Apunts sobre la comunicació

No es pot ser un bon ensinistrador si no s’és un bon comunicador. Molts propietaris tenen unes qualitats extraordinàries per educar al seu gos però a l’hora de comunicar-s’hi fallen.

En la comunicació hi ha cinc elements fonamentals:
– L’emissor: qui dóna el missatge. En aquest cas el propietari.
– El receptor: qui recull el missatge. En aquest cas el gos.
– El missatge: allò que es vol comunicar. Per exemple, l’ordre “seu”.
– Canal: l’entorn físic on es produeix la comunicació. Per exemple, l’aire.
– Context: tots aquells elements que configuren el marc en el qual s’estableix la comunicació. Per exemple, un parc urbà.

Constantment ens adaptem a aquests elements per poder dur a terme una comunicació efectiva. Per exemple, no ens dirigim (o almenys no hauríem de fer-ho ) igual al nostre gos que a la nostra parella (canvi de receptor) o no emetem el mateix missatge si passegem per una platja buida que per la de Platja d’Aro a l’estiu (canvi en el context).

Una de les dificultats de la comunicació amb el nostre gos radica en què moltes vegades donem com a missatge allò que en realitat no volem que ho sigui: tot i que els humans utilitzem moltíssim la comunicació no verbal, sembla que quan ensinistrem al nostre gos aquesta queda oblidada en benefici d’un ús continuat de les paraules. Per exemple, segur que heu vist un propietari dient “quiet” mentre amb les mans fa gestos al gos perquè s’apropi o “no saltis” mentre amb els braços incita al gos a pujar-li a sobre. Tots aquests són gestos inconscients que passen en mil·lèsimes de segon però són capaços d’arruïnar-nos qualsevol ensinistrament d’una manera vertiginosa.

Per acabar em permetreu un petit apunt autobiogràfic: quan tenia quinze anys vaig col·laborar en una associació de gossos d’assistència. En particular m’ocupava de l’educació bàsica d’un cadell de Labrador però no entenia perquè durant les sessions en grup mai parava quiet mentre que en tots els altres contextos treballava de meravella. Fins que em van gravar en vídeo i ho vaig veure claríssim: en aquella situació jo estava tan nerviosa que cada pocs segons movia inconscientment la cama dreta. Us asseguro que, des de llavors, m’esforço moltíssim en ser conscient de tots els moviments que faig.
Ja ho sabeu: si no enteneu perquè no us acaba de sortir un exercici que ja hauria d’estar consolidat, feu que us gravin en vídeo. Potser passareu molta vergonya, possiblement us trobareu lents o poc traçuts però aprendreu per sempre. I, el més important, segurament haureu fet el primer pas per establir una comunicació efectiva amb el vostre gos. 

Anuncis
Entrada prèvia
Entrada següent
Deixa un comentari

6 comentaris

  1. Ostres m’ha agradat molt llegir aquest article i em sembla que m’ha tret d’un dubte.

    Quan vai portar a ensinistrar/ fer terapia per primer cop a la Runa, al cap d’unes sessions, la noia que em feia les sessions em va dir que “deixes d’ajudar” a la gossa amb senyals, q ja havia de tenir assimiliades les ordres.

    Despres vam veure com un altre ensinistrador mantenia les ordres amb veu i senyal.

    Aleshores amb la Shanti he optat per mantenir la “senyal física”, x exemple, en el quiet li dic: quiet mentre li poso una ma oberta al davant, o quan vull q s’estiri li dic terra mentre amb una ma faig un gest x indicar quina posició vull…

    Be, no se si es la millor manera, pero em fa l’efecte que la Shanti ho enten millor i com q em fa aqt efecte i tinc dues mans… aleshores ho faig aixi ….

    Resposta
  2. Es una excel.lent idea la gravació en video, crec que dòna resultats en tots els àmbits de la vida….per ensinistrar , donar con conferencies…. perque ens coneguem una mica mes….
    Gracies per els teus consells

    Resposta
  3. Jaume

     /  febrer 23, 2010

    Sempre és útil prendre distància d’un mateix per valorar millor el que fem i actuar en conseqüència. M’ha agradat molt, heu guanyat un nou lector, seguiu així!

    Resposta
  4. Shanti: normalment es treuen les senyals visuals perquè el gos no en depengui però molts propietaris no saben passar sense. Al final, com tot, és una qüestió de practicitat…
    Elisabeth: gràcies a vosaltres per llegir el blog i deixar els vostres comentaris!
    Jaume: benvingut al blog! Celebro que t’agradi i espero que t’hi sentis com a casa!

    Resposta
  5. ara ho entenc….!! 🙂 gracies Roser

    Resposta
  6. De res dona, un plaer saber que el que escric pugui ser d’utilitat! 🙂 🙂

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: