Rasta

A vegades estic tan centrada en resumir-vos acords, patrocinis i en parlar-vos de les formacions a les quals assisteixo que m’oblido dels verdaders protagonistes de Lladruc: els gossos amb els quals tinc la sort de poder treballar cada dia. L’últim d’ells és la Rasta, una preciosa bòxer de 4 anys que viu a Girona.

La Rasta és un encant de gossa, extremadament sociable i afectuosa tant amb persones com amb altres gossos. Els seus propietaris, però, estaven preocupats perquè quan la cridaven havien de fer mil i un enginys per poder-la recuperar i tenien por que provoqués algun accident. Gràcies a la seva dedicació i constància i seguint unes pautes senzilles, ara la Rasta pot passejar deslligada i cremar bona part de la seva energia amb un nou joc que li encanta: el frisbee!  

Feliç :)

 

En C. és un creuat de gos d’atura que viu a Sta. Coloma de Farners.

El seu propietari em va trucar perquè es mostrava agressiu amb altres gossos (mascles i femelles). Hi vaig anar força espantada, no m’agrada gens quan els amos diuen “agressiu”, només ho solen dir és quan el cas és greu: el gos ha ferit algú, ha tingut un conflicte important o  han rebut ordres per part de l’autoritat de controlar millor l’animal. Normalment solen usar paraules com “ha marcat a un altre gos”, “és una mica bronques” o “és un xulu”. Però quan diuen agressiu una servidora es posa xiruques i guants i es repeteix “tranquil·litat”!

Per sorpresa meva, però, en C. es va mostrar força indiferent a tots els gossos de la urbanització que va veure, alguns d’ells absolutament frustrats, sols i lligats en cadenes de dimensions ínfimes l’única motivació dels quals era lladrar a tot ésser vivent que passés per davant casa seva.

El que més em va agradar era que en G. el propietari i en C. mantenien una estreta relació, si voleu dir-ho així, es notava un “feeling” molt positiu entre els dos, en G. portava la corretja suaument i en C. estava enganxat al seu costat sense estirar en una actitud atenta i alegre.

Després d’aquesta primera sessió totalment gratuïta hi vaig tornar al cap de 3 dies. Vam decidir pujar en C. al cotxe i anar al centre de Santa Coloma. Vam començar en un parc gran i allunyat i ens vam disposar a buscar “víctimes”. El meu objectiu era habituar-lo a altres gossos tot contracondicionant d’una manera divertida i plaent, en aquest cas una pilota. Vam acabar al mig del mercat de Sta. Coloma de Farners, ple de senyores amb carros de la compra, nens histèrics per l’arribada immediata dels tres reis de l’Orient, parades de fruita amb milions d’olors i vianants passejant les baguettes calentes davant el morro del pobre gos que caminava, tranquil, al costat del seu amo.

Ho van fer tan bé que, quan tornàvem, en G. em va dir que compraria una tovallola especial pels seients del darrera del cotxe perquè, a partir d’aquell dia, pensava endur-se’l a tot arreu.

Us he dit mai que m’encanta la meva feina?

%d bloggers like this: