Acabo de tornar del Saló de la Mascota (antic Sizoo) que es celebra fins demà a Montjuïc, Barcelona. La fira va començar essent un punt de referència per als professionals de l’àmbit dels animals de companyia (botiguers, perruquers, veterinaris, ensinistradors, criadors, etc) però m’atreviria a dir que aquesta edició ha quedat un xic descafeïnada tant per la manca de públic com per la limitació dels diferents stands. Altres anys la fira s’omplia de gom a gom, els expositors feien l’agost i tothom se n’anava amb la convicció d’haver fet bons negocis en un ambient distès, variat i festiu. Enguany, però, i parlo com a professional, la fira m’ha semblat més aviat pobre, faltaven algunes grans marques d’alimentació (Royal Canin i Mastery, entre altres) o de productes de bellesa (Artero, Setter Bakio, etc) i no hi havia ni un sol stand amb productes d’ensinistrament.

Què ha passat? La deducció més fàcil seria pensar en la “crisi” que ens envolta però aquesta justificació queda anul·lada quan he vist que la majoria d’stands (i els més plens) estaven dedicats a productes de luxe per a mascotes. Vestits, collars de perles o amb plomes, llitets fets a mà, plats de ceràmica artesanals o coixins folrats de seda natural s’han convertit, així, en els grans protagonistes de la fira. Em sembla un pèl trist.