La Serra de l’Albera o el Massís de l’Albera s’extèn des del coll del Pertús fins a la costa mediterrània en una orografia particular i marcada constantment pel fort vent del nord de la zona, la Tramuntana, el que fa que les condicions de vida dels seus habitants siguin complicades. El seu relatiu difícil accés ha ajudat a crear races autòctones com la tortuga de l’Albera o la vaca de l’Albera, ambdues poc conegudes fora de les terres gironines.

Doncs bé, a aquestes races pròpies caldrà afegir-hi, ben aviat, el Mastí de l’Albera, un incansable gos de treball sempre predisposat a protegir el ramat de vaques de l’Albera dels possibles atacants i a rebre ordres del seu propietari. Segons alguns estudis aquest gos hauria arribat a la zona amb els romans amb el nom de Mastinus Alberiensis i la seva selecció s’hauria mantingut gràcies a l’esforç posterior dels monjos del Castell De Requesens i els habitants de la zona. Es tracta d’un gos que recorda al Mastí dels Pirineus, amb una altura a la creu superior als sentanta-cinc centímetres, pit ample i bons aploms. El Mastí de l’Albera, però, es distingueix del Mastí dels Pirineus perquè gaudeix d’un pelatge molt més espès que li permet resistir millor a la Tramuntana. També resulta diferent del seu cosí germà Muntanya dels Pirineus perquè té diferents patrons cromàtics, com són el marró empordanès o el negre, que li permeten mimetitzar-se amb l’entorn.

Jove exemplar de Mastí de l’Albera de color negre Requesens

I vét aquí la bona notícía: des de Lladruc estem contents d’anunciar que hem contribuït a la creació de la raça localitzant el reduït nombre d’exemplars presents a Cantallops, Sant Climent Sescebes, Espolla i Masarac i, gràcies a la col·laboració de la Universitat de Figueres,  s’ha dut a terme la redacció d’un estàndard i l’establiment d’un programa de cria que ha derivat en el recent naixement de dues nombroses cadellades que suposaran l’inici d’aquest ambiciós projecte.

Cadell lleonat carbonat flingejat de Mastí de l’Albera

Val a dir que la feina més costosa ha estat guanyar-nos la confiança dels pagesos de la zona que ens han deixat anar perles com  “Aquests gossos porten tota la vida esquitllant per aquí i per allà i ningú els hi ha cardat mai ni cas, són gossos per pasturejar vaques i no tonteries de ciutat” i del tipus “Ja havien de venir els de la capital a atramuntar-nos amb xorrades pijes. A què treu cap això de crear una raça?”. Després d’anunciar-los, però, que l’Institut Català de Cinologia (I.C.C) faria els tràmits pertinents per incloure la raça en el grup 3 (Molosoides) de la F.C.I (Féderation Canine International) i olorar-se les potser futures subvencions de La Generalitat de Catalunya sembla que l’idea no els desagrada tant.

En resum, que podem estar orgullosos d’anunciar que el nostre patrimoni caní gaudirà aviat d’una nova raça que esperem que sigui tan popular com el Gos d’Atura Català.  Visca el Mastí de l’Albera!