Les activitats de teràpia assistida amb gossos de Lladruc al Diari de Girona!

fotospropies20180717232450-2_gDiaridegirona 22.07.2018
Fotografia de l’Aniol Resclosa del reportatge de teràpies assistides amb gossos by Lladruc que va aparèixer el passat 22 de Juliol en el Diari de Girona. 

El passat 22 de Juliol, Lladruc va aparèixer en el Diari de Girona en un reportatge sobre teràpies assistides amb gossos i és que enguany realitzem dos projectes en aquest àmbit:

  • A l’Escola Mas Masó, de Salt (Girona). Gràcies a l’equip de tutors, mestres, mestres d’educació especial, psicopedagogs i als coordinadors del centre hem repetit l’experiència que vam iniciar l’any passat i cada divendres al matí els alumnes poden gaudir de la Nit i de la Uma, dues Labradors Retriever ensinistrades per Lladruc per a realitzar aquesta tasca. Les gosses, a més de suposar una ajuda efectiva per a reforçar continguts apresos a classe i adquirir nous coneixements, han estat una eina educativa útil per ensenyar als alumnes valors tan importants com l’empatia, la paciència, el treball en equip, la responsabilitat… que de ben segur els convertiran en millors persones.

DSC_4117

La Nit (a l’esquerra) i la Uma (a la dreta) ajuden a la F. a millorar en molts aspectes que es treballen dins l’aula! 

  • Al Centre de Gent Gran Creu de Palau (Girona). Gràcies a la dedicació de l’equip d’animadors socioculturals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i la direcció del centre, des de l’any passat oferim, cada dimarts a la tarda, un servei de teràpia assistida amb gossos en el qual els residents poden gaudir de la companyia de la Nit, Labrador Retriever i la Umi, Bichon Maltès. Les gosses no només els ofereixen suport emocional sinó que, a més, ajuden a treballar aspectes que els residents ja practiquen amb els diferents professionals del mateix centre: la memòria, el record, la motricitat fina i gruixuda, l’expressivitat, potencien la realització d’exercici físic…  A més de millorar la qualitat de vida dels mateixos residents, la teràpia assistida amb gossos ajuda també a crear un ambient lúdic i únic entre les famílies, els voluntaris i els treballadors del centre.
La Umi durant una sessió de teràpia assistida amb gossos a la residència Creu de Palau
La C. té esclerosis múltiple i quadres depressius severs però quan la Umi la visita sempre diu que no pot ser més feliç! 

DSC_2845L’A. té una hemiplegia i ha d’esforçar-se a moure els dits per donar un premi a la Nit, que amb motiu del Carnestoltes va disfressada de fantasma! 

Per últim, només em queda donar les gràcies a tots els que confien en Lladruc dia a dia. Si vols posar en marxa un projecte de teràpies o activitats assistides amb gossos posa’t en contacte amb Lladruc al telèfon 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com Segur que podrem aportar el nostre granet de sorra per fer un món un xic millor!  🙂

Roser Feliu.

 

Aconseguir fer somriure: la Cendra i un peluix de “La patrulla canina”

Una clienta em va trucar explicant que el fill d’una amiga seva estava ingressat a l’hospital per culpa d’una llarga malaltia. El nen, de sis anys, està boig pels gossos (a casa en té tres!) i és un fan incondicional de la sèrie “Paws Patrol” o “Patrulla canina” que, pel que sembla, és un èxit entre els més petits. Entre la clienta i jo vam pensar què podíem fer per amenitzar-li l’estada però el seu estat immunològic no permet que rebi visites ni tenir contacte amb gossos i ens costava trobar bones opcions.

I llavors se’ns va acudir una cosa: la mare li va dir que el seu peluix “Rocky”, mentre ell dormia, havia “volat com els Reis d’Orient” fins a arribar a casa nostra i, a cau d’orella, li havia explicat a la Cendra, la gossa detectora més veterana de Lladruc, que el seu propietari estava molt cansat, molt trist i que no tenia ganes de seguir lluitant. Tot seguit, li va explicar que la Cendra ens havia demanat ajuda per enviar-li això:

cendra rocky 2

Ara, la meva clienta m’acaba de trucar emocionada. Es veu que el nen es va aixecar d’una revolada, va demanar a la infermera que li portés una pilota (que va acabar sent una pila d’embolcalls mèdics de plàstic) i va fer esforços per aixecar-se del llit i fer un parell de xuts. Diu que, quan per fi surti de l’hospital, vol xutar moltes vegades una pilota “de veritat” a cada un dels nostres gossos i que ha preguntat si els “gossos de la patrulla canina de Girona” poden menjar pollastre.

I aquí em teniu, ben emocionada, pensant en com n’és de fràgil l’existència i de com n’és fàcil fer somriure un nen amb l’ajuda d’una gossa pacient, un ordinador, el peluix del meu nebot (gràcies, Albert!) i una mica d’imaginació.

P.D- Si coneixeu algú que es trobi en la mateixa situació, la Mina diu que, com a segona responsable de les relacions públiques de Lladruc, també s’ofereix voluntària 🙂 🙂

Lladruc a la residència Toribi Duran

Benvolguts amics de Lladruc,

Perdoneu que no hagi escrit res fins el dia d’avui, les últimes setmanes han estat una acumulació brutal de clients, encàrrecs amb els gossos detectors i la finalització d’uns quants cursos que m’han exigit el 100% de mi així doncs… posem-nos al dia! 🙂

El passat 16 de Juliol vam anar a fer una activitat assistida amb gossos a la residència de gent gran Toribi Duran de Castelló d’Empúries. L’Ildefons, alumne del curs de clicker que vam organitzar per a l’Ajuntament de Figueres, sabia que feia temps m’havia tret el títol de tècnica en teràpia assistida amb gossos i m’havia parlat de la il·lusió que els faria als avis veure una exhibició de gossos ben ensinistrats i poder-hi interactuar. Actualment em dedico més als clients particulars i als gossos detectors que a la teràpia assistida amb gossos però sempre m’agrada aportar el meu granet de sorra per fer un món una mica millor així que vaig convèncer als companys perquè bona part “dels Lladrucs” anéssim a la residència geriàtrica amb la Syra (Border Collie), la Mina i la Fura (Pastors Alemanys de treball) i un munt de deliciosos premis.

La Mina amb algunes àvies

La Mina amb algunes àvies

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Mina va rebre carícies pels quatre costats!

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

La Syra passant enmig de les cames davant dels avis i part del personal de la residència Toribi Duran

Les tres van causar sensació però la cadelleta de Lladruc va ser la més reclamada, va saltar de falda en falda i va tenir una sessió magnífica de socialització amb gent gran. Si tot va bé la Fura serà una gossa detectora per la qual cosa és important que sigui capaç de treballar en qualsevol ambient i amb tota mena d’estímuls així que la seva estada a la Residència Toribi Duran va ser un èxit total. I el més valuós: els avis i les àvies van poder recordar experiències amb els seus gossos, compartir consells i distreure’s del seu dia a dia. Va ser un matí molt emotiu, ja que alguns avis que segons les cuidadores semblaven sempre en un altre món van sentir-se estimulats a establir converses i fins i tot a deixar anar sorolloses rialles mentre les gosses els agafaven menjar de les mans o feien exercicis d’obediència.

La Fura va causar sensació!

La Fura va causar sensació!

... Tant, que va saltar de falda en falda i s'hi va posar així de bé!

Tanta, que va saltar de falda en falda i, com veieu, ella s’hi va posar així de bé!

Per acabar volem donar les gràcies al director del centre, a la psicòloga, l’equip mèdic, tècnic, administratiu i de cuidadores per la gran tasca que fan dia a dia i per haver comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Esperem tornar-nos a veure ben aviat! 🙂

Roser Feliu.

 

Tècnica en teràpia assistida amb gossos

Per fi he tingut temps d’anar a recollir el títol de “tècnica en teràpia assistida amb gossos” del curs que vaig realitzar l’any passat.

A l’estat espanyol fa relativament poc que ha arribat el “boom” de les teràpies assitides amb animals, especialment amb gossos. Una teràpia, però, no és fer que un gos i un usuari interactuïn, és una activitat seriosa, perfectament estudiada i plantejada per professionals de la salut o l’educació que, utilizant els gossos com a “eina”, acompleix uns objectius determinats prèviament per tal d’aconseguir el màxim de beneficis a nivell psicològic o físic per l’usuari.

En la teràpia assistida amb gossos és fonamental comptar amb un tècnic que s’encarregarà de la preparació, el benestar i l’ensinistrament del gos dins i fora de la sessió. Però el paper del tècnic no acaba aquí ja que ha de ser capaç d’empatitzar amb l’usuari, comprendre les seves necessitats, relacionar-s’hi d’una manera efectiva i ajudar-lo, mitjançant el gos, a acomplir els objectius marcats. A canvi té el privilegi de poder veure com una persona amb depressió clínica profunda somriu, una àvia amb alzheimer recorda el nom del seu primer gos o un nen amb autisme es focalitza en acariciar un gos. Per mi és una experiència única que a nivell personal em va enriquir fins a uns nivells que mai hagués imaginat. Com a mostra, el reportatge que van fer al telenotícies migdia TV a les comarques gironines el dia 8 d’Octubre del 2010 (del 1,57 a 3,42 minuts).

http://www.tv3.cat/videos/3139531/TN-comarques-Girona-08102010

 P.D- La foto va aparèixer al suplement del Diari De Girona, la Golden Retriever que m’acompanya és la Vall.

Nova col·laboració entre CTAC i Lladruc

Recentment Lladruc ha iniciat una col·laboració amb CTAC (Centre Teràpies Assistides amb Cans) www.ctac.cat Aquesta entitat estatal i amb delegació a Girona centre es dedica a la preparació i el lliurament de gossos d’assistència i gossos de teràpia per a persones amb discapacitat i/o necessitats especials.

Lladruc hi col·laborarà de forma gratuïta ajudant sempre que se’ns requereixi en l’ensinistrament dels seus gossos, sobretot els cadells i exemplars joves. Així mateix promocionarà entre els seus clients la compra de pinso DingoNatura de Somriures-CTAC els beneficis de la qual aniran a parar íntegrament a l’associació. Es tracta d’un pinso de gamma alta, fabricat a Catalunya i presentat per cobrir diferents necessitats nutricionals des de cadells fins a sèniors i amb una excel·lent relació qualitat-preu. Per encarregar-lo tan sols heu de trucar al seu telèfon 656405171 i us el lliuraran gratuïtament a domicili o bé anar-lo a buscar al seu local situat al Carrer Francesc Roges (zona Devesa).

Amb aquesta nova col·laboració, Lladruc pretén aportar el seu granet de sorra per crear una societat més igualitària, integradora i que potenciï les capacitats de les persones. 

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

A %d bloguers els agrada això: