No es pot ser un bon ensinistrador si no s’és un bon comunicador. Molts propietaris tenen unes qualitats extraordinàries per educar al seu gos però a l’hora de comunicar-s’hi fallen.

En la comunicació hi ha cinc elements fonamentals:
– L’emissor: qui dóna el missatge. En aquest cas el propietari.
– El receptor: qui recull el missatge. En aquest cas el gos.
– El missatge: allò que es vol comunicar. Per exemple, l’ordre “seu”.
– Canal: l’entorn físic on es produeix la comunicació. Per exemple, l’aire.
– Context: tots aquells elements que configuren el marc en el qual s’estableix la comunicació. Per exemple, un parc urbà.

Constantment ens adaptem a aquests elements per poder dur a terme una comunicació efectiva. Per exemple, no ens dirigim (o almenys no hauríem de fer-ho ) igual al nostre gos que a la nostra parella (canvi de receptor) o no emetem el mateix missatge si passegem per una platja buida que per la de Platja d’Aro a l’estiu (canvi en el context).

Una de les dificultats de la comunicació amb el nostre gos radica en què moltes vegades donem com a missatge allò que en realitat no volem que ho sigui: tot i que els humans utilitzem moltíssim la comunicació no verbal, sembla que quan ensinistrem al nostre gos aquesta queda oblidada en benefici d’un ús continuat de les paraules. Per exemple, segur que heu vist un propietari dient “quiet” mentre amb les mans fa gestos al gos perquè s’apropi o “no saltis” mentre amb els braços incita al gos a pujar-li a sobre. Tots aquests són gestos inconscients que passen en mil·lèsimes de segon però són capaços d’arruïnar-nos qualsevol ensinistrament d’una manera vertiginosa.

Per acabar em permetreu un petit apunt autobiogràfic: quan tenia quinze anys vaig col·laborar en una associació de gossos d’assistència. En particular m’ocupava de l’educació bàsica d’un cadell de Labrador però no entenia perquè durant les sessions en grup mai parava quiet mentre que en tots els altres contextos treballava de meravella. Fins que em van gravar en vídeo i ho vaig veure claríssim: en aquella situació jo estava tan nerviosa que cada pocs segons movia inconscientment la cama dreta. Us asseguro que, des de llavors, m’esforço moltíssim en ser conscient de tots els moviments que faig.
Ja ho sabeu: si no enteneu perquè no us acaba de sortir un exercici que ja hauria d’estar consolidat, feu que us gravin en vídeo. Potser passareu molta vergonya, possiblement us trobareu lents o poc traçuts però aprendreu per sempre. I, el més important, segurament haureu fet el primer pas per establir una comunicació efectiva amb el vostre gos.