De baixa

Sé que aquest és un blog d’educació canina on intento mostrar novetats, donar consells, presentar casos i explicar anècdotes de gossos i amos. Avui però, us escriure (bé, us dictaré) una cosa molt diferent. Estic de baixa. Fins aquí, res a dir. El problema és que no estic de baixa perquè tingui una pulmonia, m’hagi trencat la cama o pateixi una infecció gastrointestinal. No. Dijous passat tornava de passejar en Droy, el pit bull, quan vaig esperar-me al pas de zebra de davant de casa i, quan el semàfor es va posar en verd, vaig travessar. Com és d’esperar, com milions de persones fan cada dia, com tothom hauria de fer. El problema, però, és que només vaig veure de reüll el taxi monovolum que es saltava el semàfor en vermell i s’em tirava a sobre. Els testimonis diuen que em va aixecar enlaire i vaig quedar estesa a la carretera molla. Jo només recordo que li vaig dir de tot i que, quan em vaig marejar, algú em va portar en braços fins a la vorera. Recordo la policia municipal, el so estrident de l’ambulància i l’abraçada de la meva mare (algun veí sensible li havia dit per l’interfòn: “si és familiar de la Roser sàpiga que l’han atropellat i ara ve l’ambulància”). He tingut sort, Déu m’ha ajudat, els astres s’han alienat o el meu àngel de la guarda ha tingut sobrecàrrega laboral però, pel que podia haver passat, no em queixo: estic contusionada de tots costats, el turmell esguinçat, el genoll amb una aparença de pilota de tenis blavosa, la mà perjudicada i el pitjor, les cervicals i l’esquena a prendre pel sac. Res d’anar a classe, treballar o aixecar cap mena de pes les pròximes setmanes o mesos. Repòs casi absolut, estirada al llit o al sofà i exercitant com mai la meva paciència. Diuen que m’indemnitzaran però a aquestes altures ja m’és igual, qui em paga el sotrac no només en el meu cos sinó en tots els meus projectes? Tot allò que havia de fer aquests mesos? Quan val el meu dolor? I l’ensurt, quin preu té? Com quedaré després d’això? Podré reprendre la meva vida normal? Fins ahir estava xocada, incrèdula, espantada. Avui estic indignada. Intento posar-me al lloc del taxista, creure que jo, com a conductora, també podria haver tingut un error. Però em costa pensar que fos un error tan greu com per saltar-me “a la torera” un semàfor vermell, no veure un peató que caminava 3 carrils enllà (l’avinguda Jaume I no és, precisament, estreta) i emportar-m’el pel davant. Feu-me un favor, quan travesseu un pas de zebra no sigueu els primers, mireu a banda i banda i estigueu a l’aguait. Com a conductors, penseu si realment la vostra destinació és tan important com per arribar-hi 60 segons (el temps que tarda de mitjana un semàfor en canviar de color) abans. Penseu com us sentiríeu si haguéssiu de viure sempre més amb el fet d’haver ferit o matat algú perquè teníeu pressa, anàveu atabalts o estàveu pensant en alguna altra cosa. Jo tampoc em creia les campanyes de la DGT. Fins ara.

Nova ordenança municipal a Girona

 

Recentment s’ha aprovat la nova ordenança municipal de protecció, control i tinença d’animals de l’Ajuntament de Girona. Qui la vulgui llegir sencera (són 24 pàgines de word) em pot escriure un mail a info@lladruc.es

De moment us deixo un retall que es refereix a les infraccions dividides en lleus, greus i molt greus.

Article 47

Infraccions lleus.

A més de les infraccions tipificades en la legislació esmentada a l’article anterior, són faltes lleus per infracció d’aquesta ordenança , les següents:

 

  1. Maltractar o agredir físicament els animals, si no els produeix resultats lesius
  2. Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènicosanitari, de benestar animal i de seguretat, si no els comporta un risc greu.
  3. No evitar la fugida d’animals
  4. Mantenir els animals lligats durant la major part del temps o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per ells.
  5. No donar als animals l’atenció veterinària necessària per a garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.
  6. Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.
  7. Fer exhibició ambulant d’animals com a reclam.
  8. Vendre animals a menors de 16 anys o persones incapacitades sense l’autorització pertinent.
  9. Fer donació d’un animal com a premi o recompensa.
  10. Transportar animals amb vulneració dels requisits establerts per la Llei de protecció dels animals i per aquesta ordenança
  11. No tenir en un lloc visible l’acreditació de la inscripció al Registre de nuclis zoològics
  12. No posseir, el personal dels nuclis zoológics que manipuli animals, el certificat corresponent als curs de cuidador, reconegut oficialment.
  13. No tenir actualitzat el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics.
  14. Vendre o fer donació d’animals mitjançant revistes, publicacions o altres sistemes de difusió sense incloure el número de registre de nucli zoològic.
  15. Vendre o transmetre animals de companyia sense identificar i censar.
  16. Molestar, capturar o comercialitzar els animals salvatges urbans llevat dels controls de poblacions d’animals, sempre que no estigués tipificat com infracció greu o molt greu
  17. Pertorbar la vida dels veïns, amb crits, cants, sons o altres sorolls produïts pels animals
  18. Alimentar qualsevol tipus d’animal a les vies i/espais públics.
  19. Alimentar a animals salvatges urbans i gats urbans.
  20. La circulació dels animals en espais i vies públiques  sense corretja o cadena i collar o qualsevol altre  mètode de subjecció adient .
  21. Embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o esbarjo dels ciutadans, amb deposicions fecals dels gossos, dipositar les defecacions dels animals fora dels llocs destinats a tal fi i deixar-los miccionar en les façanes d’edificis i/o mobiliari urbà.
  22. Portar els animals de companyia a la via pública i als espais públics sense una placa identificativa o un altre sistema al collar de l’animal on hi consti el nom de l’animal i les dades del propietari o posseïdor, i en el cas dels gossos la placa del cens de l’Ajuntament.
  23. La presencia d’animals en les àrees i zones enjardinades i als parcs i zones destinades a l´ús  a l’ús infantil.
  24. No respectar les indicacions  contingudes en els rètols informatius col·locats en el municipi.
  25. Caçar, capturar  i pescar excepte en llocs autoritzats i  persones expressament autoritzades.
  26. Tenir animals sense l’autorització municipal quan sigui obligatòria.
  27. Tenir gossos potencialment perillosos a les vies i els espais públics sense que la persona que el condueixi i controli dugui el document identificatiu, o bé, la llicència municipal i la certificació acreditativa de la inscripció registral
  28. Conduir gossos potencialment perillosos a les vies i espais públics per menors de divuit anys
  29. Conduir més d’un gos potencialment perillós per persona a les vies i espais públics
  30. Conduir gossos potencialment perillosos a les vies i espais públics amb una corretja o cadena extensible o de longitud superior a 2 metres
  31. Permetre l’entrada d’animals als establiments de concurrència pública quan estigui prohibit per la normativa
  32. La presència d’animals a les piscines públiques llevat dels gossos pigall i dels de seguretat
  33. No comunicar la desaparició o pèrdua d’un animal.
  34. Tenir en possessió un animal de companyia no inscrit al Registre censal municipal dels animals de companyia.
  35. Incomplir les obligacions d’identificació o d’inscripció al Registre censal municipal d’un gos potencialment perillós
  36. No informar a l’Ajuntament dels canvis d’adreça, titular, i altres relatius al registre censal municipal d’animals de companyia.
  37. Incomplir les obligacions d’identificació mitjançant microxip dels animals de companyia
  38. No contractar l’assegurança de responsabilitat civil exigible als propietaris de gossos potencialment perillosos.
  39. No renovar la llicència de conducció de gossos perillosos
  40. No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos
  41. Incomplir qualsevulla de les obligacions sobre gossos potencialment perillosos previstes en aquesta ordenança
  42. Qualsevol altre infracció de la Llei de protecció dels animals i de la normativa que la desenvolupi que no hagi estat tipificada de greu o molt greu. 

Article 48

Són  infraccions greus les següents:

  1. Rentar o realitzar d’altres activitats d’higiene corporal als animals a la via pública, fonts, estanys o lleres dels rius.
  2. No comunicar ni complir les obligacions derivades   post lesió o mossegada d’una animal.
  3. La presència d’animals en els locals destinats a la fabricació, emmagatzematge, transport, manipulació o venda d’aliments llevat dels gossos pigall i dels de seguretat
  4. Conduir un gos potencialment perillós en llocs públics sense morrió o sense estar subjecte a una cadena.
  5. Deixar solt o abandonar un animal potencialment perillós o no haver adoptat les mesures necessàries per evitar la seva escapada o pèrdua, la qual cosa succeeix quan l’animal no va acompanyat de cap persona amb independència que dugui o no identificació
  6. El abandonament d’animals.
  7. El sacrifici domèstic privat d’animals per autoconsum excepte aviram i conills .
  8. Oposar resistència a la funció inspectora o posar entrebancs a la inspecció d’instal·lacions que allotgin animals.
  9. Negar-se a subministrar dades o informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, així com subministrar informació inexacte o documentació falsa
  10. Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any

 Article 49

Són Infraccions molt greus les següents:

 

  1. Tenir gossos potencialment perillosos sense disposar de la llicència administrativa per a la tinença i conducció de gossos considerats potencialment perillosos.
  2. Vendre o transmetre per qualsevol títol un gos potencialment perillós a qui no tingui llicència
  3. Fer activitats d’ensinistrament d’atac amb gossos potencialment perillosos a la via pública, a les parts comunes d’immobles col·lectius i als espais públics en general
  4. Utilitzar animals salvatges en captivitat en circs.
  5. Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.

P.D- Foto: Morgan, propietat d’en Carles.

El millor amic del gos

Aprofitant que alguns de vosaltres tindreu vacances us recomanaré un d’aquells llibres que segur que no n’heu sentit parlar mai. És de la Jan Fennell ensinistradora que, resumint, planteja que totes les alteracions de conducta del gos es deriven d’un problema de jerarquia. El seu modus operandi es basa en col·locar-lo al lloc més baix de l’estructura familiar tal com, segons ella, succeeix a la natura amb un grup de llops. Tot i que no comparteixo aquesta visió per simplista, recentment he llegit el seu últim llibre “a dog’s best friend”. El títol, traduït com “el millor amic del gos”, pot sobtar. No és cap manual de com ser un bon propietari, tan de moda en alguns països, ni tampoc una explicació del vincle home- animal al llarg de generacions com certes branques de la pseudopsicologia biològico-evolutiva pretenen engolir. No. Més enllà de tota la “palla” l’autèntic contingut del llibre la formen un seguit d’històries entranyables. Des d’un criador que volia “ser feliç, no ric” i només venia els seus cadells a qui sabés que els tractaria com es mereixen, fins a un vidu d’avançada edat l’única joia del qual era el seu petit terrier passant per un mecànic sorrut i obsessionat per la feina que va fer lloc a una cantonada del seu garatge perquè una gossa abandonada donés a llum. I és que totes aquestes històries s’uneixen d’una manera única, convergeixen en un únic punt, són vivències aparentment simples però que no deixen mai indiferent,  fets quotidians però, precisament per això, extraordinaris. Realitats, visions, perspectives canines i humanes com a pinzellades d’una vida. Com les que visc cada dia amb els meus clients-amics de Lladruc. (Potser per això m’ha agradat tant).

Bona setmana santa!

Ring francès

Perdoneu que no hagi publicat res abans però de seguida us aclariré la causa del meu mutisme. Diumenge em vaig estrenar amb ring francès i n’he quedat fascinada. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment en Xavier Marsinyach www.delaserralada.com que reuneix allò tan poc comú en el nostre país: un currículum brillant només superat per una humilitat, desig d’ensenyar i generositat increïbles. I precisament aquesta generositat va ser la que més em va sorpendre quan, només baixar del cotxe, em va dir “vine cap aquí”, em va ensenyar un lavabo i en vaig sortir amb un “traje”. La sensació que vaig tenir, literalment, és la de portar un vestit d’astronauta amb un munt de ploms al damunt, costa taaant moure’s allà dins! Per acostumar-m’hi, però, res millor que un bon escalfament. I allà ens teniu, a mi i al meu abundant teixit adipós, altrament anomenat “mitxelins” (o com s’escrigui) fent esforços per no afogar-nos en córrer per la pista o fer “salts de granota”. El més emocionant, però, va ser quan van treure la Bercy, una preciosa pastor belga malinois, perquè mossegués. La sensació que vaig tenir és difícilment descriptible. Vaig notar una pressió i una força brutal a mitja cama però, contrariàriament al que m’havia imaginat, no vaig tenir, ni per un moment, sensació de perill o por. Simplement vaig disfrutar. Vaig gaudir de tota la potència de les seves dents clavades, de notar com em pujava l’adrenalina, de la sensació d’ingravidesa (de fet em van haver d’aguantar per no caure!) de… impossible descriure-ho!

De tornada, conduint el cotxe, suada i feliç, vaig cantar totes les cançons de la ràdio. Des de diumenge no deixo de buscar informació sobre aquesta disciplina, mirar vídeos, recuperar el meu més que rovellat francès de l’institut a la recerca de consells o informar-me sobre el malinois. Mai m’hagués imaginat que un esport caní que no fos el mushing seria tan addictiu!

Moltes gràcies Xavier i tot l’equip Xaloc! 

Expocanina Girona’09

És curiós veure com, tot sovint, aquells que van començar essent uns “clients”, es converteixen, sense saber ben bé com, en “amics”. Com a ensinistrador ja has acabat la teva feina i dones tota la responsabilitat de l’educació del gos als propietaris però t’agrada seguir veient-los. Ells saben que estàs allà pel que necessitin, a “cop de telèfon o a click de mail” com m’agrada anomenar-ho però els deixes “volar sols”. Ahir, l’últim dia abans de fer 23 anys, quatre propietaris em van fer un regal d’aniversari molt especial. Em van ensenyar que poden volar amunt, molt amunt. Ahir dos amics peluts de Lladruc van participar a “l’Expocanina”  l’exposició internacional de bellesa de Girona. La Denali (Denali running of Llemena’s Valley), Alaska Malamut, s’estrenava en aquest món mentre que la Tsuki (Otsukisama Gou Shun’You Kensha), Shiba Inu, ja era tot una veterana. La primera, amb només 8 mesos, va tenir un comportament excepcional i es va proclamar “millor cadell” mentre que la “Tsuki” va recollir el títol de campiona de Catalunya amb tota l’elegància que la caracteritza. Mentre les veia desfilar pel ring pensava en la satisfacció d’haver-les pogut veure crèixer, de ser present en els petits moments de desesperació que tot cadell genera, en els intents per dissipar de la millor manera possible els dubtes d’uns propietaris novells o en els múltiples assajos per obrir la boca o fer una bona “pose”. Però sobretot, en acabar, pensava en l’orgull que genera, com a educador caní, veure que quatre persones poden disfrutar a cada moment, més enllà dels premis rebuts o de la seva geneologia, del seu gos.

Què voleu que us digui… De tant en tant (deu ser l’edat) una servidora es posa sentimental. Gràcies, propietaris, per creure en Lladruc i moltes felicitats, Denali i Tsuki, no tant pels premis obtinguts sinó per no deixar mai de moure la “cueta”!

10 consells per l’educació del cadell

 

  1. En primer lloc, feliciteu-vos per haver decidit educar el vostre cadell de manera responsable a Lladruc, és un gran començament!

     

  2. Mentalitzeu-vos que educar un cadell requereix molta i molta paciència. De seguida us adonareu, però, que si sou perseverants, val la pena. Si tot va bé, aquesta adorable “criatura” us acompanyarà uns 12 anys de la vostra vida per la qual cosa penseu que tots els esforços que feu ara es veuran sobradament recompensats en el futur. 
  3. En la mesura en què us sigui possible intenteu establir rutines a l’hora de menjar, dormir, jugar, sortir… Les rutines tranquil·litzen i ajuden a comprendre el gos què és el millor en cada moment.
  4. No perdeu oportunitats. Recordeu la importància de la sociabilització, com més gossos, persones, sorolls, olors, experiències agradables visqui ara més equilibrat serà d’adult.
  5. Com les persones, cada cadell aprèn a un ritme diferent. Per tant, eviteu comparacions, sobretot amb altres gossos adults o que hàgiu tingut anteriorment (moltes vegades no recordem que ells també van ser cadells!)
  6. Els missatges han de ser clars, entenedors i invariables. Per tant, debateu entre tots els membres de la família allò que se li permetrà i allò prohibit i manteniu els mateixos criteris. Ensenyeu a les visites, familiars i amics a fer el mateix.
  7. Hi ha casos en que els cadells poden ser desesperants. En aquests moments és millor respirar fondo, girar-vos i calmar-vos que, per esgotament, se us escapi algun càstig. Penseu en la possibilitat de deixar-lo momentàniament al transportí. No us rendiu, segur que ho esteu fent molt bé.
  8. És millor que ensenyeu al cadell allò que pot fer enlloc de renyar-lo sistemàticament per allò que NO pot fer. Per exemple, ensenyeu-li a mossegar el seu Kong enlloc de rossegar les vostres sabatilles.
  9. Practiqueu cada dia durant uns minuts les ordres bàsiques tal com les hem treballat a classe: amb premis, tranquil·litat i molt de “teatre”. És millor que les sessions siguin curtes i divertides que llargues i avorrides. Si esteu cansats, enfadats o teniu pressa deixeu-ho per una altra estona.
  10. Per acabar, penseu que Lladruc existeix per ajudar-vos així que si teniu algun dubte, per mínim que sigui, truqueu-nos. Ens encanta la nostra feina així que, per a nosaltres, sempre és un plaer parlar de gossos!

P.D- Si us plau, si voleu utilitzar aquest text feu-nos-ho saber per e-mail a lladruc@hotmail.com, al telèfon que trobareu a la nostra web www.lladruc.es o mitjançant els “comentaris” d’aquest blog. No tenim “secrets” però aquest article forma part del nostre material. Moltes gràcies.

Un gran descobriment

Diuen que els grans descobriments s’han de compartir així que avui us parlaré d’una gran troballa: el pinso “Frolic”. A primer cop d’ull pot semblar igual que els altres però la diferència es basa en què enlloc de components deshidratats conté un mínim de 12% de cereals, verdures i carn fresca per la qual cosa l’aliment té un aroma, una textura i (suposo) que un sabor que el fan inigualable. Per això a Lladruc l’utilitzem com a premi. Els gossos el masteguen fàcilment, és còmode d’agafar i no et deixa les mans com si untessis un “motlle” amb mantega. A més a més es pot trobar en múltiples establiments com Schlecker, Carrefour i Corte Inglés amb una bona relació qualitat-preu: 1 kg 3’59 euros aprox. En resum, com deia al principi, un gran descobriment.

(Ara que em repasso el text: no, no hi tinc cap mena de comissió!)  

“Corral”

A la vida hi ha algunes situacions que inicialment et sorprenen, després t’indignen i finalment acaben per provocar-te una barreja de sentiments confosos entre la compassió i la tendresa.

Això és el que m’ha passat avui. Uns clients m’han dit que, abans de coneixens, havien portat el seu gos a un ensinistrador caní gironí per tal que els ensenyés a fer que es comportés millor a casa. Aquest els va dir que la millor solució era tancar-lo a un dels seus “corrals”: uns habitacles a l’ombra, sense calefacció i amb ciment perfectament dissenyats per tal que el gos pogués literalment “asseure’s i pensar en el que havia fet malament”. Els meus clients van decidir que, si allò era educació canina, ja es farien ells el seu propi corral. No m’ho he acabat de creure. No perquè aquesta afable parella de mitjana edat que parla amb accent lleidatà no m’inspirés confiança sinó perquè no em podia passar pel cap que algú (i menys un ensinistrador!) proposés una bestiesa tan grossa.

Miracles de la tecnologia, però, he trobat la seva pàgina web (que no us penso dir) on, al quart apartat, posa “corral”: “ven y encierra aquí a tus mascotas si se portan mal”. Com us deia abans, primer m’he sorprès: corral? La proposta era seriosa! Durant quan de temps? En quim règim han d’estar els gossos en aquesta mena de cel·les d’aïllament? Podran menjar i beure o això els distrauria de la seva reflexió profunda?

Llavors m’he indignat: “Això és denunciable!”, “Perquè no tenim un codi deontòlogic, una homologació o quelcom semblant que faci fora tots aquests desgraciats?”,“I aquest es ven com a educador caní”? “Jo que he estudiat un piló d’anys, he practicat amb milions de gossos, he viatjat a l’altra punta del món per aprendre i reciclar-me contínuament i va un poca-solta com aquest i es sortejarà els mateixos clients que jo?”.

Finalment, quan m’he relaxat, he pensat en la sort de l’ignorant, que mai es qüestiona la seva vàlua, mai té dubtes ni tampoc ètica, ell, autoenganyat i feliç, viu en el seu… corral? I d’allà no cal que el treguin!

En temps de crisi… gos guardià!

Aquesta setmana he rebut tres trucades per demanar informació sobre l’ensinistrament d’un gos guardià. Mai, des que vam començar, n’havia rebut cap. No sé si sóc massa agosarada però ho atribueixo a una necessitat de seguretat i protecció degut a l’augment de delictes que produirà la crisi. La gent, temorenca, necessita que la seva casa, el seu sancta santorum sigui invulnerable i creu aconseguir-ho amb un gos d’atac i defensa.

Un gos guardià va totalment en contra dels nostres principis. Per a nosaltres i els nostres clients un gos és infinitament més valuós que qualsevol electrodomèstic, joia o vehicle. Els nostres gossos són el més important i, per això mateix, som nosaltres els que els hem de cuidar i protegir. Normalment la gent que demana un gos guardià el veu com una “eina”, no com una “entitat” per si mateixa i aquest argument no el convenç. Llavors els faig la pregunta: quina se suposa que és la seva funció? Avisar de la presència d’un lladre i, en cas que aquest entri al territori, mossegar fins a deixar-lo atuït.
Primer problema: com podrà reconèixer un gos qui és un lladre i qui és un veí despistat, un nen que ve a recollir una pilota que ha caigut al jardí o la nova senyora de la neteja? Tradicionalment, sobretot amb les mètodes autodidactes de l’amo, s’ha optat perquè un gos guardià ataqui a tothom. No cal dir els incomptables accidents, en molts casos fatals, que això ha comportat.
Segon problema: creieu que un lladre es deixarà intimidar per un gos?Si dins la casa hi ha tot allò que espera trobar, un ésser de quatre potes no el tirarà enrere. Se’l pot ensinistrar perquè no mengi de cap desconegut (rebuig d’aliments) però és francament difícil que pugui resistir a un tret, un bastó elèctric o un esprai paralitzant.
Tercer problema: un gos d’atac i defensa necessita un ensinistrament molt precís, rigorós i específic i, per això, legalment només pot ser propietat de les forces i cossos policials de l’estat i empreses de seguretat reconegudes instituticionalment.

Conclusió: no ensinistrem ni recomanem a ningú la tinença d’aquest tipus de gossos. Si algú es vol sentir protegit que compri una alarma connectada amb la policia, faci construir murs de 3 metres de formigó armat, col·loqui un circuit tancat de càmeres i posi reixes a totes les finestres. Potser llavors necessitarà un gos… per gaudir de la seva companyia.

“Click”!

Quan una servidora està malalta acostuma a fer coses estranyes: s’empassa tota mena de programes televisius superflus, llegeix “Mundos del Perro” de l’any 1999 i du a terme petits experiments egocèntrics. Un d’ells és incloure la paraula “Lladruc” al buscador més famós de la xarxa, Google.es i adonar-se que el nostre servei surt al capdamunt de la llista.  
El més sorprenent, però, és descobrir que “educació canina” dóna el mateix resultat. Proveu-ho! Ens hem quedat ben sorpresos, www.lladruc.es és la web més visitada!

Moltíssimes gràcies a tots per fer-ho possible. Per confiar en nosaltres per l’educació dels vostres gossos, per fer-nos sentir que el que fem dia a dia té un sentit i perquè, quan vam començar, mai ens haguéssim pensat conèixer gent tan meravellosa com tots vosaltres. Us mereixeu un munt de “clicks”, tants com rep la nostra web diàriament!