El cop de calor: quan la vida del teu gos penja d’un fil per un descuit!

36259859_10155293325211402_2486420373688549376_nEn Bond, pastor alemany de Lladruc, gaudint de la piscina. Tot sigui per evitar un cop de calor! 😉

Nosaltres, els humans, som capaços de reduir la nostra temperatura corporal mitjançant la suor. Els gossos, en canvi, només transpiren molt deficientment per les glàndules sudorípares dels coixinets de les potes. El seu sistema de refrigeració, verdaderament pèssim, es redueix a:

  1. El panteix (en castellà “jadeo”). És a dir, el gos excreta aire calent i n’intenta aconseguir de més fresc.
  2. La conducció amb una superfície més fresca. El gos s’estira amb la panxa a terra per tenir una àmplia superfície de contacte que li permeti excretar la màxima quantitat de calor.

Quines són les races més predisposades a patir un cop de calor?

Qualsevol gos, especialment si és un cadell, és vell o està malalt, pot patir un cop de calor però les races anomenades braquicèfales (el que es coneixen vulgarment com a “races xates”), com els bulldogs, bòxers, carlinos… tenen més dificultats per respirar i això comporta que siguin més propensos a patir-los.

Quines són les situacions més habituals en les quals es pot produir un cop de calor?

  • El gos s’ha quedat sol dins el cotxe.
  • El gos viatja en un sistema de transport sense control constant (bodega dels avions o transport en camions no isotèrmics).
  • El gos viu en una terrassa o un balcó sense protecció (teulat, tendal, malla d’ombreig), especialment si a la vora hi ha el sistema d’evacuació de l’aire calent d’un aparell d’aire condicionat (típic de moltes ciutats).
  • El gos fa un exercici físic intens en condicions ambientals de calor i humitat.
  • El gos està oblidat en un espai petit i mal ventilat, com una cabina d’assecatge d’una perruqueria canina.

Com podem prevenir el cop de calor?

  • Fent que el nostre gos mantingui un bon nivell d’hidratació constant. L’animal sempre ha de poder disposar d’aigua fresca i neta i, si està treballant, convé parar-nos i obligar-lo a hidratar-se sovint.
  • Oferint-li ombres i llocs arrecerats, on realment pugui estar fresc.
  • Evitant fer exercici físic en hores de molta calor.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • Temperatura corporal per sobre els 42ªC.
  • Panteix.
  • Astènia (falta de força).
  • Dificultats respiratòries.
  • Tremolors.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Desorientació.
  • Dificultats per a mantenir l’equilibri.
  • Cianosi (falta d’oxigenació de la sang que provoca un color blavós de les mucoses).
  • Augment del ritme cardíac.
  • Etc.!

Què cal fer si creiem que el nostre gos pateix un cop de calor?

Convé anar volant al veterinari per tal que l’intenti estabilitzar i comprovi l’abast dels danys. Mentrestant, podem procurar rebaixar la temperatura corporal movent el gos a un indret més fresc fins que vingui el veterinari refrescant-lo amb l’aplicació de compreses humides (no fredes ni congelades) però convé deixar-ho de fer-ho quan la seva temperatura arribi als 39,5ªC perquè, si baixa més, es pot produir una hipotèrmia i posar en risc la seva vida. Si som nosaltres els que ens hem de desplaçar a la clínica veterinària d’urgències ho hem de fer amb rapidesa i procurant que la temperatura en el cotxe sigui l’adequada.

Per últim, és molt important no submergir el gos en una banyera amb gel o tirar-lo en un pou fred o similar perquè el contrast tèrmic li podria causar un xoc i, fins i tot, la mort al cap de pocs minuts o provocar-li lesions internes greus.

Realment, tan greu és un cop de calor?

Lamentablement, cada any moren, arreu del món, milers de gossos per culpa dels cops de calor. Entre ells, trobem no només les races braquicèfales sinó també gossos de treball (gossos detectors, de rescat, de vigilància…) tan entusiastes que els seus guies no saben parar-los quan la seva temperatura corporal augmenta perillosament però qualsevol gos pot ser susceptible de patir un cop de calor.

Si encara no he aconseguit mentalitzar-te de la gravetat del problema pots mirar AQUEST VÍDEO. Aviso que et posarà els pèls de punta perquè aquest bòxer deixat en el maleter d’un cotxe aparcat a l’Ikea de Barakaldo en ple mes de febrer (sí, sí, en el país basc a l’hivern!), va morir davant l’estupefacció dels seus propietaris que, lamentablement, quan van anar al veterinari ja va ser massa tard.

NOTA IMPORTANT!

Tingues en compte que aquest és només un “post recomanació” i és el teu veterinari qui coneix millor el teu gos i a qui has de demanar sempre consell sobre la salut del teu animal. Si en aquest moment sospites que el teu gos pugui estar patint un cop de calor deixa de llegir immediatament aquest post i truca ARA MATEIX al mòbil d’urgències del teu veterinari!

Anuncis

10 consells per l’educació del cadell

 

  1. En primer lloc, feliciteu-vos per haver decidit educar el vostre cadell de manera responsable a Lladruc, és un gran començament!

     

  2. Mentalitzeu-vos que educar un cadell requereix molta i molta paciència. De seguida us adonareu, però, que si sou perseverants, val la pena. Si tot va bé, aquesta adorable “criatura” us acompanyarà uns 12 anys de la vostra vida per la qual cosa penseu que tots els esforços que feu ara es veuran sobradament recompensats en el futur. 
  3. En la mesura en què us sigui possible intenteu establir rutines a l’hora de menjar, dormir, jugar, sortir… Les rutines tranquil·litzen i ajuden a comprendre el gos què és el millor en cada moment.
  4. No perdeu oportunitats. Recordeu la importància de la sociabilització, com més gossos, persones, sorolls, olors, experiències agradables visqui ara més equilibrat serà d’adult.
  5. Com les persones, cada cadell aprèn a un ritme diferent. Per tant, eviteu comparacions, sobretot amb altres gossos adults o que hàgiu tingut anteriorment (moltes vegades no recordem que ells també van ser cadells!)
  6. Els missatges han de ser clars, entenedors i invariables. Per tant, debateu entre tots els membres de la família allò que se li permetrà i allò prohibit i manteniu els mateixos criteris. Ensenyeu a les visites, familiars i amics a fer el mateix.
  7. Hi ha casos en que els cadells poden ser desesperants. En aquests moments és millor respirar fondo, girar-vos i calmar-vos que, per esgotament, se us escapi algun càstig. Penseu en la possibilitat de deixar-lo momentàniament al transportí. No us rendiu, segur que ho esteu fent molt bé.
  8. És millor que ensenyeu al cadell allò que pot fer enlloc de renyar-lo sistemàticament per allò que NO pot fer. Per exemple, ensenyeu-li a mossegar el seu Kong enlloc de rossegar les vostres sabatilles.
  9. Practiqueu cada dia durant uns minuts les ordres bàsiques tal com les hem treballat a classe: amb premis, tranquil·litat i molt de “teatre”. És millor que les sessions siguin curtes i divertides que llargues i avorrides. Si esteu cansats, enfadats o teniu pressa deixeu-ho per una altra estona.
  10. Per acabar, penseu que Lladruc existeix per ajudar-vos així que si teniu algun dubte, per mínim que sigui, truqueu-nos. Ens encanta la nostra feina així que, per a nosaltres, sempre és un plaer parlar de gossos!

P.D- Si us plau, si voleu utilitzar aquest text feu-nos-ho saber per e-mail a lladruc@hotmail.com, al telèfon que trobareu a la nostra web www.lladruc.es o mitjançant els “comentaris” d’aquest blog. No tenim “secrets” però aquest article forma part del nostre material. Moltes gràcies.

%d bloggers like this: