Ring francès

Perdoneu que no hagi publicat res abans però de seguida us aclariré la causa del meu mutisme. Diumenge em vaig estrenar amb ring francès i n’he quedat fascinada. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment en Xavier Marsinyach www.delaserralada.com que reuneix allò tan poc comú en el nostre país: un currículum brillant només superat per una humilitat, desig d’ensenyar i generositat increïbles. I precisament aquesta generositat va ser la que més em va sorpendre quan, només baixar del cotxe, em va dir “vine cap aquí”, em va ensenyar un lavabo i en vaig sortir amb un “traje”. La sensació que vaig tenir, literalment, és la de portar un vestit d’astronauta amb un munt de ploms al damunt, costa taaant moure’s allà dins! Per acostumar-m’hi, però, res millor que un bon escalfament. I allà ens teniu, a mi i al meu abundant teixit adipós, altrament anomenat “mitxelins” (o com s’escrigui) fent esforços per no afogar-nos en córrer per la pista o fer “salts de granota”. El més emocionant, però, va ser quan van treure la Bercy, una preciosa pastor belga malinois, perquè mossegués. La sensació que vaig tenir és difícilment descriptible. Vaig notar una pressió i una força brutal a mitja cama però, contrariàriament al que m’havia imaginat, no vaig tenir, ni per un moment, sensació de perill o por. Simplement vaig disfrutar. Vaig gaudir de tota la potència de les seves dents clavades, de notar com em pujava l’adrenalina, de la sensació d’ingravidesa (de fet em van haver d’aguantar per no caure!) de… impossible descriure-ho!

De tornada, conduint el cotxe, suada i feliç, vaig cantar totes les cançons de la ràdio. Des de diumenge no deixo de buscar informació sobre aquesta disciplina, mirar vídeos, recuperar el meu més que rovellat francès de l’institut a la recerca de consells o informar-me sobre el malinois. Mai m’hagués imaginat que un esport caní que no fos el mushing seria tan addictiu!

Moltes gràcies Xavier i tot l’equip Xaloc! 

Anuncis
Entrada prèvia
Entrada següent
Deixa un comentari

4 comentaris

  1. elisabet

     /  Abril 3, 2009

    m agrada l experiment , pero no seria millor portar una protecció a la cara com la dels que fan ESGRIMA?

    Resposta
  2. Meri Gil

     /  Abril 7, 2009

    Jo he vist alguns vídeos sobre aquesta disciplina amb Malinois i es increible. Bueno i no vegis els entrenaments que fan amb la policia… http://www.youtube.com/watch?v=1L5qSF7DpYc&feature=related

    Resposta
  3. Elisabeth: no dona, fixa’t que a les mans tampoc es duu cap protecció. Tinc poques nocions de ring pero crec que els gossos no s’els ensenya a mossegar a aquests llocs.

    Meri: ostres sí, però t’has fixat a mitja gravació quan el gos mossega el paraigües? mossegador? drap? màniga? del seu conductor? Déu ni do… Canviant de tema, com està la “Malinois” més guapa de tot Girona?

    Una abraçada ben forta i gràcies pels vostres comentaris!
    Roser.

    Resposta
  4. Responc com a responsable d’aquesta “pràctica” una mica singular de la Roser, que espero que es converteixi, en l’inici d’una passio per aquest extraordinari programa que es el Ring.

    Es evident que en cualsevol activitat pot surgir un incident que acabi en lessió, pero la Roser no va patir mes risc, que el que hagues pogut patir de que un gos li agafes accidentalment la ma practicant freesbee.

    Aixo es un esport, el gos no preten lesionar a l’oponent: l’Home Assistent (Dona Assistent, en aquest cas) es un reglament que ens planteja una una forma de valorar tant les cualitat naturals del gos: presa, valor, velocitat, adaptabilitat, com l’ensinistrament: precissió en la execució de les ordres, control, etc.

    Un gos que busque la cara, o les mans, no es un gos esportiu, i per aquest motiu es descarta per l’esport, un gos d’esport, es un gos condicionat a la “tela”, al “costume” (l’equip de protecció), es un professional, de fet es mes dificil un incident que acabi en mossegada, amb un gos esportiu, que en cualsevol altre gos.

    La mateixa Roser hos podra explicar que ha jugat i acariciat a tots els gossos que ha tingut mossegats al pantaló, entre ells el meu propi gos l’Aux, que no va trigar gens en posar-se panxa enlaire per que el gratés.

    Aixi que podeu estar tranquils, la Roser, es en bones mans, la seguretat es absoluta, no s’exposa mes que jugant un partidet de futbito.

    Salutacions.

    Xavier Marsinyach Porta

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: