat de diferents països (Perú, Mèxic, Sud-àfrica, Rússia, etc.) i per a empreses de seguretat privada que treballen a mig món.
Així doncs, quan vaig saber que oferia el seu primer seminari a l’Estat Espanyol vaig lluitar fins a l’últim moment per poder-me canviar les pràctiques del màster i assistir-hi amb alguna de les gosses de Lladruc.
Sincerament, em va decebre. Potser perquè les meves expectatives eren altíssimes amb un ensinistrador del seu nivell o potser perquè, com que teníem curs en grup, no vaig poder assistir a les classes del Diumenge al matí i em devia faltar contextualització, però la veritat és que vaig acabar el seminari amb un bon garbuix mental. No em refereixo a aquella mena de saturació d’informació positiva que es produeix després d’un seminari d’en Mick Swindells, la Monique de Roeck o la Mia Skogster i que requereix una desfragmentació i una profunda reflexió interna per extreure el màxim suc del ponent i que t’obliga, sí o sí, a millorar com a professional i potser també com a persona, NO. Per primera vegada (i mira que he fet cursos i cursos en diferents països!) vaig acabar un seminari amb la sensació que el ponent, un autèntic expert en la matèria i amb un currículum per fer-te caure d’esquena, anava una mica a la babalà, amb un guió escrit bastant limitat i ple de les seves batalletes personals més o menys interessants però oferint una base didàctica bastant pobra i inestable sobre la qual els alumnes poguéssim progressar o tan sols millorar el nivell dels nostres gossos. En aquest sentit val a dir que els va criticar amb sinceritat, fet que sempre s’agraeix, però sense oferir oportunitats de millora ni cap mena de guiatge de com seguir, que és pel que, al meu entendre, hauria de servir una bona crítica constructiva.

També em va sorprendre molt negativament que un ponent que ha preparat una gran campiona mundial digui que les dones “tenim poc a fer en el món de la seguretat nua i crua però que som molt bones socialitzant cadells i ensinistrant-los fins a l’any, quan han de passar a mans dels homes”. Segons el seu sistema, les dones, que tenim massa molta sensibilitat, ens hem de limitar a fer les classes “de preescolar” als cadells i als gossos joves i, quan tenen un any i s’han convertit en exemplars operatius, seriosos i contundents, els hem de passar als companys d’equip (sort que no va dir als “Mascles Alpha”:) !) que tenen la necessària testosterona per manejar-los. Sense comentaris!

La Cendra fent un recerca de vehicles durant el curs

La Cendra fent un exercici de recerca de vehicles durant el seminari de l’Stefan Juntke

La Syra fent una recerca als baixos d'un vehicle

La Syra fent una inspecció dels baixos d’un vehicle

En definitiva: em quedo amb el bon treball de la Syra i la Cendra en el registre de vehicles, haver pogut compartir una bona estona amb alguns amics que feia temps que no veia i haver pogut conèixer alguns ensinistradors interessants i membres de les FCS motivadíssims per a la seva feina.
Finalment també haig de felicitar als organitzadors i als col·laboradors per la seva implicació i per buscar uns escenaris exquisits per la nostra tasca: el camp de futbol del RCD Espanyol, el Palau Sant Jordi i el dipòsit de vehicles de l’Ajuntament de Rubí. Tot un luxe!

Seminari de gossos detectors a MADRID!

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid

El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!

En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.

A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.

Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!

Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial

Els dies 16, 17 i 18 de Desembre vam realitzar el “Curs avançat de guia caní policial” a Vilanova del Camí, al costat d’Igualada. El curs, que va comptar amb la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i JP Seguretat i que va estar organitzat per dos policies locals i Lladruc, va ensenyar als agents com seleccionar, ensinistrar i millorar l’operativitat dels gossos d’ajut policial. Una servidora els va ensenyar com ensinistrar i treballar amb gossos detectors de drogues i d’explosius i l’última jornada vam fer una demostració a la plaça Picasso de la ciutat que va aixecar molta expectació per part dels veïns. Podeu llegir la notícia completa clickant aquí 

Hem realitzat aquest curs per a diversos municipis (Forallac, Sant Feliu de Guíxols, Palafolls, Vilanova del Camí, etc) i gràcies a la bona acollida que està tenint, també el farem a Sant Julià de Ramis d’aquí a quinze dies, els dies 3, 4 i 5 de Març. En principi el curs s’enfoca a membres de diversos cossos policials (locals, autonòmics o estatals), voluntaris de protecció civil, bombers, bombers voluntaris i vigilants municipals tot i que pot ser d’interès per a qualsevol persona que desitgi conèixer millor el gos d’ajut policial. Si esteu interessats a participar-hi, podeu contactar amb els organitzadors als telèfons que apareixen al cartell.

Curs avançat de guia caní policial

Curs avançat de guia caní policial

Benvingut a Lladruc, Connor!

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport

En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? 🙂

Benvolguts amics de Lladruc,

Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.

Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.

Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! :)

En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! 🙂

BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!

Inscripcions obertes pel curs de gossos detectors amb Paul Pujol. El seminari de l’any a Lladruc!

Inscripcions obertes pel seminari d'en Paul Pujol!

Inscripcions obertes pel seminari d’en Paul Pujol!

Per què a Lladruc només feu un seminari a l’any?

Sabem que ens sortiria més a compte fer seminaris cada cap de setmana però com ja sabeu, a Lladruc valorem la qualitat abans que la quantitat i per això només us oferim un seminari a l’any però del màxim nivell. El fem al nostre centre però, sobretot, el fem a casa: a Masarac, un bucòlic poble empordanès de poc més de cent habitants rodejat de vinyes i oliveres on els gossos poden córrer lliurement i on l’esmorzar i el dinar van a càrrec de “la mama” i les veïnes.

Com us podeu imaginar, organitzar un seminari així requereix tota la nostra dedicació i per això només comptem amb els millors: l’any passat vam organitzar conjuntament amb l’Ángel Fontecha el primer workshop de l’Aneta Migas a l’Estat Espanyol i en aquesta ocasió comptarem amb en Paul Pujol.

Qui és en Paul Pujol?

En Paul Pujol és el Coordinador-Instructor de la Unitat Canina de la Policia Local de Palma de Mallorca. Va ser l’autor del projecte i responsable de la posada en marxa de la unitat canina, una de les més consolidades, operatives i ben estructurades de l’Estat Espanyol, que compta amb sis gossos i deu agents.

Paral·lelament a la seva professió, porta dedicats més de 25 anys a l’ensinistrament de gossos sota el reglament I.P.O, en el qual actualment és:

  • Jutge d’ensinistrament del “Club Español del Perro de Pastor Alemán” (CEPPA) des de l’any 2000.Cal destacar que a l’Estat Espanyol hi ha tan sols un total de 22 jutges i ell és l’únic a les Illes Balears.
    Ha estat seleccionat els anys 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 com a jutge per a les proves classificatòries per accedir al Campionat Nacional, on és altament valorat per ser just, imparcial i tècnic.
    Ha estat jutge de la secció de rastres al Campionat Nacional d’Espanya 2011.
  • Figurant-Instructor, 2009.
  • Traçador i formador de traçadors, 2008.
  • Monitor-Instructor de grup de treball, 2000.
  • Com a competidor:- Ha participat en dotze campionats nacionals des del 1996.
    -2on lloc l’any 1998 en el Campionat Nacional RCEPPA.
    -29è lloc al Campionat Mundial de la WUSV l’any 1998 a Boston (USA) amb una qualificació de MB i millor espanyol classificat.
  •  Com a formador: ha format a 4 figurants oficials del RCEPPA i a diversos guies, set dels quals han participat al campionat nacional.
  • Com a docent: ha impartit cursos a diferents punts de la geografia espanyola relacionats amb l’I.P.O i també seminaris i cursos de gossos detectors a Forces i Cossos de Seguretat i Bombers.

Més enllà de tot això, però, en Paul és un apassionat del món caní i excel·lent formador que sap extreure, amb paciència i bon humor, el millor de cada guia i cada gos.

De què va el seminari?

En Paul ens explicarà amb tota mena de detalls l’ensinistrament dels gossos detectors: des de l’iniciació fins a l’operativitat. És un seminari pensat perquè qualsevol, tingui el nivell que tingui, pugui gaudir-lo i aprendre’n.

Com s’organitzarà el seminari?

El seminari està estructurat per aprofitar el temps al màxim: les classes teòriques seran en una sala àmplia, còmoda i amb projector i les pràctiques a la nostra pista d’ensinistrament completament vallada o, pels gossos que tenen més nivell, en un magatzem tancat amb un munt de palets i caixes que podem organitzar al nostre gust. El menjar casolà serà a punt només d’acabar les classes i els gossos podran passejar deslligats pels camps del voltant sense cap perill.

Com m’hi haig d’inscriure?

Oferirem poques places així que si esteu interessats en assistir al seminari de l’any ens podeu trucar al 636385174 o escriure’ns un mail a lladruc@hotmail.com i us enviarem un formulari d’inscripció. Repeteixo: oferirem poquíssimes places, no badeu! 🙂

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

Taller Lladruc a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona

A la pàgina de la F.A.D (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción) podeu llegir diversos estudis que demostren que el consum de drogues comença cada vegada més aviat i amb les vulgarment anomenades “drogues lleugeres” com el haixix o la marihuana que, per desgràcia, bona part de la població considera encara “inofensives”. És per aquesta raó que a Lladruc sempre intentem conscienciar a la població i sobretot als més joves dels riscos que suposa a tots nivells el consum de drogues i ho fem com millor sabem: fent exhibicions, xerrades i tallers amb els nostres gossos detectors.

L’últim el vam fer el passat 27 d’Octubre a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona i ens hi van acompanyar la Fura, la Mina i la Syra, les gosses detectores més sociables i tranquil·les de Lladruc.

Primer una servidora els va explicar quines són les drogues més habituals i perquè són perilloses per a la nostra salut i després els vaig explicar que molts policies i empreses de seguretat compren gossos detectors com els que nosaltres preparem per ser més efectius en la seva feina. Els vaig explicar que el procés comença amb l’elecció d’un cadell d’una genètica determinada que després socialitzarem i educarem perquè quan sigui gran sigui eficaç en allò que se li demani. El primer exemple va ser la Fura de Togaricha, Pastor Alemany de treball de només sis mesos, que els va ensenyar com s’inicia la preparació d’un cadell per tal que quan “sigui gran” pugui ser “una senyora gossa detectora”.  Els nens van quedar sorpresos de veure que els gossos de seguretat poden ser sociables, afectuosos i els encanta que els amanyaguin!

Un dels nens premiant a la Fura per fer el "Seu" perfecte

Un dels nens premiant a la Fura per fer el “Seu” perfecte!

La Mina és la relacions públiques infantil de Lladruc perquè està enamorada de tots els nens de l’univers. Tant és així que quan passeja pel carrer i veu un cotxet s’asseu davant i arqueja les celles esperant rebre una carícia. Potser és un pensament massa antropomòrfic però us puc assegurar que quan va baixar del cotxe i va veure 25 nens esperant-la els seus ulls eren de pura il·lusió. La Mina els va ensenyar l’obediència de base necessària d’un gos detector (asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat i venir quan se la crida) i tots els nens van poder donar-li premis, tocar-la i abraçar-la i ella, òbviament, va estar-ne encantada!

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

Una alumna fent el "seu" a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Una alumna fent el “seu” a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! 🙂

Finalment la Syra, Border Collie, va buscar la substància amagada en una de les llaunes que havíem situat prèviament en fila i va fer una marcació passiva. Després va ensenyar-los habilitats avançades com passar al mig de les cames, donar la pota, xocar-la, fer la croqueta, fer el mort, caminar  a dues potes i tots els nens es van barallar perquè volien tocar “la gossa peluda de dos colors”!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Escola Mare de Déu del Món i a tots els alumnes per haver confiat en Lladruc pel desenvolupament d’aquesta activitat i esperem tornar-nos a veure ben aviat!

Roser Feliu

“Autobombo”: ja sóc Directora i Cap de seguretat i formadora de guies canins!

La Cendra: la nostra gossa detectora més veterana i l'últim carnet que m'ha arribat!

La Cendra, la nostra gossa detectora més veterana, aguantant l’últim carnet que m’ha arribat!

Alguns dels que em coneixen em retreuen que sóc una “addicta a la formació” i els haig de donar la raó, crec que mai s’en pot saber prou, ni de gossos ni de res. Així que, amb criteri, mai malgasto l’oportunitat d’aprendre.

L’última “Roserada” ha estat obtenir el títol de Directora de Seguretat de la Universitat de Girona (UdG) i la seva corresponent habilitació per part del Ministeri de l’Interior i la Direcció General de la Policia (DGP). El primer dia de classe va ser força sorprenent, tots els meus companys eren policies locals o autonòmics, militars, funcionaris de presons i responsables d’empreses de seguretat o de centrals receptores d’alarmes. Els que no pertanyien al gremi eren dos advocats penalistes i un arquitecte interessat en la seguretat integral dels edificis. I allà, al bell mig de tots ells, dues alumnes descol·locades, la Laia, futura criminòloga de 18 anys, i jo.

Els vaig explicar que sóc ensinistradora de gossos i que treballant en col·laboració amb una empresa de seguretat privada amb els meus gossos detectors m’havia adonat que necessitava una formació més àmplia per poder, entre altres, organitzar operatius més eficaçment, gestionar millor els equips, entendre les necessitats reals de l’empresari i saber en quin marc legal ens estàvem movent. I així és com vaig tornar un altre cop a la Universitat però aquesta vegada invertint Divendres i matins de Dissabtes durant gairebé un any. Assistir a les classes va ser un esforç considerable, sobretot els Divendres, aquells dies en què tots els clients tenen ganes de cap de setmana i les classes s’allarguen com si no tinguessin final. Molts dies vaig haver d’anar a classe enfangada i menjant-me pals de cereals per sota la taula per no decandir-me però això no va ser res comparat amb l’elaboració del projecte final: un pla de seguretat integral per a una empresa ja en funcionament. Molts cops vaig estar a punt d’engegar-ho a rodar, sobretot quan havia d’entendre el “jeroglífic” del codi tècnic d’edificació, fer plans d’evacuació o crear plànols amb programes dignes del mismíssim Llucifer.

Us presento la meva acreditació  de formadora de guies canins! :)

Us presento la meva acreditació de formadora de guies canins! 🙂

Per sort, però, tot l’esforç va valdre la pena i ara puc dir amb orgull i tot “l’autobombo” del món que sóc la primera ensinistradora de gossos de l’Estat Espanyol habilitada com a Directora de Seguretat i, a més, cap de seguretat i formadora homologada de guies canins.

Així que només em queda dir MOLTES GRÀCIES a tots els que ho han fet possible:

– Als companys de Lladruc, per treballar encara més del que els tocava i, sobretot, per la seva infinita empatia i il·lusió.

– A en Jesús, director de la formació, per la seva organització i resoldre sempre tots els meus dubtes amb eficàcia.

– Als professors, per la seva proximitat als alumnes. Gràcies sobretot a en Salvador, pels seus consells i per deixar-me treballar amb els meus gossos detectors a un lloc on gairebé ningú pot entrar  i a en Josep per proposar-me una nova oportunitat laboral que espero poder presentar-vos d’aquí poc.

– A tots els meus companys del curs, per passar-me apunts, fer resums, explicar-me conceptes importants i per admetre primer a la Muga i després a la Mina a les classes. Sobretot haig de donar les gràcies a en Dani, policia local, per donar-me suport moral en els moments més baixos i per les nostres xerrades profundes davant un plat de cigrons, als “Josés” pel seu altruista cop de mà amb el treball i a l’Àngel per la seva inestimable ajuda quan em pensava que no acabaria mai el projecte final. També als companys de Securitas, a en Josep Maria per lluitar colze amb colze per descobrir com carai es calculava el mètode Mosler, als Alfons per les seves aportacions sempre enginyoses, a en Christian per dir-me “és llarg però podrem” amb aquell convenciment que només té qui s’enfronta cada dia a situacions complicades, a l’Enric, arquitecte, pel seu magnífic resum del codi tècnic d’edificació,a la Laia per compartir la pressió ser l’altra nena del curs, i a l’Hortènsia per deixar-me gaudir de la companyia del seu Pinscher Dopey que em va fer d’assistent durant la realització del treball, quan encara duia collaret cervical després de l’accident i no podia ni manejar el ratolí de l’ordinador sense que se m’adormissin les mans.

– I finalment a la meva mare perquè encara recordo la cara d’espantada quan al Gener del 2013 li vaig dir que m’apuntaria a aquest curs. La meva progenitora és, abans que res, una patidora nata i una autèntica lloca a qui li va costar acceptar que la seva filla (“la petita!”) es guanyés la vida “duent gossos policia pel món per buscar coses rares” així que quan li vaig dir que volia formar-me per ser Directora de Seguretat la seva pregunta va ser “Ai filla, no te n’aniràs a l’Afganistan amb un “Malinuà“, casc, ulleres fosques i pinganillu, no?”. I la meva resposta va ser: “No, faré el mateix que faig ara però millor”!, que, com us he dit abans, és una de les raons de la meva addicció a la formació de qualitat: ser millor cada dia en la meva feina, allà on poso l’ànima… i també la banya! 🙂

Roser Feliu.

%d bloggers like this: