Regala Lladruc!

Segur que coneixeu algú que més que passejar el gos sembla que el gos el passegi a ell, que té dubtes sobre quina raça escollir, que no sap com educar el seu cadell o té un gos amb alguns problemes de conducta que li agradaria corregir. En definitiva, segur que coneixeu algú que necessita Lladruc!

Per això hem volgut facilitar la feina al tió, al pare noël i als reis mags oferint-los un val per una sessió d’educació canina a Lladruc. És molt senzill: només s’ha de contactar amb nosaltres per correu electrònic lladruc@hotmail.com o bé per tel. 636385174, imprimir la targeta i… voilà, vét aquí un magnífic regal!

Anuncis

Els productes més curiosos del Crufts

Com vau poder llegir en el post del 18 de Març, el mes de Febrer vam anar al Crufts, l’exposició canina més gran del món. Allà vam poder endinsar-nos en les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i conèixer de ben aprop tots aquells productes que arribaran d’aquí uns mesos al nostre país.

D’entre tota aquesta varietat us volem mostrar els productes més originals.

– Pastissets per a gossos fabricats artesanalment:

– Tapes del WC amb la raça preferida del comprador:

– Cotxets per a gossos:

– Ambulàncies veterinàries amb monitorització constant:

I finalment… crispetes per a gossos!

Oi que no us ho hauríeu imaginat mai? Nosaltres tampoc!

La pilota dispensadora de menjar

Avui us presentaré el funcionament d’una pilota dispensadora de menjar de mida mitjana: com veureu, el gos s’ha d’esforçar per fer-la rodar per aconseguir la seva ració diària de pinso amagada a dins. Aquestes pilotes són una solució perfecta per gossos que passen algunes hores sols, necessiten gastar energia o simplement per prevenir problemes de dilatació i torsió d’estòmac en aquells que devoren el pinso. Com que estan fabricades amb plàstic no fan gens de soroll  i es poden fer servir fins i tot sobre parquet (“Cendra-tested”).

El vídeo és una creació de la Cristina i l’estrella convidada és la Shanti, moltíssimes gràcies a totes dues!

 

La importància de l’exercici

No fa massa anys el gos era exclusivament una eina de treball. Ajudava en tasques de pastoreig, estirava trineus, caçava o vigilava propietats privades. Havia d’acomplir a la perfecció una funció. Si no era capaç de fer-ho el més probable és que no continués en vida perquè suposava una despesa prescindible.

Actualment, però, la seva funció és una altra. Ara, aquell treballador abnegat i infatigable només ha de fer, quan aquests hi són, companyia als seus propietaris. Un gos de companyia tipus es passa, comptant els horaris laborals i les hores de descans del seu propietari, com a mínim, unes 16 hores sol. Què pot fer durant aquest temps? Molts gossos de jardí s’entretenen lladrant a tot allò que s’acosti a la valla, d’altres opten per fer forats però una àmplia majoria comença a mostrar conductes inadequades. Durant el meu exercici professional veig diàriament gossos que no poden deixar de perseguir-se la cua, lladrar complusivament 24 hores al dia, perseguir mosques inexistents o destrossar tot el que troben. I, molt sovint, correctament diagnosticat el cas, ens trobem que aquesta situació està provocada, únicament, per una manca d’exercici. Potser pensareu que exagero però… quants gossos realitzen l’activitat física necessària per mantenir-se en un bon estat físic i mental? He vist Pastors Alemanys que només sortien per anar a buscar el pa a la fleca de la cantonada i Labradors que el seu únic passeig consistia en anar a buscar (amb cotxe) el nen a l’escola. Si mireu al vostre voltant estic segura que trobareu molts més exemples…

Davant d’això, una de les propostes que faig és: o es fan més passejos o s’intenta ocupa al màxim al gos amb joguines especials. Una d’aquestes és la pilota dispensadora de menjar. Forta, resistent i protegida amb cauxtú perquè no faci malbé res admet fins a 500 grams de pinso a l’interior que el gos ha de treure per un dels dos forats laterals. D’aquesta manera ha de fer servir l’enginy, llepar, fer rodar la pilota amb la pota… en definitiva, ha de TREBALLAR per aconseguir el seu menjar, que no deixa de ser el que feia abans de ser gos “de companyia”…

L’èxit de les pilotes irrompibles

Sempre és una satisfacció recomanar un producte desconegut per una àmplia majoria i que els usuaris n’estiguin contents. Recordeu el post que vaig escriure sobre les pilotes irrompibles? https://lladruc.wordpress.com/2009/10/20/juguem/
Doncs ha estat un èxit total. Us transcric literalment alguns dels comentaris que m’han anat arribant:

-La Shanti ja te la seva piloteta irrompible… i no la deixa anar ni de casualitat, és tot un èxit! (Propietària d’una gosseta creuada de Yorkshire).

– L’Eole va provar la superpilota irrompible i li va encantar! (Propietari de Malinois).

– IMPRESSIONANT aquesta pilota! No ho entenc, n’he comprat de tots tipus, (textures, colors, tamanys) i… només vol aquesta! (ho arribo a saber i la “pasta” que m’estalvio jajaja). (Propietari d’un creuat).

– En mi casa hay una Mininois y un Meganoise requete contentos con sus pelotitas rellenables e irompibles 🙂 Son geniales !!!! (Propietària de dos Malinois).

– Roser, la pilota irrompible els agrada molt! (Propietari de dos malamuts)

– L’hauries de veure, mira que té la boca petita però agafa la pilota de la Luz (Brac) i corre passadís amunt i avall amb ella! Vist el resultat n’agafaré una altra de petita! (Propietària d’una Westy).

A veure si puc anar ampliant el recopilatori! 🙂

Les pilotes irrompibles

Abans, quan a un cadell li feien mal les dents se li recomanava que se li donés una sabata vella perquè hi jugués. A poc a poc, els propietaris van anar entenent que aquesta no era la millor opció perquè generalitzaven i aprenien que TOTES les sabates eren “mossegables” i causaven estralls. Llavors, a algú se li va acudir  donar-los “joguines” com pilotes de tenis però  eren perilloses i de seguida es trencaven. Ara ens trobem davant d’una “tercera generació” de joguines canines aptes per cadells i adults que no només serveixen per entretenir sinó que eviten alguns trastorns de conducta provocats per l’avorriment i fins i tot milloren la cognició del gos!

Una d’aquestes joguines són les pilotes irrompibles. Construïdes amb un plàstic flonjo però resistent són molt agradables de mossegar però alhora suficientment fortes com per deixar-les al gos durant hores. Poden fer-se servir amb el mundialment conegut joc “d’anar a buscar la pilota” o bé omplir-les per tal que el gos s’hagi d’esforçar a treure el menjar per algun dels dos orificis.

Us puc assegurar tres coses:
– Encara no he trobat cap gos al qual no li agradi. Fins i tot els gossos més primmirats mostren interès per aquesta pilota: no és tan dura com un kong ni tan avorrida com una simple pilota!
– Són irrompibles. Us ho poden confirmar les mandíbules de Malinois o de Rottweilers que les han provat (“working-dog-proof!”). 
– Proporcionen infinites hores d’entreteniment al gos però, sobretot, de descans al propietari. Hi ha alguna cosa més meravellosa que arribar a casa cansat de treballar i trobar-te el teu gos mossegant, feliç i content, la seva pilota irrompible?  

Si teniu qualsevol dubte podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com  🙂

Quin collar escollir?

Hi ha molts propietaris que, davant d’un mostrari com el de la foto, es pregunten, perplexos “Quin collar trio”? He escrit aquest post per tal de fer-los més fàcil l’elecció i perquè és una de les preguntes que es repeteixen més sovint en l’educació canina a domicili. No cal dir que des dels “collars” fets de simples rentalls de cadena enganxats amb més o menys fortuna fins els que duen cristalls d’Swarovski incrustats els models són infinits. 

A trets generals, els collars poden ser de 3 materials: 
1. Cuir: un bon cuir és suau i agradable pel gos però requereix un tractament periòdic per tal d’impermeabilitzar-lo al màxim possible i fer que es mantingui flexible. 
2. Nylon: resistent, barat, lleuger i suau. Es pot rentar fàcilment. El meu preferit.
3. Metàlics: sovint pesat, convé optar per models inoxidables i bons materials. No siguem rancis, a vegades comprar barat és comprar dos cops.

Tipus de collars:

1. Bàsics: collars que s’ajusten al coll mitjançant ullets (forats), peces metàliques regulables o buckles. Si traiem el collar sovint el millor serà que ens decantem per aquests últims mentre que si tenim un gos fort al qual volem deixar sempre el collar posat escollirem els de peces metàliques regulables, gairebé impossibles de fer malbé. Si tenim problemes de mobilitat a la mans o bé utilitzem guants sovint podem decantar-nos pels collars bàsics amb l’anella de subjecció a la corretja de mida extragran, com els que s’usen pels gossos de trineu.
2. D’afogament: una cadeneta amb els extrems formats per dos cercles. Tal com el seu nom indica, en cas de tracció el collar rellisca sobre si mateix i provoca ofec. També es poden fer fixos si s’enganxa el mosquetó de la corretja a dues anelles.
3. De càstig o de punxes: collars formats per diferents peces metàliques encavalcades entre sí amb unes punxes que, en cas de tracció, es claven al coll de l’animal.

Altres elements que NO són collars però que poden servir d’alternativa són:

1. “Halti” o “Gentle Leader”: unes tires de nylon suau que recorren el morro de l’animal i, en cas de tracció, li giren el cap. El mètode es basa en les “cabezadas” que es fan servir pels cavalls: quan es mou el cap la resta del cos el segueix.
2. Collars d’exposició: fàcils de posar i treure passen desapercebuts per la seva finor per tal de no restar protagonisme a l’animal.
3. Arnesos: originàriament creats per estirar, estan formats per diferents tires que abarquen la zona del coll, pit i potes davanteres.

En un altre post ja us parlaré de corretges.

Un cotxe PER A gossos

Molts propietaris de gossos i més concretament els que ens hi dediquem de manera professional ens trobem sovint en la disjuntiva: o el cotxe o els gossos. Normalment la solució a la que s’arriba és que el cotxe no és  “a prova de gossos” sinó “per als gossos”. Però no tothom suporta tenir-lo ple de pèls, fang i saliva. Conscients d’això, els enginyers de la marca Honda han presentat al saló de l’automòbil de Nova York el primer model “dog-friendly”, és a dir, pensat exclusivament per als gossos. El disseny no podia ser més acurat i és que, entre altres, incorpora:
– Una rampa d’alumini per tal de facilitar l’accés als gossos més grossos, vells o amb problemes articulars.
– Un transportí plegable amb un matalàs d’estructura rígida capaç d’absorbir parcialment un  impacte en cas d’accident.
– Ventilador lateral al maleter que manté una temperatura constant i agradable pel gos.  
– Tapisseria impermeable, ignífuga i, evidentment, “dog-proof” que es neteja amb “sorprenent facilitat”.  
– Abeurador, corretja i sistema de subjecció integrat.
– Estores de cautxú en forma d’os així com logos “dog-friendly” o la silueta d’una pota als laterals del vehicle. 

El model “Dog-friendly Honda Element Concept”, d’un preu aproximat d’uns 22.000 dòlars, es presenta en múltiples colors i extres i es comercialitzarà als EUA a partir d’aquesta tardor. Els impacients podeu trobar més informació a la web oficial: http://automobiles.honda.com/element/dog-accessories.aspx

Bon viatge!

Un gran descobriment

Diuen que els grans descobriments s’han de compartir així que avui us parlaré d’una gran troballa: el pinso “Frolic”. A primer cop d’ull pot semblar igual que els altres però la diferència es basa en què enlloc de components deshidratats conté un mínim de 12% de cereals, verdures i carn fresca per la qual cosa l’aliment té un aroma, una textura i (suposo) que un sabor que el fan inigualable. Per això a Lladruc l’utilitzem com a premi. Els gossos el masteguen fàcilment, és còmode d’agafar i no et deixa les mans com si untessis un “motlle” amb mantega. A més a més es pot trobar en múltiples establiments com Schlecker, Carrefour i Corte Inglés amb una bona relació qualitat-preu: 1 kg 3’59 euros aprox. En resum, com deia al principi, un gran descobriment.

(Ara que em repasso el text: no, no hi tinc cap mena de comissió!)  

%d bloggers like this: