Copa d’Espanya d’IPO a Huesca

Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

Hiusa Tutonka

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan en un exercici d'obediència

En Sumo del Salto Roldan volant mentre mossega al figurant

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l'Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l'Ángel (co-organitzador del workshop de l'any) i una servidora apunt d'atacar una capsa de magdalenes Cal Tuset com si ens presentéssim a la disciplina de protecció :)

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀

Anuncis

Cap als europeus de Suïssa!

A última hora, des del mòbil i sense posar foto però us ho havia de dir: anem als campionats europeus de dogfrisbee a SUÏSSA fins dilluns! 🙂 🙂

P.D- Tot i que seran les meves primeres “vacances” de l’any, qualsevol cosa em podeu escriure a info@lladruc.com

 

Vídeo de la AWI

Us penjo el vídeo oficial de la competició AWI, just després del minut 1.58 surt una servidora amb la Cendra. Espero que us agradi!

AWI Qualifier Spain

El 18 de Juny vam anar a Tarragona a la competició internacional de dogfrisbee “‘AWI Qualifier Spain”, que va tenir el patrocini de Lladruc. El dia abans vam poder assistir a un seminari organitzat per Julia Zimmermann i Björn Tigges, dos alemanys que s’han convertit en tot un referent de l’esport, on vam aprendre nous llançaments, manteniment del gos de frisbee i vam aprofundir en alguns aspectes fonamentals del reglament, com per exemple quins salts podem fer amb gossos menors d’un any o com es puntua una ronda de freestyle. L’ambient va ser molt bo en tot moment, sobretot perquè gairebé tots havíem coincidit a l’anterior competició a Saragossa i ja teníem les bromes (i les delícies gastronòmiques de cada punt d’espanya) apunt.

L’endemà vam començar amb la ronda de freestyle i, tal com va passar a Saragossa, em vaig quedar bocabadada del nivell dels participants alguns dels quals sortien gairebé taquicàrdics de la pista. 

Després va tenir lloc una exhibició de dogdancing a càrrec de la campiona d’espanya de l’especialitat i  Lladruc va fer una exhibició de detecció. Els nervis, la calor i el fet que escassament deu minuts abans havíem sortir a la pista a competir ens van jugar una mala passada i la Cendra i l’Eole van fallar bastant en la marcació de la substància. Tot i així, estic contenta de l’actuació dels gossos davant del nombrós públic i les condicions ambientals adverses.  

Quan estàvem apunt de sortir a la ronda de Throw&Catch vaig veure que la Cendra no recolzava bé la pota dreta de davant. No tenia cap fractura ni cap lesió muscular important però li costava el moviment d’abducció. Com que per mi és una qüestió de pura responsabilitat mantenir el benestar físic i psicològic de la meva atleta abans que el meu egoïsme com a guia d’obtenir un lloc a la classificació, la Cendra es va quedar descansant al transportí i just després de veure la ronda de Throw&Catch vam anar a demanar l’opinió d’un veterinari 24hores. Com que, com en tot a la vida, sempre n’hi ha una de cada, al tornar vam guanyar el lot de productes que es sortejava a la rifa!

Després de dinar van tenir lloc les últimes rondes de freestyle i Throw&Catch i la jornada es va acabar amb la sorpresa de veure com en Rafel i l’Eole obtenien el tercer lloc en el Throw&Catch i el setè a la general. 

Des d’aquí felicitar a tots els participants, sobretot al campió absolut, David Román, i a l’organització per impulsar aquest esport i donar les gràcies a aquesta gran família de “bojos pels discs voladors” per fer-nos tan agradable la jornada: Oiane, Óscar, Robertín, Mariàngels, Aitziber, Leyla, Urri, David, Jordi, Anabel, Sònia, etc.

Lladruc, sponsor de la competició AWI qualifier Spain

Lladruc serà un dels patrocinadors de la competició de dogfrisbee AWI qualifier Spain que es durà a terme el proper dissabte 18 de Juny a Tarragona. A part d’estar inscrits com a participants, Lladruc també oferirà una exhibició de gossos detectors. No us la podeu perdre!

 

Competició de Dogfrisbee a Saragossa

Coneixeu el Dogfrisbee? D’un mode molt reduccionista es tracta d’una disciplina en la qual el guia ha de tirar frisbees al seu gos i on es valoren les habilitats que aquest sap fer però també la seva manera manera d’agafar-lo, la rapidesa amb la qual el torna al propietari, la motivació del gos i un llarg etcètera.

Essent sincers us haig de confessar que, per a mi, el frisbee era aquell joc distès i divertit que la Cendra, la meva pastor belga malinois, es guanyava després d’una bona sessió de treball “seriós”. Però llavors van aparèixer en Rafel Bosch i l’Eole fent habilitats de tota mena (passant entre les cames, saltant a l’esquena, fent overs, vaults i altres espectacularitats) i em van fer picar la curiositat. També hi va tenir a veure el fet que el subcampió del món de l’especialitat, en David Román, (www.dogfrisbee.es) s’oferís, amb una amabilitat extrema, per ajudar-nos en el que calgués.

Jo no en tinc ni idea de tirar els discs i, a part d’estar lesionada de cervicals, degut al meu treball diari amb gossos mai m’he acabat de recuperar de l’operació del canell dret però tot i així entre un i l’altre em van ben “entabanar” per anar al Campionat de Dogfrisbee a Saragossa del passat 16 d’Abril. Només d’arribar ja em vaig espantar: tothom semblava tirar el frisbee amb una precisió, velocitat i trajectòria inmillorable i els gossos feien unes habilitats que els haguessin contractat en qualsevol espectacle. Així que, després del shock inicial i per primera vegada a la vida, vaig anar a una competició sense ànim de guanyar. Alliberades de qualsevol pressió, la Cendra i jo vam sortir a la pista amb la música triada una hora abans, la coreografia improvitzada, una canellera al braç dret i moltes ganes de passar-ho bé. Com us podreu imaginar vam quedar penúltimes però m’alegro moltíssim d’haver-nos inscrit, l’ambient va ser fantàstic i ens vam divertir d’allò més.  Ara ens queden poc més de dues setmanes per “entrenar” per la pròxima competició, la classificatòria AWI que tindrà lloc a Tarragona el 18 de Juny, a la qual esteu tots convidats i que comptarà amb l’esponsorització de Lladruc.

Felicitats Víctor i Nuka!

En Víctor i la Nuka (veure post del 4 de Febrer) han acabat Pirena. Tot i la fred, l’esgotament físic i mental, la novetat i un munt de reptes més, el tàndem va arribar el dia 19 de Febrer a la Molina. Han estat un munt de kilòmetres, inclemències i contratemps els que han hagut de vèncer però el premi a la resistència ja és a les seves mans. Moltes felicitats!

El 21 de Març els espera una nova competició ni més ni menys que… a Noruega! Molta sort!

P.D- La foto és gentilesa de la família Denali- Roc. Moltes gràcies!

Concurs de Campagne a Provins

El cap de setmana del 13 i 14 de Març vam anar a un concurs de Campagne a Provins, a uns 100 kilòmetres de París.

El Campagne és una disciplina molt exigent que combina exercicis aquàtics, d’obediència, protecció i rastreig i que es desenvolupa, a diferència del Ring Francès, en plena natura. Per exemple, pot ser que el salt de longitud sigui creuant un rierol o que les ordres d’assegut, estirat i dret s’hagin de fer al capdamunt d’un marge.

Aquest imprevisibilitat dels exercicis demana una alta preparació física i psicològica per la qual no tots els gossos estan preparats. Tot i que els reis absoluts de la prova van ser els Malinois (què us haig de dir!), em va sorprendre veure força Pastors Alemanys, un Tervueren i un parell de Beaucerons, raça relativament poc coneguda al nostre país.

L’ambient general va ser magnífic i feia l’efecte que els participants eren una gran família: de bon matí esmorzaven tots junts torrades amb mantega i mel de la zona i en tot moment la conversa era amena i les bromes constants. 

L’apunt d’inconsciència o bé de pura professionalitat (diuen que tot és relatiu) el va protagonitzar en Laurent, el més jove dels dos homes d’atac. Un Pastor Alemany havia de defensar un sac de palla quan ell va saltar uns quants metres d’escales per poder prendre-li l’objecte.  Tot el públic es va quedar amb la boca oberta, tant, que ningú va poder gravar el moment en vídeo. No tinc cap dubte que el concurs de Provins del 2010 serà recordat com “el de l’home d’atac volador”!

Per acabar vull donar les gràcies a tota l’organització i els participants per la seva amabilitat i “savoir faire” però sobretot a la família “Mas de Montilla” per la seva magnífica acollida durant aquests dos dies tan agradables. À bientôt!

CRUFTS 2010

Celebrada per primera vegada l’any 1886, la Crufts és, segons el “llibre Guinness dels rècords” l’exposició canina més gran del món amb més de 150.000 visitants i 25.000 gossos inscrits a cada edició.

Lladruc no hi podia faltar així que vam agafar-nos les primeres vacances del 2010 i hi vam anar carregats d’energia per conèixer les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i, perquè no, delectar-nos amb la nostra incombustible passió: els gossos.  M’atreviria a dir que totes les races estan presents al Crufts: ja sigui dins el ring o bé al “pavelló de les races del món”. Ja em perdonareu la vena patriòtica, però no vaig poder evitar fer una fotografia a l’stand del Gos d’Atura:

Acostumada a les exposicions espanyoles em va sobtar molt el fet que els gossos, abans d’entrar al ring i per preparar-los, tenien una mena de “box” on el públic general es podia acostar per acariciar-los. A l’espai a sobre de cada “calaix” molts competidors posaven el seu dorsal però alguns havien convertit aquells petits centímetres de fusta en un autèntic santuari: targetes d’ànims, peluixos, fotocòpies dels títols guanyats i pedigrees en fulls de paper continu s’amuntegaven sobre els caps dels gossos que, pacients, esperaven el seu torn per mostrar-se a la pista.

I, parlant de pistes, no puc oblidar el meravellós espectacle d’agility que ens van oferir els nens. Corro el risc que m’anomeneu bleda (de fet en teniu tot el dret) però no vaig poder evitar emocionar-me quan vaig veure la il·lusió, l’entrega, la motivació, les ànsies de donar-ho tot d’aquells petits – grans participants. Mentre els veia a la pista, concentrats i somrients, gairebé sentia el pessigolleig de la nit abans de fer la meva competició.

See you next year, Crufts!

%d bloggers like this: