El millor amic del gos

Aprofitant que alguns de vosaltres tindreu vacances us recomanaré un d’aquells llibres que segur que no n’heu sentit parlar mai. És de la Jan Fennell ensinistradora que, resumint, planteja que totes les alteracions de conducta del gos es deriven d’un problema de jerarquia. El seu modus operandi es basa en col·locar-lo al lloc més baix de l’estructura familiar tal com, segons ella, succeeix a la natura amb un grup de llops. Tot i que no comparteixo aquesta visió per simplista, recentment he llegit el seu últim llibre “a dog’s best friend”. El títol, traduït com “el millor amic del gos”, pot sobtar. No és cap manual de com ser un bon propietari, tan de moda en alguns països, ni tampoc una explicació del vincle home- animal al llarg de generacions com certes branques de la pseudopsicologia biològico-evolutiva pretenen engolir. No. Més enllà de tota la “palla” l’autèntic contingut del llibre la formen un seguit d’històries entranyables. Des d’un criador que volia “ser feliç, no ric” i només venia els seus cadells a qui sabés que els tractaria com es mereixen, fins a un vidu d’avançada edat l’única joia del qual era el seu petit terrier passant per un mecànic sorrut i obsessionat per la feina que va fer lloc a una cantonada del seu garatge perquè una gossa abandonada donés a llum. I és que totes aquestes històries s’uneixen d’una manera única, convergeixen en un únic punt, són vivències aparentment simples però que no deixen mai indiferent,  fets quotidians però, precisament per això, extraordinaris. Realitats, visions, perspectives canines i humanes com a pinzellades d’una vida. Com les que visc cada dia amb els meus clients-amics de Lladruc. (Potser per això m’ha agradat tant).

Bona setmana santa!

Anuncis
Entrada prèvia
Deixa un comentari

4 comentaris

  1. Ei! Això em recorda el segon dia que vares venir a casa, que em deies que podies deixar-me el llibre de Turid Rugrass (ara no recordo si és així que s’escriu) i jo vaig dir-me: “Uff, més llibres no!” I també vaig dir-t’ho a tu jajaja: “estic una mica saturada” exactament vaig dir… Tot el que vaig llegir va ser de gran ajut. Si. Que satisfets estem de la feina feta. 🙂

    Resposta
  2. Jo d’ella he llegit el “Saber escuchar al perro” i, tot i que tampoc comparteixo la seva teoria de la manada i la vinculació Amichien, sí que em va distreure molt quan explicava anècdotes dels seus gossos. Així que, possiblement, el llibre que recomanes m’agradaria molt més que la “Biblia” d’aquesta senyora.

    Resposta
  3. elisabet

     /  Abril 9, 2009

    El llibre promet , m él llegiré per PASCUES…

    Resposta
  4. L’estic llegint i ara veig que ho has explicat ben bé!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: