Adéu Buli…

 

Buli Golden

En Buli gaudint de la corda

Abans-d’ahir ens va deixar en Buli. Durant els seus tretze anys de vida va ser una alegria per la seva família, un gos expecionalment sociable, carinyós i obedient que ens deixa un bon grapat d’anècdotes gracioses.

Tots els teus amics de Lladruc (Cendra inclosa!), volem agrair-te tot el que hem pogut compartir amb tu i esperem que, allà on vagis, puguis continuar corrent i essent la il·lusió dels qui t’envolten.

També enviem una abraçada ben forta a aquesta família que tant t’ha estimat. Molts ànims Miquel, Núria i Rosa!

Buli i Cendra nevada

En Buli i la Cendra jugant a la nevada gironina del 2010…

 

 

Anuncis

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

Els herois canins de l’11.09.2001

Perquè sovint oblidem que alguns herois no són conscients de ser-ho, no es pengen medalles ni es vanagloriegen dels èxits aconseguits, simplement fan la seva feina… a canvi d’una carícia!

Lladruc a l’escola Vedruna

El passat 8 de Juliol Lladruc va realitzar un taller educatiu al casal d’estiu de l’escola Vedruna de Malgrat de Mar.

Inicialment l’havíem plantejat pels alumnes de cicle mitjà però degut a la insistència de professors i monitors vam acabar fent-lo per tot el casal, 72 alumnes!  La xerrada va tenir dues parts diferenciades, en primer lloc vam explicar lleugerament com s’és un bon propietari, totes aquelles responsabilitats que comporta un gos, des de treure’l a passejar fins a portar-lo al veterinari i després ens vam centrar en els gossos d’ajuda social (gossos guia, rescat, assistència, teràpia, etc). Finalment la Cendra, pastor belga malinois, els va fer una demostració d’obediència: caminar al costat de la corretja sense tibar, asseure’s, estirar-se i quedar-se quieta a l’ordre i els vam mostrar com s’inicia un treball de gos detector.

També vam considerar bàsic, sobretot tenint en compte l’agressió mortal soferta una setmana abans per un nen gallec en mans del seu gos, impartir un taller de prevenció de la mossegada. Vam explicar com s’ha d’actuar davant d’un gos abandonat, quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora d’aproximar-se i manipular un gos que coneixem poc i com evitar agressions en l’àmbit domèstic.

Finalment vam sortir al pati i els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits amb la Vall, Golden Retriever, que val a dir-ho, va estar encantada de ser el centre d’atenció i rebre una allau de, ara sí, curoses carícies infantils.

Ens enduem un molt bon record d’aquesta escola, els alumnes van estar molt atents i van fer un munt de preguntes, els professors i monitors estaven tant o més meravellats que els nens i tant nosaltres com les gosses ens ho vam passar d’allò més bé. Des d’aquí agraïr al director del casal, al director del centre educatiu i als responsables de l’activitat l’oportunitat que ens han donat d’aportar el nostre petit granet de sorra per ajudar a crear, ja des de ben joves, una societat més responsable amb els gossos.

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

%d bloggers like this: