Atenció amb la processionària!

La setmana passada estava fent classe amb la Cati i el seu Pastor Alemany, en Brut, quan vam veure una filera de processionària i vam poder evitar pels pèls que el gos s’hi acostés. En aquell moment em vaig adonar que molts propietaris no saben els perills que comporta i per tant valia la pena fer un post que, com tots els que intento fer, fos senzill i explicatiu però rigorós així que vaig demanar més informació a un dels responsables de sanitat vegetal de les comarques gironines, a qui agraeixo la cessió d’algunes de les fotografies.  Espero que us sigui útil!

Què és la processionària del pi?

Processionaria desfilant

Processionària desfilant

La processonària del pi, també anomenada Thaumetopoea pityocampa Schiff, és un lepidòpter que afecta a tots els pins, cedres i alguns avets. Depenent del clima, les papallones neixen entre els mesos de Juny i Juliol i al cap d’uns tres dies fan la posta. Després de la posta les orugues tarden unes cinc setmanes a néixer.  Al principi vaguen pels arbres però quan comença l’hivern les orugues fan uns nius de pèls sedosos i blancs (semblants a núvols de sucre) a la part més assoleiada dels pins, els cedres i alguns avets. Cap al mes de Març baixen formant les característiques processons per trobar un lloc on enterrar-se i convertir-se en crisàlides. Val la pena saber que no totes les papallones neixen el primer any sinó que poden fer-ho fins a cinc anys després.

Per què és perillosa pels nostres gossos?

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s'enterren!

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s’enterren!

Una munió d’orugues circulant en processó rítmicament pot ser una de les coses més temptadores de l’univers pel nostre gos que, per conèixer-les millor, pot decidir posar-hi el morro o llepar-les. Les orugues tenen una toxina anomenada Thaumatopina que pot provocar unes reaccions al·lèrgiques superlatives en els gossos però també en els humans.

Un dels riscos més greus de la processionària és que si el gos toca l’oruga amb la llengua es pot produir una necrosi (mort del teixit) que pot comportar una amputació de la zona afectada o fins i tot un edema de glotis que comprometi la respiració i arribi a provocar la mort.

Un altre risc no gaire contemplat és que no només són perilloses les orugues desfilant sinó també els caus on s’enterren per convertir-se en crisàlides. Quantes vegades vigilem els nostres gossos mentre rasquen el terra? Som conscients que moltes vegades no sabem on enterren el seu os preferit? Si el gos rasca una munió d’orugues amb les potes els efectes poden ser encara més devastadors que si estan en filera perquè es produeix més acumulació de partícules urticants en menys superfície.

Què puc fer per prevenir-la?

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Si és possible, caldria evitar plantar pins i cedres en llocs sensibles a les plagues. Si de totes maneres ja tenim un magnífica pineda al nostre jardí, caldria tallar i destruir totes les bosses i fer servir insecticides específics, sobretot encarats a lluitar contra les erugues joves. Una bona manera d’evitar-la és col·locar caixes nius per fomentar que els ocells insectívors facin la seva feina prop de casa nostra o utilitzar feromones sintètiques de confusió sexual.

De la mateixa manera caldria evitar passejar els nostres gossos per pinedes o bé, si no teniu cap més remei, dur-los-hi sempre lligats. Tot i que sempre hauríem de tenir controlat el nostre gos, treballar a la perfecció la cridada i el “quiet” a distància també ens pot evitar un bon ensurt.

I si tot i així el meu gos hi està en contacte? 

Si vivim en zones allunyades o anem sovint d’excursió, podem preguntar al nostre veterinari si ens pot recomanar algun medicament que puguem utilitzar en cas d’emergència. Si per desgràcia es produeix el contacte, cal aplicar aigua tèbia i anar corrent (o volant!) al veterinari. Penseu que si es produeix un edema de glotis la vida del gos pot dependre de minuts!

ÚLTIM APUNT! 

Per últim, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us puc orientar millor sobre els passos a seguir de cara a prevenir la processionària i què cal fer si es produeix el contacte!

Roser Feliu Latorre.

Anuncis
Deixa un comentari

9 comentaris

  1. Francesc

     /  Març 3, 2014

    Ara que s’acosta el bon temps i les ganes de rondar amb els nostres peluts, aquestes surten a passejar… Gràcies per avisar, ho tindrem en compte!

    Resposta
  2. Hola Francesc!
    Doncs sí, són inoportunes com elles soles! I només surten a passeig, també fan “caus” perillosos! Vigila!

    Resposta
  3. Sabina

     /  Març 3, 2014

    Aix se el que és!! el pobre titus ja sap com les calcen aquestes orugues, per sort només es va inflar la cara…

    Resposta
  4. Miquel Seco

     /  Març 3, 2014

    No tinc gos, però ho passaré als meus amics perquè ho tinguin en compte. M’agradat saber-ho.

    Resposta
  5. Hola Sabina! Pobret Titus! Vigileu!
    Hola Miquel! Moltes gràcies, segur que els hi interessarà molt. Gràcies per visitar el nostre blog! 🙂

    Resposta
  6. Gracies per la info!
    Ho tindrem en compte 😀

    Resposta
  7. Celebro que t’hagi agradat, si vols compartir-ho hi estàs convidat! 🙂

    Resposta
  8. Estem fent un treball sobre això a l’institut industrial de sabadell, gràcies per la pagina web 🙂

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: