Aquesta setmana he rebut tres trucades per demanar informació sobre l’ensinistrament d’un gos guardià. Mai, des que vam començar, n’havia rebut cap. No sé si sóc massa agosarada però ho atribueixo a una necessitat de seguretat i protecció degut a l’augment de delictes que produirà la crisi. La gent, temorenca, necessita que la seva casa, el seu sancta santorum sigui invulnerable i creu aconseguir-ho amb un gos d’atac i defensa.
Un gos guardià va totalment en contra dels nostres principis. Per a nosaltres i els nostres clients un gos és infinitament més valuós que qualsevol electrodomèstic, joia o vehicle. Els nostres gossos són el més important i, per això mateix, som nosaltres els que els hem de cuidar i protegir. Normalment la gent que demana un gos guardià el veu com una “eina”, no com una “entitat” per si mateixa i aquest argument no el convenç. Llavors els faig la pregunta: quina se suposa que és la seva funció? Avisar de la presència d’un lladre i, en cas que aquest entri al territori, mossegar fins a deixar-lo atuït.
Primer problema: com podrà reconèixer un gos qui és un lladre i qui és un veí despistat, un nen que ve a recollir una pilota que ha caigut al jardí o la nova senyora de la neteja? Tradicionalment, sobretot amb les mètodes autodidactes de l’amo, s’ha optat perquè un gos guardià ataqui a tothom. No cal dir els incomptables accidents, en molts casos fatals, que això ha comportat.
Segon problema: creieu que un lladre es deixarà intimidar per un gos?Si dins la casa hi ha tot allò que espera trobar, un ésser de quatre potes no el tirarà enrere. Se’l pot ensinistrar perquè no mengi de cap desconegut (rebuig d’aliments) però és francament difícil que pugui resistir a un tret, un bastó elèctric o un esprai paralitzant.
Tercer problema: un gos d’atac i defensa necessita un ensinistrament molt precís, rigorós i específic i, per això, legalment només pot ser propietat de les forces i cossos policials de l’estat i empreses de seguretat reconegudes instituticionalment.
Conclusió: no ensinistrem ni recomanem a ningú la tinença d’aquest tipus de gossos. Si algú es vol sentir protegit que compri una alarma connectada amb la policia, faci construir murs de 3 metres de formigó armat, col·loqui un circuit tancat de càmeres i posi reixes a totes les finestres. Potser llavors necessitarà un gos… per gaudir de la seva companyia.
Lladruc 
Samithor
/ febrer 12, 2009Hola, ¡que razón tienes!!
hay mucha gente que todavía ve a un perro como un “objeto mas”, iba a decir que quzá fuera un problema “generacional”, pero no es así… será mejor decir “educacional”.
Ayer por la noche nos cruzamos con una señora muy mayor por la calle que se paró a saludar al perro (y a nosotros de paso), y nos regalo una frase señalandolo: “qui no vol aixó no vol a ningú” , ¡cuanta educación necesitamos las personas!
Xavier Marsinyach
/ febrer 14, 2009Tot i estant bàsicament d’acord amb tu, la llei te tres esmenes en cuan al treball de protecció:
-Gossos de cualsevol cos de seguretat (mossos d’esquadra, policia nacional, guardia civil…)
-Gossos per a empresses de seguretat.
-Gossos d’Util.litat per la Selecció de les races (nomes les races que estiguin dins epigraf: sotmeses a proves treball) RCI, VPG, Ring, Mondio…(instructors amb una titulació especial)
Al marge d’aquestes esmenes es RIGUROSAMENT PROHIBIT preparar gossos per aquest tipus de treball, lo que no es menys cert es que no es prohibit de tenir-los.
Encara que com he dit l’inici, estic d’acord amb tu (jo particularment procuro inhibir l’instint de guarda dels meus propis Malinois), pero si respecto un unic cas de gos de protecció (que no de guarda) que es aquell especificament ensinistrat per defendre la familia, de forma unica i exclusivament (ni recinte ni bens) i que actúa nomes sobre franca i clara agressió directe sobre una o mes de les persones al seu carrec i nomes dins de la casa, ja que nomes portes endins la seva funció pot ser eficaç, i l’estreta relació afectiva es necessaria, fonamental per la seva tasca.
Com he dit es l’unica excepció que respecto, ni la fomento, ni la recomano.
Parlem d’un gos amic/guardaespatlles molt ben ensinistrat (actualment al nostre païs la seva preparació sería prohibida) i en casos excepcionals: persones en cases aillades, que ja hagesin patit algun tipus d’amenaça o intent d’agressió.
Aqui no parlariam d’un gos eina (deplorable en tot cas) sino d’un company especialitzat, una alternativa millorable sens dubte, pero millor opció que un arma, si mes no, menys letal.
Salutacions.
Xavier Marsinyach
lladruc
/ Març 5, 2009Hola!
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Samithor: tienes razón en que se necesita mucha educación… humana 🙂
Xavier: com ja et vaig dir, és tot un honor veure que segueixes el blog, moltes gràcies. No vaig voler entrar en el tema de gossos esportius perquè m’hagués extès massa però tens tota la raó. També entenc que un gos ensinistrat amb les funcions que comentes podria ser útil i, potser, l’únic cas acceptat però, com deia, no penso ensinistrar cap gos d’aquest tipus.
Una abraçada!
Roser.
shanti Cris
/ Agost 6, 2009Sincerament… si m’entra un lladre a casa que s’enduguin tot el que vulguin menys les meves “nenes” i el meu “nen”, pq la tv, l’ordinador, el video, etc etc es poden substituir, en canvi, la shanti, en Church i la Runa son insubstituïbles i únics.