Els premiats

Com podeu veure, els guanyadors del 1r. concurs de fotografia canina de Lladruc ja gaudeixen del seu premi! Moltes felicitats de nou!

Kilva, guanyadora de la fotografia més artística.

Drac, guanyador de la fotografia més tendra.

Roc, guanyador del segon accèssit, compartint premi amb la seva “germana” Denali.

Pròximament les fotografies dels altres premiats!

Expocanina Girona’09

És curiós veure com, tot sovint, aquells que van començar essent uns “clients”, es converteixen, sense saber ben bé com, en “amics”. Com a ensinistrador ja has acabat la teva feina i dones tota la responsabilitat de l’educació del gos als propietaris però t’agrada seguir veient-los. Ells saben que estàs allà pel que necessitin, a “cop de telèfon o a click de mail” com m’agrada anomenar-ho però els deixes “volar sols”. Ahir, l’últim dia abans de fer 23 anys, quatre propietaris em van fer un regal d’aniversari molt especial. Em van ensenyar que poden volar amunt, molt amunt. Ahir dos amics peluts de Lladruc van participar a “l’Expocanina”  l’exposició internacional de bellesa de Girona. La Denali (Denali running of Llemena’s Valley), Alaska Malamut, s’estrenava en aquest món mentre que la Tsuki (Otsukisama Gou Shun’You Kensha), Shiba Inu, ja era tot una veterana. La primera, amb només 8 mesos, va tenir un comportament excepcional i es va proclamar “millor cadell” mentre que la “Tsuki” va recollir el títol de campiona de Catalunya amb tota l’elegància que la caracteritza. Mentre les veia desfilar pel ring pensava en la satisfacció d’haver-les pogut veure crèixer, de ser present en els petits moments de desesperació que tot cadell genera, en els intents per dissipar de la millor manera possible els dubtes d’uns propietaris novells o en els múltiples assajos per obrir la boca o fer una bona “pose”. Però sobretot, en acabar, pensava en l’orgull que genera, com a educador caní, veure que quatre persones poden disfrutar a cada moment, més enllà dels premis rebuts o de la seva geneologia, del seu gos.

Què voleu que us digui… De tant en tant (deu ser l’edat) una servidora es posa sentimental. Gràcies, propietaris, per creure en Lladruc i moltes felicitats, Denali i Tsuki, no tant pels premis obtinguts sinó per no deixar mai de moure la “cueta”!

%d bloggers like this: