S.O.S! El meu cadell canvia les dents!

Imatge d’un cadell en ple canvi de dents. Moltes gràcies a en Bob Jabbay per la foto! 🙂

Si teniu un cadell, segur que passareu per una etapa que us semblarà força complicada: el canvi de dents.

En què consisteix el canvi de dents? 

Es tracta d’un procés durant el qual el cadell canvia la seva dentició provisional (moltes famílies parlen de “dents de llet”) per la d’adult, la que mantindrà durant tota la seva vida. Aquest canvi comença al voltant dels quatre mesos i s’acabarà cap als sis, depenent de la mida de l’animal i de la seva pròpia constitució.

La dentadura de cadell està formada per 28 peces mentre que la d’adult en té 42. Normalment el cadell primer canvia els incisius (les dents del davant), llavors els canins (ullals) i finalment els premolars i els molars (queixals). De vegades es superposen de manera que el cadell pot tenir dues peces en el mateix espai. Si aquest procés s’allarga més dels vuit o nou mesos, convé portar el gos al veterinari perquè extregui la dent de cadell i no li causi problemes en l’oclusió, dolor ni molèsties al menjar. Mai hem d’intentar fer-ho nosaltres perquè l’arrel de la dent és molt gruixuda i li podríem fer molt de mal sense voler.

Què provoca el canvi de dents en el meu cadell? 

Aquest canvi de dents sol anar acompanyat d’una inflamació de les genives i el cadell pot notar tant de dolor que intenti mossegar compulsivament tot allò que, mínimament, estigui situat al seu abast: mobles, revistes, parets… i que li ofereixi un cert alleugeriment.

Què podem fer per alleugerir el dolor del canvi de dents del meu cadell?

El més convenient és comprar-li joguines adequades com el Kong (pots llegir la seva història clicant AQUÍ) i omplir-lo seguint receptes personalitzades (tens unes quantes idees AQUÍ i AQUÍ).

El millor és que totes les joguines estiguin congelades per tal que la fredor pugui actuar com un analgèsic sobre la inflamació de les seves genives. Si no volem fer una inversió massa costosa, sempre podem comprar fruites i verdures: a la majoria dels clients de Lladruc els encanten les pastanagues, les pomes i els cogombres (pelats!) congelats. Si volem fer-ho encara més palatable, podem provar de fer una petita incisió a la peça i entaforar-li algun aliment deliciós com una mica de iogurt natural sense sucre o un trosset de formatge. Segur que, a més d’entretenir-se, gaudirà encara més del moment!

miolbond3
Foto d’en Bond, quan era un cadell de pastor alemany, alleugerint el dolor del canvi de dents amb una joguina sota l’atenta supervisió d’en Miol, el gat de Lladruc!

Què més haig de tenir en compte durant aquesta etapa?

És molt important que, durant aquesta etapa, el cadell aprengui a tenir un bon control de la mossegada, és a dir, a jugar i deixar un objecte i a no mossegar MAI allò que no toca, sobretot a “jugar” fent servir la boca.  Per aconseguir-ho, convé seguir unes pautes educatives fermes i fer que ningú de la casa, sobretot els nens i els adolescents, es “rebolquin” o “provoquin” el cadell fent que els mosseguin les mans, les cames o jugant amb les mànigues i les vores dels pantalons.

Si treballem molt bé el control de la mossegada en aquesta etapa minimitzarem els problemes que puguin sorgir d’adult, especialment en races de mandíbules fortes i potents, com les catalogades com a “potencialment perilloses” o gossos com el Pastor alemany, el Pastor belga malinois, etc. 

Col·lecció de peces que va perdre el cadell de l’Eva Caixàs. Moltes gràcies per la foto!

El més normal és que el cadell perdi les peces mentre juga o passeja però en alguns casos podem trobar-les. Si us fa il·lusió, sempre podeu posar-les sota el matalàs del cadell per si apareix el ratolinet Pérez amb una nova joguina 😉 

Per últim, m’agradaria recordar-vos que si el canvi de dents es fa molt dur, sempre podeu consultar el vostre veterinari o buscar un bon educador caní, com els educadors canins professionals de Lladruc!

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

Xulo

En Xulo és un bòxer negre de 2 anys extremadament carinyós que es porta molt bé dins de casa però abans de començar la teràpia el seu comportament amb altres gossos semblava un xic agressiu i a l’hora de passejar estirava de la corretja fins al punt d’afogar-se.

Així doncs vam començar l’obediència bàsica i en Xulo va aprendre molt aviat a asseure’s, estirar-se i quedar-se quiet a la ordre però sobretot li vam ensenyar a caminar al costat de la mestressa sense estirar de la corretja. Us imagineu la diferència entre haver d’anar patint a cada pas o poder gaudir d’un passeig relaxat sense preocupacions? Gràcies a la col·laboració dels amos en Xulo va aprendre molt ràpid i no vam tardar en poder ajuntar-lo amb altres gossos  ja que aquella conducta que inicialment semblava agressiva era simplement un comportament de joc i de recerca d’interacció típic dels bòxers. Ara en Xulo està més relaxat i tranquil i gaudeix de sortides “extres” que abans no tenia, fins i tot ha anat de càmping!

Trufa

La Trufa és una Bouvier de Berna de sis mesos que viu a Girona. La Montse, la seva propietària, volia tenir una gossa ben educada, socialitzada i tranquila que pogués conviure amb els seus néts sense problemes. Com que d’adults poden arribar a pesar més de quaranta kilos i amb un simple cop de cua poden fer caure a un nen, vam començar l’educació bàsica ben aviat. 

Ara la Trufa sap asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la ordre. I el més important, la seva mestressa està tranquila i confiada sabent que se la pot endur a tot arreu. L’únic petit problema és que els néts es barallen per acariciar-la!

Educar un cadell

Educar un cadell no és una tasca fàcil. Molts dels nostres clients han meditat llargament sobre la raça o el creuament que volien, han pensat quina seria la millor època per endur-se’l a casa, quins horaris farien i quines joguines li comprarien però, un cop ha arribat, no saben com tractar-lo. Un cadell necessita unes pautes clares, se l’ha de manejar amb cura, respectar i estimar però, sobretot, se l’ha d’educar. Aquí és on entrem els ensinistradors. La nostra feina no és limita a educar els gossos sinó que, sobretot amb els cadells, ensenyem als propietaris a ensenyar el seu gos d’una manera eficient per tal que, amb unes poques sessions, aprengui a terme una educació bàsica que li permetrà esdevenir un vertader amic durant la resta de la seva vida.

En aquest punt em trobo ara amb la Cendra (“Cendra de la Serralada”), la meva cadelleta de Pastor Belga Malinois. Va arribar a casa abans-d’ahir i només té set setmanes però ja fa totes les seves necessitats al carrer tot i que aparentment era un repte difícil perquè vivim en un vuitè pis del centre de Girona. La sociabilització està essent molt satisfactòria i, ara mateix, mentre estic escrivint aquest post, està tranquila i entretinguda amb la seva joguina en una habitació plena d’objectes. El més reconfortant és saber que no només l’estic gaudint ara sinó que estic establint les bases per poder-la disfrutar els pròxims 10 o 12 anys ja que, com que estarà perfectament educada, podrà acompanyar-me a tot arreu. Si teniu un cadell no ho dubteu: poseu-vos en mans d’un professional. Notareu la diferència… per molts anys!

Iris i Gala

La Iris i la Gala són dues germanes de la raça Pastor Alemany de 9 mesos. El seu propietari es va posar en contacte amb nosaltres perquè la Iris mostrava un inusitat nerviosisme i no parava de perseguir-se la cua fins a causar-s’hi un dany considerable. Per solucionar-ho vam recomanar unes pautes d’actuació per així iniciar la teràpia de modificació de l’esterotípia (moviment repetitiu sense sentit).

A part d’això, el seu propietari es trobava una mica perdut amb el seu maneig  i desitjava tenir més control sobre elles per la qual cosa vam decidir que calia començar unes classes d’educació bàsica.

És fantàstic veure com, amb la implicació total de l’amo, sempre s’aconsegueixen els objectius fixats molt més ràpidament del que s’espera en un principi. En aquest cas hi va haver una dificultat afegida, el meu accident que, en teoria, hauria d’haver dificultat el progrés però que en realitat va ser una pausa molt bona per poder practicar els exercicis i les rutines que havíem treballat durant les classes.

Finalment, la Iris ha deixat de perseguir-se la cua (només ho fa en moments puntuals d’alta excitació) i, igual que la seva germana, sap asseure’s, estirar-se, caminar al costat i quedar-se quieta a la ordre. No és una obediència de competició però el seu propietari pot respirar més tranquil i aquesta, tal com he dit altres vegades, és una de les mútiples recompenses de la meva feina: saber que ajudo a les persones a gaudir plenament de la relació amb els seus gossos.

10 consells per l’educació del cadell

 

  1. En primer lloc, feliciteu-vos per haver decidit educar el vostre cadell de manera responsable a Lladruc, és un gran començament!

     

  2. Mentalitzeu-vos que educar un cadell requereix molta i molta paciència. De seguida us adonareu, però, que si sou perseverants, val la pena. Si tot va bé, aquesta adorable “criatura” us acompanyarà uns 12 anys de la vostra vida per la qual cosa penseu que tots els esforços que feu ara es veuran sobradament recompensats en el futur. 
  3. En la mesura en què us sigui possible intenteu establir rutines a l’hora de menjar, dormir, jugar, sortir… Les rutines tranquil·litzen i ajuden a comprendre el gos què és el millor en cada moment.
  4. No perdeu oportunitats. Recordeu la importància de la sociabilització, com més gossos, persones, sorolls, olors, experiències agradables visqui ara més equilibrat serà d’adult.
  5. Com les persones, cada cadell aprèn a un ritme diferent. Per tant, eviteu comparacions, sobretot amb altres gossos adults o que hàgiu tingut anteriorment (moltes vegades no recordem que ells també van ser cadells!)
  6. Els missatges han de ser clars, entenedors i invariables. Per tant, debateu entre tots els membres de la família allò que se li permetrà i allò prohibit i manteniu els mateixos criteris. Ensenyeu a les visites, familiars i amics a fer el mateix.
  7. Hi ha casos en que els cadells poden ser desesperants. En aquests moments és millor respirar fondo, girar-vos i calmar-vos que, per esgotament, se us escapi algun càstig. Penseu en la possibilitat de deixar-lo momentàniament al transportí. No us rendiu, segur que ho esteu fent molt bé.
  8. És millor que ensenyeu al cadell allò que pot fer enlloc de renyar-lo sistemàticament per allò que NO pot fer. Per exemple, ensenyeu-li a mossegar el seu Kong enlloc de rossegar les vostres sabatilles.
  9. Practiqueu cada dia durant uns minuts les ordres bàsiques tal com les hem treballat a classe: amb premis, tranquil·litat i molt de “teatre”. És millor que les sessions siguin curtes i divertides que llargues i avorrides. Si esteu cansats, enfadats o teniu pressa deixeu-ho per una altra estona.
  10. Per acabar, penseu que Lladruc existeix per ajudar-vos així que si teniu algun dubte, per mínim que sigui, truqueu-nos. Ens encanta la nostra feina així que, per a nosaltres, sempre és un plaer parlar de gossos!

P.D- Si us plau, si voleu utilitzar aquest text feu-nos-ho saber per e-mail a lladruc@hotmail.com, al telèfon que trobareu a la nostra web www.lladruc.es o mitjançant els “comentaris” d’aquest blog. No tenim “secrets” però aquest article forma part del nostre material. Moltes gràcies.

A %d bloguers els agrada això: