La “maleta” del teu gos!

DSC_1439.JPG

Potser ets un dels afortunats que ja ha començat les vacances. O potser ets un valent autònom com nosaltres, els de Lladruc, que en fem molt poques. Sigui com sigui, crec que val la pena tenir clar què hem de dur a la “maleta” del nostre gos, per anar d’excursió de cap de setmana o per uns dies fora de casa.

PASSEJOS:

– Collar i/o arnès i corretja habitual.
– Collar i/o arnès i corretja de recanvi.
– Corda de 5 metres per passejar tranquil·lament en una zona perillosa o tenir controlada una gossa en zel.
– Morrió tipus “Baskerville” (no de tela, que impedeix a l’animal beure, menjar, badallar…).

MENJAR I BEURE:

– Bosses amb la ració diària de pinso i dues de recanvi per cada dos dies de viatge.
-Garrafa de 8 litres d’aigua embotellada o d’aigua de casa (per evitar problemes gastrointestinals).
– Plats.
– Abeurador plegable tipus ampolla o tipus “origami” de plàstic.
– Premis habituals (millor tipus galetes o barretes que es conserven millor).

JOCS, ENTRETENIMENT I DESCANS

– Pilota irrompible.
– Frisbees.
– Kongs.
– Llitet habitual.

LEGISLACIÓ

– Cartilla de vacunes, passaport i fotocòpia en color de les dues coses (podem dur-ho a sobre i deixar els originals a l’allotjament o en el cotxe) en una carpeta impermeable.
– Si vas a l’estranger, certificat de bona salut en anglès o l’idioma del país signat pel teu veterinari i la corresponent fotocòpia en color.
– És IMPORTANTÍSSIM informar-se amb una antelació suficient dels requeriments específics per a cada país (quarantenes, serologies obligatòries, tractaments profilàctics concrets, etc.).

SALUT I EMERGÈNCIES

– Llistat amb les dades i les coordenades GPS dels veterinaris 24 hores més pròxims a la zona de pas o d’estada.
– Medicació o suplements que prengui el gos de manera habitual.
– Farmaciola canina completa, mira el POST FARMACIOLA CANINA !
– Manta plegable de primers auxilis.

HIGIENE

Partint de la base que el gos està correctament desparasitat internament i externament i es troba en bon estat de salut, ens caldrà:

– Tovallola.
– Tovalloletes humides tipus paper W.C (no infantils que porten olis hidratants que poden causar problemes a la pell i al pèl dels animals).
– Bosses per recollir les caques.
-Repel·lent antiparasitari de citronella (sobretot si anem a zones d’aiguamolls o muntanya).
– Transportí (si viatgem en avió ha de ser homologat per la I.A.T.A).
– Ventilador portàtil pel transportí.
– Funda impermeable pel cotxe.
– 2 baietes súper absorbents (tipus Vileda).
– 1 esprai desinfectant amb pistola (tipus Sanytol).
– Raspall, carda o pinta habitual.

Resumint, la recepta és fàcil: aplicar sentit comú i endur-vos-en el que normalment feu servir i allò que us seria necessari en cas que alguna cosa no acabés d’anar bé.

Bona escapada! 😉
Roser Feliu.

La magnífica foto d’en Bond, gos detector de Lladruc en formació, és de la Kris Moes, moltes gràcies!

P.D. Com ja us he dit moltes vegades, a Lladruc no ens enduem cap mena de comissió per publicitar cap marca, només les anomeno perquè serveixin de referència. Sóc una educadora canina professional i una propietària mig paranoica pel benestar dels nostres gossos, no una blogger de moda! 😉

10 consells per anar amb el teu gos a la platja

mina burka platjaLa Mina i la Burka, gosses detectores de Lladruc, us recomanen anar a la platja a trenc d’alba 😉 

S’acosta el cap de setmana, pugen les temperatures i gaudir de la platja amb el teu gos sembla una manera divertida d’amenitzar aquesta calorosa primavera. Des de Lladruc educació canina, i seguint els consells explicats per la veterinària de l’equip Lladruc Ana Madruga a la televisió, t’oferim uns consells perquè tot vagi sobre rodes:

  1. Vigila amb la calor: pot sembla obvi, però molts propietaris ignoren que, a diferència de nosaltres, els gossos no poden transpirar com nosaltres si la calor corporal comença a pujar,  només pantegen per la llengua i lleugerament pels coixinets de les potes.  Fes que el teu gos tingui sempre ombra i aigua dolça abundant i fresca al seu abast!
  2. En aquest sentit, si duus aigua fresca en una nevereta o fins i tot la converteixes en més palatable desfent-hi alguns premis com trossets de pernil de york o tonyina, minimitzaràs el risc que el teu gos begui aigua i et faci un bonic estucat venecià diarreic al cotxe o en arribar a casa! 😉
  3. Posa-li crema! : les cremades, especialment en gossos esquilats, cadells, gossos sense pèl o convalescents són, per desgràcia, més freqüents del que sembla, sobretot en gossos que passen moltes hores a l’aire lliure quan hi ha més incidència solar. Tot i així, pensa que hi ha zones com la trufa, brutalment exposades als rajos solars que necessitaran una atenció especial. Pregunta al teu veterinari o cosmetista caní quins són els productes més adequats pel teu gos!
  4. “VINE”!Treballa molt bé la cridada: nombrosos gossos s’extravien, cada any, per culpa de propietaris que creuen que “el meu gos ja acaba venint” o “quan no hi ha distraccions ja ve”. Una cridada, per ser efectiva, ha de ser immediata, a la primera i en línia recta. Si no estàs dos-cents per cent segur que el teu gos vindrà en qualsevol situació truca a algun bon educador caní com Lladruc perquè t’ajudi o bé porta el teu gos sempre lligat. Si optes per la segona opció (és una pena!), procura no utilitzar les corretges extensibles (tipus “Flexi”), famoses per causar abrasions a la pell i traumatismes.
  5. Mai forcis el teu gos a entrar a l’aigua ni el sobrevaloris: els gossos, com les persones, necessiten tenir la confiança necessària per endinsar-se en medis desconeguts i l’aigua del mar n’és un clar exemple. Si el teu gos no ha nedat mai al mar, procura quedar-te a prop i no forçar-lo estirant-lo de la corretja o fent veure que t’ofegues perquè “es vegi obligat a salvar-te” (sí, sí, molts clients ho fan així). Enlloc d’això, prova de caminar a poc a poc per la riba fins que el teu gos tingui la seguretat suficient per començar a nadar. Una altra bona idea és que vegi a un gos més experimentat i s’hi animi (comportament alelomimètic).
  6. Esbandeix el teu gos amb aigua dolça un cop ha acabat de nedar: després de banyar-se, dutxa’l amb aigua dolça i un xampú especial per a gossos per treure totes les restes de sal, fang, brutícia i algues que puguin haver quedat enganxades. Vigila sobretot en zones delicades com els genitals, els ulls i entre els dits de les potes.
  7. En aquest sentit, mentre siguis a la platja també és útil dur tovalloletes tipus paper higiènic humit: t’ajudaran a treure puntualment les restes de sorra que puguin molestar a l’animal i eviten que, al rascar-se per treure-se-la, es pugui rascar el morro o els ulls amb els esperons o les ungles i fer-se mal.
  8. “DEIXA”! Ensenya al teu gos a no tocar res que no li donis tu. Cada estiu, molts gossos han d’anar al veterinari d’urgències per haver ingerit hams de pesca, taps d’ampolla o fils de cuca.  També has de vigilar amb els eriçons de mar, les canyes, pedres o fins i tot les meduses.
  9. Per més precaucions que tinguis, els accidents acaben passant. Porta sempre amb tu una bona farmaciola canina com la que et vam penjar ja fa uns anys en aquest post. 
  10. I, finalment, assegura’t que estàs autoritzat a anar amb el teu gos a la platja per evitar riscos, molèsties als altres banyistes o fins i tot multes. Una de les nostres platges per a gossos preferides és la de La Rubina (Empuriabrava). Llegeix el nostre post!

Disfruta!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Vas a una calçotada amb el teu gos? Vés amb compte!

connorpitet
En Connor, gos detector de Lladruc en formació, us demana que sigueu prudents a les calçotades! 😉

El post d’avui pot semblar divertit, gairebé còmic, però després de l’experiència de dos clients he pensat que era necessari escriure’l.
La primera va passar fa un any, quan una parella jove va dur a la seva Labrador Retriever a una calçotada i va acabar ingressada l’endemà per una pancreatitis provocada per l’allau de greix que va consumir i que ella “es menjava amb molta il·lusió!”.
L’altre, el cap de setmana passat, va ser protagonitzat per un Bulldog Francès (també anomenat “Frenchie”) que va estar gairebé a punt de morir intoxicat perquè els seus amos van trobar graciós fer-li fotos menjant calçots amb un pitet per penjar-les a una coneguda xarxa social. 

Què són els calçots?

A aquestes alçades gairebé tothom coneix els calçots, una varietat de ceba que se sol menjar amb una salsa anomenada “salsa dels calçots” feta amb tomates, pebrots, ametlles, avellanes, pebre, oli i la imaginació del cuiner. Com que menjar els calçots requereix certa tècnica s’ha posat de moda l’ús d’un pitet per evitar taques i una “calçotada” s’ha convertit en una gran excusa per compartir una bona estona amb la família i els amics. La temporada de calçotada sol començar el mes de Gener i acabar cap a l’Abril.

Per què són perillosos els calçots? 

Els calçots, igual que altres cebes, els porros i els alls, destrueixen els eritròcits (glòbuls rojos) sanguinis i poden produir una anèmia hemolítica al gos.

Quines conseqüències poden tenir els calçots pel meu gos?

La ingestió de calçots pot provocar taquicàrdia (increment de la freqüència cardíaca), mucoses pàl.lides, debilitat general, vòmits, falta de coordinació, etc.

I si el meu gos ha menjat calçots… què puc fer?

Vés corrent al veterinari més proper! Tot i que la gravetat de la intoxicació pot variar segons les característiques pròpies de l’animal (raça, mida, història clínica, medicació que consumeixi de manera habitual, quantitat de calçots menjats, etc.) en alguns casos es fa imprescindible fer una transfusió sanguínia al gos i mantenir-lo ingressat per controlar les seves constants vitals.

Els meus consells

Com a consells generals m’agradaria recomanar-te que, si només vas a una calçotada a dinar, facis una bona passejada amb el teu gos de bon matí i després el deixis a casa, on estarà tranquil i evitaràs riscos. Si tot i així ets tossut i te’l vols emportar, tingues en compte que “l’educació humana” és infinitament més complicada que la canina i tothom, sobretot la gent gran, et dirà que “exageres, per un calçot no li passarà res” però ningú comptabilitzarà quants “no passa res” acumula al llarg d’un àpat que es pot allargar durant hores. Per això et recomano que expliquis a tots, sobretot als nens, les conseqüències que pot tenir la ingestió de calçots pel teu gos i, si cal, exagera-ho dient que el teu gos té antecedents de problemes renals o que fa dos dies que pateix una terrible diarrea fulminant que pot explotar en el moment més inesperat. (Això funciona sempre! 🙂 ).
Durant les calçotades no només són perillosos els mateixos calçots sinó també l’enorme quantitat de greix sobrant de la carn a la brasa que pot arribar a ingerir el gos, sobretot si aquest és molt voraç, com els Labradors Retrievers, els Goldens Retrievers i els Beagles. La salsa dels calçots tampoc és gaire més recomanable i els seus ingredients poden provocar dermatitis, diarrees i vòmits.
Finalment, recorda que sempre has de proporcionar aigua fresca i neta al teu gos en tot moment i que el seu benestar depèn, en tot moment, de tu!

Bon profit!

Roser Feliu.

P.D- Com dic sempre, aquest és només un “post recomanació”, el teu veterinari és qui coneix millor el teu gos i qui et pot orientar millor sobre la seva salut!

Per què els gossos de Lladruc NO juguen amb pilotes de tenis?

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

Als gossos de Lladruc els encanta jugar però MAI ho fan amb pilotes de tenis. Sí, ja sé que són barates (o si fas un tomb pel costat d’un club de tenis fins i tot gratis!), són fàcilment visibles a sobre de qualsevol superfície i els gossos els encanten. Sé que la majoria de propietaris intenten fer cremar energia als seus gossos jugant al parc a tirar-los-la una vegada rere l’altra i que puc semblar una esnob si dic que prefereixo gastar-me deu euros en una pilota de qualitat en comptes de pagar-ne una a vint cèntims al Decathlon però les pilotes de tenis presenten tres problemes principals:

  1. Produeixen afogaments: si el gos té una cavitat oral suficientment grossa com per subjectar una pilota de tenis al seu interior també és possible que se la pugui empassar. No em refereixo a un Mastí dels Pirineus, un gos d’uns vint-i-cinc quilos pot engolir-la perfectament. Pot ser que li quedi clavada a la gola o que un cop a l’interior produeixi una obstrucció que requereixi cirurgia, és a dir, per no pagar deu euros per una pilota adequada en pagarem més de mil per una intervenció d’urgència, posant en risc innecessàriament la vida del nostre gos. I si no em creieu mireu aquestes imatges del Dr. Schreiber, un veterinari americà!
    Pilota per a gos a la gola d'un Pastor Alemany

    Pilota per a gos a la gola d’un Pastor Alemany

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    2. Tots sabem que les pilotes de tenis estan buides per dins per tal que siguin més lleugeres per al joc per al qual han estat destinades. Això fa que sigui especialment fàcil trencar-les: el gos tanca fort les mandíbules i es troba amb dues meitats gairebé perfectes que pot destruir i empassar-se a bocins i llavors… torneu a llegir el primer punt!

    3. Per últim i no per això menys important, les pilotes de tenis estan recobertes de fibra de vidre, material que desgasta la dentadura del gos. És curiós observar com molts propietaris prohibeixen als seus gossos jugar amb pedres “perquè els hi fan malbé les dents” i en canvi tiren les pilotes de tenis com posseïts al seu gos.

Quins tipus de pilotes hi ha?

Grosso modo podem trobar dos tipus de pilotes:

  1. Les pilotes pel joc interactiu amb el gos, és a dir, aquell joc en el qual intervé el guia i el seu animal.
  2. Les pilotes anti-avorriment: útils, com el seu nom indica, perquè el gos s’entretingui sol. Normalment s’hi posa menjar a dins perquè encara sigui més temptadores. D’aquestes, les millors, són, sense cap mena de dubte, les pilotes irrompibles: tenen un disseny fantàstic i una durabilitat immillorable i ofereixen diversió durant hores. Paraula de propietària de Malinois i Pastor Alemany de treball! 🙂

Com ha de ser una pilota adequada pel joc interactiu amb el meu gos?

  1. Comprada a un venedor especialitzat. Si compreu una pilota en un basar xinès podeu trobar meravelles com aquesta, una pilota amb un cercle perfecte… per produir una obstrucció! (“Requisada” per una servidora a una clienta!).
No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

  1. Mida adequada a la mandíbula del vostre gos, afortunadament n’hi ha per a Yorkies toys i per a Dogos Alemanys, només cal buscar bé.
  2. Macissa: les pilotes buides a l’interior, a menys que tinguin un disseny especial de silicona com les pilotes irrompibles, són més fàcils de trencar.
  3. D’un material consistent, preferiblement cautxú, que no s’esmicoli. Oblideu-vos de les de foam o làtex!
  4. Amb CORDA: una pilota amb corda sempre és més fàcil de controlar, tirar i sobretot extreure de la gola del gos en cas que faci falta.
  5. Amb un acabat hexagonal: les pilotes rodones, com és obvi, rellisquen més, les que tenen cares permeten un tir més precís perquè no rodolen i els ensinistradors podem premiar millor al gos.

Després de llegir el post, encara creus que és bona idea jugar amb una pilota de tenis amb el teu gos? 😉

Roser Feliu Latorre.

Atenció amb els baladres (o “adelfes”!)

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o Baladres!

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o als Baladres, plantes molt tòxiques!

És curiós observar com molts propietaris es preocupen per mil-i-una històries diferents que són força improbables que succeeixin al seu gos (com la picada d’una medusa) i, en canvi, es fixin molt poc o gens en les plantes que els envolten. I això que algunes poden ser molt tòxiques i fins i tot posar en perill la vida del gos!

Una de les més nocives és el baladre, també anomenat “adelfa” o “llorer florit”. El 2004 el Ministeri de Sanitat i Consum en va prohibir la venta mitjançant aquesta publicació al BOE i, com a curiositat, al meu poble en diuen “la planta de la malaestrugança”. Ara descobriràs perquè! 😉

Com són els baladres?

Els baladres són arbres o arbusts perennes amb una alçada màxima de cinc metres, fulles verdes lanceolades i unes vistoses flors de color blanc, rosa pàl·lid o un to més apujat, semblant al fúcsia.

On podem trobar els baladres? 

A Catalunya és molt habitual trobar baladres:

– En jardins, dins de testos o plantats al terra.

– En les separacions de les autopistes.

– En cementiris.

– En àrees de servei.

– En algunes avingudes o places cèntriques de les ciutats.

– I, el més important, com a valles divisòries de finques, passejos marítims i jardins comunitaris, sobretot en zones costeres.

Per què el meu gos es pot sentir atret per un baladre? 

En primer lloc perquè, com he dit abans, és possible que en visqui rodejat. En segon lloc perquè la flor és molt vistosa, té un tacte molt agradable i el líquid que desprèn la seva tija es veu que és extremadament dolç la qual cosa pot motivar el gos a olorar-lo i a ingerir-lo.

Què passa si el meu gos llepa o ingereix un baladre?

Si el teu gos llepa o ingereix accidentalment un baladre pot presentar:

– Alteracions gastrointestinals: diarrea sanguinolenta, vòmits, nàusees.

– Alteracions en l’equilibri: vèrtig, atàxia, falta de coordinació.

– Alteracions en el ritme cardíac: arritmia, taquicàrdia i en casos extrems fibril·lació auricular i aturada cardiaca.

Què haig de fer si el meu ha estat en contacte amb un baladre?

Has de CÓRRER (o VOLAR!) al veterinari més proper!

Quines mesures preventives puc prendre?

– En primer lloc revisa de dalt a baix casa teva per trobar baladres. Si en tens canvia’ls per altres plantes no tòxiques.

– Fixa’t en la teva comunitat de veïns, si n’hi ha explica’ls el problema que pot comportar per la salut dels animals de l’edifici (i crec que també de les persones!) i proposa’ls de canviar-los per altres plantes.

– Si per força has de passejar per una zona amb adelfes porta el teu gos lligat amb corretja i estigues pendent del que faci tota l’estona. També és una bona opció ensenyar-li d’una manera rigorosa l’ordre “deixa!” o el “no!” i repetir-li cada vegada que s’hi acosti. Tot i que pot semblar massa dràstic pensa en les conseqüències que pot tenir pel teu gos una simple mastegada de la flor.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades. I la Mina sap que encara que les tingui davant no les pot ni tocar! 🙂 

– Per últim, COMPARTEIX AQUEST POST perquè tothom pugui conèixer el perill que suposa.

AVÍS: Com ja us he dit moltes vegades, aquest post és tan sols una RECOMANACIÓ i és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre animal i les vostres circumstàncies i us pot aconsellar millor sobre què fer i com actuar.

PETICIÓ: Per acabar vull demanar-vos que, si decidiu compartir aquest post (cosa que em farà molta il·lusió!), nombreu si us plau el blog de Lladruc: http://www.lladruc.wordpress.com Sé que les coses útils s’han de compartir però penseu que cada post és un esforç de recerca bibliogràfica, contrastació, redacció i presa de fotografies que faig de manera desinteressada i oberta per a tots els públics. He vist que el post anterior va ser copiat en cinc blogs i set pàgines de Facebook de diferents empreses fent-lo passar com a propi i, sincerament, fa una mica de ràbia.
Espero que ho entengueu. MOLTES GRÀCIES!

Roser Feliu Latorre.

Sant Joan: gossos i petards. Què NO hem de fer?

Arriba el 23 de Juny i a tot Catalunya se celebren les revetlles, on és habitual la pirotècnica i les macro-festes de matinada que provoquen un soroll eixordador al qual molts gossos reaccionen malament. Molts propietaris, per simple desconeixença, (i potser amb tota la bona intenció del món!) cometen uns errors que, en molts casos, només fan que empitjorar el problema. Veiem quins són…

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d'explosius) estaven així de tranquils durant l'última pirotècnia futbolera ;)

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d’explosius) estaven així de tranquils durant l’última pirotècnia futbolera però si el teu gos s’ho passa malament segueix llegint… 😉

QUINS SÓN ELS DEU ERRORS MÉS HABITUALS QUE POTS COMETRE AMB EL TEU GOS LA NIT DE SANT JOAN? 

1. Medicar el teu gos sense la supervisió del veterinari, sobretot si ho fas amb tranquil·litzants, sedants o relaxants musculars que siguin de la teva farmaciola. Pots provocar-hi nàusees, vòmits, bradicàrdies i fins i tot posar en risc la seva vida! Recorda també que alguns medicaments veterinaris inhibeixen la capacitat motora però no la sensitiva, és a dir, el gos és conscient en tot moment de què passa però no pot moure’s. T’ho imagines?

2. Renyar el teu gos per mostrar por perquè això pot augmentar el seu nerviosisme, la seva ansietat i els símptomes associats (lladrucs, gemecs, vòmits, miccions i defecacions involuntàries, etc.)

3. Cridar o foragitar al gos quan s’amaga dins la banyera, sota el llit o dins un armari, ja que segurament simplement està buscant un lloc de tranquil·litat. Si el teu gos està correctament habituat al transportí pots col·locar-lo a un lloc arrecerat amb la porta oberta o bé pots construir-li un cau amb una caixa de cartó o de fusta amb mantes que esmorteeixin el soroll.

4. A l’altre extrem pensa que si el sobreprotegeixes excessivament, corres el risc de convertir-lo en incapaç de gestionar les situacions conflictives per si mateix. Evita premiar la por!

5. Intentar fer teràpia al teu gos mentre tu estàs histèric. Recorda que els gossos són capaços de notar l’augment de la nostra adrenalina en situacions de pànic. Si tu no estàs calmat… de veritat pretens que el teu gos ho estigui?

6. No tancar bé portes, finestres ni terrasses, fins i tot les d’espais més petits, com el rebost o el lavabo: fer-ho ajudarà a apaivagar el soroll i crear un ambient més tranquil.

7. Posar la música a tota pastilla per “dissimular el soroll exterior” ja que, sense voler-ho, pots produir una inundació d’estímuls que sobreexciti l’animal, sobretot si casa teva és un sancta sanctorum on tothom duu auriculars. Segueix el punt 6 i si tot i això decideixes posar música que sigui suau i a un volum mitjà, tant sols al nivell necessari per emmascarar lleugerament el soroll.

8. Passejar el teu gos deslligat o amb el collar poc ajustat per zones on pugui haver-hi venda o assajos de pirotècnia. Fins i tot els gossos amb el millor control de la cridada poden mostrar un comportament de fugida si senten un estímul que els sobrepassa. Pensa que no tan sols corres el risc d’extraviar-lo sinó que també pot produir un accident de trànsit, sigues responsable.

9. Dur al teu gos a una revetlla, encara que hi estigui perfectament acostumat. Fa poc vaig tenir una discussió amb un ensinistrador d’una altra empresa per aquest motiu: ell creia que, al tenir un gos ben habituat als sorolls, podria anar tranquil·lament per tot arreu i jo li vaig respondre que era la pitjor estupidesa que, com a professional, podia fer. No perquè el gos no pogués respondre com s’esperava sinó perquè mai se sap a quin eixelebrat se li pot acudir “animar-li la festa” al teu gos tirant-li un petard entre les potes…  Com deia Einstein, l’estupidesa humana no té límits! 😉

10. Finalment l’error més típic és “fer experiments“. Tots tenim la temptació de consultar Internet, seguir els consells dels companys de passeig o buscar ajuda en fòrums però pensa que només un equip de professionals com Lladruc t’ajudarà a planificar una teràpia efectiva i creada especialment per a VOSALTRES segons el vostre lloc de residència, els vostres costums, les revetlles de la zona, etc. Si tens dubtes… truca’ns!

Roser Feliu.

Com li diem? El difícil art de buscar un nom al teu gos!

Una de les meves gosses detectores d'explosius es diu Burka. És un nom contundent com ella però m'ha fet viure mil anècdotes!

Una de les nostres gosses detectores d’explosius es diu “Burka”. És un nom contundent com ella però m’ha fet viure mil anècdotes!

Per fi tens el teu gos: el mires, el remires, el trobes preciós i gairebé et cauen les llàgrimes de l’emoció de tenir-lo (finalment!) a casa. I en aquell moment et fas LA pregunta: “QUIN NOM LI POSO”?I és que noms de gossos n’hi ha per triar i remenar!

Perquè la tria sigui més fàcil us donaré cinc consells. Per anar bé, el nom del teu gos ha de ser:

– CURT: millor monosilàbic. És un mite que els gossos no poden entrendre els noms llargs però els noms curts resulten més pràctics. Prova de dir “Ladybutterfly, vine!” i abans que hagis arribat a pronunciar la segona “y” segurament la teva gossa ja haurà creuat la carretera!

– ORIGINAL: el teu gos és únic i irrepetible, procura triar un nom que sigui diferent dels altres. No és gaire agradable deixar anar el teu gos al mig del parc, cridar “Rex” i que vinguin a veure’t cinc Pastors Alemanys (i encara menys si el teu continua olorant l’herba!).

– FÀCIL DE PRONUNCIAR: queda molt bé posar-li un nom alemany o anglès però si el teu fill o la teva mare són incapaços de pronunciar-lo correctament el gos viurà sempre en una confusió total enmig de diminutius que tindran poca cosa a veure amb el nom escollit.

– ASSENYAT: intenta que el nom del teu gos no faci referència a grups ètnics, defectes físics, religions, ideologies polítiques o indumentàries. Una de les meves gosses detectores d’explosius es diu “Burka” i he viscut mil anècdotes amb ella, creu-me, sé de què parlo!

– DE GOS: finalment, tot i que resulta evident, intenta que el nom del teu gos no sigui de persona. Encara que soni graciós dir-li “Lolo”, “María” o “Encarni” potser a aquestes persones no els fa cap gràcia anomenar-se igual que el teu pelut. Per desgràcia et faries creus de les persones que poden descarregar la seva frustració en forma de puntada de peu a les costelles del teu gos…

Finalment, pensa que hauràs de repetir el nom del teu gos milers i milers de vegades. Fes un assaig: pronuncia’l enfadat, tendrament, de pressa… i quan creguis que sona prou bé posa-li, segur que hauràs fet una bona tria!

Roser Feliu.

Atenció amb la processionària!

La setmana passada estava fent classe amb la Cati i el seu Pastor Alemany, en Brut, quan vam veure una filera de processionària i vam poder evitar pels pèls que el gos s’hi acostés. En aquell moment em vaig adonar que molts propietaris no saben els perills que comporta i per tant valia la pena fer un post que, com tots els que intento fer, fos senzill i explicatiu però rigorós així que vaig demanar més informació a un dels responsables de sanitat vegetal de les comarques gironines, a qui agraeixo la cessió d’algunes de les fotografies.  Espero que us sigui útil!

Què és la processionària del pi?

Processionaria desfilant

Processionària desfilant

La processonària del pi, també anomenada Thaumetopoea pityocampa Schiff, és un lepidòpter que afecta a tots els pins, cedres i alguns avets. Depenent del clima, les papallones neixen entre els mesos de Juny i Juliol i al cap d’uns tres dies fan la posta. Després de la posta les orugues tarden unes cinc setmanes a néixer.  Al principi vaguen pels arbres però quan comença l’hivern les orugues fan uns nius de pèls sedosos i blancs (semblants a núvols de sucre) a la part més assoleiada dels pins, els cedres i alguns avets. Cap al mes de Març baixen formant les característiques processons per trobar un lloc on enterrar-se i convertir-se en crisàlides. Val la pena saber que no totes les papallones neixen el primer any sinó que poden fer-ho fins a cinc anys després.

Per què és perillosa pels nostres gossos?

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s'enterren!

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s’enterren!

Una munió d’orugues circulant en processó rítmicament pot ser una de les coses més temptadores de l’univers pel nostre gos que, per conèixer-les millor, pot decidir posar-hi el morro o llepar-les. Les orugues tenen una toxina anomenada Thaumatopina que pot provocar unes reaccions al·lèrgiques superlatives en els gossos però també en els humans.

Un dels riscos més greus de la processionària és que si el gos toca l’oruga amb la llengua es pot produir una necrosi (mort del teixit) que pot comportar una amputació de la zona afectada o fins i tot un edema de glotis que comprometi la respiració i arribi a provocar la mort.

Un altre risc no gaire contemplat és que no només són perilloses les orugues desfilant sinó també els caus on s’enterren per convertir-se en crisàlides. Quantes vegades vigilem els nostres gossos mentre rasquen el terra? Som conscients que moltes vegades no sabem on enterren el seu os preferit? Si el gos rasca una munió d’orugues amb les potes els efectes poden ser encara més devastadors que si estan en filera perquè es produeix més acumulació de partícules urticants en menys superfície.

Què puc fer per prevenir-la?

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Si és possible, caldria evitar plantar pins i cedres en llocs sensibles a les plagues. Si de totes maneres ja tenim un magnífica pineda al nostre jardí, caldria tallar i destruir totes les bosses i fer servir insecticides específics, sobretot encarats a lluitar contra les erugues joves. Una bona manera d’evitar-la és col·locar caixes nius per fomentar que els ocells insectívors facin la seva feina prop de casa nostra o utilitzar feromones sintètiques de confusió sexual.

De la mateixa manera caldria evitar passejar els nostres gossos per pinedes o bé, si no teniu cap més remei, dur-los-hi sempre lligats. Tot i que sempre hauríem de tenir controlat el nostre gos, treballar a la perfecció la cridada i el “quiet” a distància també ens pot evitar un bon ensurt.

I si tot i així el meu gos hi està en contacte? 

Si vivim en zones allunyades o anem sovint d’excursió, podem preguntar al nostre veterinari si ens pot recomanar algun medicament que puguem utilitzar en cas d’emergència. Si per desgràcia es produeix el contacte, cal aplicar aigua tèbia i anar corrent (o volant!) al veterinari. Penseu que si es produeix un edema de glotis la vida del gos pot dependre de minuts!

ÚLTIM APUNT! 

Per últim, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us puc orientar millor sobre els passos a seguir de cara a prevenir la processionària i què cal fer si es produeix el contacte!

Roser Feliu Latorre.

Posa un transportí a la teva vida!

La Muga i els meus nebots jugant a dins una gàbia plegable que, com veieu, és multifunció! :)

Foto d’aquest estiu: la Muga i els meus nebots jugant a dins una gàbia plegable que, com veieu, és multifunció! 🙂

Fa uns quants anys, el 2003, estava a Michigan ajudant al desaparegut afix GRA-wind Malamutes. Era un plujós Dissabte a la tarda i m’explicaven pedigrees a la taula del menjador quan una tuberia de dins les gosseres es va rebentar i, en pocs minuts, totes les magnífques instal·lacions van acabar inundades. De cop ens vam trobar deu enormes Malamuts corrent per tota la finca i rebolcant-se felicment al mig del fang mentre bombers i veïns s’acostaven amb galledes, bombes i dipòsits. L’endemà teníem l’exposició més important de l’estat i una mica més i a la criadora i a mi ens agafa un atac de pànic. Llavors la Ronda va exclamar “My God!”, va posar deu transportins en fila a la cuina i va anar cridant, un per un, tots els gossos que es van col·locar obedientment a dins. Vam treballar com una cadena de rentat automàtic “malamutial”: la Ronda agafava un gos, el banyava i arreglava i el col·locava de nou en el transportí que jo havia rentat i assecat a consciència. Vam acabar gairebé a la matinada però l’endemà vam aconseguir que una de les seves gosses, la Crystel, fes pòdium i de l’alegria i l’esgotament gairebé ploràvem!

Des de llavors la meva fe en el transportí s’ha vist renovada i a dia d’avui considero tan vital comprar una bona corretja com un bon transportí.
Primer de tot hem de tenir clar que un transportí no és un parany on confinar el gos o un càstig on desatendre’l, un transportí és un lloc on el gos s’ha de sentir còmode, protegit i tranquil.

Us dono cinc raons per les quals pot ser útil un transportí però segur que en trobeu moltes més!

1. Per millorar la conducta evacuatòria del cadell.

2. Per donar una pausa als propietaris durant el canvi de dents del cadell.

3. Per viatjar d’una manera segura i neta ja sigui en cotxe, tren, avió o vaixell.

4. Per fer que el gos estigui còmode en qualsevol espai i moment (hotels, exposicions canines, esdeveniments familiars, etc.). Un gos acostumat al transportí també es sentirà més còmode si per desgràcia ha de ser hospitalitzat al veterinari.

5. Per si el gos vol estar tranquil quan vénen visites poc amants dels gossos o nens massa entremaliats.

I les cinc raons més freqüents per les quals els propietaris no ens volen fer cas:

1. “És que només ho faré servir quan sigui cadell”. Un cop el teu gos hi estigui acostumat veuràs que, encara que sigui adult, el faràs servir en mil ocasions. Fes-nos cas, és una bona inversió.

2. És que “em fa pena”! Pena? Saber que el teu gos està a “la seva habitació”, un espai tranquil i còmode? Si no vols que l’espai sigui limitant, pots deixar la porta del transportí oberta!

3. “És que són molt cars!” Un transportí nou per un gos d’uns vint-i-cinc kilos val entre 80 i 200 euros i a webs de segona mà a partir de 40 euros. Quant et costarà dur l’alfombra a la tintoreria o comprar un altre parell de sabates noves? Més encara, saps que les multes que posen els Mossos d’Esquadra de trànsit per no dur correctament separat l’animal de l’habitacle del conductor poden ascendir a 300 euros?

4. “És que ocupen molt d’espai!”. La majoria de transportins de fibra de vidre són desmontables i ocupen poc espai. Fins i tot existeixen gàbies plegables en 2 segons que, un cop tancades, queben a darrere qualsevol moble o fins i tot a sota el llit.

5. “És que són molt lletjos”. El disseny en el món del gos ha arribat tant lluny que pots trobar-ne de qualsevol color o fer-los personalitzar amb la mateixa fusta del menjador!

6. “És que JA està a casa seva!”. D’acord però de la mateixa manera que dins de casa teva potser tu has fet un sancta sanctorum de la teva habitació o de la teva butaca, molts gossos agraeixen poder tenir un espai propi on mossegar tranquilament la seva pilota irrompible.

Per últim dir que el transportí ha de ser adequat a la mida del gos: un transportí massa petit no deixarà descansar correctament l’animal i un de massa gros li permetrà evacuar-hi a dins i farà que, durant el transport, es doni cops contra els laterals. Les normes de la IATA marquen que la creu no ha de tocar al sostre i que l’animal s’ha de poder estirar, aixecar i girar sense dificultats.

I, of course, si teniu qualsevol dubte truqueu a un bon educador caní! Com Lladruc! 😉

%d bloggers like this: