Els gossos detectors de drogues i el mite que “van drogats per buscar”!

lladruc_comic_LLADRUC_H

Hola!

Treballant amb en Nemo i en Popeye, gossos detectors de drogues de Lladruc que col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i que ja us vaig presentar en aquest post, no deixen de preguntar-me com és que “droguem als gossos perquè busquin”.

El 2013 en vaig fer un post sencer que podeu llegir clicant aquí però sembla que encara hi ha qui no s’ho acaba de creure així que he creat aquest “meme” per veure si, amb humor, ens en sortim millor 🙂

Moltes gràcies per llegir-me!
Roser Feliu.

El cop de calor: quan la vida del teu gos penja d’un fil per un descuit!

36259859_10155293325211402_2486420373688549376_nEn Bond, pastor alemany de Lladruc, gaudint de la piscina. Tot sigui per evitar un cop de calor! 😉

Nosaltres, els humans, som capaços de reduir la nostra temperatura corporal mitjançant la suor. Els gossos, en canvi, només transpiren molt deficientment per les glàndules sudorípares dels coixinets de les potes. El seu sistema de refrigeració, verdaderament pèssim, es redueix a:

  1. El panteix (en castellà “jadeo”). És a dir, el gos excreta aire calent i n’intenta aconseguir de més fresc.
  2. La conducció amb una superfície més fresca. El gos s’estira amb la panxa a terra per tenir una àmplia superfície de contacte que li permeti excretar la màxima quantitat de calor.

Quines són les races més predisposades a patir un cop de calor?

Qualsevol gos, especialment si és un cadell, és vell o està malalt, pot patir un cop de calor però les races anomenades braquicèfales (el que es coneixen vulgarment com a “races xates”), com els bulldogs, bòxers, carlinos… tenen més dificultats per respirar i això comporta que siguin més propensos a patir-los.

Quines són les situacions més habituals en les quals es pot produir un cop de calor?

  • El gos s’ha quedat sol dins el cotxe.
  • El gos viatja en un sistema de transport sense control constant (bodega dels avions o transport en camions no isotèrmics).
  • El gos viu en una terrassa o un balcó sense protecció (teulat, tendal, malla d’ombreig), especialment si a la vora hi ha el sistema d’evacuació de l’aire calent d’un aparell d’aire condicionat (típic de moltes ciutats).
  • El gos fa un exercici físic intens en condicions ambientals de calor i humitat.
  • El gos està oblidat en un espai petit i mal ventilat, com una cabina d’assecatge d’una perruqueria canina.

Com podem prevenir el cop de calor?

  • Fent que el nostre gos mantingui un bon nivell d’hidratació constant. L’animal sempre ha de poder disposar d’aigua fresca i neta i, si està treballant, convé parar-nos i obligar-lo a hidratar-se sovint.
  • Oferint-li ombres i llocs arrecerats, on realment pugui estar fresc.
  • Evitant fer exercici físic en hores de molta calor.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • Temperatura corporal per sobre els 42ªC.
  • Panteix.
  • Astènia (falta de força).
  • Dificultats respiratòries.
  • Tremolors.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Desorientació.
  • Dificultats per a mantenir l’equilibri.
  • Cianosi (falta d’oxigenació de la sang que provoca un color blavós de les mucoses).
  • Augment del ritme cardíac.
  • Etc.!

Què cal fer si creiem que el nostre gos pateix un cop de calor?

Convé anar volant al veterinari per tal que l’intenti estabilitzar i comprovi l’abast dels danys. Mentrestant, podem procurar rebaixar la temperatura corporal movent el gos a un indret més fresc fins que vingui el veterinari refrescant-lo amb l’aplicació de compreses humides (no fredes ni congelades) però convé deixar-ho de fer-ho quan la seva temperatura arribi als 39,5ªC perquè, si baixa més, es pot produir una hipotèrmia i posar en risc la seva vida. Si som nosaltres els que ens hem de desplaçar a la clínica veterinària d’urgències ho hem de fer amb rapidesa i procurant que la temperatura en el cotxe sigui l’adequada.

Per últim, és molt important no submergir el gos en una banyera amb gel o tirar-lo en un pou fred o similar perquè el contrast tèrmic li podria causar un xoc i, fins i tot, la mort al cap de pocs minuts o provocar-li lesions internes greus.

Realment, tan greu és un cop de calor?

Lamentablement, cada any moren, arreu del món, milers de gossos per culpa dels cops de calor. Entre ells, trobem no només les races braquicèfales sinó també gossos de treball (gossos detectors, de rescat, de vigilància…) tan entusiastes que els seus guies no saben parar-los quan la seva temperatura corporal augmenta perillosament però qualsevol gos pot ser susceptible de patir un cop de calor.

Si encara no he aconseguit mentalitzar-te de la gravetat del problema pots mirar AQUEST VÍDEO. Aviso que et posarà els pèls de punta perquè aquest bòxer deixat en el maleter d’un cotxe aparcat a l’Ikea de Barakaldo en ple mes de febrer (sí, sí, en el país basc a l’hivern!), va morir davant l’estupefacció dels seus propietaris que, lamentablement, quan van anar al veterinari ja va ser massa tard.

NOTA IMPORTANT!

Tingues en compte que aquest és només un “post recomanació” i és el teu veterinari qui coneix millor el teu gos i a qui has de demanar sempre consell sobre la salut del teu animal. Si en aquest moment sospites que el teu gos pugui estar patint un cop de calor deixa de llegir immediatament aquest post i truca ARA MATEIX al mòbil d’urgències del teu veterinari!

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Com ens “enganyen” les etiquetes del pinso per a gossos?

002
La Mina, pastor alemany de Lladruc, i el seu plat 🙂 

Com ja sabeu, fa uns mesos vam posar en pràctica el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com un web escrit i formulat per veterinaris, de qualitat i totalment independent sobre nutrició canina.

Un dels articles més llegits és el següent:

COM PODEM DETECTAR LA MALA PRAXIS DELS FABRICANTS DE PINSOS PER A GOSSOS EN L’ETIQUETA?  

Amb aquest article us ensenyarem a detectar les tres males pràctiques (potser no fraudulentes, però sí enganyoses) que utilitzen més sovint (tot i que per sort són una minoria) els fabricants de pinso:

Partir ingredients:

La normativa marca que els ingredients s’incorporin en l’etiqueta per ordre d’inclusió en pinso. És a dir, l’ingredient majoritari estarà al principi, el segon just després, etc. I això es fa amb la finalitat d’aportar una informació valuosa al consumidor, perquè puguin decidir lliurement què comprar segons quins ingredients porti i en quina proporció.

En aquest context, alguns fabricants han adquirit la pràctica de dividir els ingredients majoritaris en dues denominacions per a fer que un ingredient que està en menor proporció aparegui en primer lloc. Per exemple: Si un pinso té 50% de blat de moro i 30% de pollastre, pots trobar-te l’etiqueta següent: Pollastre (30%), blat de moro (25%), farina de blat de moro (25%)…. però en realitat, el blat de moro hauria d’anar davant perquè la farina és el mateix blat de moro que està mòlt!

Introduir ingredients de qualitat enmig dels additius:

Tornem a la normativa que estableix que els ingredients s’incorporen a l’etiqueta per ordre d’inclusió en el pinso.

De vegades es poden trobar etiquetes on s’incorpora algun o alguns ingredients atractius i desitjables (per exemple: pollastre, fruites o verdures) al final de les etiquetes, enmig de les vitamines i minerals (a vegades també introduïts amb “E-numero”). Això implica que la quantitat real de l’ingredient continguda en el pinso és molt petita (parlem de mg/kg de pinso, o sigui, bàsicament pols!). Aquesta quantitat, evidentment, no formarà una part prou important de la dieta com per a tenir-ho en compte. Així que no us enganyin, els ingredients principals de la dieta són els que s’inclouen al principi.

Utilitzar proteïnes d’origen animal de mala qualitat:

Una de les modes actuals del sector de menjar per a mascotes, i en concret dels gossos, és la utilització de la història evolutiva del gos com carnívor, menyspreant la introducció de fonts de proteïna vegetal. Aquí hi entra en joc el màrqueting, i la introducció de proteïnes vegetals és relativament comuna en altres marques comercials, perquè els gossos no són carnívors estrictes (al contrari que els gats).

Deixant-nos de filosofies o preferències, és cert que la proteïna de més valor biològic per a les mascotes és la d’origen animal i de qualitat (per ser més digestible i biodisponible, amb un perfil d’aminoàcids adequat). Però la proteïna d’origen vegetal, encara que es pugui haver de suplementar amb determinats aminoàcids per a satisfer els requeriments del teu gos o gat, pot ser més digestible i de millor qualitat que certes farines “dolentes” d’origen animal, excessivament processades o que inclouen subproductes de poca qualitat. Per tant, no et recomanem pinsos que l’etiqueta comenci per noms genèrics i de dubtosa qualitat com a “Farines de subproductes d’animals”; perquè tot i ser d’origen animal, un elevat contingut de proteïnes animals poc digestibles i de mala qualitat pot induir problemes gastrointestinals a curt termini i metabòlics a mig-llarg termini.

A vegades, la detecció d’aquestes pràctiques pot ser difícil si no estem entrenats a  llegir les etiquetes del pinso. Per això et recomanem que utilitzis el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com que és totalment gratuït i on analitzem si el  el fabricant ha utilitzat alguna d’aquestes pràctiques que podrien portar-te a l’engany.

Roser Feliu.

 

 

El morrió: aquest gran desconegut!

Per desgràcia el morrió és una de les eines més mal vistes i mal utilitzades de l’educació canina que s’aprecia gairebé com una tortura, un càstig o fins i tot una “castració de la llibertat canina”.

Deixant de banda els anomenats “gossos potencialment perillosos” que, per normativa, han de dur obligatòriament el morrió, quan un propietari és conscient que té un problema i, amb ajuda professional l’intenta resoldre i mentrestant, mai com un pedaç, com a persona responsable passeja amb el seu gos amb morrió, sol trobar-se diverses tipologies de persones amb un munt de consells (no demanats!) per oferir:

– L’ànima tendra-compassiva: “Pobret, per què el portes amb el morrió amb la cara d’angelet que fa? Treu-li!”
– El set-ciències: “Això no et servirà de res, el que necessita és X!” Poso “X” perquè la llista sol ser llarga, des de fer el “toc màgic” vist a la televisió fins a pegar-li amb un diari “però només una mica, eh?”.
– El pseudocientífic: “Els últims estudis diuen que portar el morrió augmenta l’agressivitat del gos!”.
– L’experimentat: “Jo he tingut gos tota la vida i mai m’ha calgut morrió!”.
– El culpabilitzador: “El problema del gos ets TU, TU ho has fet malament i TU has provocat això! TU ets un mal propietari!”.

I així, tants caps tants barrets. I llavors succeeix una cosa molt curiosa: el propietari responsable, fart dels comentaris, sentint-se absolutament miserable per no haver sabut educar d’una altra manera el seu millor amic i volent-lo “fer feliç” li retira. I en aquell precís moment el gos es llança a mossegar un altre gos, intenta agafar el globus penjat de la mà d’un nen o persegueix a un ciclista i els mateixos opinadors professionals anteriors són els primers a emetre un veredicte totalment oposat.

Per això, sempre que veig un propietari que du el seu gos amb morrió el felicito. El felicito no només perquè amb la seva acció ha decidit protegir el seu entorn i en molts casos a ell mateix (tinc pendent un post sobre l’agressivitat redirigida) sinó perquè habituar correctament un gos al morrió té molts més avantatges:

– Un gos correctament adequat al morrió pot viatjar, a Barcelona i a moltes ciutats europees, en alguns mitjans de transports públics.

– Pot estalviar-se el fet de portar el molest collar isabelí (el que vulgarment tots coneixem com a “campana” o, gràcies a la pel·lícula “Up!” el “Con de la vergonya”) perquè mentre dugui el morrió ben posat no podrà llepar-se les ferides o arrencar-se els punts de sutura o grapes.

– Pot facilitar les visites o els processos veterinaris dolorosos que, sí o sí, requereixin l’ús del morrió per a la seguretat del professional. També a la perruqueria canina!

– Tal com us deia abans un gos que duu morrió dóna imatge de gos perillós i molta gent en defuig la qual cosa pot ser una bona solució per a gossos que necessiten més distància de seguretat en els passejos.

Ara bé… quin morrió haig de triar?

En primer lloc parlarem dels morrions que no hem de triar:

– Els collars controladors de cap, més coneguts com a “Halti” o “Gentle leader” per les marques que els comercialitzen, sovint són confosos amb morrions quan, en realitat, són uns collars anti-estrebada: obliguen al gos a girar el cap per evitar que estirin però no eviten específicament que el gos pugui mossegar.

DSC_5225

– Els morrions de nylon: ofereixen poquíssimes possibilitats de refrigeració al gos, es trenquen amb facilitat, són incòmodes, a l’estiu absorbeixen molta calor i produeixen irritacions al morro del gos.

DSC_5235

– Els morrions de plàstic que es venen als basars xinesos: tot i que permeten una millor ventilació que els de nylon sovint no ofereixen una bona subjecció i el material es pot trencar fàcilment. Les juntes, a més, no solen estar ben polides per dins i poden causar talls lleus però molestos en el nostre gos.

DSC_5232

– Els morrions d’acer s’utilitzen sobretot en gossos de patrulla i, tot i que són extremadament segurs gràcies a la seva triple subjecció i ofereixen una excel·lent ventilació, poden ser massa pesats i incòmodes per a la majoria de gossos de companyia.

DSC_5229

– Els morrions d’impacte no s’haurien d’utilitzar mai per a un gos de companyia. Aquests morrions tenen un ús exclusivament professional per a tasques molt específiques que no val la pena que comenti aquí.

DSC_5239

DSC_5243

Per tot això, des de Lladruc recomanem els morrions de la marca Baskerville: fàcils de col·locar, amb tres punts diferents de subjecció que eviten accidents, lleugers i ergonòmics. Amb el morrió Baskerville el gos pot beure, menjar, respirar sense dificultats i fins i tot treure la llengua amb la certesa que mai podrà fer mal a ningú.

DSC_5247

En el proper post us parlaré de com treballar l’adaptació al morrió d’una manera senzilla, amena i fiable. Mentrestant, penseu en mi quan veieu un propietari que duu el seu gos amb morrió i… doneu-li les gràcies!

Roser Feliu, directora de http://www.lladruc.com

P.D- La sessió fotogràfica ha estat realitzada en “El Turó de Peralada” http://www.elturodeperalada.com i protagonitzada per la Cendra, relacions públiques sènior de Lladruc. La gossa més famosa de l’empresa ha cobrat les galetes que marca el conveni de gosses top-model amb els triennis corresponents 🙂  🙂

Les 10 pitjors compres que pots fer al teu gos (i les alternatives!)

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

  1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
  2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
  3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
  4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
  5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
  6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
  7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
  8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
  9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
  10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.

La “maleta” del teu gos!

DSC_1439.JPG

Potser ets un dels afortunats que ja ha començat les vacances. O potser ets un valent autònom com nosaltres, els de Lladruc, que en fem molt poques. Sigui com sigui, crec que val la pena tenir clar què hem de dur a la “maleta” del nostre gos, per anar d’excursió de cap de setmana o per uns dies fora de casa.

PASSEJOS:

– Collar i/o arnès i corretja habitual.
– Collar i/o arnès i corretja de recanvi.
– Corda de 5 metres per passejar tranquil·lament en una zona perillosa o tenir controlada una gossa en zel.
– Morrió tipus “Baskerville” (no de tela, que impedeix a l’animal beure, menjar, badallar…).

MENJAR I BEURE:

– Bosses amb la ració diària de pinso i dues de recanvi per cada dos dies de viatge.
-Garrafa de 8 litres d’aigua embotellada o d’aigua de casa (per evitar problemes gastrointestinals).
– Plats.
– Abeurador plegable tipus ampolla o tipus “origami” de plàstic.
– Premis habituals (millor tipus galetes o barretes que es conserven millor).

JOCS, ENTRETENIMENT I DESCANS

– Pilota irrompible.
– Frisbees.
– Kongs.
– Llitet habitual.

LEGISLACIÓ

– Cartilla de vacunes, passaport i fotocòpia en color de les dues coses (podem dur-ho a sobre i deixar els originals a l’allotjament o en el cotxe) en una carpeta impermeable.
– Si vas a l’estranger, certificat de bona salut en anglès o l’idioma del país signat pel teu veterinari i la corresponent fotocòpia en color.
– És IMPORTANTÍSSIM informar-se amb una antelació suficient dels requeriments específics per a cada país (quarantenes, serologies obligatòries, tractaments profilàctics concrets, etc.).

SALUT I EMERGÈNCIES

– Llistat amb les dades i les coordenades GPS dels veterinaris 24 hores més pròxims a la zona de pas o d’estada.
– Medicació o suplements que prengui el gos de manera habitual.
– Farmaciola canina completa, mira el POST FARMACIOLA CANINA !
– Manta plegable de primers auxilis.

HIGIENE

Partint de la base que el gos està correctament desparasitat internament i externament i es troba en bon estat de salut, ens caldrà:

– Tovallola.
– Tovalloletes humides tipus paper W.C (no infantils que porten olis hidratants que poden causar problemes a la pell i al pèl dels animals).
– Bosses per recollir les caques.
-Repel·lent antiparasitari de citronella (sobretot si anem a zones d’aiguamolls o muntanya).
– Transportí (si viatgem en avió ha de ser homologat per la I.A.T.A).
– Ventilador portàtil pel transportí.
– Funda impermeable pel cotxe.
– 2 baietes súper absorbents (tipus Vileda).
– 1 esprai desinfectant amb pistola (tipus Sanytol).
– Raspall, carda o pinta habitual.

Resumint, la recepta és fàcil: aplicar sentit comú i endur-vos-en el que normalment feu servir i allò que us seria necessari en cas que alguna cosa no acabés d’anar bé.

Bona escapada! 😉
Roser Feliu.

La magnífica foto d’en Bond, gos detector de Lladruc en formació, és de la Kris Moes, moltes gràcies!

P.D. Com ja us he dit moltes vegades, a Lladruc no ens enduem cap mena de comissió per publicitar cap marca, només les anomeno perquè serveixin de referència. Sóc una educadora canina professional i una propietària mig paranoica pel benestar dels nostres gossos, no una blogger de moda! 😉

10 consells per anar amb el teu gos a la platja

mina burka platjaLa Mina i la Burka, gosses detectores de Lladruc, us recomanen anar a la platja a trenc d’alba 😉 

S’acosta el cap de setmana, pugen les temperatures i gaudir de la platja amb el teu gos sembla una manera divertida d’amenitzar aquesta calorosa primavera. Des de Lladruc educació canina, i seguint els consells explicats per la veterinària de l’equip Lladruc Ana Madruga a la televisió, t’oferim uns consells perquè tot vagi sobre rodes:

  1. Vigila amb la calor: pot sembla obvi, però molts propietaris ignoren que, a diferència de nosaltres, els gossos no poden transpirar com nosaltres si la calor corporal comença a pujar,  només pantegen per la llengua i lleugerament pels coixinets de les potes.  Fes que el teu gos tingui sempre ombra i aigua dolça abundant i fresca al seu abast!
  2. En aquest sentit, si duus aigua fresca en una nevereta o fins i tot la converteixes en més palatable desfent-hi alguns premis com trossets de pernil de york o tonyina, minimitzaràs el risc que el teu gos begui aigua i et faci un bonic estucat venecià diarreic al cotxe o en arribar a casa! 😉
  3. Posa-li crema! : les cremades, especialment en gossos esquilats, cadells, gossos sense pèl o convalescents són, per desgràcia, més freqüents del que sembla, sobretot en gossos que passen moltes hores a l’aire lliure quan hi ha més incidència solar. Tot i així, pensa que hi ha zones com la trufa, brutalment exposades als rajos solars que necessitaran una atenció especial. Pregunta al teu veterinari o cosmetista caní quins són els productes més adequats pel teu gos!
  4. “VINE”!Treballa molt bé la cridada: nombrosos gossos s’extravien, cada any, per culpa de propietaris que creuen que “el meu gos ja acaba venint” o “quan no hi ha distraccions ja ve”. Una cridada, per ser efectiva, ha de ser immediata, a la primera i en línia recta. Si no estàs dos-cents per cent segur que el teu gos vindrà en qualsevol situació truca a algun bon educador caní com Lladruc perquè t’ajudi o bé porta el teu gos sempre lligat. Si optes per la segona opció (és una pena!), procura no utilitzar les corretges extensibles (tipus “Flexi”), famoses per causar abrasions a la pell i traumatismes.
  5. Mai forcis el teu gos a entrar a l’aigua ni el sobrevaloris: els gossos, com les persones, necessiten tenir la confiança necessària per endinsar-se en medis desconeguts i l’aigua del mar n’és un clar exemple. Si el teu gos no ha nedat mai al mar, procura quedar-te a prop i no forçar-lo estirant-lo de la corretja o fent veure que t’ofegues perquè “es vegi obligat a salvar-te” (sí, sí, molts clients ho fan així). Enlloc d’això, prova de caminar a poc a poc per la riba fins que el teu gos tingui la seguretat suficient per començar a nadar. Una altra bona idea és que vegi a un gos més experimentat i s’hi animi (comportament alelomimètic).
  6. Esbandeix el teu gos amb aigua dolça un cop ha acabat de nedar: després de banyar-se, dutxa’l amb aigua dolça i un xampú especial per a gossos per treure totes les restes de sal, fang, brutícia i algues que puguin haver quedat enganxades. Vigila sobretot en zones delicades com els genitals, els ulls i entre els dits de les potes.
  7. En aquest sentit, mentre siguis a la platja també és útil dur tovalloletes tipus paper higiènic humit: t’ajudaran a treure puntualment les restes de sorra que puguin molestar a l’animal i eviten que, al rascar-se per treure-se-la, es pugui rascar el morro o els ulls amb els esperons o les ungles i fer-se mal.
  8. “DEIXA”! Ensenya al teu gos a no tocar res que no li donis tu. Cada estiu, molts gossos han d’anar al veterinari d’urgències per haver ingerit hams de pesca, taps d’ampolla o fils de cuca.  També has de vigilar amb els eriçons de mar, les canyes, pedres o fins i tot les meduses.
  9. Per més precaucions que tinguis, els accidents acaben passant. Porta sempre amb tu una bona farmaciola canina com la que et vam penjar ja fa uns anys en aquest post. 
  10. I, finalment, assegura’t que estàs autoritzat a anar amb el teu gos a la platja per evitar riscos, molèsties als altres banyistes o fins i tot multes. Una de les nostres platges per a gossos preferides és la de La Rubina (Empuriabrava). Llegeix el nostre post!

Disfruta!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

Vas a una calçotada amb el teu gos? Vés amb compte!

connorpitet
En Connor, gos detector de Lladruc en formació, us demana que sigueu prudents a les calçotades! 😉

El post d’avui pot semblar divertit, gairebé còmic, però després de l’experiència de dos clients he pensat que era necessari escriure’l.
La primera va passar fa un any, quan una parella jove va dur a la seva Labrador Retriever a una calçotada i va acabar ingressada l’endemà per una pancreatitis provocada per l’allau de greix que va consumir i que ella “es menjava amb molta il·lusió!”.
L’altre, el cap de setmana passat, va ser protagonitzat per un Bulldog Francès (també anomenat “Frenchie”) que va estar gairebé a punt de morir intoxicat perquè els seus amos van trobar graciós fer-li fotos menjant calçots amb un pitet per penjar-les a una coneguda xarxa social. 

Què són els calçots?

A aquestes alçades gairebé tothom coneix els calçots, una varietat de ceba que se sol menjar amb una salsa anomenada “salsa dels calçots” feta amb tomates, pebrots, ametlles, avellanes, pebre, oli i la imaginació del cuiner. Com que menjar els calçots requereix certa tècnica s’ha posat de moda l’ús d’un pitet per evitar taques i una “calçotada” s’ha convertit en una gran excusa per compartir una bona estona amb la família i els amics. La temporada de calçotada sol començar el mes de Gener i acabar cap a l’Abril.

Per què són perillosos els calçots? 

Els calçots, igual que altres cebes, els porros i els alls, destrueixen els eritròcits (glòbuls rojos) sanguinis i poden produir una anèmia hemolítica al gos.

Quines conseqüències poden tenir els calçots pel meu gos?

La ingestió de calçots pot provocar taquicàrdia (increment de la freqüència cardíaca), mucoses pàl.lides, debilitat general, vòmits, falta de coordinació, etc.

I si el meu gos ha menjat calçots… què puc fer?

Vés corrent al veterinari més proper! Tot i que la gravetat de la intoxicació pot variar segons les característiques pròpies de l’animal (raça, mida, història clínica, medicació que consumeixi de manera habitual, quantitat de calçots menjats, etc.) en alguns casos es fa imprescindible fer una transfusió sanguínia al gos i mantenir-lo ingressat per controlar les seves constants vitals.

Els meus consells

Com a consells generals m’agradaria recomanar-te que, si només vas a una calçotada a dinar, facis una bona passejada amb el teu gos de bon matí i després el deixis a casa, on estarà tranquil i evitaràs riscos. Si tot i així ets tossut i te’l vols emportar, tingues en compte que “l’educació humana” és infinitament més complicada que la canina i tothom, sobretot la gent gran, et dirà que “exageres, per un calçot no li passarà res” però ningú comptabilitzarà quants “no passa res” acumula al llarg d’un àpat que es pot allargar durant hores. Per això et recomano que expliquis a tots, sobretot als nens, les conseqüències que pot tenir la ingestió de calçots pel teu gos i, si cal, exagera-ho dient que el teu gos té antecedents de problemes renals o que fa dos dies que pateix una terrible diarrea fulminant que pot explotar en el moment més inesperat. (Això funciona sempre! 🙂 ).
Durant les calçotades no només són perillosos els mateixos calçots sinó també l’enorme quantitat de greix sobrant de la carn a la brasa que pot arribar a ingerir el gos, sobretot si aquest és molt voraç, com els Labradors Retrievers, els Goldens Retrievers i els Beagles. La salsa dels calçots tampoc és gaire més recomanable i els seus ingredients poden provocar dermatitis, diarrees i vòmits.
Finalment, recorda que sempre has de proporcionar aigua fresca i neta al teu gos en tot moment i que el seu benestar depèn, en tot moment, de tu!

Bon profit!

Roser Feliu.

P.D- Com dic sempre, aquest és només un “post recomanació”, el teu veterinari és qui coneix millor el teu gos i qui et pot orientar millor sobre la seva salut!

%d bloggers like this: